Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pàgines

Etiquetes

Etiquetes

Reinaxença

Reinaxença

Seguidors

Blog per parlar bàsicament de temes d´escacs i de jocs de tauler relacionats, com ara el shogi, el go, etc......, i de molts diversos temes i gustos com ara musicals, cròniques de sèries de TV, de cinema, etc...., d´una mica de tot vaja. Bé, espero i desitjo que us agradi a tots i a totes. Llorenç Maza.

El Blog de Catulo

Blog de catulo

catulo

sekai

Cercar en aquest blog

sekai

Entrada destacada

TERÀPIA DE SHOCK - "Sense Tu"

BAE I am very sorry. I need you.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Crónica del Campionat de partides ràpides, de Vallromanes, del 18 de Octubre del 2009.

El passat día 18 de Octubre es va cel-lebrar a Vallromanes, aprofitant la Festa Major d´allà, un Campionat de partides ràpides, amb la presència de diversos jugadors del nostre club, en Josep Ramon, el nostre President, el Xavier Andiñach, i el per "ara" jugador nostre, ja que li queda molt poc temps al nostre club, en Xavi Klimt, (que a partir de la propera temporada fitxarà pel Club d´Escacs de Vallromanes; esperem i desitjem que et vagi molt bé en la teva nova "aventura" escaquística, Xavi, i ja anirem coincidint en les diverses proves escaquístiques que hi hauràn durant tot l´any), i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.

La veritat es que el Torneig va tenir una sort "dispar". En Xavier Andiñach, en perdre la seva partida davant mi, va haber de jugar una partida de repesca per veure si entrava o no als play offs. Però va jugar contra el Xavi Klimt, i va perdre la seva partida i va quedar fora de la fase final del Campionat, i no podia optar als trofeus finals, (hi havien només 3 pels 3 primers). En Josep Ramon va perdre la 1ª partida del play off davant un jugador local del Vallromanes, pero va guanyar la 2ª partida davant en Xavi Klimt, i es va asegurar així el trofeu al 3er classificat.

Bé, tinc que dir però que en Xavier Andiñach portava molt de cansanci mental i físic també, ja que està jugant un Torneig molt fort a Mataró, (on per cert, tampoc li van gaire bé les coses), i el dia anterior a aquest Torneig, va tenir un sopar familiar i va anar a dormir tard i no tenia les "piles" carregades.

Jo per la meva part, en la 1ª partida guanyava a en Xavi Klimt, i m´assegurava com a mínim el trofeu al 2on classificat. Llàstima però que a la partida final vaig perdre precisament amb el mateix "botxí" que a en Josep Ramon. El meu rival, en tot cas, tenia més "rodatge" que jo, ja que està jugant precisament, el mateix Torneig que en Xavier Andiñach, a Mataró, si bé que en un altre Grup, degut precisament a la diferència considerable de punts elo entre tots dos.

Es dona la casualitat a més a més que en la fase classificatoria, (que va constar de 9 rondes, en un format de tots contra tots), vaig guanyar-li jo, però a la final va estar una mica millor el meu rival i es va endur finalment el triomf.

Sigui com sigui, amb molta sort, s´ha de dir, però, vaig fer el ple, 9 de 9, però vaig tenir 4 partides en possició perduda, (concretament contra en Josep Ramon, en Xavi Andiñach, i contra 2 jugadors locals, que són pare i fill, i que juguen al club d´escacs de Vallromanes; i en la final però, el fill es va "cobrar" la "revenja", com ja he dit anteriorment).

Tot i deixar-me personalment un petit regust amarg, ja que volia quedar 1er, em puc considerar el Campió moral d´aquest Torneig, ja que vaig ser l´únic que vaig fer les 9 dianes en la fase classificatoria, i vaig quedar aquí el 1er, però a la partida final, la meva sort es va acabar.

En tot cas, aquests Torneigs de "costellada", serveixen per establir relacions d´amistat, i en el plà escaquístic, per provar noves línies de joc i d´altres que es tenen casi abandonades per complet, i vull dir que, personalment em va anar molt bé com a entrenament, ja que ja fa bastant temps que no jugo cap Torneig, (desde el d´Alella, al mes d´Agost), com d´altres companys, com en Xavier Andiñach, que estàn jugant un Torneig molt dur i complicat a Mataró.

Vam passar tots en general, una mica de fred, però ens ho vam passar molt i molt bé, que es del que es tracta, i també va sortir el sol i al final va fer-hi una mica de calor. Vull dir que la climatologia ens va respectar bastant, ja que jugavem a l´aire lliure, a la Plaça del Casal de Vallromanes, (el lloc és una porxada molt similar a la d´Alella, al costat del kiosk, on es juguen les partides ràpides del mes d´Agost).

Bé, espero i desitjo que us hagi agradat aquesta crónica i volia excusar-me en el retard en posar-la, però es que he tingut algun que altre problema amb el meu ordinador.

Continuarà ................