Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pàgines

Etiquetes

Etiquetes

Reinaxença

Reinaxença

Seguidors

Blog per parlar bàsicament de temes d´escacs i de jocs de tauler relacionats, com ara el shogi, el go, etc......, i de molts diversos temes i gustos com ara musicals, cròniques de sèries de TV, de cinema, etc...., d´una mica de tot vaja. Bé, espero i desitjo que us agradi a tots i a totes. Llorenç Maza.

Arxiu del blog

El Blog de Catulo

Blog de catulo

catulo

sekai

Cercar en aquest blog

sekai

Entrada destacada

TERÀPIA DE SHOCK - "Sense Tu"

BAE I am very sorry. I need you.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Crónica de la millor película de l´actor Bud Spencer.

Ho he fet al meu facebook, però aquí donaré molts més detalls. Aniré mica en mica completant la crónica, ja que he estat una mica massa al facebook i estic cansat.


Bé, ara torno a rependre la crónica d aquesta película. La película es italiana i de l´any 1982. Jo deuria tenir uns 9 anys més o menys. No recordo si la vaig veure en el seu moment, ja q no se si va sortir una mica més tard a la Tv, a Espanya, però mica en mica he anat refrescant la memoria i recuperant velles sensacions. I el fet es q fa pocs mesos fins q vaig tornar-la a veure anava recordant més o menys el q succeia.  No es tracta ni molt menys d´una superproducció, però tampoc cal, ja que de vegades les históries més boniques es troben en les películes diguem-ne "menors". Però això també passa en molts aspectes de la vida, no només al cine, sino també a la música, a les noveles, als videojocs, etc..........

El títol original es diu: "Bomber", traduit al castellà com a Bombardero. La película s´inicia amb un vaixell q va arribant mica en mica a destinació a atracar a un port i es veu a un home estirat sobre una espècie de hamaca i que porta una gorra de mariner que li tapa els ulls. Mentrestant va sonant el tema musical "Fantasy", que apareix en diverses escenes del film, i versionat de moltes formes, en instrumental, amb més o menys intensitat, etc.....

Queda molt clar que el protagonista d´aquesta história es diu Bombardero, (Bombardero és el nom professional que feia servir aquest boxejador), ja que així l´anomena sempre un vell amic seu que té montat una espècie de gimnàs amateur i que va buscant com pot un nou púgil que tingui qualitats boxístiques i que de passada faci més popular al seu negoci, (que casi està en la bancarrota). Perquè la resta de "púgils" no tenen gaires calitats de boxe, (un és molt petit, un altre massa prim i li diuen carinyosament "saco de huesos", un altre és massa gros, etc.....). I tot i que posen bona voluntat per progresar no ho poden fer, (i tampoc confia el seu mànager, l´amic de Bombardero).

Bé, ara tornem a la figura de Bombardero. Bombardero és un antic boxejador que va tenir diversos problemes amb un altre púgil (de l´exèrcit americà) que creia que tenia moltes qualitats, però sempre buscava el camí més fàcil cap a la victória, (vull dir que era i segueix sent un boxejador corrupte). Té bones qualitats de boxejador, però tampoc es que destaqui massa, (tot i que ell s´ho pensi de debó i vagi presumint davant de tothom que va guanyar en un combat oficial al mític boxejador Bombardero). Bé, aquest altre boxejador es diu Rosco Mc Queen, si no recordo malament. Però tot aquest "conflicte" entre Bombardero i Rosco l´anirem descubrint mica en mica, a mida que va avançant la trama de la película. D´entrada sembla que Bombardero es un home que esta deprimit i que no acaba de decidir-se gaire en el que fer, (també d´altra banda no es fixa en el coqueteig/flirteig que li fa la germana del seu amic, que treballa en un restaurant on pràcticament sempre va tota la "pandilla" a sopar, etc.......; el flirteig es nota molt, ja que la noia es fa dissimuladament la "tonteta", està de vegades descoordinada, somrient, li fa compliments a Bombardero. En aquest sentit recordo una escena on li diu: "Que brazos más fuertes tines Bombardero" i amb un tó molt carinyós i somrient).

Bombardero el que vol fer primer es ajudar a trobar a un nou púgil per ajudar al seu vell amic. El seu amic (que desconeix el passat de Bombardero, però l´ha vist boxejar diverses vegades al carrer, moltes vegades treint-li les castanyes del foc). Li diu que torni a ser boxejador,
(i els amics del propietari del gimnàs també) però Bombardero no vol (li pregunten ¿por qué? Porque habria de cambiar el mundo - li respon) i el que accepta es a trobar un nou púgil que tingui bones qualitats. El seu amic  li diu que l´entreni ell, ja que si ho fa arribarà a ser el millor. En principi es reticent a fer-ho, però finalment s´implica i accepta.

Casi de casualitat en una batussa de bar amb soldats de l´exércit (que són molt fidels a Rosco) veuen un noi que té un bon cop de puny de dreta. Bombardero li diu al seu amic que es fixi en aquell noi: "Mira que derecha" li diu. També li comenta que és un diamant per pulir i que ja han trobat a la seva nova promesa.

Mentrestant les pica-baralles entre Rosco y Bombardero van surgint mica en mica, provocades sempre per Rosco. Rosco fins i tot li diu als amics de Bombardero que ell va ser qui el va guanyar en un combat just, mentre tot el públic animaba molt a Bombardero, (Rosco s´en fotia, amb mala baba, dient que el públic cridava molt el seu nom: "Bombardero, bombardero, bombardero"). La veritat és que no és del tot així, però Bombardero no ho confessa ni confia tampoc en els seus amics.

Bombardero va a buscar a aquell noi, (es diu de cognom Desideri, crec), i tot i que no vol ser boxejador, li obliga a ser-ho, (hi ha una escena realment molt graciosa en aquest sentit on li ve a dir Bombardero que no estigui amb la seva novia; bé, aquest es el tipic tópic que diu que la vida amorosa, o més ben dit, sexual, afecta al rendiment esportiu). Hi han moltes opinions contradictóries al respecte, però ara no es el lloc ni el moment per debatre-ho.

Desideri casi comet l´error que tenen molts esportistes en general i es el d´arribar a dalt massa aviat (no fent cas al consell del seu entrenador Bombardero) i encara comet un altre error molt més greu i es que en el segon combat accepta un soborn i es deixa guanyar, (cosa que molesta molt a Bombardero).

Desprès d´enfadar-se una mica amb el seu púgil, fins al fet de deixar-lo d´entrenar temporalment, Bombardero torna a entrenar a Desideri, que s´enfontra precissament al seu vell enemic. Bombardero no només l´entrena físicament, sino també a nivell mental dient-li que el seu rival té molta expèriencia, que es un gat vell. (Desideri li retreu a Bombardero que no guanyés a Rosco quan va poder fer-ho, però no sap tota la veritat ....)

Finalment arriba l´hora de la veritat: el combat final. Rosco està apallissant a Desideri. Sembla que no pugui ser, ja que Bombardero l´ha entrenat molt bé. Al final del round, Bombardero li recrimina que no faci cas dels seus consells i que es deixi guanyar. "¿Cuánto te han pagado esta vez? Li comenta que no pot ser que tenint una dreta tant potent com té, no tombi a Rosco. Llavors li agafa elo puny dret, trenca les cordes i li treu. Llavors, en fer-li mal a Desideri, Bombardero sap el que passa. Bombardero li diu que només un boig pot pujar al ring amb una mà fracturada i que al ring es puja a lluitar i no a deixar-se masacrar. Li pregunta que per què ho ha fet. Li respon: "Por qué tú también lo hiciste Bombardero. Porque tú me has enseñado que la vida siempre es un eterno combate". (Dessideri va descubrir el passat de Bombardero i el que va passar en el seu primer combat davant Rosco. Bombardero sempre va ser fidel al seu caràcter i als seus ideals i mai va acceptar un suborn per deixar-se guanyar. I per això li van trencar la mà dreta, la seva mà "bona", per donar el cop definitiu al rival. Va pujar al ring i lógicament, va perdre. Per això Bombardero li recrimina al seu púgil que agafés aquells diners en el segon combat. Desideri volia guanyar diners de la manera més fàcil, ja que Bombardero li deia que li faltava molta experiència per disputar combats importants. Bombardero, en veure que la historia es tornava a repetir contra el seu púgil, Desideri, al que havia format, no només a nivell físic, sino també mental, fent-lo madurar i evolucionar com a persona, etc......, no vol que aquesta injustícia es torni a repetir i llavors "esclata").

Això fa reaccionar finalment a Bombardero i puja al ring, al segon asalt. Bombardero no vol que el seu púgil passi per tot lo malament que ell ha passat, (Bombardero no reacciona ell per si mateix, sino volent ajudar al seu púgil, perquè qui sap si en el futur més o menys curt, (depén del que trigui a recuperar-se de la mà trencada), pugui rependre la seva carrera de boxejador, etc......). I llavors comença ja la mítica escena final, del combat entre Rosco i Bombardero. Finalment Bombardero acaba apallissant a Rosco, gairebé sense cap dificultat. I el públic també acaba animant i corejant el nom de Bombardero.

Ara vaig per la conclussió de la película. La película pot tendir al melodrama, és a dir a exagerar massa les reaccions, buscant el sentiment fàcil, la llagrimeta, etc........, però també té uns tocs de comedia humorística realment molt bons. La escena del vall tirolés entre Bombardero i Rosco està realment molt bé: http://www.youtube.com/watch?v=7eM6JdE10SE


A nivell personal, tinc que dir que aquesta crítica segurament que no estarà gaire ben feta, (bé de fet, jo no soc crític de cine, sino que soc un simple amateur, un aficionat al bon cinema en general), però està feta amb molt bona intenció que es del que es tracta. Algunes dades i cites de la película poden ser inexactes, però més o menys estàn bé. Aniré mica en mica posant alguna dada més i corregint l´ordre, ja que potser està una mica desordenat, etc........

 El missatge que jo he vist en veure aquesta película es que cadascú ha de buscar el seu destí lluitant contra tot el que li fa nossa, "contra viento y marea", com dirien, però confiant en les persones, ja siguin famíliars o amics, que d´una manera o altre, sempre t´han volgut ajudar, (ja que per si sol una persona no pot fer-hi res si no rep ajuda, ja sigui emocional, familiar, etc......, encara que hi possi molta bona voluntat de part seva. En certa forma, m´identifico en part amb el personatge de Bombardero. L´únic defecte que li veig a la película, (a més del ja comentat de la tendència al melodrama, que també es veu bastant en el fet dels cops de boxe que és fan, sobretot, de Bombardero, en el mitic enfrontament final amb el seu rival i enemic, en Rosco), es la tensió o conflicte amorós/sexual entre Bombardero i la germana del seu amic, (ho dic per allò de que Bombardero no volia fer cas a les senyals que li enviava aquesta noia, i sembla fins i tot que la rebutjava, no fen-li cas, però la noia seguia intentant apropar-se. La veritat és que donaria per fer un altre tipus d´article, vull dir el fet de la interpretació dels signes del cos. Però això ho deixaré per més endavant, en una altre entrada del blog).


 Bé, posso dos links del youtube sobre el final de la pel abans comentat:

http://www.youtube.com/watch?v=HEgWL74GIsk

http://www.youtube.com/watch?v=uR-aORi7MNA

La escena final també es realment mitica, (el primer enllaç crec que no está en castella, i el segon tampoc, ja q es mes "musical"
).

A mi m´agradava més fins fa poc el "muntatge musical" del final de la película, però trobo que l´original està més bé, i que tot i que estigui en italià, el seu idioma original, vull dir que s´entén més o menys bé el que diuen els dos protagonistes, (Bombardero i Desideri). El doblatge al castellà tampoc està malament, vull dir que també està bé. Malauradament no l´he pogut veure per youtube o per un altre web similar de videos, etc...... Ah si, abans de que m´oblidi. He de dir que l´home `molt poderós que actua a l´"ombra" pagant els suborns ilegals per què guanyi el boxejador Rosco, és l ´home gran que va de negre i porta un barret al cap, i que està acompanyat per un dels seus sequaços. Bombardero no recorda qui estava darrera de tot allò, o potser no ho sap, (tal com diu a la película). Però està molt clar que es tracta d´aquest home, ja que li fa exactament el mateix a Desideri, el púgil al qual entrena Bombardero. Én la escena final es pot veure molt clarament que es tracta d´aquell home, quan l´enfoca directament la càmara i sembla estar preocupat per que veu que els plans no surten com ell voll, (o millor dit, que les trampes que manega no fan efecte).

Abans però cal veure la gran peli, abans d´emetre un judici equivocat i pensar que cau en tópics com el melodrama, etc........ Realment el missatge d´aquesta película es molt bó i a més a més, té un final feliç, que es de molt agrair.

Demà continuaré revisant la entrada, modificant-la, posant-hi noves coses, etc.......... Ah si, abans de marxar però, dir que el tema musical que surt versionat diversos cops a la película es diu "Fantasy". I també està realment molt bé.

Ara si, marxo ja. A10!!

P.D: per avui ho deixo. Crec que a grans trets, ja està tot dit. A més ja estic una mica cansat d´estar al blog. Penjaré, això si, l´enllaç sobre la crónica de la película, al facebook.

Ups, em deixava la caratula de la peli:

Finalment, el club on jugo actualment va baixar de categoria.  El problema era el de sempre o casi, és a dir, que faltaven jugadors. Van haver-hi moltes baixes importants i no s´han pogut suplir bé.

En fi, canviant de tema, pels finals de Juliol passat van celebrar-se a Llavaneres les simultànies d´estiu al dissabte i l´endemà, les simultànies, ofertes en aquesta ocassió per un altre noi, el Sergi Subirats, en substitució del G.M Moskalenko que s´estava recuperant a l´hospital d´una peritonitis, si no recordo malament. Bé, en tot cas esperem i desitjem que ja estigui plenament recuperat.

Pel que fa a mi, encara no tinc prou clar si canviar de club o no. En tot cas, ara els escacs no són prioritaris per mi. Cal atendre altre tipus de necessitats personals.

Bé, us deixo. Aniré publicant alguna cosa més, però poca cosa d´escacs en si. A10!!


                                                                            Llorenç Maza.

divendres, 15 de febrer del 2013

Balanç de les primeres 4 rondes del Campionat de Catalunya per equips de 2013.

Bé, ara que estem just a l´equador d´aquesta Competició tant important e interessant, és el moment de fer autocrítica i balanç dels resultats.

En la 1ª ronda ens va tocar un dels meus anteriors clubs, l´Ateneo Colon, de Poblenou. Vaig retrobar-me amb vells coneguts i recordar temps passats. Pel que fa a la variant escaquística, el nostre equip, el Llavaneres, va caure derrotat per 5 a 3. Jo per la meva part, anava amb negres vaig escollir la Defensa India antiga, però no la portava ben preparada i de seguida vaig quedar en possició inferior, tot i que el meu rival va arribar tard i no vaig saber aprofitar l´avantatge de rellotge. Era la primera vegada que feia servir aquesta Defensa i tampoc la havia estudiat gaire, (previàment m´havia mirat la Defensa Pirc, però en l´últim moment vaig canviar d´idea). Com a nota anècdotica, cal dir que un dels jugadors del Colon, un amic i antic company meu, el Marc Arza és va equivocar de tauler i va començar a jugar amb mi, i desprès de dos o tres moviments, un dels seus companys va parar el rellotge i li va dir que jugava amb un altre jugador del Llavaneres, el Francesc. El Francesc, per la seva banda va fer una Obertura molt i molt arriscada i valenta també, el Gambit de Rei!! No obstant no va estar prou encertat i enèrgic en l´atac, va jugar molt ràpid, una característica en ell i en el final de cavalls va acabar perdent.

En la 2ª ronda portava les peces blanques i vaig escollir la interessantisima i poc practicada també Obertura Zuckertot, (era la primera vegada que feia servir aquesta Obertura del Peó de Dama, tot i que la vaig treballar previàment). No em va anar gens malament, ja que desprès d´alguna que altre petita imprecissió a la Obertura vaig arribar a un mig joc molt interessant, on podia fer un atac contra el debilitat enroc del meu adversari. Ell però també tenia les seves "chances". No obstant, l´equip va tornar a caure, ja que contant les meves, vam fer quatre taules només.

En la 3ª ronda vam anar al local de joc del Vilassar, però amb un tauler menys, ja que ens va fallar un a dalt, (el nostre company i amic Jordi Graupera, que tenia feina), i tots vam haber de pujar un tauler més i ens faltava el darrer per completar l´equip. En aquesta ocassió, tot i que era molt important per nosaltres fer algun punt, ja que és un rival directe de cara a salvar-nos, l´equip va ser derrotat de nou per 5,5 a 2,5. Només vam guanyar l´altre Jordi, el presi, (que va jugar contra un vell amic i ex-company meu, de quan ell i jo estàvem plegats al club d´escacs del Laetània Alella), i jo, mentre que un altre company de club, nou fixatge d´aquest any, el Gisbert, va fer taules. Jo per la meva part vaig tenir la partida on em vaig trobar més cómode de totes les que he disputat. En aquesta ocassió, repetia color, (blanques), i vaig canviar l´Obertura i vaig decidir provar un altre Obertura del Peó de Dama. En aquesta ocassió vaig plantejar el sistema de Colle. Tot i també ser la primera vegada que l´utilitzava, el vaig treballar previàment i em va anar prou bé contra la Defensa India de Rei que em va proposar el meu contrincant. En el mig joc vaig poder trobar una combinació on vaig guanyar la cualitat i algun que altre peó i desprès vam arribar a un molt interessant final on desprès d´oferir prou resistència, el meu revial estava perdut i es va rendir.

Allà al local del Vilassar, també vaig poder veure un antic rival meu, l´any 2008, al Campionat Territorial de Barcelona, grup del Maresme, on en aquella ocassió vaig guanyar "in extremis", però em va costar moltíssim i va ser totalment una partida decisiva a l´hora de quedar en segona possició i tenir dret a Trofeu i a un petit premi en metàlic també, (és el segon cop que he quedat segon en aquesta Competició, ja que dos anys abans, el 2006, també vaig entrar al podi i també vaig rebre premis). En aquesta ocassió, aquell noi jugava en el primer tauler contra el Toni Ferré, el nostre primer tauler desprès de la baixa del Santi Moravich, que es va anar a jugar al club de la Escola d´escacs de B.C.N, amb el G.M Viktor Moskalenko. És clar que en aquests anys, aquell noi ha millorat moltíssim i ha fet pujar molt també el seu elo i d´altre banda, el nostre primer tauler no va tenir la sort de cara, com jo si que la vaig tenir en aquell Campionat, (vaig jugar amb els greus problemes de temps del meu rival i vaig anar complicant més i més la possició, per tal de buscar les errades i m´en vaig poder sortir; en tot cas la possició era de taules, però finalment aquell noi es va equivocar i no va trobar la combinació i va acabar perdent).

 Ah si, com a nota anécdotica, cal dir que al local del Vilassar feia una calor horrible, (tot i que fora feia bastant fred), ja que van possar la calefacció a tope i pràcticament tota la gent que hi havia allà es treia els jerseys, etc.......... I van possar fins i tot uns ventiladors per tal de refredar la sala. La veritat és que desprès d´aquesta ronda, tant jo com el meu pare, (que també jugava), vam quedar bastant "tocats", o millor dit refredats.

En la 4ª ronda ens va tocar fora un altre cop, en el local del Canet, on ens va caure una bona "pallissa", (tot i que al darrer tauler ens faltava un jugador). Jo per la meva part vaig jugar contra un vell conegut, en Maynat, i tot i no quedar malament en la Obertura, un Gambit de Dama acceptat, no vaig trobar la forma d´obtenir aventatge i vaig acabar perdent. Jo en principi volia provar l´Obertura Catalana, però en fer-me la variant acceptada del Gambit de Dama vaig optar per un altre idea i no em va anar malament, però em va faltar una mica més de agressivitat en el joc, molt segurament. Tampoc no estava en la meva millor forma, ja que arrossegava un refredat fruit de les conseqüències de la setmana passada, com ja he comentat abans. Aquesta vegada, en Maynat és va pendre la revenja de la derrota que li vaig donar el 2008 en el mencionat Campionat Territorial. I un any desprès ens va tornar a tocar a jugar junts en un altre Torneig, d´estiu, d´Alella; en aquesta ocassió, jo amb negres, però vaig plantejar una rocosa Defensa Caro-Kann i vam fer taules.

Bé, i aquest diumenge ens toca a casa, a la Biblioteca, (i desprès juguem a casa també contra el Círcol Católic, ja que en principi teníem que anar allà, però el seu local de joc no està adaptat, i a l´altre setmana ja ens toca a casa un altre cop), on tornarem a recuperar en principi al Jordi Graupera i a veure si podem fer algun punt, ja que ara mateix crec que som els cuers del nostre grup i sino reaccionem, baixarem de categoria. Segurament baixaré un altre cop al tauler número 5 i em tocarà un altre cop amb blanques i miraré de fer alguna Obertura que em doni prou "chances", per tal de poder ajudar a l´equip a guanyar el matx. Bé, i la setmana que vé em retrobaré amb el meu amic, el jugador del Círcol Católic, l´Eduard Serentill, i no se pas si ens tocarà jugar un altre cop plegats, però en tot cas passarem una molt bona estona parlant, etc.........

Conclussió: aquest any ho tenim molt complicat per mantenir la categoria, ja que al local del Vilassar vam tenir una baixa molt important, la d´en Jordi Graupera, i el Vilassar és un rival directe de cara a la salvació i d´altra banda, en altres circumstàncies, si haguéssim presentat un equip una mica més competitiu, haguéssim pogut guanyar el matx o almenys fer taules, i la veritat és que ens aniria molt i molt bé. Ara tenim que jugar molt bé a casa i em de mirar de treure algun punt aquesta setmana contra el Sant Josep i desprès contra el Círcol Católic, ja que també és un altre rival directe.

Bé, fins aviat!!