Crónica de les simultànies de Llavaneres.

I a l´endemà, Diumenge, (29-11 de 2009), es va cel-lebrar el segon acte escaquístic de la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres. Es va jugar al mateix local de joc que les partides ràpides. El local està molt i molt bé per passar una molt bona estona jugant i disfrutant també dels escacs.

En aquesta ocassió es tractava d´unes simultànies que oferia el G.M Vicktor Moskalenko, que ja molt de temps que té fixada la seva residència al nostre país.
La veritat es que en Moskalenko, a més a més de ser un supercrack de categoria mundial, és una persona molt simpàtica i agradable.

Els participants aquest cop, potser erem menys que altres vegades, però totes les partides van estar molt bé.

Per part del Laetània Alella, en aquesta ocassió estavem en Xavier Andiñach, i aquest mateix cronista, Llorenç Maza. En aquesta ocassió, em va "somriure" la sort, i vaig poder optar al 3er premi i em va correspondre un molt bonic trofeu. La meva partida va ser una Defensa Francesa, en la que em vaig defensar com vaig poder, però finalment el G.M Moskalenko em va acabar guanyant, (bé almenys tinc el cónsol de que ens va guanyar a tots).

Més o menys per la meitat de l´acte, es va fer una petita pausa i es va oferir a tots els assistents, com bé sent habitual, un petit refrigeri, amb una mica de menjar i begudes diverses. D´això puc donar fe que estava tot realment deliciós, com sempre vaja.

Próximament intentaré penjar la partida comentada, així com alguna foto, si m´arriba per correu electrónic, (gràcies a en Jose Luis Monente).

Continuarà .............

Crónica de les partides ràpides de Llavaneres.

El passat Dissabte, 28-11 del 2009 aprofitant que era la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres, es va cel-lebrar un Campionat de partides ràpides, (era un dels actes escaquístics que es van fer).

La veritat és que el Campionat es va cel-lebrar amb relativa tranquilitat, fins que en un moment donat un dels participants va perdre absolutament els papers i va començar a insultar a un dels jugadors, perquè va fer una reclamació arbitral, (no ho vaig acabar d´entendre bé, però resulta que es queixava d´una peça que estava enmig de dues caselles, i discutien sobre si havia d´estar en una o altre). La veritat és que es va viure un moment de tensió, però l´àrbitre va estar realment magnífic en el seu paper i va tranquilitzar els ànims, (aquell home que es va posar molt nerviós va decidir no seguir més el Campionat, per evitar més tensions, etc.....).

Bé, ara passaré a relatar l´actuació dels participants del Laetània Alella. Erem dos representants, en Borja Bartolomé i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.
En Borja va fer un molt bon paper, ja que per elo era un dels participants amb menor puntuació, i crec que va fer 1,5 o 2 punts de 9 rondes. Al final va rebre el trofeu al 3er millor sub-16. El que va quedar Campió en aquesta categoria va ser en Josep Mª Domenech Vila, del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró.

Jo per la meva part, vaig fer un paper molt correcte i digne, ja que vaig fer la meitat dels punts, 4,5 de 9. Molt curiosament tenia el nº 14 de rànquing elo i vaig acabar en la possició número 14, gairebé per la meitat de la taula, ja que hi havien 26 participants en total. A nivel de joc, vaig provar coses noves, i algunes "armes" velles també, i en pràcticament totes les partides vaig donar molta guerra, ja que moltes de les que vaig perdre va ser perquè vaig fer alguna jugada il-legal, o vaig perdre per temps, però eren possicions de taules, més o menys clares, (casi vaig fer taules amb el Campió Absolut d´aquest Torneig, però vaig fer una jugada il-legal; d´altra banda, vaig fer taules i amb les peces negres i plantejant la sólida i "rocosa" defensa Caro-Khan, contra el millor jugador local, del Club d´Escacs de Llavaneres, que va quedar en la 4ª possició).

En tot cas, però, el nivell va ser molt i molt dur, fort i competitiu. Una mostra de tot això es que els jugadors que van endur els tres trofeus, van acabar empatats tots amb 7 punts, i que van haber de jugar unes partides de desempat per veure l´ordre del "podi", (a l´hora de decidir el millor jugador local, també es van haver de jugar dues partides de desempat).

En definitiva, vam passar una estona molt i molt agradable i vam veure a "vells" amics i en vam fer de nous. Vull dir que l´important es participar. D´altra banda, tots els participants ens vam endur un petit obsequi récord d´aquest acte.

Continuarà .............

Crónica de les partides ràpides de Masnou, del dia 15-11 de 2009.

El passat dia 15 d´aquest mes, el nostre Club, el Laetània-Alella va ser convidat pel club "veí", el Masnou, per jugar un Campionat de partides semi-ràpides, (de 20 minuts per cada jugador). En total hi havien 6 equips. El nostre equip va haver-se de "fusionar" amb 2 jugadors de Vallromanes per poder formar un equip per jugar, (els equips estaven formats per 6 jugadors). El nostre equip estava format pels següents jugadors: 1. Xavier Andiñach; 2. Aquest mateix cronista, Llorenç Maza; 3. Josep Ramon; 4. Joan Ramon; i els taulers 5 i 6 estaven ocupats per 2 jugadors del Club d´escacs Vallromanes, (pare i fill, que ja ens van convidar a la festa major d´allà a jugar un altre Campionat de partides ràpides). Posteriorment vam tenir un altre reforç, ja que en dues rondes es va incorporar també en Sergi Collazo.

El nostre Club, malauradament va quedar en la darrera possició, (empatats a punts amb el penúltim, però amb pitjor desempat per a nosaltres), però el més important era que hi havia Trofeu per tots els equips participants, (a més de dos Trofeus individuals per a aquells jugadors que fessin més punts), i el més important es que vam passar una molt bona estona i vam fer un molt bon entrenament, jugant a escacs, i jo, personalment, vaig provar coses noves sobre el tauler i/o algunes de velles i casi abandonades.

El local de joc realment està molt i molt bé, (és la nova seu social del Club del Masnou, desde ja fa 1 any), i el més important es que van posar un bon servei de "avituallament", ja que hi havien entrepans, i begudes per a tota aquella gent que tingués gana i/o set, (d´això puc donar fe que tot estava realment deliciós).

Jo personalment, no vaig estar gaire fí, ja que només vaig poder fer unes taules, tot i que en algunes partides podia haver fet alguna cosa més. També es cert però que m´enfrontava a uns rivals molt superiors en quant a puntuació elo, ja que en casi tot el Torneig vaig jugar al tauler número 2, tret de dues rondes on vaig ocupar el tauler número 3, (ja que va entrar al número 2, el Sergi Collazo).

Ara tenim dues fites escaquistiques molt importants, a Llavaneres, els dies 28 i 29. El dia 28, un Campionat individual de partides ràpides, i el dia 29, unes simultànies que ofereix el G.M Viktor Moskalenko. Sense cap mena de dubte, són dues proves molt fortes, (sobretot la del dia 29), i servirà com una mena de "avaluació", per veure més o menys si ens trobem amb garanties de poder fer un bon paper al proper Campionat de Catalunya per equips.

Continuarà ...........