Crónica de les partides ràpides de Mataró, del día 25.

El día 25, a Mataró, aprofitant que es celebraven les festes majors de Mataró, el Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, va tornar a organitzar un Torneig de partides ràpides, per equips, format per 4 jugadors.

El nostre equip, el Laetània Alella, ja va participar l´any passat en aquest mateix Torneig i llavors vam fer un molt millor paper que ara. En la nostre defensa, s´ha de dir però que aquest cop teníem unes baixes molt importants, com ara la dels dos Xaviers, l´Andiñach i el Klimt, així com d´en Joan Ramon, que tenien altres compromisos i desafortunadament no van tornar a repetir, (de fet, el Xavi Andiñach i en Joan Ramon tenien un altre compromís escaquístic, ja que en aquests mateixos moments, es troben jugant el Torneig de la Lira, si no recordo malament). També, al darrer tauler vam tenir la baixa, (respecte l´any passat), de l´Alejandro, (en Kiwi).

En aquesta ocassió, el nostre equip, estava format, per rànquing d´elo, per: 1. Sergi Collazo; 2. Aquest mateix cronista, Llorenç Maza; 3. Emili de Miguel; i 4. El meu pare, Lorenzo Maza, (que no té fitxa com a jugador del Laetània). És a dir, que era un equip de "circumstàncies", ja que cap del jugador del nostre equip es especialista en les partides ràpides, i menys encara l´Emili i sobretot el meu pare, que degut al reglament peculiar de les ràpides, moltes vegades el van "enxampar", (no s´avisa de que et fan escac i si no mous el rei, perds la partida, per ser jugada il-legal; es curiós però, que si et menjes el rei ets tú qui perds la partida. El reglament de les partides ràpides, la veritat es que trobo que es molt liós i caótic). A mi també em va passar un cop però. Bé, de fet, crec que ens va passar a tots, com a mínim un cop.

Per la meva part, he de dir que no vaig obtenir tots els punts que m´hagués agradat, (tot i que aquest cop, en lloc de jugar al 3er o 4art tauler, em va tocar el 2on, però això no té que ser cap excusa, encara que els rivals tinguéssin molt més elo i fossin teóricament molt més forts, etc.......). En Sergi va ser qui va fer més punts del nostre equip, amb 4,5 punts, crec, (jo em vaig quedar amb 2,5, l´Emili amb 1, crec, i el meu pare, amb 0).

Aprofitant el que va dir en Sergi Collazo, per email, fent una petita crónica, la poso aquí al meu blog, perquè trobo que està molt i molt bé:

"El lloc està molt bé i diferent del que normalment veiem: a
l'aire lliure, prop de la platja i coberts per arbres moreres que ens
hagúessin protegit molt bé del sol en el cas de que n'hi hagués hagut. El
fet és que al final l'equip va estar composat per els dos Llorenç (pare i
fill), l'Emili i jo mateix. Penso que ens vam divertir força, vam fer 13
matx força emocionants. El nivell era molt, molt alt amb el que el resultat
final (últims) es pot considerar com anecdòtic donat que vam passar una bona
estona disfrutant dels escacs. A l'última ronda ens vam jugar l'última
posició amb el Cerdanyola B però vam caure 3-1 i no vam poder escapar del
"farolillo rojo" però penso, de veritat, que va se el de menys. Vam riure,
vam saludar vells companys, vam fer-ne de nous, en fi.. què més es pot
demanar!?".

Si, la veritat es que com diu el Sergi va estar tot molt bé. A més a més teníem el "bar-chiringuito" al costat, (que això també es molt important, xdddddd, sobretot en aquestes temperatures tan agobiants, etc......., de l´estiu), el bar "Margarit", crec que es deia, i si tenies sed o gana podies comprar-te un refresc o un gelat, etc........., per aliviar-te de la calor. Tot i això, com que no feia sol i teníem també la platjeta al costat, doncs la temperatura, la veritat es que era molt i molt agradable.

Bé, en tot cas va ser un molt bon entrenament per posar en pràctica diverses noves idees i repasar d´antigues també. Però en tot cas, per la meva part, tinc que posar-me les piles i començar-me a entrenar més fort per fer un paper "digne" a les ràpides de la Festa Major d´Alella, i sobretot, el que es més important, perque al nostre fort i dur Torneig pugui mantenir el meu elo o fins i tot pujar-lo una mica, (ja que els jugadors que venen darrera meu estàn apretant amb molta força, i d´altre banda, perque m´agradaria molt poder arribar a la barrera "psicológica" del voltant del 1900, etc..........).

Bé, ens veíem doncs Diumenge al matí. Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: molt curiosament, un jugador del club veí nostre, el Masnou, em va sortir amb l´Obertura Larsen, em va sorprendre i va acabar guanyant. M´agrada veure que vaig "creant escola", xddddddddddd No, fora conyes, la veritat es que a la magnífica revista d´escacs Jaque han sortit articles analitzant aquesta Obertura "estrambotica".