Cada cop fico més i més la pota sense voler i rebo absolutament tota mena de pantoflades per tot arreu. Ja n´estic fart de tenir que lluitar jo sempre absolutament tot sol contra vent i marea, i rebent tot tipus de "machaques", etc........
Ja se m´estàn acabant les forces tant físiques com mentals, o diguis morals o anímiques, tot i a que a 1@ vista sembli tot el contrari. Res de res. Es una pura, mera i simple falsa façana, (i q al final, com totes, bàsicament per temes de edat, desgast i erosió de absolutament tot tipus, etc, s'acabaran ensorrant definitivament avall per sempre mes), més falsa q un duro de 4 pessetes, o q els euros catalans aquests dels nassos (o millor dit de les burdes còpies dels xinesos; ai, es un tema delicat o prohibit, o millor dit tabú), q vaja tela.
Res q la meva vida es més falsa q Judas (em refereixo al Dimoni o Diable, però bueno hi ha una cerveseta amb una mica forteta de graduació alcohòlica, precisament anomenada Judas, q està autèntica i realment boníssima; em sembla q es alemana o suïssa, ara no n´estic gaire segur, sorry), o un tal Satanàs, o Belcebú, o com collons li vulguin dir a absolutament tota aquesta puta basura, bazofia, inmundicia, escoria, despojos, estiercol, etc.....
Ja tinc més que prou clar i tb assumit q evidentment no aconseguiré mai de la meva vida aconseguir els somnis que tenia de ben jovenet. Tenir un treball estable q em generi ingresos per autofinancar-me les meves despeses de allotjament, menjar, veure, roba, etc, ni tampoc per permetre´m algun q altre capritxet q m´agrada realment moltíssim, com ara les meves aficions a tota mena de gadgets electrònics en general, com ara tauletes, videoconsoles, videojocs, manga, anime, etc....., ni fer una minigira asiàtica per la Xina, Corea del Sud, (res de res a veure amb el loco de la colina, el pirat militar aquell dels nasos de Corea del Nord), i sobretot Japó, q es un País del q realment m´encanta absolutament tot, la seva cultura, el seu idioma, la seva música, el manga, l´anime, etc..... I potser hi han d´altres Paisos orientals tb força interesants per visitar.
Però s´ha de tocar de peus a terra i ser realista i per cumplir absolutament tots els teus somnis i anhels, etc....., has de tenir i generar molts i molts diners, tenir una bona feina que et funcioni i et generi ingresos, cubrir les despeses no només del viatje, tb de allotjament, de menjar, etc....., sino tb tenir contractada una molt i molt bona pòlissa médica o assegurança sanitària i de salut, ja q sino, ja has begut oli, (exactament igual passa si vols viajtar a d´altres Paisos tb, com ara a Yanquilandia).
A banda de tenir tb molta estabilitat i tenir-ho tot molt ben lligat desde el País d'origen on surts. En el meu cas diguis Espanya o Catalunya, m'és exactament igual. No em vull definir per ara pas amb això ni tampoc barallar-me amb ningú ni generar cap tipus de mal rotllo, etc..... No es per res de res la meva intenció. Mai de la meva vida.
La única nota positiva es que al passat Dissabte, al matí, vaig jugar unes partides de ritme ràpid de escacs, o millor blitz, de 3 minuts més 2 segons per increment per cada jugada feta, i malgrat no haver fet cap mena de preparació per entrenar-me, és a dir anant total i absolutament desentrenat i tb alhora molt i molt desmotivat i desanimat, etc, vaig jugar sense cap mena de pressió, i vaig fer 4,5 de 9 punts. És a dir el 50 per cent clavat. Deuria acabar en el lloc 12e o alguna cosa així, més o mens, d´un total de 70 participants o jugadors i jugadores, si fa o no fa. En la meva disculpa he de dir però que em van tocar 3 nanos petits i tb 1 nana petita, d´uns 8-10 anyets de edat, i jo ja soc molt i molt gat vell, i vaig tirar per la típica i molt i molt coneguda Obertura Italiana, amb les peces blanques. Precisament el "Presi", en Joan Lorda, em/ens va ensenyar a moltissims jugadors i jugadores jovenets/es de llavors, (q vam coincidir a l´anterior local de l´Ateneo Colon, amb potser molt més caliu o essència, etc.....), molts i molts trucs i trumfos de aquesta Obertura tant i tan bona i fascinant, la Obertura Italiana.
La veritat es que era una visita obligada, ja que durant el passat mes d´Agost vaig atravessar un període molt i molt dolent a la meva vida, q encara perdura, ja q això es un no parar non stop, sense cap mena de aturador, etc....., i em va sàpiguer molt i molt greu no haver pogut anar al sepeli de un molt i molt bon amic, jugador d´escacs, i encara molt millor persona. Em refereixo com no a en Joan Lorda Ximénez, un dels meus "Presis" a la meva época de escacs de la adolescència, quan encara vivia al Carrer Maresma, i a on vaig fer tant i tants bons companys i tb amics com ara en Joan Fontanillas Sanchez, el Raul Arza, el Carles Godesard, l´Enric Vidal, etc, i vam recordar vells temps i com ens havia anat la vida en general, etc..... Va ser realment tot molt maco i emotiu. Tb es va apropar un molt bon jugador de escacs (del Club de escacs germà de sempre de l´Ateneo Colon de Poble Nou i tb molt bon nano en general, en Jordi Sabater, m´estic referint com no al Club de escacs del Sant Marti), tot i que en Jordi no va poder participar a les partides ràpides, llàstima.
Per més endavant, pels voltants del proper mes de Abril de l´any vinent o així van convenir q es faria un Torneig Memorial d' escacs dedicat a en Joan Lorda, fifty fifty entre els locals de joc de l´Ateneo Colon i tb el Sant Martí. I per descomptat q tb hi participaré.
Ja se m´estàn acabant les forces tant físiques com mentals, o diguis morals o anímiques, tot i a que a 1@ vista sembli tot el contrari. Res de res. Es una pura, mera i simple falsa façana, (i q al final, com totes, bàsicament per temes de edat, desgast i erosió de absolutament tot tipus, etc, s'acabaran ensorrant definitivament avall per sempre mes), més falsa q un duro de 4 pessetes, o q els euros catalans aquests dels nassos (o millor dit de les burdes còpies dels xinesos; ai, es un tema delicat o prohibit, o millor dit tabú), q vaja tela.
Res q la meva vida es més falsa q Judas (em refereixo al Dimoni o Diable, però bueno hi ha una cerveseta amb una mica forteta de graduació alcohòlica, precisament anomenada Judas, q està autèntica i realment boníssima; em sembla q es alemana o suïssa, ara no n´estic gaire segur, sorry), o un tal Satanàs, o Belcebú, o com collons li vulguin dir a absolutament tota aquesta puta basura, bazofia, inmundicia, escoria, despojos, estiercol, etc.....
Ja tinc més que prou clar i tb assumit q evidentment no aconseguiré mai de la meva vida aconseguir els somnis que tenia de ben jovenet. Tenir un treball estable q em generi ingresos per autofinancar-me les meves despeses de allotjament, menjar, veure, roba, etc, ni tampoc per permetre´m algun q altre capritxet q m´agrada realment moltíssim, com ara les meves aficions a tota mena de gadgets electrònics en general, com ara tauletes, videoconsoles, videojocs, manga, anime, etc....., ni fer una minigira asiàtica per la Xina, Corea del Sud, (res de res a veure amb el loco de la colina, el pirat militar aquell dels nasos de Corea del Nord), i sobretot Japó, q es un País del q realment m´encanta absolutament tot, la seva cultura, el seu idioma, la seva música, el manga, l´anime, etc..... I potser hi han d´altres Paisos orientals tb força interesants per visitar.
Però s´ha de tocar de peus a terra i ser realista i per cumplir absolutament tots els teus somnis i anhels, etc....., has de tenir i generar molts i molts diners, tenir una bona feina que et funcioni i et generi ingresos, cubrir les despeses no només del viatje, tb de allotjament, de menjar, etc....., sino tb tenir contractada una molt i molt bona pòlissa médica o assegurança sanitària i de salut, ja q sino, ja has begut oli, (exactament igual passa si vols viajtar a d´altres Paisos tb, com ara a Yanquilandia).
A banda de tenir tb molta estabilitat i tenir-ho tot molt ben lligat desde el País d'origen on surts. En el meu cas diguis Espanya o Catalunya, m'és exactament igual. No em vull definir per ara pas amb això ni tampoc barallar-me amb ningú ni generar cap tipus de mal rotllo, etc..... No es per res de res la meva intenció. Mai de la meva vida.
La única nota positiva es que al passat Dissabte, al matí, vaig jugar unes partides de ritme ràpid de escacs, o millor blitz, de 3 minuts més 2 segons per increment per cada jugada feta, i malgrat no haver fet cap mena de preparació per entrenar-me, és a dir anant total i absolutament desentrenat i tb alhora molt i molt desmotivat i desanimat, etc, vaig jugar sense cap mena de pressió, i vaig fer 4,5 de 9 punts. És a dir el 50 per cent clavat. Deuria acabar en el lloc 12e o alguna cosa així, més o mens, d´un total de 70 participants o jugadors i jugadores, si fa o no fa. En la meva disculpa he de dir però que em van tocar 3 nanos petits i tb 1 nana petita, d´uns 8-10 anyets de edat, i jo ja soc molt i molt gat vell, i vaig tirar per la típica i molt i molt coneguda Obertura Italiana, amb les peces blanques. Precisament el "Presi", en Joan Lorda, em/ens va ensenyar a moltissims jugadors i jugadores jovenets/es de llavors, (q vam coincidir a l´anterior local de l´Ateneo Colon, amb potser molt més caliu o essència, etc.....), molts i molts trucs i trumfos de aquesta Obertura tant i tan bona i fascinant, la Obertura Italiana.
La veritat es que era una visita obligada, ja que durant el passat mes d´Agost vaig atravessar un període molt i molt dolent a la meva vida, q encara perdura, ja q això es un no parar non stop, sense cap mena de aturador, etc....., i em va sàpiguer molt i molt greu no haver pogut anar al sepeli de un molt i molt bon amic, jugador d´escacs, i encara molt millor persona. Em refereixo com no a en Joan Lorda Ximénez, un dels meus "Presis" a la meva época de escacs de la adolescència, quan encara vivia al Carrer Maresma, i a on vaig fer tant i tants bons companys i tb amics com ara en Joan Fontanillas Sanchez, el Raul Arza, el Carles Godesard, l´Enric Vidal, etc, i vam recordar vells temps i com ens havia anat la vida en general, etc..... Va ser realment tot molt maco i emotiu. Tb es va apropar un molt bon jugador de escacs (del Club de escacs germà de sempre de l´Ateneo Colon de Poble Nou i tb molt bon nano en general, en Jordi Sabater, m´estic referint com no al Club de escacs del Sant Marti), tot i que en Jordi no va poder participar a les partides ràpides, llàstima.
Per més endavant, pels voltants del proper mes de Abril de l´any vinent o així van convenir q es faria un Torneig Memorial d' escacs dedicat a en Joan Lorda, fifty fifty entre els locals de joc de l´Ateneo Colon i tb el Sant Martí. I per descomptat q tb hi participaré.
Entrades
