Crónica de les rondes 6 i 7 del Campionat de Catalunya per equips del 2010.

En la ronda 6ª vam anar a jugar a Masnou, contra un dels equips forts del grup. I a més a més, vam anar 6 jugadors només, (i sort que al final va venir en Josep Ramon, que en principi no venia). La desfeta va ser absolutament terrible. Vam perdre per 7 a 1. Només va fer el punt de l´honor en Josep Ramon.

Jo per la meva part, vaig desaprofitar una bona ocasió per guanyar o com a mínim, per fer taules, contra un rival en teoria asequible, ja que tenia una puntuació elo molt similar a la meva, (només una miqueta superior). Vaig plantejar una de les meves obertures preferides, la Larsen, (1. b3 ), i vaig arribar a una possició realment interessant, pero al final em vaig equivocar i vaig perdre algun que altre peó important, i al final vaig perdre la partida.

Tot i això, el desplaçament era molt complicat i tocava perdre. La nota negativa però es que ens vam col-locar en situació de descens, (els penúltims som, concretament).

Pel que fa a la ronda 7ª, rebiem a un altre equip molt fort, el Llavaneres, (són 3ers de grup, crec), i no vam poder salvar el tercer i casi definitiu match ball. Si guanyàvem en aquesta ronda, encara tindriem alguna possibilitar per conservar la categoria, però no va poder ser. Els tres taulers de dalt eren molt forts, ja que eren tots 2000 i "pico", (tot i que jo vaig guanyar al 3er d´ells, que tenia una puntuació elo molt superior a la meva, i era un "ós" molt dur, tal i com em va comentar en Jose Luis Monente, (amb qui vam tenir un molt emotiu reencontre, abans de començar el matx). A part del meu punt, l´Emili va fer taules, (tot i que tenia la partida perduda, però l´altre home es va equivocar), contra un "vell" conegut de les simultànies de Llaveneres, (un home minusvàlid).

Les demés partides es van perdre totes, i la "pallisa" va tornar a ser absoluta i realment terrible, 6,5 a 1,5. De les que vaig poder seguir, qui tenia més opcions de puntuar va ser en Borja contra en Jose Luis Monente, però en Borja, malauradament, va fer una jugada, aconsellat per l´Emili, i en fer la jugada, va deixar oberta la diagonal a l´alfil negre per a que es menjés la torre. Una veritable llàstima, ja que si en Borja no s´hagués deixat la torre hagués pogut coronar dama i guanyar la partida. Va ser la nota negativa. En qualsevol cas, tot i el "consell" de l´Emili, en Borja no tenia que haver fet la jugada de forma automàtica, sino que tenia que haver-la verificat. En Josep Ramon per la seva part, va aguantar molt, fins al final, (va ser el darrer en acabar), però va acabar perdent, (tenia una peça menor de desaventatge, però per 2 o 3 peons, però en canviar les peces i arribar al final, va perdre aquests peons i va quedar en possició clarament inferior, amb una peça menor de menys, concretament).

Cal a dir però que teníem una baixa molt important, també, aquest cop en els taulers de la part baixa. Ens va faltar en Joan Ramon, que va anar a una Marató, (segons va dir-me en Xavi, feia temps que s´estava preparant per anar-hi). Això va ser una veritable llàstima, ja que els tres taulers de abaix van tenir que pujar una possició més i jugar amb rivals en teoria més forts, a banda de que l´equip ja tenia un punt en contra. Potser si no hagués faltat, s´hauria pogut puntuar més per la part baixa i tenir així opcions de fer taules i/o fins i tot guanyar el matx.

Jo per la meva part, vaig tornar a plantejar la Obertura Larsen, (és la Obertura de les grans ocasions!!; la vaig fer per mirar de sorprendre al meu rival, però va jugar tota la estona molt ràpidament i va cometre algun que altre error en la Obertura, i va quedar en possició inferior), i desprès de canviar ràpidament les peces, on semblava tot molt igualat, vaig arribar a un final de torre, on jo tenia 2 peons de més i passats, (va sacrificar dos el meu rival, em sembla). Finalment vaig poder plantar el peó (a) a 7ª fila, i recolçat per la torre, que estava a vuitena fila, i la coronació a dama era absolutament imparable. Quan va veure que no l´aturava, el meu rival és va rendir, (intentaré pujar la partida quan pugui). Tot i la meva victória, (pírrica, ja que no va servir de res per a l´equip, malauradament), he de dir que tinc una dada realment preocupant i es que només aconsegueixo possicions absolutament molt interessants amb la Obertura Larsen, i que amb les demés Obertures tinc molts més problemes. És una dada realment molt preocupant.

Sigui com sigui, la nota molt negativa però es que amb aquesta derrota, el nostre equip, el Laetània Alella es veu "abocat" de cap a descendre, cap a la 3ª categoria, ja que els dos rivals que queden, el Sant Josep, (que estàn lluitant per mirar de pujar), i el Cirera, (que reforçaràn molt i molt l´equip, ja que s´estàn jugant la permanència a la 2ª categoria), seràn dos rivals molt durs, i previsiblement acabarem perdent també aquests matxs, tot i que hem de tenir esperança, ja que és el darrer que es perd.

Potser és la millor solució que l´equip baixi a la 3ª categoria, ja que cada Diumenge tenim realment molts problemes per formar un equip de 8 jugadors, i moltes, masses vegades som només 6 o 7, i comencem el matx amb 1 o 2 punts en contra, a més a més de que en faltar jugadors forts del nostre equip, tots tenim que pujar un tauler més i jugar amb gent encara molt més forta. Però la dada negativa és que si baixem a la 3ª categoria, s´hauria de formar un equip fort de 4 jugadors per mirar de tornar a pujar ràpidament, però es quedaria gent sense jugar, a no ser que es formin 2 equips de 4, però un quedaria molt coix, perquè faltaria algun jugador i/o si tingués que reforçar al primer equip, per si hi hagués alguna baixa.

Sigui com sigui, el panorama és real i absolutament molt complicat, no només per aquesta qüestió, que es molt greu, sino també pel fet de que fins i tot potser aquest any no es celebrarà el nostre Torneig d´Alella, si l´Ajuntament no es "mulla" i dona una subvenció que realment cobreixi totes les despeses. Cal a dir que si no es fa finalment el Torneig, seria un altre "cop" molt dur pel nostre club, que en la vessant económica no està per "tirar cohets".

Seria molt bó tornar a debatre tots aquests temes amb calma i amb tots o la majoria d´integrants del club, per mirar de planificar el que resta de temporada i la que vé també, (ja que s´haurà de fer alguna cosa si al final s´acaba consumant i confirmant el nostre descens a la 3ª categoria).

Bé, continuarà ...........................




Llorenç Maza.

Balanç dels cinc primers "rounds" del Campionat de Catalunya per equips.

A finals del mes passat de Gener va començar el Campionat de Catalunya per equips, (estem ubicats al grup 5 de la segona categoria, i ara en l´"equador" del Torneig, és un molt bon moment per fer una mica de balanç de tot plegat. Us deixo aquí l´enllaç de la Federació Catalana d´escacs, per tal de que podeu seguir la nostre evolució: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsacteslist.php?x_idGrup=35&z_idGrup=&x_idRonda=5&z_idRonda=) . He de dir que aquest és un Campionat molt díficil per nosaltres, ja que tenim diverses baixes per diversos motius, de feina, etc......., i són unes baixes molt importants, ja que són jugadors dels taulers de dalt, (en Manel Gardeñes, el nº 1, que tot i tenir fitxa, no juga mai, en Sergi Collazo, que el tenim també de baixa per totes les rondes, tot i tenir fitxa també, en alguna que altre ronda, en David, el nostre primer taulell d´ara). D´altra banda, en aquesta temporada hem tingut dues baixes molt importants també, i de forma definitiva, (bé, a l´ igual que en Manel també, crec), com són en Xavi Klimt, que va anar a jugar al Club d´escacs de Vallromanes, i l´Alejandro, que va decidir no fitxar aquest any, (en "kiwi"), que ens ajudaria a omplir els forats del primer i únic equip, (com fan en Borja i l´Emili); degut la greu mancança de jugadors, aquest any el Laetània Alella només ha pogut presentar un equip, i tenim greus problemes cada setmana per fer el plé. És a dir que som 7 jugadors en total, però en diverses rondes també falta algun, com en la primera, on ens va faltar en David, i quedem només 6 jugadors.

És una veritable llàstima, ja que, per exemple, a la primera ronda, erem només sis jugadors, (és a dir, que ens faltaven dos), i podíem haver puntuat contra el Club d´Escacs Sant Marti, (vam jugar fora).

A la segona ronda, va venir al Laetània Alella el meu anterior club d´escacs on militava, l´Ateneu Colon, i desprès d´un emotiu reencontre amb el president, vam aconseguir amarrar el matx. La nota negativa però, va ser en Josep Ramon, que tenia la partida totalment guanyada, però no va trobar la jugada bona, i el seu rival, li va oferir taules, que no va voler acceptar, i al final, va quedar en una possició totalment perduda. Jo per la meva part, també vaig desaprofitar una bona ocasió per a com a mínim fer taules, contra un rival d´elo inferior i amb molta menys experiència, també, en teoria, ja que vaig jugar contra un nen.

A la tercera ronda es va produir un fet "peculiar". El president del club d´escacs Cerdanyola Mataró, en Bollero, ens va proposar de pactar unes taules, (que potser teóricament, tot i no ser gaire esportiu, aquest mig punt ens hagués anat molt bé de cara a la classificació general). Desprès de sotmetre-ho a votació entre tots els nostres jugadors, (jo en vaig declarar neutral, però recolçant a la majoria, encara que fós simple), i per només un vot es va decidir jugar. Cal a dir però que en Sergi Collazo va votar per anar a jugar, però desprès no es va presentar, (bé, va dir que seria baixa per tota la temporada, i va avisar la nit anterior al matx), cosa que va fer que molts dels components del nostre equip estiguin una mica molests amb aquest "mal gest", ja que si dius que no jugaràs en tota la temporada, doncs no votis per si s´ha d´anar a jugar o no, o directament dius que no es va a jugar, perquè tú no pots anar i no pots reforçar i ajudar a l´equip per mirar de lluitar per a guanyar el matx. Al final vam perdre 5 a 3. Jo per la meva part, vaig aconseguir estrenar el meu "casiller" particular, fent taules, amb negres, contra un rival d´elo superior.

A la cuarta ronda vam anar a jugar a Calella, i ens van tornar a faltar dos jugadors, i erem només 6, i vam haber tots de pujar taulers, i al final la "desfeta" va ser auténticament terrible, ja que ens van "esclafar", donant-nos una pallisa, per 7,5 a 0,5, (ja que només va puntuar el Xavi Andiñach, tot i que estava en possició perduda, i el seu rival es va equivocar al final, ja que tenia mat en poques jugades). Jo per la meva part, vaig tornar a desaprofitar una molt bona ocassió, ja que podia haver forçat com a mínim unes taules contra un rival superior en quant a punts elo.

I a la cinquena ronda, però, vam salvar un altre "match ball", (el primer va ser contra el Colon, que em sembla que és el cuer del nostre grup), contra el Vilassar B, (un equip que es clar rival directe nostre pel que fa referència a la lluita per la permanència de la categoria). En aquesta ronda, vam poder completar un equip de 8 jugadors, desprès de fitxar a un altre jugador, i vam poder plantar més "cara". Vam guanyar per 5 a 3. Jo per la meva part, vaig fer una bona partida, (per fí vaig puntuar i sent decisiu també, ja que estàvem 2 a 2, i havia un altre partida perduda, la d´en Joan Ramon, i en Xavi i en David ho tenien una mica complicat per guanyar, i el meu punt va desequilibrar la balança i va fer que juguéssin menys presionats els companys que encara estàven jugant), i desprès d´un gran error del meu rival, (que tenia menys punts elo que jo, i en teoria, tenia un nivell de joc "inferior"), vaig poder "rematar" de forma brillant, sacrificant la dama, (tot i que al final la recuperava també), per fer escac i mat. El Xavi va veure els moments finals de la meva partida, i no se si es va posar una mica sorprés i nerviós per la meva jugada, però desprès va veure com feia mat, (el nostre company, en Josep Ramón va dir-me que el meu rival es va quedar absolutament bocabadat, molt aixafat i desanimat desprès de la partida. Bé, va ser totalment cert, ja que va estar assegut al taulell analitzant la seva partida, amb algun que altre company del seu club. La veritat és que si, és un partida que per qui guanya l´"omple" de moral, però qui la perd, el deixa molt desanimat, etc.....). El Xavi, per la seva part, també va rematar la seva partida de forma brillant, (estava a punt de coronar una altre dama, a més de la que ja tenia sobre el tauler, i amb ventatge decissiva), i en David també va guanyar i vam guanyar el matx. Per la meva part, tot i haver aconseguit el punt, tinc una molt baixa forma preocupant, ja que només porto 1,5 de 5 possibles, (bé, en Josep Ramon, crec que porta una puntuació molt similar a la meva, 1 de 5, crec, i en Joan Ramon tampoc porta un bon "score"; en Borja i l´Emili tampoc estàn en gaire bona forma, però crec que els que tenim que marcar la diferència som els de dalt, on només estàn responent molt bé en Xavi i en David), tot i que al ser menys jugadors a l´equip i faltar-nos els "forts", en Sergi, en Manel, etc....., tenim que jugar més amunt i enfrontar-nos a rivals més forts i durs, però això no ha de servir d´excusa. D´altre banda, crec que he jugat 4 partides amb blanques i només una amb negres, (és el cantó positiu, que estic imbatut amb les peces negres, però amb les peces blanques, que en teoria és un petit avantatge, tinc un bagatge molt baix).

Tot i no haver tingut gaire sort en els meus plantejaments d´Obertures, he de dir però que estic agafant el "gust" a sortir de peó de dama, (menys a la primera ronda, on vaig provar un nou plantejament, amb 1. Cf3 ), amb els rivals més forts, i de peó de rei, amb els rivals en teoria més assequibles. Amb negres, no he pogut fer gaires "improvisacions", ja que només he jugat un cop, em sembla, i em van sortir de dama, i vaig entrar en una mena de Defensa Ortodoxa, si no recordo malament.

Tot seguit, intentaré pujar la meva partida de la cinquena ronda, on vaig jugar més o menys bé, i vaig poder rematar la lluita de forma brillant i amb una bonica "miniatura". Espero i desitjo que us agradi, (la partida és una Defensa Francesa, variant Tarrasch, si no m´erro).

Espero i desitjo que us agradi.

Bé, fins aviat.

Llorenç Maza.

P.D: aquest any tocarà patir molt i molt per poder mantenir la nostra categoria, però crec que finalment ho aconseguirem. Ens resta fer algun puntet més, (que crec que amb més o menys facilitat, ho podem fer), i crec que ja ho tindrem al sac i ben lligat, (la propera ronda però, ens tocarà perdre, ja que ens enfrontem contra el Masnou, el líder del nostre grup, crec que és, i ells juguen a casa a més a més; jo per la meva part intentaré preparar-me alguna cosa, a veure si dono la "sorpresa"). D´altra banda, seria molt bó que el nostre club, que passa un moment una mica delicat, aconseguís superar els petits problemes que té, (de falta de jugadors, i també, una mica, en la vessant económica, hem de mirar de "collar" una mica més a l´Ajuntament d´Alella, per a que es mulli i doni més subvenció de la que dona, per tal de poder organitzar un molt bon Obert d´Alella, mirar de fitxar nous jugadors, etc.......).

Festes de Nadal, Any Nou i Reis.

Hola, què tal? Per mitjà del present missatge us volia desitjar que passeu un molt Bon Nadal, Feliç Any Nou 2010, i Feliç Dia de Reis.

Jo, en la part escaquística, entre torrons, polvorons, cava, neules, etc........, em seguiré entrenant per estar a punt de cara al proper Campionat de Catalunya per equips, (a finals del mes de Gener del proper Any 2010), on ho tindrem molt complicat, ja que tindrem alguna que altre baixa molt important, (la més important però és la del nostre amic i company Xavier Klimt, que passa a defensar els colors del Club d´Escacs Vallromanes, ja que està molt més a prop d´on ell viu, etc......), i en el que el nostre objectiu primordial és aconseguir mantenir-nos a la 2ª categoria i desprès si podem estar més amunt, doncs molt millor.

Bé, així doncs, que vagi tot molt bé, vigileu amb el menjar i amb la beguda, i entreneu-vos també per estar ok. I a veure si tenim sort també i ens cau la "Grossa" o algun premi relativament important del sorteig de Nadal de demà, 22 de Desembre del 2009.

Vinga, fins aviat!!

Llorenç Maza.

Crónica de les simultànies de Llavaneres.

I a l´endemà, Diumenge, (29-11 de 2009), es va cel-lebrar el segon acte escaquístic de la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres. Es va jugar al mateix local de joc que les partides ràpides. El local està molt i molt bé per passar una molt bona estona jugant i disfrutant també dels escacs.

En aquesta ocassió es tractava d´unes simultànies que oferia el G.M Vicktor Moskalenko, que ja molt de temps que té fixada la seva residència al nostre país.
La veritat es que en Moskalenko, a més a més de ser un supercrack de categoria mundial, és una persona molt simpàtica i agradable.

Els participants aquest cop, potser erem menys que altres vegades, però totes les partides van estar molt bé.

Per part del Laetània Alella, en aquesta ocassió estavem en Xavier Andiñach, i aquest mateix cronista, Llorenç Maza. En aquesta ocassió, em va "somriure" la sort, i vaig poder optar al 3er premi i em va correspondre un molt bonic trofeu. La meva partida va ser una Defensa Francesa, en la que em vaig defensar com vaig poder, però finalment el G.M Moskalenko em va acabar guanyant, (bé almenys tinc el cónsol de que ens va guanyar a tots).

Més o menys per la meitat de l´acte, es va fer una petita pausa i es va oferir a tots els assistents, com bé sent habitual, un petit refrigeri, amb una mica de menjar i begudes diverses. D´això puc donar fe que estava tot realment deliciós, com sempre vaja.

Próximament intentaré penjar la partida comentada, així com alguna foto, si m´arriba per correu electrónic, (gràcies a en Jose Luis Monente).

Continuarà .............

Crónica de les partides ràpides de Llavaneres.

El passat Dissabte, 28-11 del 2009 aprofitant que era la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres, es va cel-lebrar un Campionat de partides ràpides, (era un dels actes escaquístics que es van fer).

La veritat és que el Campionat es va cel-lebrar amb relativa tranquilitat, fins que en un moment donat un dels participants va perdre absolutament els papers i va començar a insultar a un dels jugadors, perquè va fer una reclamació arbitral, (no ho vaig acabar d´entendre bé, però resulta que es queixava d´una peça que estava enmig de dues caselles, i discutien sobre si havia d´estar en una o altre). La veritat és que es va viure un moment de tensió, però l´àrbitre va estar realment magnífic en el seu paper i va tranquilitzar els ànims, (aquell home que es va posar molt nerviós va decidir no seguir més el Campionat, per evitar més tensions, etc.....).

Bé, ara passaré a relatar l´actuació dels participants del Laetània Alella. Erem dos representants, en Borja Bartolomé i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.
En Borja va fer un molt bon paper, ja que per elo era un dels participants amb menor puntuació, i crec que va fer 1,5 o 2 punts de 9 rondes. Al final va rebre el trofeu al 3er millor sub-16. El que va quedar Campió en aquesta categoria va ser en Josep Mª Domenech Vila, del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró.

Jo per la meva part, vaig fer un paper molt correcte i digne, ja que vaig fer la meitat dels punts, 4,5 de 9. Molt curiosament tenia el nº 14 de rànquing elo i vaig acabar en la possició número 14, gairebé per la meitat de la taula, ja que hi havien 26 participants en total. A nivel de joc, vaig provar coses noves, i algunes "armes" velles també, i en pràcticament totes les partides vaig donar molta guerra, ja que moltes de les que vaig perdre va ser perquè vaig fer alguna jugada il-legal, o vaig perdre per temps, però eren possicions de taules, més o menys clares, (casi vaig fer taules amb el Campió Absolut d´aquest Torneig, però vaig fer una jugada il-legal; d´altra banda, vaig fer taules i amb les peces negres i plantejant la sólida i "rocosa" defensa Caro-Khan, contra el millor jugador local, del Club d´Escacs de Llavaneres, que va quedar en la 4ª possició).

En tot cas, però, el nivell va ser molt i molt dur, fort i competitiu. Una mostra de tot això es que els jugadors que van endur els tres trofeus, van acabar empatats tots amb 7 punts, i que van haber de jugar unes partides de desempat per veure l´ordre del "podi", (a l´hora de decidir el millor jugador local, també es van haver de jugar dues partides de desempat).

En definitiva, vam passar una estona molt i molt agradable i vam veure a "vells" amics i en vam fer de nous. Vull dir que l´important es participar. D´altra banda, tots els participants ens vam endur un petit obsequi récord d´aquest acte.

Continuarà .............

Crónica de les partides ràpides de Masnou, del dia 15-11 de 2009.

El passat dia 15 d´aquest mes, el nostre Club, el Laetània-Alella va ser convidat pel club "veí", el Masnou, per jugar un Campionat de partides semi-ràpides, (de 20 minuts per cada jugador). En total hi havien 6 equips. El nostre equip va haver-se de "fusionar" amb 2 jugadors de Vallromanes per poder formar un equip per jugar, (els equips estaven formats per 6 jugadors). El nostre equip estava format pels següents jugadors: 1. Xavier Andiñach; 2. Aquest mateix cronista, Llorenç Maza; 3. Josep Ramon; 4. Joan Ramon; i els taulers 5 i 6 estaven ocupats per 2 jugadors del Club d´escacs Vallromanes, (pare i fill, que ja ens van convidar a la festa major d´allà a jugar un altre Campionat de partides ràpides). Posteriorment vam tenir un altre reforç, ja que en dues rondes es va incorporar també en Sergi Collazo.

El nostre Club, malauradament va quedar en la darrera possició, (empatats a punts amb el penúltim, però amb pitjor desempat per a nosaltres), però el més important era que hi havia Trofeu per tots els equips participants, (a més de dos Trofeus individuals per a aquells jugadors que fessin més punts), i el més important es que vam passar una molt bona estona i vam fer un molt bon entrenament, jugant a escacs, i jo, personalment, vaig provar coses noves sobre el tauler i/o algunes de velles i casi abandonades.

El local de joc realment està molt i molt bé, (és la nova seu social del Club del Masnou, desde ja fa 1 any), i el més important es que van posar un bon servei de "avituallament", ja que hi havien entrepans, i begudes per a tota aquella gent que tingués gana i/o set, (d´això puc donar fe que tot estava realment deliciós).

Jo personalment, no vaig estar gaire fí, ja que només vaig poder fer unes taules, tot i que en algunes partides podia haver fet alguna cosa més. També es cert però que m´enfrontava a uns rivals molt superiors en quant a puntuació elo, ja que en casi tot el Torneig vaig jugar al tauler número 2, tret de dues rondes on vaig ocupar el tauler número 3, (ja que va entrar al número 2, el Sergi Collazo).

Ara tenim dues fites escaquistiques molt importants, a Llavaneres, els dies 28 i 29. El dia 28, un Campionat individual de partides ràpides, i el dia 29, unes simultànies que ofereix el G.M Viktor Moskalenko. Sense cap mena de dubte, són dues proves molt fortes, (sobretot la del dia 29), i servirà com una mena de "avaluació", per veure més o menys si ens trobem amb garanties de poder fer un bon paper al proper Campionat de Catalunya per equips.

Continuarà ...........

Crónica del Campionat de partides ràpides, de Vallromanes, del 18 de Octubre del 2009.

El passat día 18 de Octubre es va cel-lebrar a Vallromanes, aprofitant la Festa Major d´allà, un Campionat de partides ràpides, amb la presència de diversos jugadors del nostre club, en Josep Ramon, el nostre President, el Xavier Andiñach, i el per "ara" jugador nostre, ja que li queda molt poc temps al nostre club, en Xavi Klimt, (que a partir de la propera temporada fitxarà pel Club d´Escacs de Vallromanes; esperem i desitjem que et vagi molt bé en la teva nova "aventura" escaquística, Xavi, i ja anirem coincidint en les diverses proves escaquístiques que hi hauràn durant tot l´any), i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.

La veritat es que el Torneig va tenir una sort "dispar". En Xavier Andiñach, en perdre la seva partida davant mi, va haber de jugar una partida de repesca per veure si entrava o no als play offs. Però va jugar contra el Xavi Klimt, i va perdre la seva partida i va quedar fora de la fase final del Campionat, i no podia optar als trofeus finals, (hi havien només 3 pels 3 primers). En Josep Ramon va perdre la 1ª partida del play off davant un jugador local del Vallromanes, pero va guanyar la 2ª partida davant en Xavi Klimt, i es va asegurar així el trofeu al 3er classificat.

Bé, tinc que dir però que en Xavier Andiñach portava molt de cansanci mental i físic també, ja que està jugant un Torneig molt fort a Mataró, (on per cert, tampoc li van gaire bé les coses), i el dia anterior a aquest Torneig, va tenir un sopar familiar i va anar a dormir tard i no tenia les "piles" carregades.

Jo per la meva part, en la 1ª partida guanyava a en Xavi Klimt, i m´assegurava com a mínim el trofeu al 2on classificat. Llàstima però que a la partida final vaig perdre precisament amb el mateix "botxí" que a en Josep Ramon. El meu rival, en tot cas, tenia més "rodatge" que jo, ja que està jugant precisament, el mateix Torneig que en Xavier Andiñach, a Mataró, si bé que en un altre Grup, degut precisament a la diferència considerable de punts elo entre tots dos.

Es dona la casualitat a més a més que en la fase classificatoria, (que va constar de 9 rondes, en un format de tots contra tots), vaig guanyar-li jo, però a la final va estar una mica millor el meu rival i es va endur finalment el triomf.

Sigui com sigui, amb molta sort, s´ha de dir, però, vaig fer el ple, 9 de 9, però vaig tenir 4 partides en possició perduda, (concretament contra en Josep Ramon, en Xavi Andiñach, i contra 2 jugadors locals, que són pare i fill, i que juguen al club d´escacs de Vallromanes; i en la final però, el fill es va "cobrar" la "revenja", com ja he dit anteriorment).

Tot i deixar-me personalment un petit regust amarg, ja que volia quedar 1er, em puc considerar el Campió moral d´aquest Torneig, ja que vaig ser l´únic que vaig fer les 9 dianes en la fase classificatoria, i vaig quedar aquí el 1er, però a la partida final, la meva sort es va acabar.

En tot cas, aquests Torneigs de "costellada", serveixen per establir relacions d´amistat, i en el plà escaquístic, per provar noves línies de joc i d´altres que es tenen casi abandonades per complet, i vull dir que, personalment em va anar molt bé com a entrenament, ja que ja fa bastant temps que no jugo cap Torneig, (desde el d´Alella, al mes d´Agost), com d´altres companys, com en Xavier Andiñach, que estàn jugant un Torneig molt dur i complicat a Mataró.

Vam passar tots en general, una mica de fred, però ens ho vam passar molt i molt bé, que es del que es tracta, i també va sortir el sol i al final va fer-hi una mica de calor. Vull dir que la climatologia ens va respectar bastant, ja que jugavem a l´aire lliure, a la Plaça del Casal de Vallromanes, (el lloc és una porxada molt similar a la d´Alella, al costat del kiosk, on es juguen les partides ràpides del mes d´Agost).

Bé, espero i desitjo que us hagi agradat aquesta crónica i volia excusar-me en el retard en posar-la, però es que he tingut algun que altre problema amb el meu ordinador.

Continuarà ................