Festa catalana dels escacs 2014.

Bon dia, q tal? El passat 28 de setembre d´aquest any es va celebrar a Calaf la festa catalana dels escacs, on vam jugar un torneig de partides ràpides i ens van donar dos trofeus, el d´aquesta competició i també l´aconseguit anteriorment en el Campionat de Catalunya per equips. Va ser una molt bona festa, encara que passada per aigua, però ens ho vam passar de conya amb els companys i amics del club d´escacs de Llavaneres i amb d´altres vells coneguts també. Al final de la festa el nostre President, el Jordi Martin ens va donar unes galetes (no osties no, xdddddd) conmemoratives (a tots els assistents del nostre club, tant jugadors com familiars també) molt maques amb l´escut del nostre club. Jo em vaig cruspir la meva, perquè tenia gana, xdddd Intentaré pujar i comentar totes les fotos, però es molt i molt difícil, ja que arriben casi al centenar. Aniré actualitzant la entrada de mica en mica, ara que per fi he superat els problemes de tiroides que tenia que em produïen molt cansament i estar apàtic també. Tant de bó poguem tornar-hi, ja que realment va estar molt i molt bé. Jo per la meva part m´entrenaré força per poder ajudar a l´equip a assolir noves fites escaquistiques. Fins aviat!! Llorenç Maza. P.D: les cambreres que hi havien en el dinar però tenien molt poca traça, ja que una va tacar al meu pare la samarreta commemorativa que ens va regalar en Guti (apel·latiu carinyós pel Francesc Gutiérrez), i una altra, (russa també, ja que casi totes eren ruses, però entenien i xapurrejaven el català també), va provocar una supertrencadissa de tasses de cafè, teteres, plats, etc....., tacant tot el terra de cafè amb llet i tot ple de trossos de cristall, que alguns van saltar fins i tot a les taules més properes, entre una d´elles, la meva i la de la meva família. Va ser realment molt greu el que va passar, ja que podia haver passat algun accident molt greu entre els assistents).

Crónica de la Festa Major d´Alella, de 3 d´Agost de 2014.

Al 3 d´ Agost, al kiosk de la porxada d´Alella es van celebrar unes partides ràpides amistoses. Jo vaig anar amb el meu company de club, el Francesc Gutiérrez, que va anar amb la seva "moto" i s´ho va passar pipa. Vam passar una molt bona estona, vaig trobar-me a vells coneguts, com ara en Xavier Andiñach, antic president del pràcticament desaparegut Laetània Alella, en Sergi Collazo i d´altres coneguts de les festes de Llavaneres. Lo de menys són els punts que vam fer, molts poquets, l´important es que vam passar una molt bona estona d´escacs i vaig guanyar també una samarreta. L´Ajuntament d´Alella no es va implicar i no va promoure gens aquesta gran festa escaquística i no va aporta cap tipus de premi ni de subvenció tampoc, etc.......... És una veritable pena, llàstima i vergonya. Al mateig temps estava jugant el Torneig de Badalona, però el vaig haver de deixar per un molt greu problema de cansament muscular provocat pel tiroides. Ara adjunto les fotos dels esdeveniments. P.D: al President del club on jugo, el Llavaneres, tampoc li ha anat gaire bé Badalona, fent només la meitat dels punts, 4,5 de 9. A veure si tens més sort pel proper Torneig, el de Sants, Jordi, i on també hi participa un altre company de club, en Joan Minguell. Molta sort a tots dos!!

Crónica de la Festa Major La Minerva 2014, de Llavaneres.

Una foto del local de joc i els jugadors de ràpides, jo amb camiseta vermella, de màniga curta, cap al cantó dret.

                                                    La copa de l´any passat.

 

La copa d´ara, a l´esquerra, i a la dreta, la de l´any passat.

 

 

Els passats dies 18, (dissabte al matí, sobre les 10:30 hores), i 19, (diumenge, sobre les 10:00 h), es va tornar a cel-lebrar la Festa Major de Llavaneres.

Anem per passos. El día 18 vam jugar les partides ràpides, (desprès d´un inici molt malament, per part meva, perdent amb dos nanos 2 posicions q com a mínim eren taules; s´ha de dir però q vaig perdre 1 per temps i l´altra per jugada il-legal, ja q em van menjar el rei, xddddddd Aquests 2 nanos tb juguen molt i molt bé, essent un dels que em va guanyar, millor jugador sub-16 per davant fins i tot d´en Carlos Moriche, antic jugador del Llavaneres, q milita ara a les files del C.E Cerdanyola Mataró. Aquest nano va guanyar (molt fàcilment) també a d´altres jugadors del club forts, com ara l´Antoni Salvador, i a la Hana, (una vella coneguda pel nostre club, q finalment no fitxa pel Llavaneres, ni ell ni la seva parella, el Joan, sinó q fitxaran pel C.E Masnou), per un segon de temps!!, en un final de taules molt clares.

Bé, el cas, es q mica en mica em vaig anar refent i vaig acabar amb uns molts meritoris 5 de 9 punts, quedant per la part mitjana de la taula classificatòria i empatat a punts amb el nostre Presi, el Jordi Martin, (tot i q té millor desempat q jo, en guanyar-me 1 ronda q vam jugar).

Al final, millor sub-16 va quedar aquell noi, segon, en Carlos Moriche, i tercer, el germà del q va quedar primer. Aquests nanos juguen molt i molt bé, crec q viuen a Llavaneres i podrien ser dos molts bons reforços i jugadors de futur amb molt de talent per davant. Aniria molt i molt bé q els poguéssim fitxar pel nostre club, (desprès de q vam perdre a aquells dos jugadors tant bons q deia abans, la Hana i el Joan). D´altra banda, seria 1 molt bona idea també si volem tenir jugadors joves al nostre club i de rebot, també, noies. Al cab i a la fi, ells són els que seran i determinaran el futur del nostre club.

Bé, camvíem de tema. L´endemà, Diumenge, tb al Casal de la Gent Gran, va ser el torn de les simultànies d´escacs, que les va oferir el M.C Jaume Anguera, en lloc del G.M Vicktor Moskalenko. I es va notar molt i molt. El ritme de joc va ser molt i molt més lent. Jo i d´altres companys i amics, ens vam estar desde les 10 del matí fins les 16-16:30 hores de la tarda jugant, amb la gala de l´entrega de premis, etc.........

A més, a més, van haver-hi moltes taules, (per part del nostre club, el Llavaneres, el primer en fer taules, va ser en Francesc, desprès el Jordi Martin, el Presi, desprès, el Tresorer, en Joan Minguell, (q havia de marxar a corre-cuita, per poder dinar i agafar el tren per poder jugar a la tarda a l´Open del Sant Martí; en Joan va guanyar i a falta d´una ronda anava el 1er. Bravo Joan!! Moltes felicitats noi!!), i finalment, aquest mateix cronista, en Llorenç Maza, (l´any passat tb vaig fer taules, amb una partida molt interessant amb en Sergi Subirats, i llavors vaig quedar primer; enguany, segon. En fi, mai es pot guanyar tot!!).

Cal dir però q em van ajudar amb molts bons consells, tant en Jordi com en Joan, i q en certa part, el meu triomf tb es molta part d´ells.

El primer lloc va ser per en Benet Samitier, si no recordo malament, ja q crec q va guanyar finalment 1 partida molt disputada a l´Anguera. Millor tercer va quedar un altre jugador de fora del club, i millor sub-16, va quedar en Carlos Moriche, en guanyar a l´Anguera un final de taules, on la va cagar estrepitosament, en sacrificar la seva torre pel peó passat d´en Carlos i desprès no poder coronar el seu, l´Anguera. Sigui com sigui, molt bé per en Carlos!!, q va tornar a sucar premi (a les ràpides i a les simultànies).

Intentaré posar la meva partida comentada, però no prometo res, ja que va ser molt i molt llarga i vaig tenir molta sort en fer taules. Tot i això va ser una partida molt interessant i disputada tb (però en Joan i en Jordi tb li van fotre canya a l´Anguera forçant fins al final, i en Joan pq havia de marxar a la tarda, com he comentat, ja q sinó podia haver-lo guanyat i optar a premi final).

"Nunca mais Anguera" - va dir en Jordi a través del grup del What´s up de Llavaneres. La veritat és q el tema de les simultànies, s´ha de remodelar, per tal de buscar un substitut que estigui a l´alçada de les circumstàncies (i q sigui molt + ràpid, ja q fins i tot ho va fer molt millor aquell noi, el Sergi Subirats, l´any passat, q va substituir a en Moskalenko, perquè estava de baixa clínica per un problema de peritonitis, sinó recordo malament, q l´Anguera, q 1 mica + i ens quedem allà fregits, xddddddddd; ho va recomanar el propi "Moska").

Tot i això, amb la calor, i en el meu cas en particular, en no estar gaire fi ni a nivell de joc ni d´estat anímic, etc....., tampoc, vaig aguantar prou bé aquestes dues jornades, tot i que no crec q pugui jugar a Badalona ni a Sants tpoc, i en feia molta gràcia, sobretot a Sants, ja q no havia estat mai i diuen q es 1 Torneig molt bonic tb i a + a + tinc rebaixa en la quota d´inscripció en ser subscriptor de la Revista Peón de Rey.

Ara per acabar penjaré unes fotos dels events (si puc les comentaré, però crec q parlen per si soles).

Bé, fins aviat!!)

P.D: Actualització: tal com em diu pel grup de Llavaneres, pel Wattsupp, el propi afectat, en Joan Minguell, va perdre la ronda final i finalment ha quedat 5é, però amb un molt merescut premi!! Ja vindrà + sort de cara a futurs tornejos!! En Joan diu q està molt content igualment, però jo tb conec aquesta sensació (i per 2 cops seguits!!, quan jugava al C.E Laetània Alella) de tenir-ho tot a l´abast i perdre-ho en la ronda decisiva (no en va, vaig quedar 2on per 2 cops seguits, els anys 2006 i 2008 al Campionat Territorial de Barcelona, al Grup B o del Maresme, i se que sempre et queda la sensació de que podies haver fet més i et queda la espina clavada de no poder haver assolit l'èxit final. Molts ànims Joan!!

 

                                         
                                          L´antic President del Llavaneres i del tb pràcticament desaparegut i malaguanyat C.E Laetània Alella, (antic club on jugava jo i on vaig assolir molt bones fites escaquístiques).

                                                La meva dama negra està in a serious big trouble.

                                         
                                          Malabarismes?!

                                           
                                          Recollint el trofeu d´enguany.

                                          Vinga Joan, endavant!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                               Classificació final de les partides rapides de dissabte al matí.

El ajedrez en sus diferentes formas.

Hola de nou. Vía twitter vaig contactar amb la editorial Ara llibres, i els he enviat la meva proposta de publicació, del meu llibre.

Lo fotut es que com em diguin que si, tindré que refer tot el treball, ja que la versió digital del meu treball es va destruir i/o perdre tota o casi tota, accidentalment.

En qualsevol cas, encara tinc alguna espurna d´esperança en que publiquin el meu llibre i poder-ne treure alguns calerons ............... A veure si a la tercera va la vencida!! - com diríem  en castellà.

Fins aviat!!

P.D: actualització. Fins a final del mes d´agost no sabré si publiquen o no la meva obra.Estigueu molt atents al meu bloc!!


                 Llorenç Maza.

Categoria recuperada!!

En el passat any, el Club d´Escacs de Llavaneres on jugo actualment, va quedar Campió, no només del seu Grup, sinó de tota la Categoria en General, i vam celebrar-ho debidament, com cal, al restaurant el Taller de Caldetes. A veure si puc penjar les fotos aquesta tarda o demà al matí .......... Actualització: ja estàn posades!!

Ara, enguany celebrarem la Festa Major de Llavaneres, el proper dissabte 18, amb un Campionat de Partides Ràpides, cap a les 10:00 hores del matí, tot i que jo no estic ni gaire animat ni motivat tampoc per jugar, cal dir. I l´endemà, sobre la mateixa hora també, les simultànies d´escacs, aquest cop sense la presència estel-lar del G.M, en Vicktor Moskalenko, sinó d´un altre rival, en teoria més assequible, com ara el M.C Jaume Anguera.

(Ah, com vaig comentar vía watssupp al grup de Llavaneres i face to face també, vaig tornar a veure a aquell noi misteriós, en Joan, i la seva xicota, la Hana, al Torneig de ràpides de Masnou, per la passada festa Major. Van comentar-me que fitxarien casi al cent per cent pel C.E Masnou. Una llàstima, ja que haurien estat 2 grans reforços pel nostre club. Ah, per cert, la Hana va quedar millor jugadora del seu tram, per sota de 2000 punts elo. I aquell noi va quedar segon o tercer, no ho se, ara no ho recordo gaire bé. El Campió però va ser un altre vell conegut meu, el Joan Carles Tebar, que fa nmolt de temps que milita al C.E Ateneo Colon; si aquestes partides em van anar malament (3 min + 3s d´increment), les de Llavaneres també m´aniràn fatal, (5 minuts a finish)).

Seguidament posaré les dates de la festa major d´Alella i de Vallromanes, a veure si rasco alguna cosa d´aquí també.

Volia jugar i rememorar vells temps jugant l´Obert Internacional de Badalona, però no acabo de girar gaire rodó en temes de salut en general, (tinc insomni, problemes de son, una mica apàtic, amb manca de forces, etc......). És una llàstima, perquè hagués anat amb els meus companys i amics del C.E Llavaneres, però 1er tinc que mirar per mi!!

Bé, seguirem en contacte. Fins aviat!!

                                                Llorenç Maza.

Torneig de shogi.

Bon dia a tothom. Estava molt engrescat en jugar aquest Torneig de Shogi: http://shogi.es/sakura/

Però es que es tot el dia. I a més a més anirà gent molt entrenada i jo encara estic molt verd en això del shogi, bé, i en els escacs i de tot una mica en general, xdddddddddd

Per això, jo aniré al meu ritme entrenant-me, sense descans, però sense agobiar-me tampoc, etc.......

En fi, en una altre ocasió serà. Qui vulgui ja sap: El dissabte 26, té una cita ineludible a les Cotxeres de Sants.

Salutacions cordials.

                          Llorenç Maza.

Crónica de la millor película de l´actor Bud Spencer.

Ho he fet al meu facebook, però aquí donaré molts més detalls. Aniré mica en mica completant la crónica, ja que he estat una mica massa al facebook i estic cansat.


Bé, ara torno a rependre la crónica d aquesta película. La película es italiana i de l´any 1982. Jo deuria tenir uns 9 anys més o menys. No recordo si la vaig veure en el seu moment, ja q no se si va sortir una mica més tard a la Tv, a Espanya, però mica en mica he anat refrescant la memoria i recuperant velles sensacions. I el fet es q fa pocs mesos fins q vaig tornar-la a veure anava recordant més o menys el q succeia.  No es tracta ni molt menys d´una superproducció, però tampoc cal, ja que de vegades les históries més boniques es troben en les películes diguem-ne "menors". Però això també passa en molts aspectes de la vida, no només al cine, sino també a la música, a les noveles, als videojocs, etc..........

El títol original es diu: "Bomber", traduit al castellà com a Bombardero. La película s´inicia amb un vaixell q va arribant mica en mica a destinació a atracar a un port i es veu a un home estirat sobre una espècie de hamaca i que porta una gorra de mariner que li tapa els ulls. Mentrestant va sonant el tema musical "Fantasy", que apareix en diverses escenes del film, i versionat de moltes formes, en instrumental, amb més o menys intensitat, etc.....

Queda molt clar que el protagonista d´aquesta história es diu Bombardero, (Bombardero és el nom professional que feia servir aquest boxejador), ja que així l´anomena sempre un vell amic seu que té montat una espècie de gimnàs amateur i que va buscant com pot un nou púgil que tingui qualitats boxístiques i que de passada faci més popular al seu negoci, (que casi està en la bancarrota). Perquè la resta de "púgils" no tenen gaires calitats de boxe, (un és molt petit, un altre massa prim i li diuen carinyosament "saco de huesos", un altre és massa gros, etc.....). I tot i que posen bona voluntat per progresar no ho poden fer, (i tampoc confia el seu mànager, l´amic de Bombardero).

Bé, ara tornem a la figura de Bombardero. Bombardero és un antic boxejador que va tenir diversos problemes amb un altre púgil (de l´exèrcit americà) que creia que tenia moltes qualitats, però sempre buscava el camí més fàcil cap a la victória, (vull dir que era i segueix sent un boxejador corrupte). Té bones qualitats de boxejador, però tampoc es que destaqui massa, (tot i que ell s´ho pensi de debó i vagi presumint davant de tothom que va guanyar en un combat oficial al mític boxejador Bombardero). Bé, aquest altre boxejador es diu Rosco Mc Queen, si no recordo malament. Però tot aquest "conflicte" entre Bombardero i Rosco l´anirem descubrint mica en mica, a mida que va avançant la trama de la película. D´entrada sembla que Bombardero es un home que esta deprimit i que no acaba de decidir-se gaire en el que fer, (també d´altra banda no es fixa en el coqueteig/flirteig que li fa la germana del seu amic, que treballa en un restaurant on pràcticament sempre va tota la "pandilla" a sopar, etc.......; el flirteig es nota molt, ja que la noia es fa dissimuladament la "tonteta", està de vegades descoordinada, somrient, li fa compliments a Bombardero. En aquest sentit recordo una escena on li diu: "Que brazos más fuertes tines Bombardero" i amb un tó molt carinyós i somrient).

Bombardero el que vol fer primer es ajudar a trobar a un nou púgil per ajudar al seu vell amic. El seu amic (que desconeix el passat de Bombardero, però l´ha vist boxejar diverses vegades al carrer, moltes vegades treint-li les castanyes del foc). Li diu que torni a ser boxejador,
(i els amics del propietari del gimnàs també) però Bombardero no vol (li pregunten ¿por qué? Porque habria de cambiar el mundo - li respon) i el que accepta es a trobar un nou púgil que tingui bones qualitats. El seu amic  li diu que l´entreni ell, ja que si ho fa arribarà a ser el millor. En principi es reticent a fer-ho, però finalment s´implica i accepta.

Casi de casualitat en una batussa de bar amb soldats de l´exércit (que són molt fidels a Rosco) veuen un noi que té un bon cop de puny de dreta. Bombardero li diu al seu amic que es fixi en aquell noi: "Mira que derecha" li diu. També li comenta que és un diamant per pulir i que ja han trobat a la seva nova promesa.

Mentrestant les pica-baralles entre Rosco y Bombardero van surgint mica en mica, provocades sempre per Rosco. Rosco fins i tot li diu als amics de Bombardero que ell va ser qui el va guanyar en un combat just, mentre tot el públic animaba molt a Bombardero, (Rosco s´en fotia, amb mala baba, dient que el públic cridava molt el seu nom: "Bombardero, bombardero, bombardero"). La veritat és que no és del tot així, però Bombardero no ho confessa ni confia tampoc en els seus amics.

Bombardero va a buscar a aquell noi, (es diu de cognom Desideri, crec), i tot i que no vol ser boxejador, li obliga a ser-ho, (hi ha una escena realment molt graciosa en aquest sentit on li ve a dir Bombardero que no estigui amb la seva novia; bé, aquest es el tipic tópic que diu que la vida amorosa, o més ben dit, sexual, afecta al rendiment esportiu). Hi han moltes opinions contradictóries al respecte, però ara no es el lloc ni el moment per debatre-ho.

Desideri casi comet l´error que tenen molts esportistes en general i es el d´arribar a dalt massa aviat (no fent cas al consell del seu entrenador Bombardero) i encara comet un altre error molt més greu i es que en el segon combat accepta un soborn i es deixa guanyar, (cosa que molesta molt a Bombardero).

Desprès d´enfadar-se una mica amb el seu púgil, fins al fet de deixar-lo d´entrenar temporalment, Bombardero torna a entrenar a Desideri, que s´enfontra precissament al seu vell enemic. Bombardero no només l´entrena físicament, sino també a nivell mental dient-li que el seu rival té molta expèriencia, que es un gat vell. (Desideri li retreu a Bombardero que no guanyés a Rosco quan va poder fer-ho, però no sap tota la veritat ....)

Finalment arriba l´hora de la veritat: el combat final. Rosco està apallissant a Desideri. Sembla que no pugui ser, ja que Bombardero l´ha entrenat molt bé. Al final del round, Bombardero li recrimina que no faci cas dels seus consells i que es deixi guanyar. "¿Cuánto te han pagado esta vez? Li comenta que no pot ser que tenint una dreta tant potent com té, no tombi a Rosco. Llavors li agafa elo puny dret, trenca les cordes i li treu. Llavors, en fer-li mal a Desideri, Bombardero sap el que passa. Bombardero li diu que només un boig pot pujar al ring amb una mà fracturada i que al ring es puja a lluitar i no a deixar-se masacrar. Li pregunta que per què ho ha fet. Li respon: "Por qué tú también lo hiciste Bombardero. Porque tú me has enseñado que la vida siempre es un eterno combate". (Dessideri va descubrir el passat de Bombardero i el que va passar en el seu primer combat davant Rosco. Bombardero sempre va ser fidel al seu caràcter i als seus ideals i mai va acceptar un suborn per deixar-se guanyar. I per això li van trencar la mà dreta, la seva mà "bona", per donar el cop definitiu al rival. Va pujar al ring i lógicament, va perdre. Per això Bombardero li recrimina al seu púgil que agafés aquells diners en el segon combat. Desideri volia guanyar diners de la manera més fàcil, ja que Bombardero li deia que li faltava molta experiència per disputar combats importants. Bombardero, en veure que la historia es tornava a repetir contra el seu púgil, Desideri, al que havia format, no només a nivell físic, sino també mental, fent-lo madurar i evolucionar com a persona, etc......, no vol que aquesta injustícia es torni a repetir i llavors "esclata").

Això fa reaccionar finalment a Bombardero i puja al ring, al segon asalt. Bombardero no vol que el seu púgil passi per tot lo malament que ell ha passat, (Bombardero no reacciona ell per si mateix, sino volent ajudar al seu púgil, perquè qui sap si en el futur més o menys curt, (depén del que trigui a recuperar-se de la mà trencada), pugui rependre la seva carrera de boxejador, etc......). I llavors comença ja la mítica escena final, del combat entre Rosco i Bombardero. Finalment Bombardero acaba apallissant a Rosco, gairebé sense cap dificultat. I el públic també acaba animant i corejant el nom de Bombardero.

Ara vaig per la conclussió de la película. La película pot tendir al melodrama, és a dir a exagerar massa les reaccions, buscant el sentiment fàcil, la llagrimeta, etc........, però també té uns tocs de comedia humorística realment molt bons. La escena del vall tirolés entre Bombardero i Rosco està realment molt bé: http://www.youtube.com/watch?v=7eM6JdE10SE


A nivell personal, tinc que dir que aquesta crítica segurament que no estarà gaire ben feta, (bé de fet, jo no soc crític de cine, sino que soc un simple amateur, un aficionat al bon cinema en general), però està feta amb molt bona intenció que es del que es tracta. Algunes dades i cites de la película poden ser inexactes, però més o menys estàn bé. Aniré mica en mica posant alguna dada més i corregint l´ordre, ja que potser està una mica desordenat, etc........

 El missatge que jo he vist en veure aquesta película es que cadascú ha de buscar el seu destí lluitant contra tot el que li fa nossa, "contra viento y marea", com dirien, però confiant en les persones, ja siguin famíliars o amics, que d´una manera o altre, sempre t´han volgut ajudar, (ja que per si sol una persona no pot fer-hi res si no rep ajuda, ja sigui emocional, familiar, etc......, encara que hi possi molta bona voluntat de part seva. En certa forma, m´identifico en part amb el personatge de Bombardero. L´únic defecte que li veig a la película, (a més del ja comentat de la tendència al melodrama, que també es veu bastant en el fet dels cops de boxe que és fan, sobretot, de Bombardero, en el mitic enfrontament final amb el seu rival i enemic, en Rosco), es la tensió o conflicte amorós/sexual entre Bombardero i la germana del seu amic, (ho dic per allò de que Bombardero no volia fer cas a les senyals que li enviava aquesta noia, i sembla fins i tot que la rebutjava, no fen-li cas, però la noia seguia intentant apropar-se. La veritat és que donaria per fer un altre tipus d´article, vull dir el fet de la interpretació dels signes del cos. Però això ho deixaré per més endavant, en una altre entrada del blog).


 Bé, posso dos links del youtube sobre el final de la pel abans comentat:

http://www.youtube.com/watch?v=HEgWL74GIsk

http://www.youtube.com/watch?v=uR-aORi7MNA

La escena final també es realment mitica, (el primer enllaç crec que no está en castella, i el segon tampoc, ja q es mes "musical"
).

A mi m´agradava més fins fa poc el "muntatge musical" del final de la película, però trobo que l´original està més bé, i que tot i que estigui en italià, el seu idioma original, vull dir que s´entén més o menys bé el que diuen els dos protagonistes, (Bombardero i Desideri). El doblatge al castellà tampoc està malament, vull dir que també està bé. Malauradament no l´he pogut veure per youtube o per un altre web similar de videos, etc...... Ah si, abans de que m´oblidi. He de dir que l´home `molt poderós que actua a l´"ombra" pagant els suborns ilegals per què guanyi el boxejador Rosco, és l ´home gran que va de negre i porta un barret al cap, i que està acompanyat per un dels seus sequaços. Bombardero no recorda qui estava darrera de tot allò, o potser no ho sap, (tal com diu a la película). Però està molt clar que es tracta d´aquest home, ja que li fa exactament el mateix a Desideri, el púgil al qual entrena Bombardero. Én la escena final es pot veure molt clarament que es tracta d´aquell home, quan l´enfoca directament la càmara i sembla estar preocupat per que veu que els plans no surten com ell voll, (o millor dit, que les trampes que manega no fan efecte).

Abans però cal veure la gran peli, abans d´emetre un judici equivocat i pensar que cau en tópics com el melodrama, etc........ Realment el missatge d´aquesta película es molt bó i a més a més, té un final feliç, que es de molt agrair.

Demà continuaré revisant la entrada, modificant-la, posant-hi noves coses, etc.......... Ah si, abans de marxar però, dir que el tema musical que surt versionat diversos cops a la película es diu "Fantasy". I també està realment molt bé.

Ara si, marxo ja. A10!!

P.D: per avui ho deixo. Crec que a grans trets, ja està tot dit. A més ja estic una mica cansat d´estar al blog. Penjaré, això si, l´enllaç sobre la crónica de la película, al facebook.

Ups, em deixava la caratula de la peli: