Crónica de la Festa Catalana de Mollerussa 2016.

Bon dia. El passat diumenge día 24 d´abril (1 dia desprès de la Diada de Sant Jordi) es va jugar la Fase Final de la Copa Catalana, a Mollerussa. El nivell dels participants era realment altíssim, tot i que alguns eren molt jovenets, adolescents, però que jugaven realment molt bé. Jo per la meva part vaig fer 4 punts (en Francesc va fer un més que jo, 5, i en Joan Barrera va ser el que va treure més puntuació, amb 6 punts; malauradament en Carles Jeggle no va poder fer cap punt, tot i que va estar molt a prop de fer-ho en alguna ronda, però hem de fer constar que té 81 anys i que acusava molt no solament el llarg desplaçament, sino tb el desgast de les partides, ronda a ronda, i que també no li agrada gaire aquest endiablat ritme de joc) i em vaig quedar amb una sensació una mica agredolça, ja que encara que ho vaig fer bé ho podia haver fet millor i treure més punts pel nostre equip, i qui sap si hauríem tingut opcions de conseguir algun premi final. Pel que fa a les meves partides, em vaig quedar amb les ganes de fer servir una de les meves armes sorpresa, el Gambit Englund, una defensa que fa relativament molt poc que he incorporat també al meu extens repertori d´Obertures d´escacs. I contra e4 vaig jugar la Siciliana Dragón, pero tot i aconseguir molt bones possicions, no trobava el remat final, el que em planteja el dubte de si ha arrivat la hora de cambiar la defensa per un altre, com ara la Francesa, l´Alekhine, la Caro-Kahn, etc.......... També em van jugar una Sokolski!! (1.b4!!), i una Anglesa, en que les dues les vaig guanyar, amb negres. De la Sokolski parlaré una mica més endavant, ja que hi ha una anécdota molt curiosa. I pel que fa amb blanques, vaig jugar dos Sistemas Londres, amb un empat i una derrota, una Obertura Larsen, (1. b3!!), que vaig perdre per molt poc, pero el meu rival, que tenia una puntuació molt més gran que jo, de 1.945 elo catalá, més o menys, em va felicitar i es va quedar realment extranyat e impressionat de lo molt bé que vaig jugar la partida, i finalment, una especie d´Obertura Reti o Gambit de Dama, amb 1. Cf3, i que va ser realment molt vibrant i emocionant, ja que vam fer taules, que el meu rival no volia, tot i que li vaig demanar un cop, i finalment ens vam quedar amb els reis sols sobre el tauler. El meu rival també em va felicitar de lo bé que vaig jugar el final, ja que si no jugava amb precissió podia perdre, però jo també vaig tenir les meves opcions de victória. Pel que fa al control de temps, em vaig apurar molt en general en totes les partides i vaig arribar a perdre una per temps, i la darrera ronda també casi perdo per temps. Anem ara pel que fa a la anécdota de la penúltima ronda, crec. Em va tocar un principiant, que a dures penes sabia moure les peces i les regles de joc. El més curiós i estrany també es que el meu rival es va quedar amb el seu rei solament i jo amb una dama i peons, i volia coronar un altre dama, tirant el peó cap endavant. I el meu rival movia el rei d´un costat a l´altre. I volia demanar taules per repetició de jugades??!! I va tenir la barra de fer venir a l´àrbitre, ja que tenia un dubte deia. Però l´àrbitre li va dir que no eren taules i vam seguir jugant. Però aquí no acaba la cosa. En el moment de coronar la segona dama, el meu rival volia posar un torre al revés, però jo li vaig dir que no, ja que era ilegal, i vaig col-locar un altre dama que havia agafat previàment del tauler del costat, que per sort ja van acabar abans que jo. És a dir que aquest "pájaro" era molt llest i espabilat i volia endur-se la victória per la cara si jo hagués accedit a la seva petició. Per això, s´ha d´anar molt en comte amb aquests temes de les regles de l´arbitratge, i per sort, el nostre President, en Jordi Martin, ens va alertar sobre això. Moltes gràcies Jordi!! Bé, però el que realment importa es que vam passar una molt bona estona els que vam anar a jugar i competir a Mollerussa, vam trobar vells amics, (per la meva part, als ex"coloneros" Joan Fontanillas, ara al Club d´Escacs Hostalrich, on també hi viu, i a Albert Latorre. Als dos també els vaig vendre i dedicar un exemplar del meu llibre d´escacs ("El ajedrez en sus diferentes formas") que he publicat gràcies a la editorial Bubok), tot i que podíem haver fet alguna cosa més, sobretot jo, (però en la meva defensa he de dir que també estava algo cansat desprès de jugar prop de tres hores un dia anterior, el dissabte a la tarda, la Diada de Sant Jordi, la 3ª ronda del Memorial Vinyas de Mataró, com parlo en un altre crónica), però em van tocar les primeres espases i els rivals més durs, al primer tauler, i vam tenir baixes significatives de la gent jove, com ara l´Octavi, i també d´en Cisco (més veterá pero també jove), i no fer que jugués en Carles Jeggle, ja que sense cap mena de dubte, crec que era el jugador amb més anys (81) i que ja va dir a l´acabar que ell no jugarà més aquest tipus de campionats maratonians, amb tant i tant de desgast. Bueno, espero i desitjo que us hagi agradat molt aquesta Crónica, com totes les que faig i m´agradaria veure els vostres comentaris, ja que m´ajudarien i m´animarien a fer més i més bones cróniques. Fins aviat!! Llorenç Maza.