Meravellosa época la dels anys 80-90.

Va ser per mi 1 época auténtica i realment daurada, no només a nivell de música, com grups realment mitics de la movida, del pop-rock espanyol, com ara per citar només 1 exemple, els M-Clan, amb la molt famosa cançó Carolina, sino d´altres com Nacha Pop, i tants i tans d´altres que han desaperescut ja fa temps, com ara 1 pingüino en mi ascensor, amb la seva molt famosa canço de Heman i Barbie, etc...…. Clar q aquests darrers eren 1 mica més "catxondos" en general, com també Los Inhumanos, amb temes mitics com No se ligar, los Toreros Muertos amb la realment mítica "cançó", Mi agüita amarilla, etc...….., i tants d´altres com Dinamita pa los pollos, amb el seu Billy Joe, etc...… Però no només a nivell nacional (català i espanyol) músicalment parlant hi havien molts éxits, sino també a nivell internacional, com ara Sabrina, Samantha Fox, Madonna, (bé, m´estic adonant que estic sent una mica massa masclista, xdddddddd, per raons molt óbvies), però també Rick Ashley, George Michael, Laura Pausini, Eros Ramazzotti, etc...… I a nivell també de videojocs, tant de micro-ordinadors com de cónsoles, tant portàtils com de sobretaula, tot va començar aquí, amb el mitic i famós Spectrum, d´altres semblants com l´Amiga, etc..., i amb les mitiques Sega Megadrive, amb les increíbles Trilogies de Streets of Rage, Golden Axe, els jocs de Galaga, etc...…, la meravellosa Nintendo i la exquisita e inesgotable saga de Mario, etc...., i van anar continuant en el temps amb la mitica PlayStation One, amb el genial plataformes, protagonitzat per 1 marsupial, (es precisament 1 Trilogía també, de Crash Bandicoot. La segona part Cortex Strikes Back està força bé, però la tercera, Warped, és realment insuperable. Se n´ha fet recentment un "remake" a la "germana major", la PlayStation 4, però sincerament, crec que no és el mateix. Bueno, i tornant a la Ps1, el Crash Bandicoot també va fer 1 mitic joc de conducció, el Crash Tag Team Racing. Desprès crec que van canviar d´estudi de programació, (eren Naughty Dog), i van treure un joc de diversos minijocs d´habilitat, etc...…, que tot i ser bó també, no va cuallar gaire. I bueno, en la PlayStation 2 van treure molts diversos jocs de la saga d´en Crash Bandicoot, amb més i millors gràfics, però es van carregar la jugabilitat, la essència, etc..... 1 altre també d´aquest mateix estil o rotllo, es el mitic drac, Spyro. Darrerament, mica en mica van treient coses noves, "remakes" i "reboots", tant de software com de hardware, però sincerament, crec que no es el mateix. Per acabar parlaré una mica tant de les películes com les séries de Televisió també d´aquesta época, per exemple, de la mitica El Equipo A, amb personatges realment carismàtics i entranyables com Anibal Smith, (no confondre pas anmb el terrorific Anibal Lecter, per favor, que aquest és d´un altre rotllo totalment diferent), Templeton Peck, (Fénix), etc...….., El Coche Fantástico, amb Michael Night, la série d´extraterrestres V, Mac Gyver, etc..... I a nivell de películes també hi han moltes i molt bones, com ara El nombre de la Rosa, la trilogía Poltergeist, la saga Alien, la de Terminator, la terrorífica saga de Pesadilla en Elm Street, amb Freddy Krueger, la de Jason, amb Viernes 13, etc...… Hi han per a tots els gustos. Mica en mica es van fent "remakes" i/o "reboots" de tot això, però sincerament, crec que es càrreguen la màgia, la essència de tot plegat. I avui dia, també tot es fonamenta en lo més esencial, bàsic i primari, molts efectes especials i buscar atraure al públic, (per mitjà de diverses formes), de la manera més fácil, de vegades fins i tot barroera, mediocre, desagradable, etc.... De vegades però, de tant en tant, surten coses molt i molt bones, per exemple, per citar només un exemple, la película El Pianista, (que recentment he vist), es realment meravellosa, 1 autèntica delicia, (molt trista, això si, però amb 1 final feliç). Però en general, tant a nivell de televisió, cinema, etc...…, en general treuen i posen coses molt i molt dolentes. No se si es que m´agrada molt la estética o estil retro, (potser perquè m´estic fent 1 miqueta gran, xdddddddd). Bé, jo recomanaré dues séries de Tv així d´estética retro que bueno, están força bé, (Amar es para siempre , i l´altre encara més retro, El secreto de Puente Viejo). Aquestes dues a nivell nacional. A nivell internacional, hi ha 1 série també més diguem-ne moderneta, però força interessant de veure, (Cold Case o Caso Abierto). Bueno, i per riure´s 1 mica de tot, la genial The Big Bang Theory. Bé, i de programes de Televisió d´entreteniment, només en segueixo dos, l´Ahora Caigo, i el Boom, perquè generen molt i molt bon rotllo, com es feia abans, com ara amb el mitic Un, dos, tres, etc...…. La resta de amb perdó de la expressió, pura basura, que possen, pràcticament a tot arreu, que se la quedin. No està feta per mi. Fins la propera. Llorenç Maza. P.D: algun cop també està tot 1 mica relacionat, com algun videojoc d´escacs, etc...… Però els escacs i els videojocs, etc...…., no són pas tot a la vida. Ni tampoc les pel-lícules, ni les séries de TV, ni la música, etc.... Cal fer molta més vida social i relacionar-se molt més amb les demés persones que trobis i/o puguis.

Q tal, com va tot? Molt bona cobertura la que fan del Tata Steel Chess a la magnifica web d´escacs de ajedrez24 (a veure que ens depara la jornada d´avui; però acaben molt i molt tard, i malauradament em tinc que anar a fer el sopar i anar molt aviat a dormir). També hi ha divers material per entrenar-se, jugar algunes partides ràpides, etc..... A mi en canvi m´agrada molt més la de Chess.com La web de chessbase en espanyol també està força bé, (darrerament la he descobert). La de lichess i la de chesstempo també estàn molt bé, sobretot per entrenar la força tàctica i els finals d´escacs, q són absolutament fonamentals. A mi m´agrada però molt més entrenar la táctica, (no tant els finals), i també les Obertures. Abans feia algunes molt extravagants com ara la Larsen, (1.b3?!), la Bird, (1.f4?!), etc....., que em van donar molts éxits en el passat, i fins i tot algún cop vaig probar la Sokolsky o Gran Orangután, (1. b4?!). Desprès em vaig moderar una mica i vaig probar amb la Obertura Catalana, la Espanyola, etc..... Però darrerament me he adonat quan jugo que m´apasionen els Gambits i els Contragambits, que són pràcticament molt bons, (no només com a factor sorpresa), sinó sobretot en els ritmes més ràpids, de 5 minuts, el llampec, de 3 minuts, etc...… No sempre surt bé però es una autèntica delicia jugar-los, per exemple, el Gambit Morra, el Gambit de l´ Ala, el Contragambit Budapest, el Contragambit Albin, etc....., per citar només alguns. Ara bé, jugar segons quin Gambit o Contragambit en ritme clàssic o lent es un autèntic "suicidi". Com ara fer el Gambit de Rei o bé la seva recepta o antidot, el Contragambit Falkbeer. Tot i això jo he provat amb cert éxit algún Gambit i Contragambit en aquest ritme, com ara el Budapest, que deia abans, i el Contragambit Marshall contra la Espanyola o Ruy López. Bé, però els escacs de competició no són tot a la vida, a no ser que siguis molt bon jugador o jugadora i t´hi dediquis de forma professional o semi-professional. Un altre cosa es el tema de la promoció, l´entrenament, etc...., que això sempre ho pots mirar d´anar fent pel teu comte, etc...…. Fins la propera setmana. Miraré de posar quan pugui algún article més d´escacs, etc....., però també d´altre tipus de material. Fins aviat. Llorenç Maza. P.D: el passat Mundial d´escacs, de ritme clàssic o lent, va ser, amb perdó de la expressió, 1 merda, en el sentit de totalment soporifer i aburrit. El resultat va ser tot de taules i es va haver de decidir en les partides de ritme ràpid. Si, el nivell pot ser que hagi sigut molt bó, però no va tenir gens ni mica d´emoció. M´estic referint, com no, al passat Mundial (masculí) del Mes de Novembre de l´any passat. Per mi, va ser molt més interessant el Mundial femení, on la G.M, (Gran Mestre) xinesa, Ju Wenjun va revalidar el seun Títol (i no ho dic pas per un tema de gustos o afinitats personals meus, d´estètica oriental o asiática, etc.....).

Bé, molt bona nit a tothom, què tal, com va tot? Finalment entre ahir dia 17 i avui 18/01/2019 s´ha començat a moure una miqueta tot el tema dels escacs i demés jocs relacionats a Alella. Dintre de poc, quan pugui i quan tingui temps lliure per fer-ho, aniré informant mica en mica dels próxims pasos que aniré fent. Moltes gràcies per tot i fins aviat. Llorenç Maza.