Meravellosa época la dels anys 80-90.

Va ser per mi 1 época auténtica i realment daurada, no només a nivell de música, com grups realment mitics de la movida, del pop-rock espanyol, com ara per citar només 1 exemple, els M-Clan, amb la molt famosa cançó Carolina, sino d´altres com Nacha Pop, i tants i tans d´altres que han desaperescut ja fa temps, com ara 1 pingüino en mi ascensor, amb la seva molt famosa canço de Heman i Barbie, etc...…. Clar q aquests darrers eren 1 mica més "catxondos" en general, com també Los Inhumanos, amb temes mitics com No se ligar, los Toreros Muertos amb la realment mítica "cançó", Mi agüita amarilla, etc...….., i tants d´altres com Dinamita pa los pollos, amb el seu Billy Joe, etc...… Però no només a nivell nacional (català i espanyol) músicalment parlant hi havien molts éxits, sino també a nivell internacional, com ara Sabrina, Samantha Fox, Madonna, (bé, m´estic adonant que estic sent una mica massa masclista, xdddddddd, per raons molt óbvies), però també Rick Ashley, George Michael, Laura Pausini, Eros Ramazzotti, etc...… I a nivell també de videojocs, tant de micro-ordinadors com de cónsoles, tant portàtils com de sobretaula, tot va començar aquí, amb el mitic i famós Spectrum, d´altres semblants com l´Amiga, etc..., i amb les mitiques Sega Megadrive, amb les increíbles Trilogies de Streets of Rage, Golden Axe, els jocs de Galaga, etc...…, la meravellosa Nintendo i la exquisita e inesgotable saga de Mario, etc...., i van anar continuant en el temps amb la mitica PlayStation One, amb el genial plataformes, protagonitzat per 1 marsupial, (es precisament 1 Trilogía també, de Crash Bandicoot. La segona part Cortex Strikes Back està força bé, però la tercera, Warped, és realment insuperable. Se n´ha fet recentment un "remake" a la "germana major", la PlayStation 4, però sincerament, crec que no és el mateix. Bueno, i tornant a la Ps1, el Crash Bandicoot també va fer 1 mitic joc de conducció, el Crash Tag Team Racing. Desprès crec que van canviar d´estudi de programació, (eren Naughty Dog), i van treure un joc de diversos minijocs d´habilitat, etc...…, que tot i ser bó també, no va cuallar gaire. I bueno, en la PlayStation 2 van treure molts diversos jocs de la saga d´en Crash Bandicoot, amb més i millors gràfics, però es van carregar la jugabilitat, la essència, etc..... 1 altre també d´aquest mateix estil o rotllo, es el mitic drac, Spyro. Darrerament, mica en mica van treient coses noves, "remakes" i "reboots", tant de software com de hardware, però sincerament, crec que no es el mateix. Per acabar parlaré una mica tant de les películes com les séries de Televisió també d´aquesta época, per exemple, de la mitica El Equipo A, amb personatges realment carismàtics i entranyables com Anibal Smith, (no confondre pas anmb el terrorific Anibal Lecter, per favor, que aquest és d´un altre rotllo totalment diferent), Templeton Peck, (Fénix), etc...….., El Coche Fantástico, amb Michael Night, la série d´extraterrestres V, Mac Gyver, etc..... I a nivell de películes també hi han moltes i molt bones, com ara El nombre de la Rosa, la trilogía Poltergeist, la saga Alien, la de Terminator, la terrorífica saga de Pesadilla en Elm Street, amb Freddy Krueger, la de Jason, amb Viernes 13, etc...… Hi han per a tots els gustos. Mica en mica es van fent "remakes" i/o "reboots" de tot això, però sincerament, crec que es càrreguen la màgia, la essència de tot plegat. I avui dia, també tot es fonamenta en lo més esencial, bàsic i primari, molts efectes especials i buscar atraure al públic, (per mitjà de diverses formes), de la manera més fácil, de vegades fins i tot barroera, mediocre, desagradable, etc.... De vegades però, de tant en tant, surten coses molt i molt bones, per exemple, per citar només un exemple, la película El Pianista, (que recentment he vist), es realment meravellosa, 1 autèntica delicia, (molt trista, això si, però amb 1 final feliç). Però en general, tant a nivell de televisió, cinema, etc...…, en general treuen i posen coses molt i molt dolentes. No se si es que m´agrada molt la estética o estil retro, (potser perquè m´estic fent 1 miqueta gran, xdddddddd). Bé, jo recomanaré dues séries de Tv així d´estética retro que bueno, están força bé, (Amar es para siempre , i l´altre encara més retro, El secreto de Puente Viejo). Aquestes dues a nivell nacional. A nivell internacional, hi ha 1 série també més diguem-ne moderneta, però força interessant de veure, (Cold Case o Caso Abierto). Bueno, i per riure´s 1 mica de tot, la genial The Big Bang Theory. Bé, i de programes de Televisió d´entreteniment, només en segueixo dos, l´Ahora Caigo, i el Boom, perquè generen molt i molt bon rotllo, com es feia abans, com ara amb el mitic Un, dos, tres, etc...…. La resta de amb perdó de la expressió, pura basura, que possen, pràcticament a tot arreu, que se la quedin. No està feta per mi. Fins la propera. Llorenç Maza. P.D: algun cop també està tot 1 mica relacionat, com algun videojoc d´escacs, etc...… Però els escacs i els videojocs, etc...…., no són pas tot a la vida. Ni tampoc les pel-lícules, ni les séries de TV, ni la música, etc.... Cal fer molta més vida social i relacionar-se molt més amb les demés persones que trobis i/o puguis.