Crónica de les simultànies de Llavaneres.

I a l´endemà, Diumenge, (29-11 de 2009), es va cel-lebrar el segon acte escaquístic de la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres. Es va jugar al mateix local de joc que les partides ràpides. El local està molt i molt bé per passar una molt bona estona jugant i disfrutant també dels escacs.

En aquesta ocassió es tractava d´unes simultànies que oferia el G.M Vicktor Moskalenko, que ja molt de temps que té fixada la seva residència al nostre país.
La veritat es que en Moskalenko, a més a més de ser un supercrack de categoria mundial, és una persona molt simpàtica i agradable.

Els participants aquest cop, potser erem menys que altres vegades, però totes les partides van estar molt bé.

Per part del Laetània Alella, en aquesta ocassió estavem en Xavier Andiñach, i aquest mateix cronista, Llorenç Maza. En aquesta ocassió, em va "somriure" la sort, i vaig poder optar al 3er premi i em va correspondre un molt bonic trofeu. La meva partida va ser una Defensa Francesa, en la que em vaig defensar com vaig poder, però finalment el G.M Moskalenko em va acabar guanyant, (bé almenys tinc el cónsol de que ens va guanyar a tots).

Més o menys per la meitat de l´acte, es va fer una petita pausa i es va oferir a tots els assistents, com bé sent habitual, un petit refrigeri, amb una mica de menjar i begudes diverses. D´això puc donar fe que estava tot realment deliciós, com sempre vaja.

Próximament intentaré penjar la partida comentada, així com alguna foto, si m´arriba per correu electrónic, (gràcies a en Jose Luis Monente).

Continuarà .............

Crónica de les partides ràpides de Llavaneres.

El passat Dissabte, 28-11 del 2009 aprofitant que era la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres, es va cel-lebrar un Campionat de partides ràpides, (era un dels actes escaquístics que es van fer).

La veritat és que el Campionat es va cel-lebrar amb relativa tranquilitat, fins que en un moment donat un dels participants va perdre absolutament els papers i va començar a insultar a un dels jugadors, perquè va fer una reclamació arbitral, (no ho vaig acabar d´entendre bé, però resulta que es queixava d´una peça que estava enmig de dues caselles, i discutien sobre si havia d´estar en una o altre). La veritat és que es va viure un moment de tensió, però l´àrbitre va estar realment magnífic en el seu paper i va tranquilitzar els ànims, (aquell home que es va posar molt nerviós va decidir no seguir més el Campionat, per evitar més tensions, etc.....).

Bé, ara passaré a relatar l´actuació dels participants del Laetània Alella. Erem dos representants, en Borja Bartolomé i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.
En Borja va fer un molt bon paper, ja que per elo era un dels participants amb menor puntuació, i crec que va fer 1,5 o 2 punts de 9 rondes. Al final va rebre el trofeu al 3er millor sub-16. El que va quedar Campió en aquesta categoria va ser en Josep Mª Domenech Vila, del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró.

Jo per la meva part, vaig fer un paper molt correcte i digne, ja que vaig fer la meitat dels punts, 4,5 de 9. Molt curiosament tenia el nº 14 de rànquing elo i vaig acabar en la possició número 14, gairebé per la meitat de la taula, ja que hi havien 26 participants en total. A nivel de joc, vaig provar coses noves, i algunes "armes" velles també, i en pràcticament totes les partides vaig donar molta guerra, ja que moltes de les que vaig perdre va ser perquè vaig fer alguna jugada il-legal, o vaig perdre per temps, però eren possicions de taules, més o menys clares, (casi vaig fer taules amb el Campió Absolut d´aquest Torneig, però vaig fer una jugada il-legal; d´altra banda, vaig fer taules i amb les peces negres i plantejant la sólida i "rocosa" defensa Caro-Khan, contra el millor jugador local, del Club d´Escacs de Llavaneres, que va quedar en la 4ª possició).

En tot cas, però, el nivell va ser molt i molt dur, fort i competitiu. Una mostra de tot això es que els jugadors que van endur els tres trofeus, van acabar empatats tots amb 7 punts, i que van haber de jugar unes partides de desempat per veure l´ordre del "podi", (a l´hora de decidir el millor jugador local, també es van haver de jugar dues partides de desempat).

En definitiva, vam passar una estona molt i molt agradable i vam veure a "vells" amics i en vam fer de nous. Vull dir que l´important es participar. D´altra banda, tots els participants ens vam endur un petit obsequi récord d´aquest acte.

Continuarà .............

Crónica de les partides ràpides de Masnou, del dia 15-11 de 2009.

El passat dia 15 d´aquest mes, el nostre Club, el Laetània-Alella va ser convidat pel club "veí", el Masnou, per jugar un Campionat de partides semi-ràpides, (de 20 minuts per cada jugador). En total hi havien 6 equips. El nostre equip va haver-se de "fusionar" amb 2 jugadors de Vallromanes per poder formar un equip per jugar, (els equips estaven formats per 6 jugadors). El nostre equip estava format pels següents jugadors: 1. Xavier Andiñach; 2. Aquest mateix cronista, Llorenç Maza; 3. Josep Ramon; 4. Joan Ramon; i els taulers 5 i 6 estaven ocupats per 2 jugadors del Club d´escacs Vallromanes, (pare i fill, que ja ens van convidar a la festa major d´allà a jugar un altre Campionat de partides ràpides). Posteriorment vam tenir un altre reforç, ja que en dues rondes es va incorporar també en Sergi Collazo.

El nostre Club, malauradament va quedar en la darrera possició, (empatats a punts amb el penúltim, però amb pitjor desempat per a nosaltres), però el més important era que hi havia Trofeu per tots els equips participants, (a més de dos Trofeus individuals per a aquells jugadors que fessin més punts), i el més important es que vam passar una molt bona estona i vam fer un molt bon entrenament, jugant a escacs, i jo, personalment, vaig provar coses noves sobre el tauler i/o algunes de velles i casi abandonades.

El local de joc realment està molt i molt bé, (és la nova seu social del Club del Masnou, desde ja fa 1 any), i el més important es que van posar un bon servei de "avituallament", ja que hi havien entrepans, i begudes per a tota aquella gent que tingués gana i/o set, (d´això puc donar fe que tot estava realment deliciós).

Jo personalment, no vaig estar gaire fí, ja que només vaig poder fer unes taules, tot i que en algunes partides podia haver fet alguna cosa més. També es cert però que m´enfrontava a uns rivals molt superiors en quant a puntuació elo, ja que en casi tot el Torneig vaig jugar al tauler número 2, tret de dues rondes on vaig ocupar el tauler número 3, (ja que va entrar al número 2, el Sergi Collazo).

Ara tenim dues fites escaquistiques molt importants, a Llavaneres, els dies 28 i 29. El dia 28, un Campionat individual de partides ràpides, i el dia 29, unes simultànies que ofereix el G.M Viktor Moskalenko. Sense cap mena de dubte, són dues proves molt fortes, (sobretot la del dia 29), i servirà com una mena de "avaluació", per veure més o menys si ens trobem amb garanties de poder fer un bon paper al proper Campionat de Catalunya per equips.

Continuarà ...........

Crónica del Campionat de partides ràpides, de Vallromanes, del 18 de Octubre del 2009.

El passat día 18 de Octubre es va cel-lebrar a Vallromanes, aprofitant la Festa Major d´allà, un Campionat de partides ràpides, amb la presència de diversos jugadors del nostre club, en Josep Ramon, el nostre President, el Xavier Andiñach, i el per "ara" jugador nostre, ja que li queda molt poc temps al nostre club, en Xavi Klimt, (que a partir de la propera temporada fitxarà pel Club d´Escacs de Vallromanes; esperem i desitjem que et vagi molt bé en la teva nova "aventura" escaquística, Xavi, i ja anirem coincidint en les diverses proves escaquístiques que hi hauràn durant tot l´any), i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.

La veritat es que el Torneig va tenir una sort "dispar". En Xavier Andiñach, en perdre la seva partida davant mi, va haber de jugar una partida de repesca per veure si entrava o no als play offs. Però va jugar contra el Xavi Klimt, i va perdre la seva partida i va quedar fora de la fase final del Campionat, i no podia optar als trofeus finals, (hi havien només 3 pels 3 primers). En Josep Ramon va perdre la 1ª partida del play off davant un jugador local del Vallromanes, pero va guanyar la 2ª partida davant en Xavi Klimt, i es va asegurar així el trofeu al 3er classificat.

Bé, tinc que dir però que en Xavier Andiñach portava molt de cansanci mental i físic també, ja que està jugant un Torneig molt fort a Mataró, (on per cert, tampoc li van gaire bé les coses), i el dia anterior a aquest Torneig, va tenir un sopar familiar i va anar a dormir tard i no tenia les "piles" carregades.

Jo per la meva part, en la 1ª partida guanyava a en Xavi Klimt, i m´assegurava com a mínim el trofeu al 2on classificat. Llàstima però que a la partida final vaig perdre precisament amb el mateix "botxí" que a en Josep Ramon. El meu rival, en tot cas, tenia més "rodatge" que jo, ja que està jugant precisament, el mateix Torneig que en Xavier Andiñach, a Mataró, si bé que en un altre Grup, degut precisament a la diferència considerable de punts elo entre tots dos.

Es dona la casualitat a més a més que en la fase classificatoria, (que va constar de 9 rondes, en un format de tots contra tots), vaig guanyar-li jo, però a la final va estar una mica millor el meu rival i es va endur finalment el triomf.

Sigui com sigui, amb molta sort, s´ha de dir, però, vaig fer el ple, 9 de 9, però vaig tenir 4 partides en possició perduda, (concretament contra en Josep Ramon, en Xavi Andiñach, i contra 2 jugadors locals, que són pare i fill, i que juguen al club d´escacs de Vallromanes; i en la final però, el fill es va "cobrar" la "revenja", com ja he dit anteriorment).

Tot i deixar-me personalment un petit regust amarg, ja que volia quedar 1er, em puc considerar el Campió moral d´aquest Torneig, ja que vaig ser l´únic que vaig fer les 9 dianes en la fase classificatoria, i vaig quedar aquí el 1er, però a la partida final, la meva sort es va acabar.

En tot cas, aquests Torneigs de "costellada", serveixen per establir relacions d´amistat, i en el plà escaquístic, per provar noves línies de joc i d´altres que es tenen casi abandonades per complet, i vull dir que, personalment em va anar molt bé com a entrenament, ja que ja fa bastant temps que no jugo cap Torneig, (desde el d´Alella, al mes d´Agost), com d´altres companys, com en Xavier Andiñach, que estàn jugant un Torneig molt dur i complicat a Mataró.

Vam passar tots en general, una mica de fred, però ens ho vam passar molt i molt bé, que es del que es tracta, i també va sortir el sol i al final va fer-hi una mica de calor. Vull dir que la climatologia ens va respectar bastant, ja que jugavem a l´aire lliure, a la Plaça del Casal de Vallromanes, (el lloc és una porxada molt similar a la d´Alella, al costat del kiosk, on es juguen les partides ràpides del mes d´Agost).

Bé, espero i desitjo que us hagi agradat aquesta crónica i volia excusar-me en el retard en posar-la, però es que he tingut algun que altre problema amb el meu ordinador.

Continuarà ................

10é Obert Territorial de Barcelona.

El motiu del present missatge es per dir que el proper mes d´Octubre es celebrarà una nova edició de l´Obert Territorial de Barcelona, (a veure si amb sort es forma un Grup del Maresme, però per això cal que un o més clubs demanin ser seu, i que hi hagi també un número suficient de jugadors).

Aquí deixo la circular de la Federació Catalana d´Escacs:

http://www.escacs.cat/circulars/circulars2009/circular34.htm

A mi la veritat es que aquest Torneig em fa especial il-lussió, sobretot desprès de quedar 2on en dues edicions consecutives, (els anys 2006 i 2008, ja que el 2007 no hi va haver Grup del Maresme), i en aquesta nova edició volia mirar de quedar Campió, (a veure si a la tercera va la vençuda ja!!).

Continuarà .................

Crónica de la 9ª ronda de l´Open d´Alella i reflexions finals.

Finalment, no va poder ser aquest cop. Vaig fer taules en la darrera ronda decisiva, tot i que tenia moltes possibilitats de guanyar el punt sencer. Els demés companys, en Josep Ramon i en Xavi Andiñach van guanyar, i finalment en Xavi va quedar com millor jugador d´Alella, mentres que en un possible desempat amb en Josep Ramon, també tenia els desempats pitjor que ell, bàsicament per haver perdut amb ell anteriorment.

Per a aquesta ronda decisiva, vaig fer l´Obertura Larsen, que la vaig dosificant per les rondes realment importants. Molt segurament la tenia que haver fet servir abans, potser contra en Josep Ramon. Inicialment però volia jugar la Obertura Anglesa, una Obertura que m´agrada també molt i que en les jornades importants, (normalment en les darreres rondes, o en la darrera només), també m´agrada i confio molt a l´hora de jugarme-la.

Sigui com sigui, aquestes rondes diàries no em van gaire bé a mi, ja que vas acumulant el cansanci de cada dia i això no es gaire bó. Tampoc estava de vacances i això també desgasta molt.

Pel que fa a la resta del Torneig, va resultar Campió el M.I Rojas, amb molta facilitat, i fent taules a la darrera ronda.

Com a fet negatiu, cal destacar el paper de l´àrbitre segons em van dir els companys de club, (bàsicament en l´acta que em va enviar per email el Xavi), i finalment es va decidir acordar que aquell noi no torni a arbitrar mai més el nostre Torneig, ja que això dóna molt mala imatge, etc......... També es cert que cap jugador, si no recordo malament, no es va queixar, però no va dedicar-se a fer les seves funcions del tot, i que en alguns casos podia haver fet alguna cosa més, en lloc de fer el mínim possible, per cumplir i ja esta, (en R.R.F). Sigui com sigui, s´ha acordat que aquest senyor no torni a arbitrar mai més el nostre Torneig d´Alella.

Bé, ara tinc els dubtes sobre si participar en el Campionat Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, (a veure si quedo Campió ja!!, i a la tercera va la vençuda), i/o a un altre Torneig que organitza el Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, concretament el VI Obert d´Escacs del Maresme. Però en el cas de que jugui els dos torneijos alhora, serà molt i molt complicat, el desgast físic i mental, i el millor, crec que serà centrar-me en un torneig, i tinc que escollir quin serà. A lo millor aquest any no es pot celebrar el Campionat Territorial i jugaré llavors aquest altre Torneig de Mataró, qui sap.

Continuarà .............

Final d´infart a la 8ena ronda.

Ahir a la tarda, a la 8ena ronda, en Josep Ramon i en Xavi Andiñach van perdre les seves partides davant rivals molt forts pel que fa als punts elo i a la força de joc també. En Joan Ramon, per la seva part, va tindre una partida molt igualada, fins al final, on hi va haver un final de torres, amb peons, que sempre són molt complicats de jugar.

Jo per la meva part, vaig fer el que havia de fer, guanyar a en Ricard Asensio Graells. Em va costar molt i molt, però, (em va anar de molt poc perdre, però finalment vaig guanyar; li vaig comentar al Xavi i ell em va dir que tot comta, referint-se als punts, independentment de si costen més o menys, si es guanya per temps, etc......). El meu rival em va sortir de Peó de Rei i vaig decidir plantejar la Defensa Siciliana, ja que tenia que guanyar de totes totes si volia fer alguna cosa a la classificació final. El meu rival, molt curiosament va decidir canviar els seus dos alfils pels meus dos cavalls, a l´Obertura, i al final vam arribar a un final on tenia torre, dama i cavall, (amb peons), contra torre, dama i alfil negre, (amb peons). Al final, però jo em vaig equivocar i vaig perdre algun que altre peó, però el meu rival també es va equivocar i em va permetre que li capturés el cavall, i si la seva torre es menjava la meva dama, jo li feia mat a la
1ª fila, amb la meva torre. Però no va caure en aquest error. Sigui com sigui, vaig acabar guanyant per temps, tot i que ja tenia millor possició i una peça menor de ventatge, (un alfil negre).

La partida però, va ser molt disputada i "maratoniana", ja que va durar 4 hores i mitja més o menys!! És a dir que vam acabar absolutament reventats, però per sort per a mi em vaig acabar endunt el punt sencer.

Ara queda la decisiva 9ena ronda final, on en Xavier Andiñach porta 3,5 punts, en Josep Ramon, 3, i aquest mateix cronista, 3, i en Joan Ramon, 2,5. Vull dir que encara està tot per decidir, tot i que el principal favorit per endur-se el trofeu a millor jugador local és en Xavi, ja que li toca un rival en teoria asequible, i fins i tot, encara que no guanyi la seva partida, si fa taules només, crec, en tenir els desempats a favor seu, ja s´enduria el trofeu. Jo tinc el desempat desfavorable amb els meus dos companys, en Xavi i en Josep Ramon, i la única esperança que tinc es que jo guanyi la meva partida aviat i fàcilment, per posar pressió a en Xavi i que perdi la seva partida, i que en Josep Ramon faci taules o que perdi també la seva partida. És a dir, que està tot molt i molt complicat.

Així doncs avui serà una altre ronda molt i molt dura, on tinc que anar a per totes i guanyar i esperar als demés resultats. El meu rival d´avui però es també molt complicat, ja que té més o menys de punts elo com jo mateix i de ben segur que plantejarà molta guerra.

Bé, continuarà ................