Crónica del Torneig de Ràpides del día 6, a Mataró.

El passat Dissabte día 6, a Mataró, (pels vols de les 10 hores del matí), a una de les seus del Club d´Escacs Cirera, aprofitant que es celebraven unes festes, vam aprofitar per apuntar-nos i jugar un Torneig (interclubs) d´Escacs de partides ràpides. Cal dir que a la tarda també hi havia un Campionat individual de partides ràpides també, però en aquesta ocassió només hi havien trofeus pels tres primers classificats, i per això, jo, per la meva part, i moltíssima més gent també, no només del nostre equip, sino d´altres, no ens vam quedar a dinar allà a Mataró, ja que la idea era que la gent que es quedés, quedés per anar a dinar tots junts, per mirar d´establir-hi bones relacions, etc.........., amb els demés clubs, etc...... Potser en alguna altre ocassió seria molt bona idea també de pensar-hi en participar, per part meva, qui sap.

Bé, anem doncs per la crónica del Torneig de ràpides per equips. Espero i desitjo que us agradi moltíssim:

La veritat és que cal dir que la participació del nostre club va ser molt i molt bona, jo diria que un petit gran éxit, ja que encara que tots els equips participants, (8 en total), tenien dret a un premi, a un trofeu, la veritat és que donada la nostre casi inexperiència en les partides ràpides i sobretot, també, tenint en compte el gran nivell de joc dels demés equips participants, feien témer que ocupéssim el "farolillo rojo" de la classificació. Però no, ja desde el començament, el nostre equip va plantar cara i ens vam endur el primer triomf, crec que 2,5 a 1,5, amb les victóries d´un servidor, en Manel, i les taules d´en Joan Ramon. Llàstima però de la derrota d´en Xavi Klimt.

Pel que fa als resultats particulars de cadascun, he de dir que en aquesta ocassió vaig estar molt encertat, ja que vaig fer 6,5 punts de 8 possibles, i només vaig cedir una derrota i unes taules, i amb les peces negres. És a dir, que, molt curiosament, aquest cop vaig acabar sent el "pichichi" de l´equip, seguit de molt a prop per en Manel, amb 6 "dianes". Cal a dir però que jo jugava al darrer tauler, (i en Manel al primer, i es trobaria a tots els "ossos", etc....., i en Manel només va quedar a mig punt meu, en perdre una partida només, com jo, i fer dues taules, i una d´elles la tenia guanyada la partida, ja que a l´altre rival li quedava molt poc temps per esgotar-se el seu temps del rellotge, però per possició potser eren taules, i en Manel les va proposar i les hi van acceptar), ja que del meu equip, soc el que té la puntuació elo més baixa. Tot i així, la meva actuació va ser molt positiva i decisiva per l´equip, (vam quedar 5ens, a mig punt només dels quarts, i com va dir en Xavi Klimt, si en lloc dels resultats totals de tots els taulers, es comtéssin només els resultats de l´equip, potser hauríem quedat 2ons, a mig punt dels campions; en aquest sentit, he de dir també que vam ser l´únic equip que va guanyar a l´equip líder, que va quedar 1er al final, i els vam guanyar per 2,5 a 1,5, amb les victóries d´en Manel i aquest mateix cronista, que molt curiosament em vaig enfrontar amb 1 noia que fa també d´àrbitre al torneig de Badalona, de principis del mes d´agost, i que em supera, per molt en quant a punts elo, i que ho tenia millor per guanyar-me, però es va arraconar massa amb el seu rei i li feia un mat imparable, en una jugada, amb la meva dama i una torre, i per tot això, va decidir, molt encertadament, abandonar).

Aquest torneig, també, per la meva banda, va servir per provar coses noves en el tauler, ja que amb les peces blanques, només vaig fer servir un cop la meva estimadissima Obertura Larsen, (ja que tot i que m´ha proporcionat molts "dies de gloria" i/o satisfacció en el tauler, de vegades però, no, potser ha arribat el moment de deixar-la reposar una mica i anar-la reservant per les grans ocassions, etc.......), i vaig sortir de Peó de Dama, vaig fer una Anglesa també, (que és la partida en la que vaig guanyar a la noia que fa d´àrbitre a Badalona), i que la tenia també una mica oblidada, i en la darrera ronda, vaig tornar a sortir de Peó de Rei, i em van fer sense éxit, una Defensa Escandinava. Pel que fa a les peces negres, he de dir que només em van sortir un cop de Rei, i vaig tornar a plantejar la Defensa Alekhine, però crec que faré igual que amb la Larsen, i dels altres cops que em van sortir de Peó de Dama, vaig sortir de Cavall de Rei, però inmediatament vaig trasposar a línies del Gambit de Dama Refusat, variant/defensa Capablanca, i/o semi/Tarrasch; d´altra banda, tampoc no em van deixar plantejar la Defensa Budapest, (una de les meves defenses preferides per 1.d4), però d´altra banda, tampoc l´hagués fet, ja que com les altes dues que he dit abans, aquesta també la he de deixar descansar i mica en mica, mirar de construir-me un repertori més o menys ampli d´Obertures i Defenses, etc...........

També he de dir que el nostre equip va patir la baixa del nostre President i Capità, en Xavi Andiñach, (i va ser un gran "hàndicap", en contre nostre, clar), segon del nostre rànking, per darrere d´en Manel, ja que es va alinear amb la selecció anomenada de "resta del món", composta per jugadors sobrants de tots els equips participants. D´altra banda, però, no es va notar gaire l´absència d´un dels nostres pilars, ja que l´actuació de l´equip, torno a repetir, que va ser molt i molt bona. Va ser una llàstima però, com em va dir en Xavi, que per una vegada que l´equip podia fer "algo", en el sentit de lluir-se i fer un molt bon paper, en Xavi no hi fós en el nostre equip. En fí, va tenir mala sort de que el "sorteig" fés que anés ell amb la selecció de la "resta del món".

Respecte a aquesta ocassió, (tenint en comte la darrera experiència en partides ràpides), el nostre equip va estar reforçat en aquesta ocassió, amb en Manel.

Com molt bé va dir en Joan Ramon, en aquesta ocassió potser jugavem amb més soltura, sense cap tipus de pressió, perquè sabíem tots que teníem un premi assegurat, encara que quedéssim els darrers. Per la meva part, això va resultar totalment cert, ja que vaig jugar molt "suelto", arriscant-me més també per fer quants més punts millor pel nostre equip, etc..........

En qualsevol cas, moltíssimes felicitats a tots els integrants de l´equip, ja que el triomf, va ser en conjunt, una obra de tots, (per ordre d´elo i/o de tauler): en Manel Gardeñes, en Xavi Andiñach, (que tot i no ser al nostre equip en aquesta ocassió, estava en "esperit" amb nosaltres i donant-nos també força moral), en Xavi Klimt, en Joan Ramon, i aquest mateix cronista, en Llorenç Maza. Aquest tipu de certàmens, a més a més de servir per provar coses noves sobre el tauler, també t´ajuda moltíssim a saber portar aquestes situacions de "apuros y agobios" de temps, en partides lentes dels demés torneijos on juguem, etc........... D´altra banda, aquesta mena de proves també serveix perquè l´equip fassi "pinya" i estigui també molt unit, etc............

Per part meva, també aquesta prova em dóna moltíssima moral, (els escacs són així, pots anar molt ràpidament, no només de torneig en torneig, sino també de partida en partida, "del cel a l´infern, i viceversa"), per participar en d´altres torneijos, (desprès de que en els passats del mes d´Agost, el de Badalona, i el nostre d´Alella, la meva participació va ser més aviat molt discreteta, tirant cap avall, on només conservaré i potser pujaré una miqueta el meu molt disminuit elo), com en el proper Territorial de Barcelona, on espero i desitjo que es formi un grup del Maresme, com enguany, (parlo del passat en que hi vaig participar, l´any 2006, si no ho recordo malament). La veritat és que d´aquest Torneig guardo un molt bon record, ja que vaig quedar Sots-Campió, i vaig tenir dret a rebre de premi, tant un trofeu, com "metàl-lic". Clar que tornar a repetir aquesta gran actuació, o inclús millorar-la, mirant de quedar Campió, es molt i molt díficil, però clar, la "il-lussió" no es pot perdre encara. Sigui com sigui, aquest Torneig, (que es celebrarà pels vols del mes d´Octubre, crec), anirà com "anell al dit", com diu una molt popular i famosa dita castellana, per fer un molt bon paper en el proper Campionat de Catalunya per equips que es celebrarà l´any vinent. En tot cas, ja aniré parlant sobre tot això en futures cróniques, etc......

Bé, próximament intentaré pujar les fotos d´aquest certàmen, si m´arriben, perquè quedi molt més "maca" la crónica, etc.........

Fins un altre!!

P.D: molt curiosament l´equip "internacional", ens va guanyar per 2,5 a 1,5. Jo vaig fer taules, amb negres, amb una molt mogudeta Defensa Alekhine. En Manel va guanyar, en Joan Ramon va perdre, i el "derby" entre els dos Xavis, l´Andiñach i en Klimt, és va saldar amb la victória d´en Xavi Andiñach, que finalment va guanyar la partida, tot i que com va dir, en Klimt tenia la partida guanyada. En fí, són coses que passen, que hi farem ........... En qualsevol cas, Visca Laetània!!