Ronda final sense pressió.

Finalment, afrontem la darrera ronda sense cap mena de pressió, ja que deixant de banda que tenim la permanència totalment assegurada, el meu antic club d´escacs on vaig formar-me com a jugador, l´Ateneu Colon no es juga res de res, ja que ha quedat sense opcions de pujar, (estàn en la quarta possició, empatats a punts amb el tercer, el Vilassar, però a 1,5 del segon, la Colmena, i a 2 del primer, el Badalona; de forma molt sorprenent, ja que jugàven a casa i el Cerdanyola Mataró no es jugava res tampoc, van guanyar al Colon i el van deixar sense cap mena d´opció per pujar), i ja no ens veurem, al menys per la meva part, en el dilema de decidir quin equip podia lluitar o no per la promoció d´ascens.

Pel que fa a la ronda d´ahir, precisament davant el Vilassar, el nostre equip com no estava obligat a guanyar, doncs segurament això va influir en els nostres estats d´ànims i vam jugar molt més relaxats, sense cap mena de pressió ni tensió i això molt probablement va influir en el resultat final. Sigui com sigui, vam perdre per 6 a 2. El punt de l´"honor" el va fer el nostre company i amic, en Toni Ferrer, que precisament va guanyar a un antic rival meu que vaig tenir en un antic Torneig, el Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, l´any 2008, (en aquella ocassió vaig guanyar jo també, però només la partida es va decidir al final de partida, i gràcies als molts greus problemes de temps que tenia el meu rival, ja que tenia com a mínim les taules garantitzades; en aquella época jo "militava" al club d´escacs del Laetània Alella. Gràcies a aquesta decissiva victória, vaig acabar en la segona possició, un altre cop, ja que fa 2 anys també vaig quedar segon. I és una de les meves millors partides jugades de totes les que he jugat fins ara).

El nostre company i amic, en Joan Minguell va fer unes molt valuoses taules, amb negres, contra un rival superior pel que fa als punts elo, i jo per la meva part, també vaig fer taules amb negres, contra un rival molt superior pel que fa als punts elo.

Precisament volia parlar una mica de la meva partida que vaig fer ahir, ja que realment és molt interessant, ja que es tracta d´una novetat teórica contra la Obertura Espanyola i a més a més, a la jugada nº 3!! Aquesta defensa tant "insólita" i estranya que vaig fer, no surt als llibres i revistes d´escacs tradicionals, i és coneix de forma "oficiosa" com a Defensa Popov, (ja que el Gran Mestre bulgar G.Popov és qui més l´ha utilitzat i de forma totalment exitosa, sobretot en 1 de les modalitats d´escacs, la de per correspondència). Bé, més ben dit, si que surt aquesta variant en un exemplar antic de la desapareguda (desafortunadament, perquè era molt bona) revista d´escacs Ocho x Ocho. L´exemplar exacte és el nº 145, d´Abril de l´any 1994, (de l´ any XIV). Aquesta defensa tant estranya és troba a les pàgines 36 a 38, en la secció "El mundo de las aperturas".

Bé, anem a endinsar-nos dins aquesta misteriosa defensa, posant les seves primeres jugades: 1. e4 - e5; 2. Cf3 - Cc6; 3. Ab5 - a5?!

El més normal és que en el tercer moviment és faci a6 per atacar l´alfil blanc de b5, obligant-lo a cambiar o a retrocedir, però amb aquest avançament del peó negre a a5 és vol posar a prova l´estabilitat de l´alfil blanc. La idea és que el cavall negre retrocedeixi a la casella a7 e inmediatament fent retrocedir l´alfil blanc a e2, ja que si va a c4, s´avança el peó de b7 a b5, (i si l´alfil va a b3, se l´ataca amb a4, i si va a d5, s´el torna a atacar amb c6; no obstant, la variant més "crítica", és el possible sacrifici de l´alfil blanc a f7 i desprès capturar el peó negre de e5, amb el cavall i fent escac al rei, i amb aquest petit sacrifici, les blanques tenen una molt bona possició d´atac, a més a més de que fan perdre per complet la possibilitat de l´enroc a les peces negres).

La veritat és que aquesta defensa tant "estrambótica" em va funcionar molt i molt bé, ja que el meu rival va consumir molt i molt temps de rellotge i al final, tot i que em va causar algun que altre problema, li vaig proposar taules i les va acceptar, ja que tenia molt poc temps de rellotge.

També és molt estrany que jo hagués sortit de peó de rei contra 1. e4, ja que feia molt de temps que no havia fet, (potser uns 3 o 4 anys o una mica més fins i tot), i aquesta defensa la tenia més o menys preparada i a punt per a utilitzar-la en un Torneig oficial, (desde fa uns 10 anys o més potser!!, però no havia tingut la ocassió de provar-la, i ara era realment un bon moment, ja que no ens jugàvem practicament res de res i podia provar i experimentar amb "coses noves"), ja que només l´havia provat jugant contra el superprograma d´ordinador Fritz, i/o en partides ràpides de "costellada" i amb resultats molt negatius i descoratjadors també.

Tot seguit us poso la meva partida d´ahir, ja que realment val la pena de veure-la, crec:

Data: 19/03/2012 Torneig: Campionat de Catalunya per equips. Nº de taula: 5.

Blanques: Sergio Churko Montero - Club: Vilassar de Mar - Punts elo: 1967

Negres: Llorenç Maza Navarro - Club: Llavaneres - Punts elo: 1856



1. e4 - e5; 2. Cf3 - Cc6; 3. Ab5 - a5?!; 4. 0-0, (és la jugada més normal i tipica en aquests casos), - Cca7, (segueixo amb la idea que he exposat anteriorment); 5. Ac4 - b5, (potser la darrera jugada del blanc ha estat fluixa, ja que em permet guanyar un temps tornant a atacar l´alfil i obligant-lo a retrocedir un altre cop); 6. Ae2 - Ab7; 7. Cxe5 - Axe4; 8. Af3 - d5?!, (cal anar amb molt de compte amb les possibles descobertes i amb la diagonal de l´alfil blanc, apuntant a a la torre de a8, però potser era millor canviar en f3, tot i que desprès les blanques posen la dama en f3, tocant a la vegada dos punts crítics del negre, f7 i a8, i tot i haver igualtat material, les blanques passen a l´atac i es desenvolupen realment molt bé); 9. Te1 - Ae7; 10.Axe4 - dxe4; 11. Txe4, (el blanc ha guanyat un peó, però les peces negres són molt més actives i a més a més, la primera línea blanca està molt debilitada), - Cgf6; 12. Te1 - 0-0; 13. d4 - c5; 14. Ae3 - Dc7; 15. c3- Ad6; 16. Af4 - Tad8; 17.Df3 - Tfe8; 18. Cbd2 - Cfd7; 19. Cexf7!!, (jugada molt valenta i forta, ja que d´altra manera, potser les negres recuperarien el peó d´avantatge o podrien tenir avantatge material, especulat amb el cavall de e5 i l´alfil de f4 de les peces blanques, que estàn mal protegits. Aquest "sacrifici" és molt interessant i dóna moltes bones oportunitats a les peces blanques) - Axf4, (no hi cap més remei que entrar en les complicacions tàctiques); 20. Cfxd8 - Txd8; 21. Tee7 - Cac6, (ara ha d´entrar en joc un altre cop el cavall negre de a7, per ajudar a la defensa); 22. Tee2 - Cdf6; 23. g3 i aquí, quan em tocava jugar a mi, vaig proposar taules al meu rival, i les va acceptar desprès d´uns segons de evaluar la possició i consultar-ho amb el seu capità d´equip. Al meu rival li quedàven uns sis minuts més o menys per jugar, mentre a que a mi em quedava aproximadament una mitja hora, però ens els finals de partida sempre és molt complicat de jugar i em tocava pensar a mi i si jugava molt de pressa em podia equivocar i perdre la partida, i si jugava massa a poc a poc, em possaria també amb molts greus problemes de rellotje.

1/2 - 1/2.

Bé, nois, ara us proposo un petit repte. És tracta de veure si podeu aconseguir o no material sobre aquesta defensa tant estranya. Ja us dic jo que es pràcticament impossible d´aconseguir, ja que és una apertura massa sorprenent.

Bé, ara només falta ja la darrera ronda davant l´Ateneu Colon i miraré de fer també alguna cosa que no hagi provat mai o casi mai, però preparantme-la abans, i que tingui garanties d´éxit, (en tot cas, tinc que buscar un nou esquema de joc amb les peces blanques sobretot, ja que la Obertura Larsen tot i funcionar molt i molt bé, generalment sempre, i en aquest Campionat he fet 1,5 de 2 amb ella, m´ha costat una mica més que abans aconseguir bons resultats, i d´altra banda, amb 1.e4, no he aconseguit bons resultats, però si possicions realment molt interessants). Però també, amb les peces negres tinc que buscar coses noves, ja que tot i que les defenses que he provat no m´han anat del tot malament, no he aconseguit el esperat i desitjat efecte sorpresa que sempre m´acaba funcionant realment molt bé. Per això, tinc que buscar també nous esquemes de joc, (i sobretot degut al meu pobre "puntatge" amb les peces negres).

Molt segurament trobi alguna cosa "estranya" amb efectes "sorpresius" en el divers material d´escacs que tinc per casa.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: ai si, que casi me n´oblido, quin cap que tinc!!, xdddddddd Al tercer tauler jugava amb blanques un antic company meu i amic també, el David Hernández, que vam coincidir plegats al meu anterior club d´escacs, el Laetània Alella. Ell, com jo també, va decidir marxar i no gaire content tampoc. Va guanyar al nostre "presi" i capità, al nostre company i amic, en Jordi Martin.