Crónica final de l´Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme.

Abans de començar aquesta ronda final, (la 8ena), i abans de que es produís el sorteig dels aparellaments finals, (publicats el Dimecres a la tarda, a la pàgina web de la Federació Catalana d´Escacs; F.C.D.E), estava molt desanimat, ja que havia consultat indirectament, sense ser del tot explícit, amb la F.C.D.E, tot aquest tema sobre el de les taules adoptades de mutu acord, i vaig veure que lamentablement, no es podia fer res, tot i que el comportament d´aquells dos nois del Cirera, en Samuel Maña i en Javier Magre, no va ser gens étic, (ni tampoc esportiu, crec jo), poc net, etc........., (podria estar-me tota la estona possant molts adjectius sobre això, però com ja es aigua passada i finalment no em va afectar gaire, prefereixo "mossegar-me la llengua").

Com deia en la meva anterior crónica, tenia el gran temor de que em toqués jugar contra en Javier Magre, del Club d´Escacs Cirera, i amb les peces negres, a més a més, (fet que sigui una mica més díficil guanyar la partida, tot i que a mi m´agrada una mica més jugar amb les peces negres, tot i que amb les peces blanques també
m´agrada molt, per provar "sorpreses" sobre el tauler, com pràcticament totes les que vaig fer en aquest Campionat), mentres que a en Samuel Maña li tocaria, en principi, un rival relativament fàcil per guanyar-lo.

Estava considerant molt seriosament la possibilitat de demanar-me un bye y no ser aparellat per aquesta darrera ronda, ja que creia que així puntuaria, (no se si mig o un punt), però no, en cas d´haver-lo demanat, no hauria puntuat. En qualsevol cas, tinc que agrair al meu amic i company de club, el Sergi Collazo, el haver-me donat ànims per afrontar aquesta darrera ronda, amb totes les garanties. Moltissimes gràcies pels teus ànims i suport, Sergi.

Però els plans no van sortir com esperaven els dos jugadors del Cirera, (en Javier Magre i en Samuel Maña), ja que a en Javier Magre li va tocar jugar contra en Borja Bartolome, (dic això, perquè penso, que amb molta probabilitat, en Javier Magre
s´esperava jugar, amb les peces blanques, contra mi, i es pensava que em guanyaria, i que al seu company, en Samuel Maña, li tocaria un rival més o menys "débil", i molt segurament, s´estarien "refregant-se les mans", davant aquesta excel-lent oportunitat, cosa que seria el normal, que em guanyés en Javier Magre, perquè té moltissima més puntuació elo que jo, força de joc, i experiència també, i en Samuel Maña també segurament pensaria que li tocaria un rival en teoria més débil, ja que havia jugat amb tots els forts, i podia tocar-li tranquilament un rival molt més assequible, com ara el nen, en Néstor, i molt segurament l´hagués guanyat, bàsicament per tenir més experiència que ell, etc.....), mentres que jo jugava, i amb les peces blanques, contra en Samuel Maña. La veritat és que va ser una gran sorpresa el veure que jugava la decisiva ronda final davant en Samuel Maña, i a més a més, amb les peces blanques, que sempre és un petit avantatge, el sortir primer. (La veritat és que quan vaig fer aquella consulta a la F.C.D.E vaig comentar, no amb gaire esperança, tota la veritat sigui dita, que a veure si em tocava un rival més o menys asequible, per mirar
d´assegurar la meva segona plaça. I la veritat és que finalment es va produir el petit gran "miracle", per a mi).

D´altra banda, l´Oriol Fernández jugava contra el Xavier Andiñach. I el líder, en Moreno Gelabert, tenia en principi, una partida molt "plàcida" i tranquila, etc........, davant en Raúl García Pitarch.

Molt curiosament, el líder no es va presentar a la seva partida, i va guanyar en Raúl per incompareixença, i en Javier Magre, s´imposava amb relativa facilitat a en Borja, (que era el normal, ja que tenia moltissima més puntuació elo que ell, força de joc, però sobretot, més experiència en torneijos "seriosos"). Malauradament, el nostre company i amic, en Xavier Andiñach, no es va poder imposar en la partida que disputava contra l´Oriol Fernández, (que anava amb les peces blanques). Va ser una partida molt i molt disputada, fins al final, però per mala sort, el Xavi va perdre i no va poder assegurar-se el 4art lloc a la classificació general, (com ara fa 2 anys també), ja que tenia millors desempats que en Javier Magre, (i a en Samuel Maña també). Al final, el Xavi va quedar en 5é lloc, i va quedar fora dels premis finals. Una molt mala sort, sens dubte. Bé, almenys el Xavi té l´honor, el consol, etc........, d´haver fet taules amb el Campió, en Moreno Gelabert, i de haver-me guanyat a mi, que he quedat 2on, finalment, (molt curiosament, en Xavi també com ara fa dos anys en aquest mateix torneig, va fer taules amb el jugador que va quedar Campió, però per mala sort, no va poder guanyar tampoc).

Pel que fa a la meva partida, he de dir que de poc que el meu rival no força unes taules per escac continu, o es queda amb un peó de ventatge, i sense tenir cap mena de compensació jo. No veia gens clar si podia guanyar la meva partida, i llavors si que hagués pogut quedar fora dels premis finals, o ser "relegat", fins al 4art lloc.
En qualsevol cas, em vaig poder recuperar, i mica en mica vaig anar agafant aventatge, fins que vaig acabar guanyant la meva partida, com tot seguit exposaré:

Blanques: Llorenç Maza Navarro, (1788, Laetània Alella) - Negres: Samuel Maña Rincon, (1815, Cirera):

1. b3, (per a aquesta ronda final i també molt decisiva per a mi, vaig repetir la Obertura que vaig jugar la setmana passada contra l´Oriol Fernández), - Cc6, (una resposta no molt habitual de les negres davant l´Obertura Larsen, a no ser que es vulgui fer una "transpossició"); 2. Ab2 - d5; 3. e3 - e5; 4. Ab5, (la molt coneguda clavada temàtica, pràcticament imprescindible de fer en aquesta Obertura), - e4?!, (primera sorpresa, ja que jo em pensava que el meu rival em jugaria Ad6, que seria més o menys el normal en aquesta variant; d´altra banda no tinc cap mena
d´experiència amb aquesta variant, ni en el meu molt cuantiós material d´escacs, no he trobat cap variant així, que no obstant, amb els programes d´escacs per Pc que tinc, el Fritz, bàsicament, si que me l´ha fet més d´un cop); 5. Axc6+, (continuo amb el plà habitual), - bxc6; 6. Ce2?!, (no se si aquesta és la millor jugada per fer aquí) - Ag4!!, (aquesta jugada molt forta, debilitarà i molt el meu flanc de rei, si vull desfer la molt molesta clavada); 7. h3 - Ah5; 8. g4?! - Ag6; 9. Cf4?! - Cf6; 10. Cxg6?!, (no se si es gaire bona idea obrir vies de penetració per les peces enemiges), - hxg6!!; 11. Cc3?! - Dd7!!; 12. g5?!, (amb aquesta jugada volia evitar el cop tàctic que es produiria desprès de 12 ..........Cxg4!!), - Txh3!!; 13. Txh3 - Dxh3!!, (el meu rival amenaça amb fer taules per escac continu i/o repetició de jugades; per exemple, si 14. gxf6?? - Dh1+!!; 15. Re2 - Df3+!!, etc.........); 14. d3?!, Dh1+??, (potser la jugada més forta aquí és 14....... Cg4!!, portant el cavall negre a l´atac; ara al blanc no li serveix 15. dxe4 - dxe4; 16. Cxe4?? - Dh1+!!, guanyant, tal com em va indicar el meu rival en l´anàlisis "post-mortem"); 15. Rd2 - Dxd1+; 16. Txd1 - Ch7??, (aquesta jugada crec que es un molt greu error, ja que crec que era molt millor 16......Cg4!!, per exemple); 17. dxe4!! - Cxg5; 18. exd5 - Ab4!!, (jugada molt forta que amenaça 19........ Ce4+!!, guanyant molt fàcilment); 19. Re2, (aquesta jugada es pràcticament forçada), - f6?!, (es tanca així la gran diagonal a l´alfil blanc, però es perd un molt valuós peó, sense cap tipus de compensació aparent; d´altra banda 19..... cxd5??, és un molt greu error, per la réplica 20. Cxb5!!); 20. dxc6!! - Td8; 21. Txd8+ - Rxd8; 22. Cb5 - a6; 23. Cd4, (el blanc amenaça fer 24. f4!! i 25. Ce6+!!, guanyant així el peó negre de g7) - Re7; En aquest precís moment, el blanc té una lleugera ventatge en el final, i es simple qüestió de técnica el acabar-se imposant. 24. a3 - Aa5; 25. b4 - Ab6; 26. c4 - Axd4; 27. Axd4 - Ce4; 28. b5 - a5; 29. c5 - Rd8; 30. b6 - cxb6; 31. cxb6 - Cd6; 32. b7 - Rc7; 33. Ab6+!! - Rb8, (és una jugada forçada, ja que si 33...... Rxb6??, 34. b8=D+!!, decideix la "lluita"); 34. Axa5 - Cc4; 35. Ab4 - Ce5??, (aquest és l´error definitiu, que precipita el final); 36. Ad6+!! - Ra7; 37. b8=D+, i aquí el meu rival, amb molt bon criteri, va decidir abandonar, ja que no hi havia res a fer. 1-0

(A l´acabar la nostre partida, el meu rival deia que no coneixia la Obertura Larsen, ja que no se l´havien jugat mai. Però de ben segur que portava la partida amb "anàlisis de laboratori", ja que estava molt i molt pendent del que feia el seu company de club, en Javier Magre, i si en Samuel feia taules, doncs jo podia quedar-me sense premi final, o relegat al 4art lloc, com mal menor, i ja desde la jugada número 4 em fa una "novetat teórica", ja que pràcticament desconeixia totalment aquesta variant, i em va sorprendre molt i molt. Aquesta variant només l´he jugat alguns cops, online, al play/ok/kurnik, i també, amb els programes d´escacs com ara els Fritz, Deep Junior i Deep Rybka també, que me l´han fet més d´un cop, i també vaig analitzar-la una mica, amb la ínfinita ajuda que ofereixen els seus móduls
d´anàlisis); d´altre banda, tot i arribar uns pocs minuts tard, no es va sorprendre per l´Obertura, i vaig tenir la sensació, fins i tot, de que ja s´ho esperava que la fés).

I així es com amb moltissima sort vaig poder assegurar el meu 2on lloc a la classificació general, (i aquest any, ja vaig dir que ho veia molt díficil optar a un premi final, ja que en general, el nivell de tots els participants, era molt i molt bó i sense cap mena de dubte, superior, al de fa dos anys, quant també vaig quedar 2on), empatat a punts però, amb el 3er classificat, l´Oriol Fernández, però tenint jo els dos desempats, (els dos Bucholz), millor que ell.
Molt curiosament, vaig fer els mateixos punts, la mateixa possició en la classificació final, i fins i tot, a mig punt del Campió del Torneig, també. D´altra banda, també es va produir un empat entre el 2on i el 3er lloc, que em beneficiava a mi un altre cop. Però aquesta vegada, el meu "triomf", té molt més valor, ja que el nivell de la gent que competia en aquest Campionat, era molt més fort que fa dos anys, i per mi té molt més valor aquesta gran "campanya", (tot i que tinc una "petita espina clavada", ja que m´hauria agradat molt més, sense cap mena de dubte, quedar Campió del Grup, i m´he quedat "a les portes", pràcticament, a només mig punt del Campió, amb tota justícia, en Moreno Gelabert), i em soposa una molt bona "injecció" de moral de cara a propers forts torneijos, com ara el Campionat de Catalunya per equips, on espero i desitjo tenir seguint la sort de cara i fer el màxim de punts possibles, per ajudar a l´equip a estar el més amunt possible en la classificació final. De fet, de cara a aquest Campionat, penso que estaria molt i molt bé fer com a mínim el 50% dels punts, (4,5 de 9), ara que estaria molt i molt bé que pogués repetir la campanya de fa dos anys, on vaig fer el meu récord personal, 7 de 9, (superat però, crec que per en Xavi Klimt, que en va fer 8, crec), al Laetània Alella, o inclús arribar al meu récord mític que tenia en el meu anterior club, l´Ateneo Colon, on vaig fer el ple, (9 de 9), si bé es molt cert que dos o tres rivals no s´em vam presentar, però bé, la data queda aquí. No obstant, he de dir que en el Laetània Alella, és el club on estic aconseguint els meus millors resultats escaquístics.

(He de remarcar també que gràcies al Complex Esportiu Municipal d´Alella, vaig poder assolir aquest gran triomf, ja que com molt ben diu el refrany, "mens sana in corpore sano", on Dilluns i Dimecres, pels matins, anem una estona al gimnàs, jo i el meu pare, però sobretot, els Divendres, també pels matins, anem a la piscina, a nedar una mica, etc......, i a l´"hidromassatge", les bombolles i els "chorros"
d´aigua, etc......., i realment m´ha anat molt i molt bé, tota la veritat sigui dita, ja que això et deixa pràcticament com nou, i desprès, ja, a la dutxa, acabes per relaxar-te del tot, etc......; podria afirmar, també sense cap mena de por a equivocar-me, que tot això va influir com a mínim un 25%, una part molt important, en el meu "triomf" final).

Bé, doncs fins un altre. Ja ens anirem veient en diferents proves escaquístiques, com ara les simultànies que es fan a Llavaneres aquest proper Diumenge, com relataré en un posterior article meu.

Espero i desitjo que us hagin agradat les meves cróniques. Fins aviat!!

P.D: Tot seguit adjunto la classificació final del torneig, així com també podeu trobar el "progrés" en les diferents rondes:

http://www.escacs.cat/territorial2008/dclassificacio.html

Com podem veure, en general, aquest Campionat ha anat molt bé per a tots els jugadors del Laetània Alella, (i és una excel-lent manera per "mantenir la forma" i entrenar-se també), sobretot per a mi, (tot i que amb les peces blanques hagi fet el plé de punts, 5 de 5, tinc que millorar encara molt el meu "score" amb les peces negres, on vaig fer un molt pobre "bagatge", 1 de 3; d´altra banda, també tinc que provar noves Obertures, que en algun moment he utilitzat, com sortir de Rei, (bàsicament faig "Obertures rares", per tal d´evitar defenses molt complexes i també molt díficils de jugar, com ara la Siciliana, etc......, però mica en mica, tinc que perdre aquesta "por" d´enfrontar-me a elles), de Dama, o fer una Obertura Anglesa, provar noves defenses, etc......., més que res per mirar de "construir-me" un repertori molt bó, ampli i complert d´escacs), i també per a en Borja, que està tenint un progrés molt i molt bó, i de ben segur que es seguirà formant molt i molt bé i serà un jugador molt i molt bó i a tenir en compte també. Potser en Xavi, amb una mica més de sort hauria pogut fer una mica més de punts i quedar més amunt a la classificació final. Pel que fa a en "Kiwi", he de dir que mica en mica anirà agafant confiança en el seu joc i anirà sumant punts, de ben segur que si, (ànims noi!!). I a en Joan Ramon, l´animo a que es refaci d´aquest molt dolent torneig, per ser un molt bon puntal de cara al proper molt dur i complicat Campionat de Catalunya per equips. Vinga, ànims a tots nois!!

Salut i força Laetània!!