Crónica de la millor película de l´actor Bud Spencer.

Ho he fet al meu facebook, però aquí donaré molts més detalls. Aniré mica en mica completant la crónica, ja que he estat una mica massa al facebook i estic cansat.


Bé, ara torno a rependre la crónica d aquesta película. La película es italiana i de l´any 1982. Jo deuria tenir uns 9 anys més o menys. No recordo si la vaig veure en el seu moment, ja q no se si va sortir una mica més tard a la Tv, a Espanya, però mica en mica he anat refrescant la memoria i recuperant velles sensacions. I el fet es q fa pocs mesos fins q vaig tornar-la a veure anava recordant més o menys el q succeia.  No es tracta ni molt menys d´una superproducció, però tampoc cal, ja que de vegades les históries més boniques es troben en les películes diguem-ne "menors". Però això també passa en molts aspectes de la vida, no només al cine, sino també a la música, a les noveles, als videojocs, etc..........

El títol original es diu: "Bomber", traduit al castellà com a Bombardero. La película s´inicia amb un vaixell q va arribant mica en mica a destinació a atracar a un port i es veu a un home estirat sobre una espècie de hamaca i que porta una gorra de mariner que li tapa els ulls. Mentrestant va sonant el tema musical "Fantasy", que apareix en diverses escenes del film, i versionat de moltes formes, en instrumental, amb més o menys intensitat, etc.....

Queda molt clar que el protagonista d´aquesta história es diu Bombardero, (Bombardero és el nom professional que feia servir aquest boxejador), ja que així l´anomena sempre un vell amic seu que té montat una espècie de gimnàs amateur i que va buscant com pot un nou púgil que tingui qualitats boxístiques i que de passada faci més popular al seu negoci, (que casi està en la bancarrota). Perquè la resta de "púgils" no tenen gaires calitats de boxe, (un és molt petit, un altre massa prim i li diuen carinyosament "saco de huesos", un altre és massa gros, etc.....). I tot i que posen bona voluntat per progresar no ho poden fer, (i tampoc confia el seu mànager, l´amic de Bombardero).

Bé, ara tornem a la figura de Bombardero. Bombardero és un antic boxejador que va tenir diversos problemes amb un altre púgil (de l´exèrcit americà) que creia que tenia moltes qualitats, però sempre buscava el camí més fàcil cap a la victória, (vull dir que era i segueix sent un boxejador corrupte). Té bones qualitats de boxejador, però tampoc es que destaqui massa, (tot i que ell s´ho pensi de debó i vagi presumint davant de tothom que va guanyar en un combat oficial al mític boxejador Bombardero). Bé, aquest altre boxejador es diu Rosco Mc Queen, si no recordo malament. Però tot aquest "conflicte" entre Bombardero i Rosco l´anirem descubrint mica en mica, a mida que va avançant la trama de la película. D´entrada sembla que Bombardero es un home que esta deprimit i que no acaba de decidir-se gaire en el que fer, (també d´altra banda no es fixa en el coqueteig/flirteig que li fa la germana del seu amic, que treballa en un restaurant on pràcticament sempre va tota la "pandilla" a sopar, etc.......; el flirteig es nota molt, ja que la noia es fa dissimuladament la "tonteta", està de vegades descoordinada, somrient, li fa compliments a Bombardero. En aquest sentit recordo una escena on li diu: "Que brazos más fuertes tines Bombardero" i amb un tó molt carinyós i somrient).

Bombardero el que vol fer primer es ajudar a trobar a un nou púgil per ajudar al seu vell amic. El seu amic (que desconeix el passat de Bombardero, però l´ha vist boxejar diverses vegades al carrer, moltes vegades treint-li les castanyes del foc). Li diu que torni a ser boxejador,
(i els amics del propietari del gimnàs també) però Bombardero no vol (li pregunten ¿por qué? Porque habria de cambiar el mundo - li respon) i el que accepta es a trobar un nou púgil que tingui bones qualitats. El seu amic  li diu que l´entreni ell, ja que si ho fa arribarà a ser el millor. En principi es reticent a fer-ho, però finalment s´implica i accepta.

Casi de casualitat en una batussa de bar amb soldats de l´exércit (que són molt fidels a Rosco) veuen un noi que té un bon cop de puny de dreta. Bombardero li diu al seu amic que es fixi en aquell noi: "Mira que derecha" li diu. També li comenta que és un diamant per pulir i que ja han trobat a la seva nova promesa.

Mentrestant les pica-baralles entre Rosco y Bombardero van surgint mica en mica, provocades sempre per Rosco. Rosco fins i tot li diu als amics de Bombardero que ell va ser qui el va guanyar en un combat just, mentre tot el públic animaba molt a Bombardero, (Rosco s´en fotia, amb mala baba, dient que el públic cridava molt el seu nom: "Bombardero, bombardero, bombardero"). La veritat és que no és del tot així, però Bombardero no ho confessa ni confia tampoc en els seus amics.

Bombardero va a buscar a aquell noi, (es diu de cognom Desideri, crec), i tot i que no vol ser boxejador, li obliga a ser-ho, (hi ha una escena realment molt graciosa en aquest sentit on li ve a dir Bombardero que no estigui amb la seva novia; bé, aquest es el tipic tópic que diu que la vida amorosa, o més ben dit, sexual, afecta al rendiment esportiu). Hi han moltes opinions contradictóries al respecte, però ara no es el lloc ni el moment per debatre-ho.

Desideri casi comet l´error que tenen molts esportistes en general i es el d´arribar a dalt massa aviat (no fent cas al consell del seu entrenador Bombardero) i encara comet un altre error molt més greu i es que en el segon combat accepta un soborn i es deixa guanyar, (cosa que molesta molt a Bombardero).

Desprès d´enfadar-se una mica amb el seu púgil, fins al fet de deixar-lo d´entrenar temporalment, Bombardero torna a entrenar a Desideri, que s´enfontra precissament al seu vell enemic. Bombardero no només l´entrena físicament, sino també a nivell mental dient-li que el seu rival té molta expèriencia, que es un gat vell. (Desideri li retreu a Bombardero que no guanyés a Rosco quan va poder fer-ho, però no sap tota la veritat ....)

Finalment arriba l´hora de la veritat: el combat final. Rosco està apallissant a Desideri. Sembla que no pugui ser, ja que Bombardero l´ha entrenat molt bé. Al final del round, Bombardero li recrimina que no faci cas dels seus consells i que es deixi guanyar. "¿Cuánto te han pagado esta vez? Li comenta que no pot ser que tenint una dreta tant potent com té, no tombi a Rosco. Llavors li agafa elo puny dret, trenca les cordes i li treu. Llavors, en fer-li mal a Desideri, Bombardero sap el que passa. Bombardero li diu que només un boig pot pujar al ring amb una mà fracturada i que al ring es puja a lluitar i no a deixar-se masacrar. Li pregunta que per què ho ha fet. Li respon: "Por qué tú también lo hiciste Bombardero. Porque tú me has enseñado que la vida siempre es un eterno combate". (Dessideri va descubrir el passat de Bombardero i el que va passar en el seu primer combat davant Rosco. Bombardero sempre va ser fidel al seu caràcter i als seus ideals i mai va acceptar un suborn per deixar-se guanyar. I per això li van trencar la mà dreta, la seva mà "bona", per donar el cop definitiu al rival. Va pujar al ring i lógicament, va perdre. Per això Bombardero li recrimina al seu púgil que agafés aquells diners en el segon combat. Desideri volia guanyar diners de la manera més fàcil, ja que Bombardero li deia que li faltava molta experiència per disputar combats importants. Bombardero, en veure que la historia es tornava a repetir contra el seu púgil, Desideri, al que havia format, no només a nivell físic, sino també mental, fent-lo madurar i evolucionar com a persona, etc......, no vol que aquesta injustícia es torni a repetir i llavors "esclata").

Això fa reaccionar finalment a Bombardero i puja al ring, al segon asalt. Bombardero no vol que el seu púgil passi per tot lo malament que ell ha passat, (Bombardero no reacciona ell per si mateix, sino volent ajudar al seu púgil, perquè qui sap si en el futur més o menys curt, (depén del que trigui a recuperar-se de la mà trencada), pugui rependre la seva carrera de boxejador, etc......). I llavors comença ja la mítica escena final, del combat entre Rosco i Bombardero. Finalment Bombardero acaba apallissant a Rosco, gairebé sense cap dificultat. I el públic també acaba animant i corejant el nom de Bombardero.

Ara vaig per la conclussió de la película. La película pot tendir al melodrama, és a dir a exagerar massa les reaccions, buscant el sentiment fàcil, la llagrimeta, etc........, però també té uns tocs de comedia humorística realment molt bons. La escena del vall tirolés entre Bombardero i Rosco està realment molt bé: http://www.youtube.com/watch?v=7eM6JdE10SE


A nivell personal, tinc que dir que aquesta crítica segurament que no estarà gaire ben feta, (bé de fet, jo no soc crític de cine, sino que soc un simple amateur, un aficionat al bon cinema en general), però està feta amb molt bona intenció que es del que es tracta. Algunes dades i cites de la película poden ser inexactes, però més o menys estàn bé. Aniré mica en mica posant alguna dada més i corregint l´ordre, ja que potser està una mica desordenat, etc........

 El missatge que jo he vist en veure aquesta película es que cadascú ha de buscar el seu destí lluitant contra tot el que li fa nossa, "contra viento y marea", com dirien, però confiant en les persones, ja siguin famíliars o amics, que d´una manera o altre, sempre t´han volgut ajudar, (ja que per si sol una persona no pot fer-hi res si no rep ajuda, ja sigui emocional, familiar, etc......, encara que hi possi molta bona voluntat de part seva. En certa forma, m´identifico en part amb el personatge de Bombardero. L´únic defecte que li veig a la película, (a més del ja comentat de la tendència al melodrama, que també es veu bastant en el fet dels cops de boxe que és fan, sobretot, de Bombardero, en el mitic enfrontament final amb el seu rival i enemic, en Rosco), es la tensió o conflicte amorós/sexual entre Bombardero i la germana del seu amic, (ho dic per allò de que Bombardero no volia fer cas a les senyals que li enviava aquesta noia, i sembla fins i tot que la rebutjava, no fen-li cas, però la noia seguia intentant apropar-se. La veritat és que donaria per fer un altre tipus d´article, vull dir el fet de la interpretació dels signes del cos. Però això ho deixaré per més endavant, en una altre entrada del blog).


 Bé, posso dos links del youtube sobre el final de la pel abans comentat:

http://www.youtube.com/watch?v=HEgWL74GIsk

http://www.youtube.com/watch?v=uR-aORi7MNA

La escena final també es realment mitica, (el primer enllaç crec que no está en castella, i el segon tampoc, ja q es mes "musical"
).

A mi m´agradava més fins fa poc el "muntatge musical" del final de la película, però trobo que l´original està més bé, i que tot i que estigui en italià, el seu idioma original, vull dir que s´entén més o menys bé el que diuen els dos protagonistes, (Bombardero i Desideri). El doblatge al castellà tampoc està malament, vull dir que també està bé. Malauradament no l´he pogut veure per youtube o per un altre web similar de videos, etc...... Ah si, abans de que m´oblidi. He de dir que l´home `molt poderós que actua a l´"ombra" pagant els suborns ilegals per què guanyi el boxejador Rosco, és l ´home gran que va de negre i porta un barret al cap, i que està acompanyat per un dels seus sequaços. Bombardero no recorda qui estava darrera de tot allò, o potser no ho sap, (tal com diu a la película). Però està molt clar que es tracta d´aquest home, ja que li fa exactament el mateix a Desideri, el púgil al qual entrena Bombardero. Én la escena final es pot veure molt clarament que es tracta d´aquell home, quan l´enfoca directament la càmara i sembla estar preocupat per que veu que els plans no surten com ell voll, (o millor dit, que les trampes que manega no fan efecte).

Abans però cal veure la gran peli, abans d´emetre un judici equivocat i pensar que cau en tópics com el melodrama, etc........ Realment el missatge d´aquesta película es molt bó i a més a més, té un final feliç, que es de molt agrair.

Demà continuaré revisant la entrada, modificant-la, posant-hi noves coses, etc.......... Ah si, abans de marxar però, dir que el tema musical que surt versionat diversos cops a la película es diu "Fantasy". I també està realment molt bé.

Ara si, marxo ja. A10!!

P.D: per avui ho deixo. Crec que a grans trets, ja està tot dit. A més ja estic una mica cansat d´estar al blog. Penjaré, això si, l´enllaç sobre la crónica de la película, al facebook.

Ups, em deixava la caratula de la peli:

Finalment, el club on jugo actualment va baixar de categoria.  El problema era el de sempre o casi, és a dir, que faltaven jugadors. Van haver-hi moltes baixes importants i no s´han pogut suplir bé.

En fi, canviant de tema, pels finals de Juliol passat van celebrar-se a Llavaneres les simultànies d´estiu al dissabte i l´endemà, les simultànies, ofertes en aquesta ocassió per un altre noi, el Sergi Subirats, en substitució del G.M Moskalenko que s´estava recuperant a l´hospital d´una peritonitis, si no recordo malament. Bé, en tot cas esperem i desitjem que ja estigui plenament recuperat.

Pel que fa a mi, encara no tinc prou clar si canviar de club o no. En tot cas, ara els escacs no són prioritaris per mi. Cal atendre altre tipus de necessitats personals.

Bé, us deixo. Aniré publicant alguna cosa més, però poca cosa d´escacs en si. A10!!


                                                                            Llorenç Maza.

Balanç de les primeres 4 rondes del Campionat de Catalunya per equips de 2013.

Bé, ara que estem just a l´equador d´aquesta Competició tant important e interessant, és el moment de fer autocrítica i balanç dels resultats.

En la 1ª ronda ens va tocar un dels meus anteriors clubs, l´Ateneo Colon, de Poblenou. Vaig retrobar-me amb vells coneguts i recordar temps passats. Pel que fa a la variant escaquística, el nostre equip, el Llavaneres, va caure derrotat per 5 a 3. Jo per la meva part, anava amb negres vaig escollir la Defensa India antiga, però no la portava ben preparada i de seguida vaig quedar en possició inferior, tot i que el meu rival va arribar tard i no vaig saber aprofitar l´avantatge de rellotge. Era la primera vegada que feia servir aquesta Defensa i tampoc la havia estudiat gaire, (previàment m´havia mirat la Defensa Pirc, però en l´últim moment vaig canviar d´idea). Com a nota anècdotica, cal dir que un dels jugadors del Colon, un amic i antic company meu, el Marc Arza és va equivocar de tauler i va començar a jugar amb mi, i desprès de dos o tres moviments, un dels seus companys va parar el rellotge i li va dir que jugava amb un altre jugador del Llavaneres, el Francesc. El Francesc, per la seva banda va fer una Obertura molt i molt arriscada i valenta també, el Gambit de Rei!! No obstant no va estar prou encertat i enèrgic en l´atac, va jugar molt ràpid, una característica en ell i en el final de cavalls va acabar perdent.

En la 2ª ronda portava les peces blanques i vaig escollir la interessantisima i poc practicada també Obertura Zuckertot, (era la primera vegada que feia servir aquesta Obertura del Peó de Dama, tot i que la vaig treballar previàment). No em va anar gens malament, ja que desprès d´alguna que altre petita imprecissió a la Obertura vaig arribar a un mig joc molt interessant, on podia fer un atac contra el debilitat enroc del meu adversari. Ell però també tenia les seves "chances". No obstant, l´equip va tornar a caure, ja que contant les meves, vam fer quatre taules només.

En la 3ª ronda vam anar al local de joc del Vilassar, però amb un tauler menys, ja que ens va fallar un a dalt, (el nostre company i amic Jordi Graupera, que tenia feina), i tots vam haber de pujar un tauler més i ens faltava el darrer per completar l´equip. En aquesta ocassió, tot i que era molt important per nosaltres fer algun punt, ja que és un rival directe de cara a salvar-nos, l´equip va ser derrotat de nou per 5,5 a 2,5. Només vam guanyar l´altre Jordi, el presi, (que va jugar contra un vell amic i ex-company meu, de quan ell i jo estàvem plegats al club d´escacs del Laetània Alella), i jo, mentre que un altre company de club, nou fixatge d´aquest any, el Gisbert, va fer taules. Jo per la meva part vaig tenir la partida on em vaig trobar més cómode de totes les que he disputat. En aquesta ocassió, repetia color, (blanques), i vaig canviar l´Obertura i vaig decidir provar un altre Obertura del Peó de Dama. En aquesta ocassió vaig plantejar el sistema de Colle. Tot i també ser la primera vegada que l´utilitzava, el vaig treballar previàment i em va anar prou bé contra la Defensa India de Rei que em va proposar el meu contrincant. En el mig joc vaig poder trobar una combinació on vaig guanyar la cualitat i algun que altre peó i desprès vam arribar a un molt interessant final on desprès d´oferir prou resistència, el meu revial estava perdut i es va rendir.

Allà al local del Vilassar, també vaig poder veure un antic rival meu, l´any 2008, al Campionat Territorial de Barcelona, grup del Maresme, on en aquella ocassió vaig guanyar "in extremis", però em va costar moltíssim i va ser totalment una partida decisiva a l´hora de quedar en segona possició i tenir dret a Trofeu i a un petit premi en metàlic també, (és el segon cop que he quedat segon en aquesta Competició, ja que dos anys abans, el 2006, també vaig entrar al podi i també vaig rebre premis). En aquesta ocassió, aquell noi jugava en el primer tauler contra el Toni Ferré, el nostre primer tauler desprès de la baixa del Santi Moravich, que es va anar a jugar al club de la Escola d´escacs de B.C.N, amb el G.M Viktor Moskalenko. És clar que en aquests anys, aquell noi ha millorat moltíssim i ha fet pujar molt també el seu elo i d´altre banda, el nostre primer tauler no va tenir la sort de cara, com jo si que la vaig tenir en aquell Campionat, (vaig jugar amb els greus problemes de temps del meu rival i vaig anar complicant més i més la possició, per tal de buscar les errades i m´en vaig poder sortir; en tot cas la possició era de taules, però finalment aquell noi es va equivocar i no va trobar la combinació i va acabar perdent).

 Ah si, com a nota anécdotica, cal dir que al local del Vilassar feia una calor horrible, (tot i que fora feia bastant fred), ja que van possar la calefacció a tope i pràcticament tota la gent que hi havia allà es treia els jerseys, etc.......... I van possar fins i tot uns ventiladors per tal de refredar la sala. La veritat és que desprès d´aquesta ronda, tant jo com el meu pare, (que també jugava), vam quedar bastant "tocats", o millor dit refredats.

En la 4ª ronda ens va tocar fora un altre cop, en el local del Canet, on ens va caure una bona "pallissa", (tot i que al darrer tauler ens faltava un jugador). Jo per la meva part vaig jugar contra un vell conegut, en Maynat, i tot i no quedar malament en la Obertura, un Gambit de Dama acceptat, no vaig trobar la forma d´obtenir aventatge i vaig acabar perdent. Jo en principi volia provar l´Obertura Catalana, però en fer-me la variant acceptada del Gambit de Dama vaig optar per un altre idea i no em va anar malament, però em va faltar una mica més de agressivitat en el joc, molt segurament. Tampoc no estava en la meva millor forma, ja que arrossegava un refredat fruit de les conseqüències de la setmana passada, com ja he comentat abans. Aquesta vegada, en Maynat és va pendre la revenja de la derrota que li vaig donar el 2008 en el mencionat Campionat Territorial. I un any desprès ens va tornar a tocar a jugar junts en un altre Torneig, d´estiu, d´Alella; en aquesta ocassió, jo amb negres, però vaig plantejar una rocosa Defensa Caro-Kann i vam fer taules.

Bé, i aquest diumenge ens toca a casa, a la Biblioteca, (i desprès juguem a casa també contra el Círcol Católic, ja que en principi teníem que anar allà, però el seu local de joc no està adaptat, i a l´altre setmana ja ens toca a casa un altre cop), on tornarem a recuperar en principi al Jordi Graupera i a veure si podem fer algun punt, ja que ara mateix crec que som els cuers del nostre grup i sino reaccionem, baixarem de categoria. Segurament baixaré un altre cop al tauler número 5 i em tocarà un altre cop amb blanques i miraré de fer alguna Obertura que em doni prou "chances", per tal de poder ajudar a l´equip a guanyar el matx. Bé, i la setmana que vé em retrobaré amb el meu amic, el jugador del Círcol Católic, l´Eduard Serentill, i no se pas si ens tocarà jugar un altre cop plegats, però en tot cas passarem una molt bona estona parlant, etc.........

Conclussió: aquest any ho tenim molt complicat per mantenir la categoria, ja que al local del Vilassar vam tenir una baixa molt important, la d´en Jordi Graupera, i el Vilassar és un rival directe de cara a la salvació i d´altra banda, en altres circumstàncies, si haguéssim presentat un equip una mica més competitiu, haguéssim pogut guanyar el matx o almenys fer taules, i la veritat és que ens aniria molt i molt bé. Ara tenim que jugar molt bé a casa i em de mirar de treure algun punt aquesta setmana contra el Sant Josep i desprès contra el Círcol Católic, ja que també és un altre rival directe.

Bé, fins aviat!!

Bon Nadal i Feliç Any Nou.

Bé, amb motiu del pressent missatge us vull felicitar les festes nadalenques i d´Any Nou, (bé, sempre i quan sobrevisquem a la anunciada fi del Món, de demà Divendres, a les 12.12 del migdia, just un minut desprès de l´arribada de l´hivern; bé, tot i que molta gent cualificada, científics, fins i tot la Nasa!!, etc........, ja s´han pronunciat i han anunciat que la fi del calendari maia només significa un canvi de cicle en la Humanitat. Així que tots tranquils per ara, no cal anar als "bunkers" a protegir-nos, xdddddddddddd). Jo per la meva banda espero i desitjo passar unes molt bones festes en companyia de la meva família i amics, i entre tant menjar típic nadalenc, (escudella, torrons, etc.......), crec que trobaré temps per anar-me entrenant mica en mica per poder començar amb garanties el proper Campionat de Catalunya per equips, on aquest any ho tenim una mica més complicat de lo habitual per mantenir la nostre categoria. Així doncs, Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

Llorenç Maza.

P.D: i moltissima sort pel sorteig de demà de la Loteria Nacional, a veure si ens toca alguna cosa, encara que sigui poc, però per tal de que ens podem permetre algun capritxet, etc........

Crónica de les partides ràpides de Llavaneres.

Bé, finalment he pogut trobar temps per escriure al meu blog i us he de dir qhe vaig aconseguir la meva millor fita mai aconseguida en un Campionat de partides ràpides. Vaig quedar en tercer lloc, (fent taules amb blanques amb el primer classificat, tot i que tenia la partida guanyada i anava a fer mat, em vaig quedar sense temps), a 1 punt del segon i a 1,5 del Campió. I no era pas dels que tenien més puntuació Elo, sino que era més o menys similar a la de la majoria de participants. Tot i això, no va ser gens fàcil fer tots aquells punts (8,5 crec), ja que algunes partides em van fer "treballar" de valent per guanyar-les. Al final em vaig dur Trofeu doncs, molt maco, 1 més per a la meva modesta col-lecció particular. Al dia següent però, no vaig tenir tanta sort en les simultànies que finalment si que es van celebrar també, en aquesta ocassió al Casal de la Gent Gran de Llavaneres, sobre el voltant de dos quarts de deu. Sigui com sigui, em trobo en un nivell de joc realment bastant acceptable, tot i que sempre es pot millorar, i espero i desitjo poder fer un bon paper en el proper Campionat de Catalunya per equips, on finalment vam recuperar a un jugador molt important, com el Francesc, tot i que també em tingut algunes baixes de darrera hora i alguna que altre incorporació, també "in extremis". Bé, fins aviat!! Llorenç Maza.

Campionat de ràpides a Llavaneres.

Bé, finalment, una vegada resolts alguns problemes personals extres e inoportuns, he pogut retornar una mica a la normalitat amb les meves ocupacions escaquístiques. Per mitjà del present missatge us informo que el dissabte 1 de Desembre es celebrarà a la Biblioteca de Llavaneres un Campionat de partides ràpides, (l´hora és pel voltant de dos quarts de nou del matí), on hi hauràn premis pels millors classificats, (pels cinc primers crec), i també pels jugadors millors del seu tram d´elo, (de 1.700, 1.800, etc......). Pel día següent, tot i que no estic gaire segur ni de l´hora ni del lloc, es tornaràn a cel-lebrar les partides simultànies amb la participació del Gran Mestre, en Vicktor Moskalenko. Sense cap mena de dubte seràn dues bones oportunitats per tal de mesurar el nivell que tenim i per entrenar-nos també per afrontar amb garanties el proper Campionat de Catalunya per equips de 2.013, que començarà a finals del mes de Gener. Per a aquesta prova, tindrem en principi una baixa molt important i ja confirmada del tot. És tracta del nostre company i amic, en Joan Minguell, que fa relativament poc temps que és va anar a Portugal per tema d´estudis i de feina, i es perdrà la totalitat o casi, del Campionat. Una baixa que es farà notar a l´equip, ja que en Joan sempre que juga aconsegueix punts molts importants i sovint decisius per guanyar els matxs que juguem. I desprès tenim una altre possible baixa, és tracta la del nostre company i amic, Francesc Gutierrez, que va tenir un ensurt, però que finalment es va recuperar dels seus problemes de salut, però estava una mica desanimat i aixafat, etc...... No obstant però, confio en que el podem "recuperar" per afrontar aquest próxim Campionat, ja que el necessitem més que mai, sobretot desprès de la baixa temporal d´en Joan. Bé, tots els membres de l´equip intentarem fer-ho el millor possible per tal de minimitzar al màxim aquesta (es) baixa (es) i aconseguir la tant anyorada permanènica a la 2ª categoria. Us esperem a Llavaneres!! Fins aviat!! Llorenç Maza. P.D: finalment, el lloc serà a la Biblioteca de Llavaneres i l´hora serà al voltant de les 10 del matí. D´altra banda, no crec que es celebrin les simultànies davant el G.M Vicktor Moskalenko, o almenys, ara no. Per acabar, dir que la previssió del temps es que farà "fresqueta", però no crec que passem fred, xddddddddddd

Final del Campionat de Catalunya per equips 2012.

Finalment es va jugar la ronda 9ª, la final del Campionat de Catalunya per equips, on no ens jugàvem pràcticament res, bé, potser si, l´honor de quedar el més amunt possible en la taula classificatoria.

Vam afrontar la ronda final amb moltes baixes, ja que alguns dels nostres jugadors no van poder venir o bé per imprevistos de darrera hora o bé per què tenien altres plans.

Sigui com sigui, el nostre equip va plantar "cara" tot i les absències que teníem, i jo, per la meva part, vaig jugar en el tauler nº 5, amb blanques i vaig fer una Obertura Anglesa, però amb l´"esperit" de la Larsen. Vaig resistir molt, però al final amb els greus problemes de rellotje, no vaig trobar la combinació adequada i vaig quedar en una possició inferior, tot i que podia haver conseguit com a mínim unes taules si no m´hagués equivocat. Malauradament no vaig poder trobar a cap "vell" conegut de la meva étapa "colonera".

Però de fet, el resultat és el de menys, ja que el que realment importa és que l´any que vé continuarem jugant en la 1ª categoria i esperem i desitjem també que ens vagi tant bé o més que en aquesta campanya.

A partir d´ara no se si jugaré alguns dels Torneijos que es fan per diferents clubs, per provar noves coses d´Obertura, etc......, i mirar de pujar una miqueta de punts elo, etc......

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: i el proper mes de Maig potser es fagi el 2on Torneig de Shogi, aquest cop en un local. També tinc que prepar-me per aquest nou repte apassionant.

Ronda final sense pressió.

Finalment, afrontem la darrera ronda sense cap mena de pressió, ja que deixant de banda que tenim la permanència totalment assegurada, el meu antic club d´escacs on vaig formar-me com a jugador, l´Ateneu Colon no es juga res de res, ja que ha quedat sense opcions de pujar, (estàn en la quarta possició, empatats a punts amb el tercer, el Vilassar, però a 1,5 del segon, la Colmena, i a 2 del primer, el Badalona; de forma molt sorprenent, ja que jugàven a casa i el Cerdanyola Mataró no es jugava res tampoc, van guanyar al Colon i el van deixar sense cap mena d´opció per pujar), i ja no ens veurem, al menys per la meva part, en el dilema de decidir quin equip podia lluitar o no per la promoció d´ascens.

Pel que fa a la ronda d´ahir, precisament davant el Vilassar, el nostre equip com no estava obligat a guanyar, doncs segurament això va influir en els nostres estats d´ànims i vam jugar molt més relaxats, sense cap mena de pressió ni tensió i això molt probablement va influir en el resultat final. Sigui com sigui, vam perdre per 6 a 2. El punt de l´"honor" el va fer el nostre company i amic, en Toni Ferrer, que precisament va guanyar a un antic rival meu que vaig tenir en un antic Torneig, el Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, l´any 2008, (en aquella ocassió vaig guanyar jo també, però només la partida es va decidir al final de partida, i gràcies als molts greus problemes de temps que tenia el meu rival, ja que tenia com a mínim les taules garantitzades; en aquella época jo "militava" al club d´escacs del Laetània Alella. Gràcies a aquesta decissiva victória, vaig acabar en la segona possició, un altre cop, ja que fa 2 anys també vaig quedar segon. I és una de les meves millors partides jugades de totes les que he jugat fins ara).

El nostre company i amic, en Joan Minguell va fer unes molt valuoses taules, amb negres, contra un rival superior pel que fa als punts elo, i jo per la meva part, també vaig fer taules amb negres, contra un rival molt superior pel que fa als punts elo.

Precisament volia parlar una mica de la meva partida que vaig fer ahir, ja que realment és molt interessant, ja que es tracta d´una novetat teórica contra la Obertura Espanyola i a més a més, a la jugada nº 3!! Aquesta defensa tant "insólita" i estranya que vaig fer, no surt als llibres i revistes d´escacs tradicionals, i és coneix de forma "oficiosa" com a Defensa Popov, (ja que el Gran Mestre bulgar G.Popov és qui més l´ha utilitzat i de forma totalment exitosa, sobretot en 1 de les modalitats d´escacs, la de per correspondència). Bé, més ben dit, si que surt aquesta variant en un exemplar antic de la desapareguda (desafortunadament, perquè era molt bona) revista d´escacs Ocho x Ocho. L´exemplar exacte és el nº 145, d´Abril de l´any 1994, (de l´ any XIV). Aquesta defensa tant estranya és troba a les pàgines 36 a 38, en la secció "El mundo de las aperturas".

Bé, anem a endinsar-nos dins aquesta misteriosa defensa, posant les seves primeres jugades: 1. e4 - e5; 2. Cf3 - Cc6; 3. Ab5 - a5?!

El més normal és que en el tercer moviment és faci a6 per atacar l´alfil blanc de b5, obligant-lo a cambiar o a retrocedir, però amb aquest avançament del peó negre a a5 és vol posar a prova l´estabilitat de l´alfil blanc. La idea és que el cavall negre retrocedeixi a la casella a7 e inmediatament fent retrocedir l´alfil blanc a e2, ja que si va a c4, s´avança el peó de b7 a b5, (i si l´alfil va a b3, se l´ataca amb a4, i si va a d5, s´el torna a atacar amb c6; no obstant, la variant més "crítica", és el possible sacrifici de l´alfil blanc a f7 i desprès capturar el peó negre de e5, amb el cavall i fent escac al rei, i amb aquest petit sacrifici, les blanques tenen una molt bona possició d´atac, a més a més de que fan perdre per complet la possibilitat de l´enroc a les peces negres).

La veritat és que aquesta defensa tant "estrambótica" em va funcionar molt i molt bé, ja que el meu rival va consumir molt i molt temps de rellotge i al final, tot i que em va causar algun que altre problema, li vaig proposar taules i les va acceptar, ja que tenia molt poc temps de rellotge.

També és molt estrany que jo hagués sortit de peó de rei contra 1. e4, ja que feia molt de temps que no havia fet, (potser uns 3 o 4 anys o una mica més fins i tot), i aquesta defensa la tenia més o menys preparada i a punt per a utilitzar-la en un Torneig oficial, (desde fa uns 10 anys o més potser!!, però no havia tingut la ocassió de provar-la, i ara era realment un bon moment, ja que no ens jugàvem practicament res de res i podia provar i experimentar amb "coses noves"), ja que només l´havia provat jugant contra el superprograma d´ordinador Fritz, i/o en partides ràpides de "costellada" i amb resultats molt negatius i descoratjadors també.

Tot seguit us poso la meva partida d´ahir, ja que realment val la pena de veure-la, crec:

Data: 19/03/2012 Torneig: Campionat de Catalunya per equips. Nº de taula: 5.

Blanques: Sergio Churko Montero - Club: Vilassar de Mar - Punts elo: 1967

Negres: Llorenç Maza Navarro - Club: Llavaneres - Punts elo: 1856



1. e4 - e5; 2. Cf3 - Cc6; 3. Ab5 - a5?!; 4. 0-0, (és la jugada més normal i tipica en aquests casos), - Cca7, (segueixo amb la idea que he exposat anteriorment); 5. Ac4 - b5, (potser la darrera jugada del blanc ha estat fluixa, ja que em permet guanyar un temps tornant a atacar l´alfil i obligant-lo a retrocedir un altre cop); 6. Ae2 - Ab7; 7. Cxe5 - Axe4; 8. Af3 - d5?!, (cal anar amb molt de compte amb les possibles descobertes i amb la diagonal de l´alfil blanc, apuntant a a la torre de a8, però potser era millor canviar en f3, tot i que desprès les blanques posen la dama en f3, tocant a la vegada dos punts crítics del negre, f7 i a8, i tot i haver igualtat material, les blanques passen a l´atac i es desenvolupen realment molt bé); 9. Te1 - Ae7; 10.Axe4 - dxe4; 11. Txe4, (el blanc ha guanyat un peó, però les peces negres són molt més actives i a més a més, la primera línea blanca està molt debilitada), - Cgf6; 12. Te1 - 0-0; 13. d4 - c5; 14. Ae3 - Dc7; 15. c3- Ad6; 16. Af4 - Tad8; 17.Df3 - Tfe8; 18. Cbd2 - Cfd7; 19. Cexf7!!, (jugada molt valenta i forta, ja que d´altra manera, potser les negres recuperarien el peó d´avantatge o podrien tenir avantatge material, especulat amb el cavall de e5 i l´alfil de f4 de les peces blanques, que estàn mal protegits. Aquest "sacrifici" és molt interessant i dóna moltes bones oportunitats a les peces blanques) - Axf4, (no hi cap més remei que entrar en les complicacions tàctiques); 20. Cfxd8 - Txd8; 21. Tee7 - Cac6, (ara ha d´entrar en joc un altre cop el cavall negre de a7, per ajudar a la defensa); 22. Tee2 - Cdf6; 23. g3 i aquí, quan em tocava jugar a mi, vaig proposar taules al meu rival, i les va acceptar desprès d´uns segons de evaluar la possició i consultar-ho amb el seu capità d´equip. Al meu rival li quedàven uns sis minuts més o menys per jugar, mentre a que a mi em quedava aproximadament una mitja hora, però ens els finals de partida sempre és molt complicat de jugar i em tocava pensar a mi i si jugava molt de pressa em podia equivocar i perdre la partida, i si jugava massa a poc a poc, em possaria també amb molts greus problemes de rellotje.

1/2 - 1/2.

Bé, nois, ara us proposo un petit repte. És tracta de veure si podeu aconseguir o no material sobre aquesta defensa tant estranya. Ja us dic jo que es pràcticament impossible d´aconseguir, ja que és una apertura massa sorprenent.

Bé, ara només falta ja la darrera ronda davant l´Ateneu Colon i miraré de fer també alguna cosa que no hagi provat mai o casi mai, però preparantme-la abans, i que tingui garanties d´éxit, (en tot cas, tinc que buscar un nou esquema de joc amb les peces blanques sobretot, ja que la Obertura Larsen tot i funcionar molt i molt bé, generalment sempre, i en aquest Campionat he fet 1,5 de 2 amb ella, m´ha costat una mica més que abans aconseguir bons resultats, i d´altra banda, amb 1.e4, no he aconseguit bons resultats, però si possicions realment molt interessants). Però també, amb les peces negres tinc que buscar coses noves, ja que tot i que les defenses que he provat no m´han anat del tot malament, no he aconseguit el esperat i desitjat efecte sorpresa que sempre m´acaba funcionant realment molt bé. Per això, tinc que buscar també nous esquemes de joc, (i sobretot degut al meu pobre "puntatge" amb les peces negres).

Molt segurament trobi alguna cosa "estranya" amb efectes "sorpresius" en el divers material d´escacs que tinc per casa.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: ai si, que casi me n´oblido, quin cap que tinc!!, xdddddddd Al tercer tauler jugava amb blanques un antic company meu i amic també, el David Hernández, que vam coincidir plegats al meu anterior club d´escacs, el Laetània Alella. Ell, com jo també, va decidir marxar i no gaire content tampoc. Va guanyar al nostre "presi" i capità, al nostre company i amic, en Jordi Martin.

Objectiu aconseguit!!

Bé, just ahir vam acabar guanyant al C.E Masnou, tot i que va venir molt més reforçat que altres cops, ja que van oferir una gran resistència i fins a la darrera partida no es va resoldre el matx. Finalment vam guanyar per un ajustat 4,5 a 3,5, gràcies a la importantissima i decisiva victória del nostre company i amic Joan Minguell.

Amb aquesta victória ens situem a la zona mitjana de la taula classificatória i deixem ja abocats al descens al Masnou, que tenia mínimes opcions de mantenir la categoria, sempre que guanyéssin les tres rondes que quedàven per jugar. A partir d´ara, les dues rondes que queden les podem jugar molt tranquilament, sense cap mena de pressió i totalment relaxats. Jo per la meva part miraré de fer coses que habitualment no jugo per mirar de variar una mica els meus esquemes de joc, etc......., sobretot sabent que no acaben de funcionar gaire, ja que mica en mica, els rivals em van agafant la "mida", i també perquè d´aquí dues setmanes bé l´Ateneu Colon i aquí vaig militar durant molts anys i també coneixen molt bé el meu estil de joc, etc......

Per casualitats de la vida, l´equip on estic ara el C.E Llavaneres serà el "jutge" de la competició, ja que determinarem quin serà l´equip que puji o jugui la promoció d´ascens, ja que tot està per decidir, (ja que tots els equips estàn molt igualats a la taula classificatória), i en el cas específic de l´Ateneu Colon, en aquest moment són tercers, a mig punt del segon i tenen també a "tir" la primera plaça, i això farà que a la darrera ronda vingui un equip molt competitiu i reforçat al màxim també. Caldrà estar molt atents a la propera ronda, per veure com estàn les coses i si la ronda final resulta ser decissiva o en cas contrari, sigui un simple tràmit.

Jo la veritat, tinc que dir que m´agradaria molt que la darrera ronda sigui un simple tràmit, (i que sigui en clau positiva), ja que no m´agradaria haver de fer de "jutge" de la competició davant el club on vaig jugar tants i tants anys durant la meva adolescència i on em vaig formar com a jugador.

En tot cas, a la darrera ronda mirarem de fer unes bones partides, apel-lant al joc net i la competitivitat, (encara que no ens juguem res de res, ja que hem salvat la categoria i seguirem 1 any més a la Primera Provincial BCN).

Però molt em temo que la darrera ronda serà molt i molt decissiva, precissament perquè s´enfronten la Colmena B i el Badalona, (el Badalona es primer de grup, i la Colmena, segon, només a mig punt; i ja ho de dit abans, el Colon és tercer, està a mig punt de la Colmena i molt segurament en pot treure molt profit d´aquest encontre, sempre que previament guanyin a la ronda 8 davant el Cerdanyola Mataró. I és molt probable que sigui així, ja que el Cerdanyola Mataró no es juga res i no es un equip especialment molt fort, pel que fa als taulers més "baixos", i perquè segurament el Colon reforçarà al màxim l´equip, com es completament lógic i natural).

Així doncs, hi haurà emoció fins al final, però tot i tenir el cor dividit, espero i desitjo que l´Ateneu Colon aconsegueixi l´objectiu de poder pujar o com a mínim jugar la promoció d´ascens. I en el plànol personal i afectiu, etc....., espero i desitjo trobar-me amb "vells" amics i companys, com per exemple, el meu antic "presi", en Joan Lorda.

Bé, molta sort i fins aviat!!

Llorenç Maza.

Balanç del Campionat de Catalunya de per equips de 2012.

A falta d´aproximadament tres setmanes per acabar el Campionat, puc fer un petit balanç del Campionat. Hem estat enquadrats al grup I de Primera Prov de Barcelona.

De moment el nostre equip va bastant bé, ja que respecte a l´any passat que ens vam salvar casi de miracle, en la repesca vull dir, (i amb alguna que altre polèmica, ja que el local del Sant Josep no estava adaptat i van perdre el matx), ara tenim en la nostre mà la salvació, (estem a un punt i aquesta setmana rebem al cuer, el Masnou B).

Aquesta vegada per sort, no hi han hagut gaires coses negatives, (va venir un altre equip del Sant Josep a Llavaneres, però tot va anar bé), tret d´alguna petita pol-lèmica amb un jugador del club Circol Catòlic i el nostre president, en Jordi.

Jo, per la meva part no estic fent un gaire bon Campionat, ja que porto menys punts dels desitjats, tot i jugar a un nivell més o menys acceptable i davant de rivals molt forts. I per la part "sentimental", he pogut retrobar-me amb vells coneguts, com el meu amic Eduard Serentill, (del Circol Católic), amb qui per cert, vaig perdre, i amb d´altres de nous, com el Pablo Díaz Flores, (pare del Pau, el xicot de la meva neboda i no em va tocar jugar amb ell, per 1 tauler de diferència; el Pau tot i tenir molt més elo que el nostre company en Francesc, va perdre, tot i que el Francesc li va oferir taules dos cops i semblava però que estava en una possició inferior, però finalment en Pau es va liar i va perdre), que jugen al Badalona, un molt fort equip que pujarà de categoria, ja que van líders destacats.

I a la darrera ronda, vindrà a jugar a Llavaneres a la darrera ronda, l´Ateneu Colon, un dels clubs on vaig militar fa molts anys (i em tornaré a trobar amb vells amics, com el meu antic "presi", en Joan Lorda) i on també vaig aconseguir bones fites escaquistiques, tot i que els meus millors moments van ser al Laetània Alella, (que per cert, s´ha fusionat amb el club d´escacs de Vallromanes; d´altra banda, el Torneig d´Alella, del mes d´agost ja fa aproximadament 2 anys que no és fa, el que és una molt mala notícia, ja que sens dubte era un Torneig molt bó, però malauradament per temes económics no es pot fer).

Bé, próximament intentaré posar partides, etc......, tot i que ara estic mirant de renovar el meu sistema d´obertures i defenses, ja que no acaben de funcionar del tot bé.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

Festes Nadalenques i d´Any Nou.

Fa unes setmanes es va cel-lebrar al Casal de la Gent Gran de Llaveneres les simultànies que habitualment fa el Gran Mestre Internacional d´escacs Viktor Moskalenko.

Jo vaig tenir la sort, (com fa 2 anys també), de quedar el tercer classificat en la categoria d´adults, i tenir dret a rebre un trofeu.

Tot va anar molt bé, vam passar una molt bona estona tots plegats i aprofitant la ocassió vaig comprar-me un llibre en català sobre una de les defenses que m´agrada molt jugar-la, el Contragambit Budapest.

La nota negativa però, va ser que no se si degut a la greu crisis económica que estem passant tots plegats i als recorts pressupuestaris, doncs no es va fer el típic "piscolabis" que es feia a mig matí, fent un recés en les simultànies.

Així doncs, afronto el nou any 2012 amb molta il-lussió i espero i desitjo fer un molt bon paper en el proper Campionat de Catalunya per equips i ajudar al meu equip a estar el més amunt possible de la taula classificatoria.

Tan sols només em resta desitjar-vos que passeu unes molt bones festes de Nadal, Any Nou i de Reis també, en companyia de les vostres famílies i amics.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.
P.D: i a veure si tenim sort i "rasquem" alguna cosa en la "grossa" de Nadal, encari que sigui un premi menor, però "decent", per poder estalviar una miqueta i també per què no, per permetren´s tenir algun "capritxet".

Canvi de club.

Degut a diversos problemes de treball, etc......., no he pogut estar-me gaire pel bloc, però no hi han hagut gaires novetats. Bé, només 1. Per motius personals vaig canviar-me de club, del Laetània Alella al Llavaneres.

Ja en el meu nou club, vam aconseguir in extremis salvar la categoria, (en 1 mena de "repesca"), i seguirem jugant a 1ª categoria. Intentaré posar alguna de les partides q vaig jugar.

D´altra banda, malauradament, per greus problemes ecónomics, no es va celebrar 1 nova edició del Torneig d´Alella, 1 veritable llàstima, ja que era 1 molt bon Torneig. Esperem que en el futur puguin fer-se noves edicions, tot i que no serà gens fàcil en aquests temps de crisis econòmica, a banda de que part del prestigi s´haurà perdut, fet que faria que s´apuntés poca gent, (1 tendència que sol passar en casi tots els torneigs, i encara més en el mes d´estiu per "antonomasia", com és l´Agost).

D´altra banda, us he de de dir que vaig probar sort amb altres tipus d´escacs, i concretament en el shogi, (són els escacs japonesos), i fa 1 any més o menys vaig jugar un Torneig, (bé, mig, perquè tenia compromisos familiars ineludibles), i la experiència va ser molt i molt bona. De fet, puc afirmar que la experiència es repetirà i que mantenim molts bons contactes amb el Club d´Escacs de Sant Martí per tal de poder jugar en alguna sala els diferents Torneigs i activitats que fem.

En propers missatges aniré introduint més informació sobre aquests tipus d´escacs tan apasionants e interessants, així com llocs on trobar llibres, material de joc, etc....., cosa que es realment molt complicat.

Bé, així doncs, fins aviat!!

P.D: finalment vaig poder autopublicar el meu llibre, més que res perquè em feia molta ilusió tenir-lo, tot i que potser li calen algunes millores que deixaré per més endavant, en quant pugui "pulir-lo" una miqueta més, (si es que en faig alguna revisió, cosa que encara m´he de rumiar).

Festes de Nadal, Any Nou i Reis.

Hola, què tal? Per mitjà del present missatge us volia desitjar que passeu un molt Bon Nadal, Feliç Any Nou 2011, i Feliç Dia de Reis.

De cara a la temporada que vé, molt segurament em canvii de club un altre cop, i passi a jugar al Llavaneres, degut a una série de malentesos i demés circunstàncies amb el meu anterior club, el Laètania Alella.

Comença així una nova temporada per a mi, on després d´aquestes festes nadalenques, desprès de celebrar-ho menjant torrons, polvorons, neules, etc........., també m´entrenaré de valent per iniciar aquesta nova étapa tant il-lusionant i emocionant o més que les demés.

Finalment, sembla que podré autopublicar el meu llibre sobre la história dels escacs, etc............, i l´any vinent és jugarà un torneig de shogi, juntament amb la intenció de crear una federació (espanyola) també. En principi pensava que es podria fer a Alella aquest Torneig, però després de tot el que ha passat, molt segurament es faci a Llavaneres també.

Bé, sense tenir res més a dir-vos, tret de desitjar el millor pels meus antics companys i amics de club, (en aquests moments molt díficils que estàn passant), rebeu una salutació ben cordial de:


Llorenç Maza.

Crónica de l´Open d´Alella 2010.

Del dia 11 al 19, (els dos dies inclosos), del mes d´agost, es va disputar una nova edició de l´Open d´Alella 2010, que pràcticament, ja s´ha convertit en un "clàssic" de l´estiu, i normalment, any rere any repeteixen diversos jugadors en aquest torneig.

Aquest torneig, en línies generals, va resultar molt positiu pels diversos jugadors del Laetània Alella. Jo, per la meva part, vaig provar noves obertures, (del peó de dama bàsicament), i vaig "recuperar" algunes de les defenses dels meus inicis en els escacs, (va ser un retorn a la infància, quan tenia uns 8 anys, més o menys, tot i que puntualment, alguna vegada també la he utilitzat), la "rocosa" defensa Caro-Kahn, que em va funcionar molt bé en la ronda cuarta, contra en J.A. Maynat, amb qui vaig fer taules, amb negres, en 22 jugades, tot i que tenia un final de torre i peons contra torre i peons, una mica superior, pero que era díficil de materialitzar la superioritat, i per això vaig proposar les taules que va acceptar. Com que en Maynat té molts més punts elo que jo, i també molta més experiència, abans de volguer forçar i equivocar-me, vaig decidir proposar un empat.

A la vuitena ronda, vaig jugar contra en Xavi Andiñach, amb negres. Desprès d´una transposició, la partida va derivar en una defensa Siciliana, on desprès d´un tira i afluixa per totes dues parts, vam arribar a un final una mica superior per a en Xavi, que va acabar guanyant. Això si, va ser una partida molt interesant, on podia haver passat de tot.

A la novena i darrera ronda, vaig canviar d´Obertura, i vaig fer la Anglesa, variant dels quatre cavalls, (una mena de defensa Siciliana, però amb les peces blanques i un temps de ventatje), i per fi vaig aconseguir guanyar al meu rival, en Jordi Volart, que precisament em va guanyar les dues vegades anteriors que vam jugar, amb les peces blanques, i precisament, amb la Obertura Anglesa. Vull dir, que em va resular més gratificant la "revenja", precisament en fer-la amb les seves propies "armes" i guanyar-lo. La Obertura Anglesa, ja que era un moment decisiu per a mi, la vaig escollir, perquè té fama de ser molt sólida i combativa també, i he anat recorrent a ella en diferents vegades, amb molts bons resultats. He de dir que he notat que el meu estil de joc s´adapta molt bé a les Obertures de Flanc, (la Anglesa, la Bird, la Larsen, etc.......), ja que pràcticament amb totes elles he obtingut més bons resultats que amb d´altres Obertures, de Peó de Rei, i de Peó de Dama bàsicament.

Finalment, vaig fer 4,5 de 9 punts, i potser podia haver fet una mica més, però finalment em vaig endur un premi, el de millor jugador local, perquè en Xavi va quedar millor jugador del seu tram, amb 5,5 punts de 9. D´altra banda, vaig ampliar la meva col-lecció d´escacs, en comprar un llibre i una revista que em feia molta il-lussió tenir, i que molt segurament els utilizi en el futur.

En Josep Ramon, per la seva part, va fer també un molt bon torneig, i va acabar empatat amb punts, amb mi, però com que tenia un millor desempat, em vaig endur jo el premi.

La nota negativa, només va ser per en Joan Ramon, que no va fer un bon torneig, ja que va desaprofitar ocasions per fer més punts, i en Gerard, (un fixatge nou), tot i que per ser la primera vegada que participava en un torneig "oficial" d´escacs, va cumplir amb escreig.

En termes generals, però, els jugadors del Laetània vam fer un molt bon torneig, contra gent molt més forta que nosaltres en quant a puntuació elo, experiència i força de joc també, i ens vam sortir bastant bé, i de cara a futurs torneijos importants, (el proper Campionat de Catalunya per equips, del mes de gener, sobretot), fan veure una llum d´esperança pel futur, (recordem que el nostre proper objectiu es recuperar la segona categoria que vam perdre).

Ara cal seguir entrenant-nos i mantenir aquesta força de joc en les properes cites escaquístiques que tinguem.

Continuarà ............

P.D: properament intentaré posar les meves partides d´aquest Torneig, així com d´altres d´interés que trobi.

Vacances d´estiu.

Bé, si tot va bé, m´agafaré uns dies de Juliol, (encara no se quan ni quants dies), de vacances, amb la família, a Lugo, a tornar a visitar als meus padrins i fer turisme, etc...... Es possible que alguns dies més també fem "sortides-vacances, curtes". En tot cas, a veure si tant de bó es pot realitzar el Torneig d´Alella de l´Agost, ja que seria realment una llàstima que no es fes.

Us continuaré informant sobre aquests i altres temes d´interés.

Rebeu una cordial salutació de:


Llorenç Maza.

Festes de Setmana Santa.

Desprès del molt merescut descans de les Festes de Setmana Santa, a partir del Divendres 16 d´Abril tornen les activitats al nostre club, el Laetània Alella. En concret, farem un Social, que potser hagués sigut molt bona idea fer-lo començar abans del Campionat de Catalunya per equips, per anar molt més "rodats".

I el Diumenge 18 "celebrarem" el final de temporada, malgrat que el nostre equip ha descendit a la tercera categoria.

En qualsevol cas, el temps es tira a sobre i es un moment molt bó per tractar temes de planificació d´aquesta temporada, (si es farà o no l´Obert d´Alella), i la propera, (fer dos equips amb prous garanties, per a veure si tornem a pujar a la segona categoria.

Seguiré informant sobre aquests temes d´interés.

Continuarà ............

Crónica de les rondes 8 i 9 del Campionat de Catalunya per equips.

En la ronda 8ª vam anar a jugar al Club del Sant Josep, de Badalona. Anàvem amb un jugador menys i per tant, ja portàvem 1 punt en contra, a més a més de que tots els nostres jugadors vam haver de pujar un tauler i jugar amb rivals en teoria molt més forts del que ens haurien de tocar.

Finalment, no va haver sort i vam perdre per un resultat també molt "abultat", crec que 5,5 a 2,5, (van guanyar en Xavi Andiñach, contra un rival sord i mut, i en Josep Ramon, que va remontar una partida que tenia en principi perduda, mentres que l´Emili va fer taules contra un rival en teoria superior, pel que fa referència als punts elo). Jo per la meva part, vaig fer una partida molt discreta, una variant molt segura i sólida pel negre en la Obertura Larsen, fins que finalment em vaig equivocar i el meu rival em va fer escac i mat, (un mat molt bonic realment). En qualsevol cas, el meu rival estava en possició molt millor, i era un "ós" molt dur, però un molt bon home, i vaig aconseguir que em regalés una revista d´escacs que vaig trobar molt interessant.

Així doncs vam arribar a la 9ª ronda, on era un tot o res. Hàviem de guanyar per intentar mantindre la categoria, (i esperar que punxessin el Vilassar contra el Sant Josep, i/o el Cerdanyola Mataró contra el Sant Martí), però ens va tocar el club d´escacs Cirera, de Mataró, i van presentar un equip prou fort, massa crec jo, tot i que ja estàven salvats, ja que no podien ni baixar ni pujar. Però no va poder ser. Vam poder alinear a 8 jugadors, però no va servir de res. Vam perdre 5,5 a 2,5. Només va fer el punt de l´honor l´Emili, (també contra un rival que li superava en quant a punts elo), mentres que en Xavi, en Josep Ramon, i en Joan Ramon van fer unes taules, (sobretot en el cas d´en Josep Ramon i d´en Joan Ramon, van fer unes tables molt lluitades, per part de tots els contrincants). Jo, per la meva part, vaig canviar de plantejament per a aquesta ronda decisiva i vaig fer la Obertura Anglesa. Semblava tot molt igualat, però al final vaig fer un error decisiu.

En termes generals, no ha estat un bon torneig per a tothom en general, ja que s´haurien pogut sumar molts més punts, i per la part que em toca, haig de fer autocritica, ja que només he pogut sumar 2,5 de 9 possibles, i sento en certa forma que he fallat una mica bastant al nostre club, i m´hagués agradat molt ser molt més útil al club fent més punts que fossin importants per mirar de guanyar o com a mínim igualar alguns matxs. Però també s´ha de dir que hem tingut baixes molt importants durant tota la temporada i que ens hem tingut que enfrontar amb rivals molt més forts. No es que serveixi d´excusa, però és un factor a tenir molt en compte. Com també s´ha de tenir en compte que a molts matx anàvem amb 1 o 2 jugadors menys i estàvem tots obligats desde l´inici a fer unes superremontades, ja que els nostres rivals portàven sense cap mena d´esforç 1 o 2 punts a favor. Aquests factors han fet molt de mal al nostre equip i en certa forma han estat determinants, (com també en menys mesura, el fet de no haver agafat les taules que ens proposava el Club d´escacs Cerdanyola Mataró, i més sabent els molts greus problemes que teníem aquest any per alinear a 8 jugadors, ja que amb aquest mig punt i amb algun més que es "rasqués" amb d´ altres clubs "amics", com el de Llavaneres, on està l´antic President del Laetània, en Jose Luis Monente, i/o amb el Cirera, que a la darrera ronda no es jugava res de res, ja que estàven salvats, i també hi ha molt bona "sintonia" amb aquest club).

Malauradament, doncs, l´equip descendeix de cap a la tercera categoria. Esperem i desitjem però que l´any que ve no tinguem tantes baixes i que poguem tornar a pujar a la segona categoria, (i tant de bó quedem Campions de grup). En tot cas, seria molt bó fer una reunió "urgent", de cara a planificar la propera temporada, ja que s´ha de decidir si es faràn un o dos equips, ja que si es fa només un equip, hi haurà gent que es quedarà fora i que no podrà jugar, mentres que si es fan dos equips, si en el primer falla gent, hauria de pujar gent del segon, i aquest quedaria molt "coix".

Un altre tema a tractar és el tema de la subvenció que l´Ajuntament ha de donar al nostre club, el Laetània Alella, per mirar de fer l´Open del mes d´agost. Si l´Ajuntament no dóna prou subvenció, potser no es farà aquest Torneig, el que seria una veritable llàstima, ja que dona molt de prestigi al Club i a Alella, però si s´ha de fer el Torneig per a que hi perdem diners, doncs, millor que no es faci. Seria molt i molt greu, però degut a les circumstàncies, és molt probable que no es pugui fer aquet any el nostre Torneig d´Alella, per motius totalment aliens al nostre club, el Laetània.

Bé, continuarà ..............

Crónica de les rondes 6 i 7 del Campionat de Catalunya per equips del 2010.

En la ronda 6ª vam anar a jugar a Masnou, contra un dels equips forts del grup. I a més a més, vam anar 6 jugadors només, (i sort que al final va venir en Josep Ramon, que en principi no venia). La desfeta va ser absolutament terrible. Vam perdre per 7 a 1. Només va fer el punt de l´honor en Josep Ramon.

Jo per la meva part, vaig desaprofitar una bona ocasió per guanyar o com a mínim, per fer taules, contra un rival en teoria asequible, ja que tenia una puntuació elo molt similar a la meva, (només una miqueta superior). Vaig plantejar una de les meves obertures preferides, la Larsen, (1. b3 ), i vaig arribar a una possició realment interessant, pero al final em vaig equivocar i vaig perdre algun que altre peó important, i al final vaig perdre la partida.

Tot i això, el desplaçament era molt complicat i tocava perdre. La nota negativa però es que ens vam col-locar en situació de descens, (els penúltims som, concretament).

Pel que fa a la ronda 7ª, rebiem a un altre equip molt fort, el Llavaneres, (són 3ers de grup, crec), i no vam poder salvar el tercer i casi definitiu match ball. Si guanyàvem en aquesta ronda, encara tindriem alguna possibilitar per conservar la categoria, però no va poder ser. Els tres taulers de dalt eren molt forts, ja que eren tots 2000 i "pico", (tot i que jo vaig guanyar al 3er d´ells, que tenia una puntuació elo molt superior a la meva, i era un "ós" molt dur, tal i com em va comentar en Jose Luis Monente, (amb qui vam tenir un molt emotiu reencontre, abans de començar el matx). A part del meu punt, l´Emili va fer taules, (tot i que tenia la partida perduda, però l´altre home es va equivocar), contra un "vell" conegut de les simultànies de Llaveneres, (un home minusvàlid).

Les demés partides es van perdre totes, i la "pallisa" va tornar a ser absoluta i realment terrible, 6,5 a 1,5. De les que vaig poder seguir, qui tenia més opcions de puntuar va ser en Borja contra en Jose Luis Monente, però en Borja, malauradament, va fer una jugada, aconsellat per l´Emili, i en fer la jugada, va deixar oberta la diagonal a l´alfil negre per a que es menjés la torre. Una veritable llàstima, ja que si en Borja no s´hagués deixat la torre hagués pogut coronar dama i guanyar la partida. Va ser la nota negativa. En qualsevol cas, tot i el "consell" de l´Emili, en Borja no tenia que haver fet la jugada de forma automàtica, sino que tenia que haver-la verificat. En Josep Ramon per la seva part, va aguantar molt, fins al final, (va ser el darrer en acabar), però va acabar perdent, (tenia una peça menor de desaventatge, però per 2 o 3 peons, però en canviar les peces i arribar al final, va perdre aquests peons i va quedar en possició clarament inferior, amb una peça menor de menys, concretament).

Cal a dir però que teníem una baixa molt important, també, aquest cop en els taulers de la part baixa. Ens va faltar en Joan Ramon, que va anar a una Marató, (segons va dir-me en Xavi, feia temps que s´estava preparant per anar-hi). Això va ser una veritable llàstima, ja que els tres taulers de abaix van tenir que pujar una possició més i jugar amb rivals en teoria més forts, a banda de que l´equip ja tenia un punt en contra. Potser si no hagués faltat, s´hauria pogut puntuar més per la part baixa i tenir així opcions de fer taules i/o fins i tot guanyar el matx.

Jo per la meva part, vaig tornar a plantejar la Obertura Larsen, (és la Obertura de les grans ocasions!!; la vaig fer per mirar de sorprendre al meu rival, però va jugar tota la estona molt ràpidament i va cometre algun que altre error en la Obertura, i va quedar en possició inferior), i desprès de canviar ràpidament les peces, on semblava tot molt igualat, vaig arribar a un final de torre, on jo tenia 2 peons de més i passats, (va sacrificar dos el meu rival, em sembla). Finalment vaig poder plantar el peó (a) a 7ª fila, i recolçat per la torre, que estava a vuitena fila, i la coronació a dama era absolutament imparable. Quan va veure que no l´aturava, el meu rival és va rendir, (intentaré pujar la partida quan pugui). Tot i la meva victória, (pírrica, ja que no va servir de res per a l´equip, malauradament), he de dir que tinc una dada realment preocupant i es que només aconsegueixo possicions absolutament molt interessants amb la Obertura Larsen, i que amb les demés Obertures tinc molts més problemes. És una dada realment molt preocupant.

Sigui com sigui, la nota molt negativa però es que amb aquesta derrota, el nostre equip, el Laetània Alella es veu "abocat" de cap a descendre, cap a la 3ª categoria, ja que els dos rivals que queden, el Sant Josep, (que estàn lluitant per mirar de pujar), i el Cirera, (que reforçaràn molt i molt l´equip, ja que s´estàn jugant la permanència a la 2ª categoria), seràn dos rivals molt durs, i previsiblement acabarem perdent també aquests matxs, tot i que hem de tenir esperança, ja que és el darrer que es perd.

Potser és la millor solució que l´equip baixi a la 3ª categoria, ja que cada Diumenge tenim realment molts problemes per formar un equip de 8 jugadors, i moltes, masses vegades som només 6 o 7, i comencem el matx amb 1 o 2 punts en contra, a més a més de que en faltar jugadors forts del nostre equip, tots tenim que pujar un tauler més i jugar amb gent encara molt més forta. Però la dada negativa és que si baixem a la 3ª categoria, s´hauria de formar un equip fort de 4 jugadors per mirar de tornar a pujar ràpidament, però es quedaria gent sense jugar, a no ser que es formin 2 equips de 4, però un quedaria molt coix, perquè faltaria algun jugador i/o si tingués que reforçar al primer equip, per si hi hagués alguna baixa.

Sigui com sigui, el panorama és real i absolutament molt complicat, no només per aquesta qüestió, que es molt greu, sino també pel fet de que fins i tot potser aquest any no es celebrarà el nostre Torneig d´Alella, si l´Ajuntament no es "mulla" i dona una subvenció que realment cobreixi totes les despeses. Cal a dir que si no es fa finalment el Torneig, seria un altre "cop" molt dur pel nostre club, que en la vessant económica no està per "tirar cohets".

Seria molt bó tornar a debatre tots aquests temes amb calma i amb tots o la majoria d´integrants del club, per mirar de planificar el que resta de temporada i la que vé també, (ja que s´haurà de fer alguna cosa si al final s´acaba consumant i confirmant el nostre descens a la 3ª categoria).

Bé, continuarà ...........................




Llorenç Maza.

Balanç dels cinc primers "rounds" del Campionat de Catalunya per equips.

A finals del mes passat de Gener va començar el Campionat de Catalunya per equips, (estem ubicats al grup 5 de la segona categoria, i ara en l´"equador" del Torneig, és un molt bon moment per fer una mica de balanç de tot plegat. Us deixo aquí l´enllaç de la Federació Catalana d´escacs, per tal de que podeu seguir la nostre evolució: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsacteslist.php?x_idGrup=35&z_idGrup=&x_idRonda=5&z_idRonda=) . He de dir que aquest és un Campionat molt díficil per nosaltres, ja que tenim diverses baixes per diversos motius, de feina, etc......., i són unes baixes molt importants, ja que són jugadors dels taulers de dalt, (en Manel Gardeñes, el nº 1, que tot i tenir fitxa, no juga mai, en Sergi Collazo, que el tenim també de baixa per totes les rondes, tot i tenir fitxa també, en alguna que altre ronda, en David, el nostre primer taulell d´ara). D´altra banda, en aquesta temporada hem tingut dues baixes molt importants també, i de forma definitiva, (bé, a l´ igual que en Manel també, crec), com són en Xavi Klimt, que va anar a jugar al Club d´escacs de Vallromanes, i l´Alejandro, que va decidir no fitxar aquest any, (en "kiwi"), que ens ajudaria a omplir els forats del primer i únic equip, (com fan en Borja i l´Emili); degut la greu mancança de jugadors, aquest any el Laetània Alella només ha pogut presentar un equip, i tenim greus problemes cada setmana per fer el plé. És a dir que som 7 jugadors en total, però en diverses rondes també falta algun, com en la primera, on ens va faltar en David, i quedem només 6 jugadors.

És una veritable llàstima, ja que, per exemple, a la primera ronda, erem només sis jugadors, (és a dir, que ens faltaven dos), i podíem haver puntuat contra el Club d´Escacs Sant Marti, (vam jugar fora).

A la segona ronda, va venir al Laetània Alella el meu anterior club d´escacs on militava, l´Ateneu Colon, i desprès d´un emotiu reencontre amb el president, vam aconseguir amarrar el matx. La nota negativa però, va ser en Josep Ramon, que tenia la partida totalment guanyada, però no va trobar la jugada bona, i el seu rival, li va oferir taules, que no va voler acceptar, i al final, va quedar en una possició totalment perduda. Jo per la meva part, també vaig desaprofitar una bona ocasió per a com a mínim fer taules, contra un rival d´elo inferior i amb molta menys experiència, també, en teoria, ja que vaig jugar contra un nen.

A la tercera ronda es va produir un fet "peculiar". El president del club d´escacs Cerdanyola Mataró, en Bollero, ens va proposar de pactar unes taules, (que potser teóricament, tot i no ser gaire esportiu, aquest mig punt ens hagués anat molt bé de cara a la classificació general). Desprès de sotmetre-ho a votació entre tots els nostres jugadors, (jo en vaig declarar neutral, però recolçant a la majoria, encara que fós simple), i per només un vot es va decidir jugar. Cal a dir però que en Sergi Collazo va votar per anar a jugar, però desprès no es va presentar, (bé, va dir que seria baixa per tota la temporada, i va avisar la nit anterior al matx), cosa que va fer que molts dels components del nostre equip estiguin una mica molests amb aquest "mal gest", ja que si dius que no jugaràs en tota la temporada, doncs no votis per si s´ha d´anar a jugar o no, o directament dius que no es va a jugar, perquè tú no pots anar i no pots reforçar i ajudar a l´equip per mirar de lluitar per a guanyar el matx. Al final vam perdre 5 a 3. Jo per la meva part, vaig aconseguir estrenar el meu "casiller" particular, fent taules, amb negres, contra un rival d´elo superior.

A la cuarta ronda vam anar a jugar a Calella, i ens van tornar a faltar dos jugadors, i erem només 6, i vam haber tots de pujar taulers, i al final la "desfeta" va ser auténticament terrible, ja que ens van "esclafar", donant-nos una pallisa, per 7,5 a 0,5, (ja que només va puntuar el Xavi Andiñach, tot i que estava en possició perduda, i el seu rival es va equivocar al final, ja que tenia mat en poques jugades). Jo per la meva part, vaig tornar a desaprofitar una molt bona ocassió, ja que podia haver forçat com a mínim unes taules contra un rival superior en quant a punts elo.

I a la cinquena ronda, però, vam salvar un altre "match ball", (el primer va ser contra el Colon, que em sembla que és el cuer del nostre grup), contra el Vilassar B, (un equip que es clar rival directe nostre pel que fa referència a la lluita per la permanència de la categoria). En aquesta ronda, vam poder completar un equip de 8 jugadors, desprès de fitxar a un altre jugador, i vam poder plantar més "cara". Vam guanyar per 5 a 3. Jo per la meva part, vaig fer una bona partida, (per fí vaig puntuar i sent decisiu també, ja que estàvem 2 a 2, i havia un altre partida perduda, la d´en Joan Ramon, i en Xavi i en David ho tenien una mica complicat per guanyar, i el meu punt va desequilibrar la balança i va fer que juguéssin menys presionats els companys que encara estàven jugant), i desprès d´un gran error del meu rival, (que tenia menys punts elo que jo, i en teoria, tenia un nivell de joc "inferior"), vaig poder "rematar" de forma brillant, sacrificant la dama, (tot i que al final la recuperava també), per fer escac i mat. El Xavi va veure els moments finals de la meva partida, i no se si es va posar una mica sorprés i nerviós per la meva jugada, però desprès va veure com feia mat, (el nostre company, en Josep Ramón va dir-me que el meu rival es va quedar absolutament bocabadat, molt aixafat i desanimat desprès de la partida. Bé, va ser totalment cert, ja que va estar assegut al taulell analitzant la seva partida, amb algun que altre company del seu club. La veritat és que si, és un partida que per qui guanya l´"omple" de moral, però qui la perd, el deixa molt desanimat, etc.....). El Xavi, per la seva part, també va rematar la seva partida de forma brillant, (estava a punt de coronar una altre dama, a més de la que ja tenia sobre el tauler, i amb ventatge decissiva), i en David també va guanyar i vam guanyar el matx. Per la meva part, tot i haver aconseguit el punt, tinc una molt baixa forma preocupant, ja que només porto 1,5 de 5 possibles, (bé, en Josep Ramon, crec que porta una puntuació molt similar a la meva, 1 de 5, crec, i en Joan Ramon tampoc porta un bon "score"; en Borja i l´Emili tampoc estàn en gaire bona forma, però crec que els que tenim que marcar la diferència som els de dalt, on només estàn responent molt bé en Xavi i en David), tot i que al ser menys jugadors a l´equip i faltar-nos els "forts", en Sergi, en Manel, etc....., tenim que jugar més amunt i enfrontar-nos a rivals més forts i durs, però això no ha de servir d´excusa. D´altre banda, crec que he jugat 4 partides amb blanques i només una amb negres, (és el cantó positiu, que estic imbatut amb les peces negres, però amb les peces blanques, que en teoria és un petit avantatge, tinc un bagatge molt baix).

Tot i no haver tingut gaire sort en els meus plantejaments d´Obertures, he de dir però que estic agafant el "gust" a sortir de peó de dama, (menys a la primera ronda, on vaig provar un nou plantejament, amb 1. Cf3 ), amb els rivals més forts, i de peó de rei, amb els rivals en teoria més assequibles. Amb negres, no he pogut fer gaires "improvisacions", ja que només he jugat un cop, em sembla, i em van sortir de dama, i vaig entrar en una mena de Defensa Ortodoxa, si no recordo malament.

Tot seguit, intentaré pujar la meva partida de la cinquena ronda, on vaig jugar més o menys bé, i vaig poder rematar la lluita de forma brillant i amb una bonica "miniatura". Espero i desitjo que us agradi, (la partida és una Defensa Francesa, variant Tarrasch, si no m´erro).

Espero i desitjo que us agradi.

Bé, fins aviat.

Llorenç Maza.

P.D: aquest any tocarà patir molt i molt per poder mantenir la nostra categoria, però crec que finalment ho aconseguirem. Ens resta fer algun puntet més, (que crec que amb més o menys facilitat, ho podem fer), i crec que ja ho tindrem al sac i ben lligat, (la propera ronda però, ens tocarà perdre, ja que ens enfrontem contra el Masnou, el líder del nostre grup, crec que és, i ells juguen a casa a més a més; jo per la meva part intentaré preparar-me alguna cosa, a veure si dono la "sorpresa"). D´altra banda, seria molt bó que el nostre club, que passa un moment una mica delicat, aconseguís superar els petits problemes que té, (de falta de jugadors, i també, una mica, en la vessant económica, hem de mirar de "collar" una mica més a l´Ajuntament d´Alella, per a que es mulli i doni més subvenció de la que dona, per tal de poder organitzar un molt bon Obert d´Alella, mirar de fitxar nous jugadors, etc.......).