Com ja vaig dir en el meu anterior escrit, al Casal de la Gent Gran, de Llavaneres, el Gran Mestre, (G.M), d´escacs, en Viktor Moskalenko, va oferir una "2ª tanda" de simultànies, desprès de les que es van celebrar al mes d´Agost d´aquest mateix any.
En aquesta ocassió el nombre de participants va ser més o menys igual que la vegada anterior, o potser una mica menys, degut segurament a que ja ens trobem en un ambient més fred, etc.......
Per part del Laetània Alella, vaig participar jo, (i el meu pare també, tot i que no es jugador actiu), ja que el Divendres per la tarda, en veure a en Xavier Andiñach va dir que ho tenia molt complicat per anar-hi degut a que estava massa enfeinat amb la Universitat, etc........, però, en canvi, aquest cop, va participar també en José Luis Monente, que també va aguantar bastant a aquest G.M, en Moskalenko.
Tal com ens va dir en José Luis Monente, vam arribar una mica aviat i ja de pas, vam trobar-lo allà esmorzant amb uns amics que l´havien ajudat a prepar-ho tot una mica, i vam estar xerrant una mica amb ell i també el vam ajudar a col-locar els taulers i les peces per jugar, etc..........
Com podeu veure, també va participar en Néstor, un nen petit que viu a Masnou, molt a prop d´on visc jo i la meva família, (per això, vam quedar amb la família d´en Néstor de que el portariem allà, amb nosaltres), però que juga al club d´escacs de Sant Adrià, ja que el seu avi viu allà, i em sembla que també juga a escacs, etc..... Aquest nano juga molt i molt bé, i tal com ens va dir el Xavi el divendres, l´hauríem de fitxar pel Laetània. Sense cap mena de dubte seria un molt bon fixatge, i sobretot, de futur. D´altra banda, seria molt bó tenir una "base relativament gran" de jugadors molts joves, que pujen cada vegada més i més forts, per tal
d´assegurar el "futur" del nostre club.
Pel que fa al local de joc, he de dir que és molt agradable i realment s´hi està molt i molt bé. A més a més, el servei de bar-restaurant és realment extraordinari, (on per cert, em vaig pendre un café i un "crusan", acabat de fer, i el vaig compartir una mica però, amb el meu pare), i tot amb una excel-lent qualitat, (bé, de fet ens ho va comentar en Monente, i té tota la raó del món).
Més o menys per la meitat de les simultànies, es va oferir un "piscolabis" a tots els participants i els assistents també, i aquesta vegada, no va ser tant "nombrós" com l´anterior vegada, però tot va tornar a estar molt i molt bó. Molt segurament, la crisi que desde ja fa un temps va començar, es va accentuant mica en mica, i d´
altre banda, era ja el segon cop que es feien les simultànies, i el pressupost soposo que estaria una mica justet.
Anem per la crónica d´escacs propiament dita:
Començaré per en Néstor. En Néstor va començar ja d´entrada a "presentar batalla", i va fer una de les seves defenses predilectes contra el Peó de Rei. És tracta de la Defensa Siciliana, Variant del Drac Accelerat, però no va poder fer-ho, ja que a la 2ª jugada, el G.M Moskalenko li va plantejar la Variant Tancada contra la Siciliana, (2. Cc3). Va resistir força estona, (gairebé fins al final), però el G.M Moskalenko va guanyar-li la calitat, i mica en mica es va anar imposant fins que coronava dama. En Néstor no va tenir cap més remei que abandonar, ja que no tenia res a fer.
He de dir també que en Néstor, (que el tenia a un costat; a l´altre estava el meu pare), em va recomanar més d´una jugada a la meva partida i em va ajudar en certa forma. Abans de començar la seva partida, li vaig comentar al Néstor, mig en broma, mig en serio, que no fés la Defensa Francesa, ja que el G.M Moskalenko se la coneix tota a fons, i que plantejés la Defensa Caro-Khan, però em va contestar que no li agradava i que tampoc savia com jugar-la, i que per això feia sempre el mateix. Seria molt i molt bó però, que mica en mica anés ampliant el seu repertori, per no ser tan "evident", ni tampoc per a que els rivals et "cacin" l´estil de joc, etc...... Hauria d´haver-li comentat també a en Néstor que contra un rival més fort que tú en quant a punts elo, força de joc, experiència, etc......., (i amb moltissima més raó tenint un "monstre" com el G.M Moskalenko), cal variar una mica els teus esquemes defensius i no ser tan "arriscat" ni "agressiu" tampoc, utilitzant la Defensa Siciliana, que en teoria s´ha d´utilitzar quan vols lluitar per endur-te directament la victória i/o quan el teu rival és molt "inferior" a tú. Vull dir que per fer taules, la Defensa Siciliana no és l´Obertura més idonea. Obertures mes "tabliferes" són la Defensa Francesa, o fins i tot, la Caro-Khan, que són molt més sólides i segures, etc.........., (no tan arriscades, perilloses i agressives com la Siciliana, en totes les seves complexes variants, el anomenat "laberint sicilià", que a més a més, fa molt i molt díficil també el seu estudi, degut a l´inmens nombre de variants i subvariants, etc......). En tot cas, en defensa del Néstor, tinc que dir que encara és molt jove i que anirà descubrint tot això, mica en mica, a mida que es vagi fent més gran, agafi experiència i vegi que la Obertura que fa més o menys sempre no li funciona tant bé com esperava, etc......., i de ben segur que mica en mica anirà construint-se un molt bon repertori ampli i complert d´Obertures i Defenses, etc.........
Pel que fa al meu pare, he de dir que va aguantar menys, però que també va durar bastant, però el G.M Moskalenko va anar imposant la seva superclasse i va guanyar amb relativa facilitat, plantejant desde el començament de la partida la Obertura Anglesa.
Pel que fa a mi, he de dir que el G.M Moskalenko va sortir-me un altre cop de Peó de Rei, i que llavors, vaig tornar a plantejar la Defensa Alekhine, ja que encara no tenia preparat res de nou, (jo esperava que em sortís de Dama en aquesta ocassió i provar alguna cosa nova, com ara la Defensa Grunfeld, etc.......), i vaig tornar a fer la Defensa Alekhine, (molt segurament tinc que variar aquesta Defensa, que si,
m´ha donat en general molts bons resultats, però tinc que fer-ne altres de noves i/o fer d´altres més sólides i segures, o arriscades, com la Siciliana, la Francesa, o una de les defenses de la meva "infantesa", [quan jugava al Club d´escacs de Sant Andreu, on vaig començar la meva "carrera"], la Caro-Khan, a la que he recorregut en alguna que altre ocassió, sobretot en el meu anterior Club d´escacs, l´Ateneo Colon, i també l´he jugat més d´un cop sent ja jugador del Laetània Alella, en alguna que altre edició del nostre Open d´Agost, i he anat alternant la Francesa amb la Caro-Khan i la Siciliana, en molts diferents variants, com pràcticament també feia en les meves anteriors estades als altres Clubs d´Escacs on he jugat. De fet, aquestes tres Defenses formen part del meu repertori, i ara també, desde fa relativament poc temps, l´Alekhine. En aquest darrer cas té més mérit ja que és una Defensa molt més complexa que les altres, però molt i molt bona, crec jo, ja que té temes tàctics molt i molt bons; en qualsevol cas, la Defensa Alekhine, no la penso "matar ni enterrar", i algun que altre cop la tornaré a plantejar, més que res perquè penso jo que no se li fa justícia a aquesta Defensa del excelentíssim ex-Campió Mundial Alekhine. De fet, una de les raons perquè la vaig començar a fer servir es aquesta, a més a més de que en el meu anterior club d´escacs, el Colon, em vaig proposar fer-la servir algun cop, però no ho vaig arribar a fer mai, com feia un antic company de club), i aquesta vegada, el G.M Moskalenko em va fer un altre variant, en teoria molt més tranquila, com em va comentar, i em vaig veure una mica sorprés. Vaig intentar buscar les meves "chances", però malauradament per a mi, no les vaig poder materialitzar, i el G.M Moskalenko es va acabar imposant, (bé, almenys tinc el petit cónsol de que el G.M Moskalenko es va "carregar" a tots els adults, i que jo vaig ser el penúltim en abandonar. És a dir, que vaig durar molt més que l´anterior cop, al mes d´agost). Abans de començar la meva partida, em Néstor em va comentar mig en conya, mig en serio que plantejés la Defensa Francesa, però jo li vaig dir que no, ja que en aquesta Defensa sobretot, el G.M Moskalenko és un dels millors especialistes mundials, a més a més de que és una peça bàsica del seu inmens repertori, etc......
Pel que fa als premis finals, però, he de dir que tot i ser un dels jugadors que més va durar, (i soposo que perquè el G.M Moskalenko ens va "tombar" a tots), els premis van ser per les partides més disputades e igualades, (però és si més no, curiós, que el noi que va acabar darrer, en perdre, que va jugar una partida molt i molt disputada, va entrar en una mena de sorteig amb un altre noi, i que la sort el va afavorir), i no vaig tenir trofeu.
Diferent és el cas d´en Néstor. En Néstor, que va ser un dels jugadors infantils que més va durar, també va entrar en un sorteig amb una altre nena petita, que també va durar molt i molt, (tot i que el G.M Moskalenko tenia una variant de mat forçada, en "relativament" molt poques jugades, però que malauradament, soposo jo, que no va veure; no vull ser malpensat i creure que hi havien altres motius "ocults" per fer durar la partida d´aquesta nena). Sigui com sigui, en aquest cas, la sort va afavorir a en Néstor i va tenir doncs, dret a trofeu. (El primer lloc, va ser per un nano del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, que va jugar el nostre passat Torneig
d´Alella, celebrat al mes d´Agost. El nano crec que és diu Josep Maria Domenech Vila, un jugador, per cert, també molt habitual del nostre Torneig estiuenc. Va recollir el trofeu del 1er classificat, ja que va ser l´únic jugador que va fer taules amb el G.M Moskalenko, i segons va dir ell, "casi el guanya". No obstant, he de dir que en aquesta ocassió també hi va haver certa pol-lémica, ja que com em va dir el meu pare, el G.M Moskalenko li podia haver fet un "doblet" de cavall, però en tocar-li jugar, li va dir que tirés endarrera la seva jugada i que s´ho pensés molt més bé, i llavors el nano va rectificar i va remontar. Bé, tampoc vull ser malpensat i vull creure que amb els nanos en general, el G.M Moskalenko va ser una mica més "benevolent", etc...........; però amb en Néstor, en guanyar-li la calitat, no ho va ser tant, per cert .........).
Bé, almenys pel que fa a mi, (no és pot pretendre guanyar sempre, i de tant en tant, cal "tocar de peus a terra", desprès d´aconseguir la "glória" al recentment jugat Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, i guanyar massa, de premis, trofeus, etc......, et pot donar una sensació molt falsa de ser invulnerable, molt bon jugador, etc......., i aquest excés de confiança pot resultar fatal de cara a futures proves "oficials", etc....), ja em dono per completament satisfet amb el meu petit obsequi-récord, com en l´anterior cop, i en tenir la partida signada pel G.M Moskalenko, així com el seu darrer llibre en castellà, que li vam comprar, (sobretot, estic realment molt orgullós i satisfet de tenir aquest llibre, com ara diré, i el guardaré com un veritable tresor, juntament amb els demés llibres que tinc signats per altres G.M´S, com són en Kasparov i Shirov). És tracta d´un llibre realment molt i molt bó sobre la Defensa Francesa, (en la qual és un auténtic especialista el G.M Moskalenko, així com en el Contragambit Budapest també). Vaig fer que em signés el llibre i que em posés una dedicatoria també, (no vaig ser
l´únic, ja que, entre d´altres, aquell nano que va guanyar, en Domenech Vila, també va fer el mateix; malauradament, en Néstor no tenia diners per comprar-lo, i jo i el meu pare, tampoc no anavem gaire "sobrats" per fer-li un "petit préstec"). Sense cap mena de dubte, aquest llibre em vindrà molt i molt bé, ja que encara que tinc
d´altres llibres (a banda de revistes on també hi dediquen articles a la Defensa Francesa) monogràfics i d´altres on es tracten les múltiples idees i variants de la Defensa Francesa, aquest llibre del G.M Moskalenko, al ser el darrer en sortir, deu contenir el "darrer crit" sobre aquesta molt sólida i prestigiosa Defensa, que,
d´altra banda, he de dir que forma part del meu repertori també, sense cap mena de dubte.
Bé, tot seguit exposo la meva partida i també les fotos sobre aquesta grandissima cita:
- Blanques: G.M Viktor Moskalenko - Negres: Llorenç Maza Navarro, (1.788, Laetània Alella):
1. e4 - Cf6, (com ja he dit anteriorment, torno a repetir plantejament amb la Defensa Alekhine, ja que malauradament, no vaig tenir prou temps per prepar-me alguna altre cosa "nova"); 2. d3, (una jugada molt més tranquila, o això sembla, en principi, tal com em va comentar el G.M Moskalenko, en fer-la; va fer aquesta jugada pràcticament de seguida, no com en l´anterior cop, al mes d´Agost. L´efecte sorpresa que volia buscar no va donar el seu fruit. El G.M Moskalenko, sense cap mena de dubte, "havia fet molt i molt bé els deures"), - e5?!, (potser és molt millor fer cas a el que diu la teoria i continuar aquí amb 2....... d5; 3. e5 - Cd7, etc......., però com era una resposta que no m´esperava, i ja que anteriorment, vaig tenir una molt mala experiència amb aquesta variant, vaig decidir canviar una mica); 3. f4!!, (una jugada molt i molt forta; el G.M Moskalenko decideix plantejar "batalla" desde ben aviat ja), - exf4??, (en Néstor em va comentar que ell no hagués fet aquesta jugada, ja que al tornar a menjar, el blanc desenvolupa molt fàcilment
l´alfil de caselles negres, a més a més, de que també està molt ben ubicat a la casella f4); 4. Axf4!! - d6?!, (aquesta jugada la trobo una mica dubtosa, com a mínim); 5. Cf3 - Ae7; 6. Ae2 - 0-0; 7.0-0 - c6; 8. Rh1, (aquesta jugada preveu la jugada del negre 8......... Db6+!!, i 9.........Dxb2!!), - Db6; 9. Cbd2 - Ace6, (ara crec que seria molt i molt dolent fer 9........ Dxb2??); 10. b3 - Cg4?!; 11. De1, (el negre amenaça amb fer 11........ Cf2!!, guanyant com a mínim la calitat), Ce3?!; 12. Axe3, (pràcticament forçada, ja que sino, s´amenaçaria amb fer un doblet, amb el cavall, amb 12.......... Cxc2!!, a banda de que la torre de f1 també esta "tocada"), Dxe3; 13. d4!!, (mirant d´"atrapar" la meva dama, i sense deixar-li cap mena de sortida), Ae7f6; 14. Cc4, (aquesta jugada és totalment conseqüent amb l´anterior), Ae6xc4, (crec que aquesta jugada és casi forçada pel negre); 15. Axc4 - Dxe1??, (aquí crec que era molt millor guanyar un peó amb 15........Axd4?!, ja que desprès de 16. Dxe3 - Axe3; 17. Tae1 - Ah6?!, [i no 17......... Ab6??, per exemple, ja que vindria 18. Cg5!!, recuperant el peó amb claríssima ventatge], sembla que no hi ha perill evident pel negre; d´altra banda, 16. Cxd4 - Dxd4, sembla que no és gaire bó pel blanc tampoc); 16. Taxe1 - Cd7??, (aquest és un molt greu error, crec jo, ja que molt segurament deuen haver millor jugades, com ara 16...... b5!!, per exemple, obligant a retrocedir al sempre perillós alfil de caselles blanques ubicat a la casella c4; en defensa meva, tinc que dir que vaig fer la jugada "al toc", pràcticament sense meditar-ne gaire les conseqüències, i em vaig equivocar. El que volia era desenvolupar el meu cavall, però de ben segur que no era el moment idoni per fer-ho); 17. e5!! - d5?!, (aquesta jugada sembla interessant, tal com em va comentar el Néstor, ja que les alternatives 17...... dxe5?!, per exemple, es "castiga" amb 18. dxe5!! - Ae7, [pràcticament és una jugada forçada], i 19. e6!!, sembla que és molt i molt fort; queda molt clar també que fer directament 17.......Ae7??, és "castiga" igualment amb 18. e6!!, que sembla ser que és totalment definitiu i guanyador també); 18. exf6!!, (a partir d´aquí ja, la partida ja no té massa história, ja que el blanc queda en situació molt millor i es simple i purament qüestió de técnica, que acabi guanyant), dxc4; 19. fxg7!!, ("foradant" totalment el meu enroc), - Rxg7; 20. Te7!!, (aquesta jugada és molt més forta que fer directament 20. bxc4??, que seria un molt greu error tàctic, ja que la torre dominarà completament la 7ª línea, a banda de guanyar com a mínim un peó enemic, el negre de b7), - Cf6??, (potser és millor fer aquí 20...... Cb6?!, però en qualsevol cas, el blanc seguiria amb molt de ventatge); 21. Txb7 - cxb3; 22. axb3 - Tfb8; 23. Txb8 - Txb8; 24. Ce5 - Tc8; 25. g4!! - Tc7, (pràcticament són tot jugades forçades, ja que si altre jugada, vindria 26. g5!! i posteriorment, 27. Txf7+!!, que seria totalment demolidor); 26. c4 - Ce4, (intentava recuperar el peó de desaventatge, sense cap mena de sort ni éxit tampoc); 27. Te1 - Cd2; 28. Te3 - Te7?!, (intentava fer desesperadament 29....... f6!!, però malauradament no ho vaig poder fer; a considerar eren 28...... Tb7?! o 28...... c5?!, però la ventatge i la iniciativa també, són del blanc); 29. Td3 - f6?!, (aquí m´era molt díficil ja trobar una jugada més o menys bona); 30. Txd2 - fxe5; 31. dxe5!! - Txe5?!; 32. Td7+!! - Rg6; 33. Txa7!! - Te1+; 34. Rg2 - Te2+; 35. Rg3 - Te3+, (recupero un peó si, però el blanc segueix tenint totes les "butlletes" per guanyar); 36. Rf4 - Txb3; 37. Tc7??, (37. Ta6!! em sembla que guanya ja directament el peó de c6 i decideix totalment la "lluita"), - Tb6; 38. h4 - h6??, (38....... h5?! no sembla gaire millor jugada, per la réplica 39. g5!!, però potser allarga una miqueta l´"agonia"; en tot cas, el rei blanc tindria via lliure a la casella d6 i acabaria totalment per decidir la partida); 39. h5+!! - Rf6; 40. Ta7!!, (ara si que la partida està totalment decidida i no mereix cap mena més de comentari, ja que les jugades "parlen per si soles"), Tb1; 41. Txh6+ - Rg7; 42. Txc6 - Tf1+; 43. Rg5 - Tf7; 44. c5 - Td7; 45. Td6 - Te7; 46. c6 - Te5+; 47. Rf4 - Tc5; 48. g5 - Tc4+; 49. Re3 - Tc3+; 50. Re4 - Tc1; 51. Td7+ - Rg8; 52. c7 - Te1+; 53. Rf5 - Tf1+; 54. Rg6 - Tf8; 55. Td8, i aquí, finalment vaig decidir no "arrossegar-me" més i abandonar la partida, ja que no tenia res a fer. 1-0
En qualsevol cas, he de dir que vaig durar molt més que l´anterior cop, al mes
d´Agost, on el G.M Moskalenko, em va "tombar" amb relativa facilitat, potser amb massa. Jo em pensava que en ser el penúltim en acabar tindria dret com a mínim a recollir el trofeu al 2on classificat, però en Monente va dir que no necessàriament
s´havien de donar els trofeus als que duréssin més, sino als que digués el G.M Moskalenko. Arran d´aquí, el G.M Moskalenko va considerar les partides que va trobar molt més disputades, etc......, i va optar per donar els trofeus seguint aquest criteri, (molt segurament perquè pràcticament ens va guanyar a tots, pel que fa als adults, i cap va fer taules, i no es va poder assegurar el premi així), i en alguns casos, amb uns sorteijos. Pel que fa a l´anterior edició, he de dir però, que em sembla que van recollir trofeus els que van durar més i/o van fer taules amb ell, independenment de si la partida havia estat molt combativa o no, etc...... Sigui com sigui, pel que fa al meu cas, no hi ha cap mena d´ excusa, ja que si com a mínim hagués fet taules amb el G.M Moskalenko, hagués tingut el dret a recollir un trofeu, encara que fós al del 2on classificat, sense cap mena d´história pel que fa a sorteijos, etc......
(És realment molt estrany però que, com em va dir el meu pare, un dels adults que va guanyar trofeu, ara no m´en recordo si el del 1er o el del 2on classificat, sorry, era un dels fills d´una "concejal" de l´Ajuntament d´allà, de Llavaneres, que patrocinava tot allò, etc...... A lo millor si que és realment cert que juga molt i molt bé, etc......., però també és molt cert, que estava "flanquejat" per grans jugadors d´escacs de diversos clubs, que malauradament, com jo, tampoc van recollir trofeu; d´altra banda, els nens que més van durar, en Néstor i una nena petita, van ser els que més van durar, però tampoc van plantejar gaires dificultats al G.M Moskalenko, tota la veritat sigui dita, i van entrar en el sorteig per decidir qui
s´emportava el trofeu).
Sigui com sigui, l´any que vé aniré molt més preparat a la cita, i en cas de que el G.M Moskalenko em surti de Peó de Rei faré una Defensa molt solvent, sólida i rocosa, com ara la Caro-Khan, o fins i tot, la Francesa, tot i que en aquesta darrera és un veritable especialista, (bé, però en general, el G.M Moskalenko és un gran especialista en totes les Obertures, ja que per alguna cosa ell és un G.M, i jo, ni de conya arribaré tan lluny on ha arribat ell). Sense cap mena de dubte, en Moskalenko s´havia preparat molt i molt bé contra l´
Alekhine, en algun moment previ, i la "sorpresa", ja no devia ser tan gran com en
l´altre cop, al mes d´Agost. La prova irrefutable de tot això que dic és que al mes
d´Agost va estar rumiant diverses vegades a veure quines jugades d´obertura feia, però aquest cop les va fer molt més ràpid, i a més a més, sense "vacil-lar" gens ni mica.
I si em surt de Peó de Dama i/o d´Anglesa (1.c4), miraré de fer la Defensa o Variant Capablanca, del Gambit de Dama Refusat, que també és un "muy duro escollo".
A veure si així amb una mica de sort puc endur-me algun trofeu al "surró". Per cert, tinc que dir que aquesta vegada, els trofeus van ser diferents als de la 1ª edició, del mes d´Agost. Pel meu gust particular, aquests eren una millors, més macos, etc......, però està molt i molt clar que tots els trofeus són excel-lents i com més en rebem, doncs molt millor.
Ara, pel que fa a mi, la meva darrera cita escaquística de l´any, es produirà a les Cotxeres de Sants, 79, el dia 14, sobre les 19:45 hores de la tarda-nit, on
s´entregaràn tots els trofeus i premis en metàl-lic (quan s´acabi el XVII Torneig Internacional d´Escacs, "Memorial David García Ilundáin, 2008"; es un Campionat de partides ràpides, de 20 minuts de temps per a cada jugador) relatius a tots els Grups de l´Obert Territorial de Barcelona, on per cert, vaig tenir la "inmensa sort" de tornar a quedar 2on del Grup del Maresme, com fa 2 anys també, però aquesta vegada amb molt més valor i merit, ja que el nivel general de tots els participants era excel-lentíssim, i pràcticament no hi va haver cap "rival molt débil".
Bé, així doncs, espero i desitjo que us hagin agradat, no només aquesta crónica i la meva partida davant el G.M Moskalenko, sino també les anteriors que he anat passant, del mencionat Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, així com dels petits i molt modestos anàlisis que he anat fent, etc.........
Salut i força Laetània!!
Entrades
