Crónica del Torneig de Ràpides del día 6, a Mataró.

El passat Dissabte día 6, a Mataró, (pels vols de les 10 hores del matí), a una de les seus del Club d´Escacs Cirera, aprofitant que es celebraven unes festes, vam aprofitar per apuntar-nos i jugar un Torneig (interclubs) d´Escacs de partides ràpides. Cal dir que a la tarda també hi havia un Campionat individual de partides ràpides també, però en aquesta ocassió només hi havien trofeus pels tres primers classificats, i per això, jo, per la meva part, i moltíssima més gent també, no només del nostre equip, sino d´altres, no ens vam quedar a dinar allà a Mataró, ja que la idea era que la gent que es quedés, quedés per anar a dinar tots junts, per mirar d´establir-hi bones relacions, etc.........., amb els demés clubs, etc...... Potser en alguna altre ocassió seria molt bona idea també de pensar-hi en participar, per part meva, qui sap.

Bé, anem doncs per la crónica del Torneig de ràpides per equips. Espero i desitjo que us agradi moltíssim:

La veritat és que cal dir que la participació del nostre club va ser molt i molt bona, jo diria que un petit gran éxit, ja que encara que tots els equips participants, (8 en total), tenien dret a un premi, a un trofeu, la veritat és que donada la nostre casi inexperiència en les partides ràpides i sobretot, també, tenint en compte el gran nivell de joc dels demés equips participants, feien témer que ocupéssim el "farolillo rojo" de la classificació. Però no, ja desde el començament, el nostre equip va plantar cara i ens vam endur el primer triomf, crec que 2,5 a 1,5, amb les victóries d´un servidor, en Manel, i les taules d´en Joan Ramon. Llàstima però de la derrota d´en Xavi Klimt.

Pel que fa als resultats particulars de cadascun, he de dir que en aquesta ocassió vaig estar molt encertat, ja que vaig fer 6,5 punts de 8 possibles, i només vaig cedir una derrota i unes taules, i amb les peces negres. És a dir, que, molt curiosament, aquest cop vaig acabar sent el "pichichi" de l´equip, seguit de molt a prop per en Manel, amb 6 "dianes". Cal a dir però que jo jugava al darrer tauler, (i en Manel al primer, i es trobaria a tots els "ossos", etc....., i en Manel només va quedar a mig punt meu, en perdre una partida només, com jo, i fer dues taules, i una d´elles la tenia guanyada la partida, ja que a l´altre rival li quedava molt poc temps per esgotar-se el seu temps del rellotge, però per possició potser eren taules, i en Manel les va proposar i les hi van acceptar), ja que del meu equip, soc el que té la puntuació elo més baixa. Tot i així, la meva actuació va ser molt positiva i decisiva per l´equip, (vam quedar 5ens, a mig punt només dels quarts, i com va dir en Xavi Klimt, si en lloc dels resultats totals de tots els taulers, es comtéssin només els resultats de l´equip, potser hauríem quedat 2ons, a mig punt dels campions; en aquest sentit, he de dir també que vam ser l´únic equip que va guanyar a l´equip líder, que va quedar 1er al final, i els vam guanyar per 2,5 a 1,5, amb les victóries d´en Manel i aquest mateix cronista, que molt curiosament em vaig enfrontar amb 1 noia que fa també d´àrbitre al torneig de Badalona, de principis del mes d´agost, i que em supera, per molt en quant a punts elo, i que ho tenia millor per guanyar-me, però es va arraconar massa amb el seu rei i li feia un mat imparable, en una jugada, amb la meva dama i una torre, i per tot això, va decidir, molt encertadament, abandonar).

Aquest torneig, també, per la meva banda, va servir per provar coses noves en el tauler, ja que amb les peces blanques, només vaig fer servir un cop la meva estimadissima Obertura Larsen, (ja que tot i que m´ha proporcionat molts "dies de gloria" i/o satisfacció en el tauler, de vegades però, no, potser ha arribat el moment de deixar-la reposar una mica i anar-la reservant per les grans ocassions, etc.......), i vaig sortir de Peó de Dama, vaig fer una Anglesa també, (que és la partida en la que vaig guanyar a la noia que fa d´àrbitre a Badalona), i que la tenia també una mica oblidada, i en la darrera ronda, vaig tornar a sortir de Peó de Rei, i em van fer sense éxit, una Defensa Escandinava. Pel que fa a les peces negres, he de dir que només em van sortir un cop de Rei, i vaig tornar a plantejar la Defensa Alekhine, però crec que faré igual que amb la Larsen, i dels altres cops que em van sortir de Peó de Dama, vaig sortir de Cavall de Rei, però inmediatament vaig trasposar a línies del Gambit de Dama Refusat, variant/defensa Capablanca, i/o semi/Tarrasch; d´altra banda, tampoc no em van deixar plantejar la Defensa Budapest, (una de les meves defenses preferides per 1.d4), però d´altra banda, tampoc l´hagués fet, ja que com les altes dues que he dit abans, aquesta també la he de deixar descansar i mica en mica, mirar de construir-me un repertori més o menys ampli d´Obertures i Defenses, etc...........

També he de dir que el nostre equip va patir la baixa del nostre President i Capità, en Xavi Andiñach, (i va ser un gran "hàndicap", en contre nostre, clar), segon del nostre rànking, per darrere d´en Manel, ja que es va alinear amb la selecció anomenada de "resta del món", composta per jugadors sobrants de tots els equips participants. D´altra banda, però, no es va notar gaire l´absència d´un dels nostres pilars, ja que l´actuació de l´equip, torno a repetir, que va ser molt i molt bona. Va ser una llàstima però, com em va dir en Xavi, que per una vegada que l´equip podia fer "algo", en el sentit de lluir-se i fer un molt bon paper, en Xavi no hi fós en el nostre equip. En fí, va tenir mala sort de que el "sorteig" fés que anés ell amb la selecció de la "resta del món".

Respecte a aquesta ocassió, (tenint en comte la darrera experiència en partides ràpides), el nostre equip va estar reforçat en aquesta ocassió, amb en Manel.

Com molt bé va dir en Joan Ramon, en aquesta ocassió potser jugavem amb més soltura, sense cap tipus de pressió, perquè sabíem tots que teníem un premi assegurat, encara que quedéssim els darrers. Per la meva part, això va resultar totalment cert, ja que vaig jugar molt "suelto", arriscant-me més també per fer quants més punts millor pel nostre equip, etc..........

En qualsevol cas, moltíssimes felicitats a tots els integrants de l´equip, ja que el triomf, va ser en conjunt, una obra de tots, (per ordre d´elo i/o de tauler): en Manel Gardeñes, en Xavi Andiñach, (que tot i no ser al nostre equip en aquesta ocassió, estava en "esperit" amb nosaltres i donant-nos també força moral), en Xavi Klimt, en Joan Ramon, i aquest mateix cronista, en Llorenç Maza. Aquest tipu de certàmens, a més a més de servir per provar coses noves sobre el tauler, també t´ajuda moltíssim a saber portar aquestes situacions de "apuros y agobios" de temps, en partides lentes dels demés torneijos on juguem, etc........... D´altra banda, aquesta mena de proves també serveix perquè l´equip fassi "pinya" i estigui també molt unit, etc............

Per part meva, també aquesta prova em dóna moltíssima moral, (els escacs són així, pots anar molt ràpidament, no només de torneig en torneig, sino també de partida en partida, "del cel a l´infern, i viceversa"), per participar en d´altres torneijos, (desprès de que en els passats del mes d´Agost, el de Badalona, i el nostre d´Alella, la meva participació va ser més aviat molt discreteta, tirant cap avall, on només conservaré i potser pujaré una miqueta el meu molt disminuit elo), com en el proper Territorial de Barcelona, on espero i desitjo que es formi un grup del Maresme, com enguany, (parlo del passat en que hi vaig participar, l´any 2006, si no ho recordo malament). La veritat és que d´aquest Torneig guardo un molt bon record, ja que vaig quedar Sots-Campió, i vaig tenir dret a rebre de premi, tant un trofeu, com "metàl-lic". Clar que tornar a repetir aquesta gran actuació, o inclús millorar-la, mirant de quedar Campió, es molt i molt díficil, però clar, la "il-lussió" no es pot perdre encara. Sigui com sigui, aquest Torneig, (que es celebrarà pels vols del mes d´Octubre, crec), anirà com "anell al dit", com diu una molt popular i famosa dita castellana, per fer un molt bon paper en el proper Campionat de Catalunya per equips que es celebrarà l´any vinent. En tot cas, ja aniré parlant sobre tot això en futures cróniques, etc......

Bé, próximament intentaré pujar les fotos d´aquest certàmen, si m´arriben, perquè quedi molt més "maca" la crónica, etc.........

Fins un altre!!

P.D: molt curiosament l´equip "internacional", ens va guanyar per 2,5 a 1,5. Jo vaig fer taules, amb negres, amb una molt mogudeta Defensa Alekhine. En Manel va guanyar, en Joan Ramon va perdre, i el "derby" entre els dos Xavis, l´Andiñach i en Klimt, és va saldar amb la victória d´en Xavi Andiñach, que finalment va guanyar la partida, tot i que com va dir, en Klimt tenia la partida guanyada. En fí, són coses que passen, que hi farem ........... En qualsevol cas, Visca Laetània!!

Crónica de les darreres rondes de l´Open d´Alella 2008.

Finalment, no hi va haver gaire sort per a mi, i no va haver gens de sort, i vaig fer un final de Campionat molt dolent. Tot i fer valer les meves "armes secretes", no em van funcionar gaire bé, i potser tinc que mirar d´ampliar el meu repertori, etc..........

Sigui com sigui, al final no vaig poder optar a cap triomf final, (de millor del meu tram, per exemple), i l´únic jugador del nostre Club que va tenir premi, (va ser el millor jugador local), va ser el nostre President i Capità, en Xavi Andiñach, que va fer un molt bon torneig. Per la meva banda, la meva participació va ser molt discreta i fluixeta, tot i que el que m´interessa molt més es mirar d´augmentar el meu molt disminuit elo. Al capdavall, potser entre el Torneig passat de Badalona, (tot i el que va passar allà), i amb el nostre Torneig d´Alella, potser pujo una miqueta d´elo, qui sap. D´altra banda, próximament m´apuntaré a algun torneig més, com per exemple, el Territorial de Barcelona, que comença pel mes d´Octubre, crec, i del qual, en la meva participació passada, (l´any 2006), guardo molts bons records, ja que vaig quedar Sots-Campió del Grup del Maresme.

També s´ha de mirar amb optimisme cap al futur i afrontar noves fites, com ara el Campionat de Ràpides que es farà demà a Mataró, i en el qual tots els equips participants tenen dret a premi, crec, i serà també una molt bona forma d´entrenament i també per retrovar-nos amb "vells" amics i coneguts, del Club Cirera, etc..........

Bé, seguiré informant de noves coses.

Continuarà .................

Crónica de la 6ª ronda de l´Obert d´Alella.

Ahir va ser una molt bona jornada pels jugadors del nostre club, jo que tant jo com en Xavi Andiñach, com el futur fixatge per l´any que ve, en Joan Ramon, ens vam anotar el triomf. Per part meva, vaig tornar a plantejar (amb les peces blanques) l´Obertura Larsen i el meu rival va caure en un molt greu error tàctic, ja desde l´Obertura mateix, on es va deixar una Torre neta, sense cap mena de compensació. No obstant, a la segona ronda, en la mateixa variant, el meu rival va aprofitar les meves imprecissions per atacar-me el rei i guanyar-me, (molt curiosament, en perdre ahir, aquell noi es va enfadar i es va retirar inexplicablement del torneig; potser es que ja no tenia cap opció per optar a algun premi final, qui sap, i també, perquè va perdre amb un rival inferior a ell en quant a punts elo). Aquesta vegada, però, tenia la lliço ben apresa i vaig capturar la torre casi inmediatament i no vaig deixar opció a que el meu rival desenvolupés les demes peces. Desprès, vaig treure l´alfil negre, amb el que havia menjat la torre enemiga, cap endarrera, per tal de col-laborar en la defensa del meu rei que estava una mica exposat. La resta va ser més o menys fàcil, ja que em vaig dedicar a cambiar les peces, concretament les dames, i desprès acabava guanyant una peça menor, un alfil o un cavall. El meu rival, va decidir, molt encertadament, abandonar inmediatament. Al final, un altre punt més al sac, i de moment estic mig punt per sobre d´un rival directe, per tal d´optar a un dels triomfs finals. Encara queden tres rondes però, i cal anar-hi amb molt de comte, ja que pot passar qualsevol cosa.

En Xavi també es va impossar més o menys amb relativa facilitat, amb les peces blanques, crec, contra el meu botxí de la 3ª ronda, un dels jugadors del Club d´Escacs Sant Josep, en Tosses. En Xavi aviat va arrivar a un final de rei i peons, pero amb aventatge d´una peça menor per a ell, concretament un alfil blanc. Al final la peça de més va acabar sent definitiva per decantar el seu triomf final. Decididament, el premi al millor jugador local, és cosa de dos, entre el Xavi i jo, ja que només porta mig punt més que jo.

En Joan Ramon ho va tenir una mica més complicat, (també portava però les peces blanques, crec), ja que va tenir una lluita una mica díficil entre un alfil i un cavall contra una torre pel seu rival, però amb més peces també per part dels dos. No vaig veure el final de la partida, però no crec que degués ser molt fàcil. Al final, una molt treballada victória.

Pel que fa al capdavant de la classificació, també es cosa de dos. Vidarte i López Agustench mantenen el pols.

En definitiva, està tot molt obert i emocionant, i tot i que potser la xifra de participants es una mica petita, hi ha molta competitivitat, en pràcticament tots els taulers.

Pel que fa a la 7ª ronda em toca un rival molt superior en quant a punts elo i amb molta experiència també, com es tracta del Sergi Aparicio, un dels jugadors del club veí, el Masnou Casino. Intentaré jugar les meves cartes, potser fent alguns petits canvis en el meu estil de joc, e intentaré aconseguir com a mínim mig punt, encara que intentaré lluitar per obtenir el punt sencer, si puc clar. Si en la jornada d´avui puntués, seria un molt bon pas per intentar assegurar-me algun triomf final, (com el de millor jugador del tram de 1700 punts elo), ja que avui juguen entre ells dos rivals directes, com són en Josep Mª Domenech Vila, amb les peces blanques, contra en Rafael Frias Toribio. A veure si hi ha sort i fan taules els dos, ja que crec que seria el millor resultat per mi, sobretot si jo aconsegueixo algun punt.

Bé, fins la propera ronda. Espero i desitjo que tot em vagi bé, segons els meus plans.

Continuarà ................

P.D: també avui és el "darrer tren", per tal de poder jugar amb les peces i el tauler de fusta, que queda sempre molt més maco, etc........., a més a més de tenir una taula própia per a tú i el teu contrincant també.

Crónica de la 5ª ronda de l´Obert d´Alella.

La 5ª ronda de l´Obert d´Alella tampoc no va ser gaire positiva pels jugadors del nostre club. Jo vaig cometre un greu error a l´Obertura, quedant amb una peça menor menys, (un alfil blanc), sense cap mena de compensació, i poc desprès d´"arrossegar-me" una mica, vaig perdre, i vaig decidir abandonar, (intentant reservar forces per la duríssima partida que tinc avui; segurament hagués acabat perdent també, ja que el meu rival d´ahir, a més a més de jugar molt i molt bé, també és molt fort, resistent i persistent). En Xavi, que conduia les peces blanques, va perdre una partida contra el sempre rival molt fort, en Vladimir Zaiats, q va superar pels péls el control de temps, i que portava un peó de desaventatge, però finalment va acabar guanyant la seva partida, (així en Zaiats va guanyar a en Xavi, q crec q l´any passat va ser el seu "botxí").

En Joan Ramon es va imposar amb relativa facilitat a en Raúl García Pitarch, que es va deixar fer dos dobles de cavall i va acabar perdent les seves dues torres, i perdent poc desprès la seva partida.

Pel que fa al capdavant de la classificació, Vidarte i López Agustench continuen dominant la classificació i qualsevol dels dos es pot endur "el gat a l´aigua".

Per a la ronda d´avui tinc un altre "match ball" si vull optar a algun premi final, com ara quedar millor jugador local o millor del meu tram, (de 1700 elo), ja que em toca un rival directe, en Josep Mª Domenech Vila, que porta mig punt més que jo, i que no me n´he de refiar gens ni mica del seu elo, (1705), ni tampoc per la seva curta edat, ja que està fent un Campionat molt i molt bó aquest nano, jugant molt i molt bé, amb molt bones partides i també de molta duració. Resumint, que no serà un rival gens fàcil i que si vull endur-me el triomf final, tindré que treballar molt i molt, (d´altra banda, el meu rival vé amb força moral, ja que ahir va guanyar, amb les peces negres també, contra un rival superior en quant a punts elo, i que va ser un dels meus botxins de l´any passat, el sempre perillós Eduard Serentill). Tampoc té gaire importància que l´any passat també hagués guanyat al me jove rival, amb un altre Obertura, això si, amb la Bird. Intentaré buscar l´efecte "sorpresa" novament, tot i que el seu company de club, en Raúl, molt segurament l´haurà aconsellat, etc........., sobre el meu estil de joc a l´obertura, etc........., i potser l´efecte sorpresa que intento buscar no serà pas tan gran com jo voldria.

També és la meva darrera oportunitat si és que vull tenir alguna opció de jugar amb les peces de fusta, reservades fins al tauler 7, si no m´erro.

Bé, fins la propera crónica. Espero i desitjo poder-me anotar un nou triomf, o com a mal menor, aconseguir mig punt almenys.

Continuarà .................

Crónica de la 4ª ronda de l´Obert d´Alella.

En aquesta ronda, va haver-hi una sort "dispar" pels integrants del nostre club. Jo, vaig guanyar, per fi, amb les peces blanques, (vaig tornar a fer l´Obertura Larsen i el meu rival em va plantejar la variant de la Diagonal Oberta, amb 1 ..... d5), a en Raúl García Pitarch, del Club d´Escacs Mataró, un "vell" conegut i amic també, i asidu del nostre Torneig. Va ser una partida molt maca, emocionant i combativa, on en vaig imposar en el final. Em va costar molt de guanyar, la veritat, es que va ser molt díficil, tal com preveia, ja que avui dia no hi ha enemic fàcil, com molt ben diu el tópic futbolero, independentment dels punts elo que es tinguin. Bé, de moment porto 1,5/4 i puc optar a algun triomf final, com quedar millor del tram de 1700 o potser millor jugador local, qui sap, però en Xavi porta mig punt més que jo, i en principi pot quedar ell també millor jugador local, enlloc de jo.

En Xavi, en aquesta ronda, va perdre, amb les peces negres, contra un rival molt fort, tant en punts elo, com de força de joc. En Joan Ramon va tornar a perdre i per la 5ª ronda jugarà al darrer tauler contra el meu anterior rival, en Raúl. Tampoc ho tindrà gens fàcil, sobretot tenint en compte que anirà amb les peces negres, i que sempre es un petit desavantatge.

Pel que fa a mi, a la 5ª ronda em toca un dels meus "botxins", de fa ja alguns anys, on em va guanyar el meu rival, (superior a mi en quant a punts elo, i en teoria també, en quant a força de joc), i també conduint les peces blanques. Intentaré buscar l´efecte sorpresa, tot i que no crec que sigui tant, ja que intentaré plantejar la defensa que vaig fer l´altre cop, però introduint-hi alguns canvis que espero i desitjo que funcionin millor que les altres variants que vaig fer. En Xavi també ho tindrà una mica complicat, ja que té que jugar contra un "ós" molt dur, en Vladimir Zaiats, però conduint en Xavi les peces blanques, això si.

Pel que fa als primers llocs de la classificació, un grup nombrós de 5 jugadors, persegueixen a Vidarte i López Agustench, que porten només mig punt d´aventatge, (els dos). És a dir, que encara està tot molt obert i emocionant, cosa que es d´agrair, ja que afavoreix l´espectacle, etc........

Bé, fins la propera ronda. Espero i desitjo, almenys, obtenir mig puntet, ja que m´aniria molt i molt bé de cara a augmentar una miqueta el meu molt disminuit elo.

Continuarà ...............

Crónica de la 3ª ronda de l´Obert d´Alella.

En aquesta tercera ronda, no hi va haver sort, i vaig tornar a perdre. Aquest cop no va funcionar del tot bé la Defensa Alekhine, i em van acabar fent escac i mat. En Joan Ramon va tornar a perdre. En canvi, el Xavi va tornar a guanyar i es perfila com a guanyador del premi al millor jugador local.

Pel que fa al capdavant de la classificació, Vidarte i López Agustench es perfilen com a candidats per optar als triomfs finals.

Per a aquesta 4ª ronda em toca un "vell conegut", en Raúl García Pitarch, del Club d´Escacs Mataró, que ahir va fer unes molt meritóries taules contra un rival també fort, i sense cap mena de dube, no em posarà les coses gens fàcils per guanyar, (tampoc me he de confiar per la diferència de punts elo entre els dos, ja que com molt bé diu el tópic futbolero, "no hi ha enemic petit"). Intentaré buscar també l´efecte "sorpresa", com casi sempre faig.

Bé, fins la propera ronda, (espero i desitjo poder estrenar el meu "casillero").

Continuarà ...........

Crónica dels dos primers rounds de l´Open d´Alella 2008.

Ja ha començat el nostre Open d´Alella, (del 16 al 24 d´aquest mes d´Agost), i en primer lloc, s´ha de lamentar el descens nombrós de jugadors, sobretot del nostre club, ja que en principi només som dos, aquest mateix cronista i el nostre President i Capità, en Xavier Andiñach. També hem de comtar però amb en Joan Ramon, que a partir de la temporada que ve, en principi, serà un nou molt bon fixatge. La resta de jugadors no s´ha apuntat, soposo que per diversos motius, de vacances, treball, etc........, i no per motius bàsicament económics, o això vull pensar, (ja que aquest any la quota d´inscripció s´havia de pagar donat la molt reduida subvenció que va atorgar al nostre club l´Excelentíssim Ajuntament d´Alella, i degut al descens de participans, propiciat molt segurament perquè el nostre torneig coincideix alguns dies amb l´Internacional de Sants, que té molta tradició i "solera", etc..........).

Pel que fa a temes purament escaquístics, he de dir que el meu començament de torneig ha estat més o menys normalet. A la primera ronda, això si, amb les peces negres, vaig fer taules amb el meu botxí de l´any passat, (on portava les peces blanques), en Vladimir Zaiats, un dels asidus del nostre torneig. La veritat és que al final em vaig quedar amb un peó de mes i amb més temps de rellotge, però com no ho vaig veure clar i per evitar els nervis i les errades de final de partida, i considerant que la diferència de punts elo era molt superior al meu rival, vaig assegurar unes molt valuoses taules. La Defensa Alekhine que vaig tornar a plantejar, em va funcionar bastant bé i va complir el seu propósit de fer que el meu rival consumís molt temps de rellotge.

A la segona ronda, em va tocar un altre rival molt dur, i tot i que em vaig quedar amb una torre de ventatge, el meu rei va quedar en una possició molt delicada, i al final, el meu rival va sacrificar una torre i va quedar amb avantatge material, gràcies a una molt bonica combinació. En aquest cas, l´Obertura Larsen no va funcionar gaire bé, però tampoc tinc que "matar-la i enterrar-la", ja que la partida va ser molt bonica, (com em va dir en Xavi), i emocionant també.

De la resta de partides tinc que dir que a la primera ronda descansava en Xavi i que a la segona va anotar-se un molt bon triomf.

Pel que fa a en Joan Ramon, encara no ha estrenat el seu marcador, i que a la 2ª ronda li van fer un mat molt bonic, una molt preciosa combinació, el anomenat mat "de la coz", "de la mitja lluna", "àrab", "ofegat", etc........., té moltes diverses denominacions aquest mat on es sacrifica la Dama, i el rival té que menjar-se-la, (normalment de Torre, com va passar a la partida), i llavors, el contrari fa el mat amb un únic Cavall, aprofitant que el Rei enemic no té cap sortida ni defensa vàlida contra aquell escac i mat.

Per aquesta tercera ronda, em toca un rival en teoria més asequible que els demés, però com diu el tópic futbolero, "no hi ha enemic fàcil", i hauré d´anar, com sempre, amb molt de compte si vull anotar-me el triomf i mica en mica anar escalant possicions i pujar també una miqueta el meu molt disminuit elo. En aquesta tercera ronda no se si tornaré a repetir la Defensa Alekhine, si s´em dóna un altre cop la ocassió, o si provo de fer una Obertura una mica més combativa i arriscada també, com la Siciliana, encara no se però quina variant de tot aquest gran complex laberíntic sicilià.

Bé, fins la propera ronda.

Continuarà .................

P.D: a la 2ª ronda, el jugador Lluís Palau Pons va fer servir contra l´Eduard Serentill Tost, (una altre "cara coneguda" del nostre torneig), amb éxit, (al contrari que jo, tot i que vaig tenir la partida molt i molt bé i contra un rival molt dur i fort), la Obertura Larsen. Sembla que mica en mica, vaig "creant escola", xddd. No, fora conyes, molt segurament es deurà al fet de que a la molt prestigiosa i bona revista d´escacs Jaque, van aparèixer als mesos de Gener i Febrer d´aquest mateix any, dos articles molt bons del GM Walter Arencibia.