Crónica dels dos primers rounds de l´Open d´Alella 2008.

Ja ha començat el nostre Open d´Alella, (del 16 al 24 d´aquest mes d´Agost), i en primer lloc, s´ha de lamentar el descens nombrós de jugadors, sobretot del nostre club, ja que en principi només som dos, aquest mateix cronista i el nostre President i Capità, en Xavier Andiñach. També hem de comtar però amb en Joan Ramon, que a partir de la temporada que ve, en principi, serà un nou molt bon fixatge. La resta de jugadors no s´ha apuntat, soposo que per diversos motius, de vacances, treball, etc........, i no per motius bàsicament económics, o això vull pensar, (ja que aquest any la quota d´inscripció s´havia de pagar donat la molt reduida subvenció que va atorgar al nostre club l´Excelentíssim Ajuntament d´Alella, i degut al descens de participans, propiciat molt segurament perquè el nostre torneig coincideix alguns dies amb l´Internacional de Sants, que té molta tradició i "solera", etc..........).

Pel que fa a temes purament escaquístics, he de dir que el meu començament de torneig ha estat més o menys normalet. A la primera ronda, això si, amb les peces negres, vaig fer taules amb el meu botxí de l´any passat, (on portava les peces blanques), en Vladimir Zaiats, un dels asidus del nostre torneig. La veritat és que al final em vaig quedar amb un peó de mes i amb més temps de rellotge, però com no ho vaig veure clar i per evitar els nervis i les errades de final de partida, i considerant que la diferència de punts elo era molt superior al meu rival, vaig assegurar unes molt valuoses taules. La Defensa Alekhine que vaig tornar a plantejar, em va funcionar bastant bé i va complir el seu propósit de fer que el meu rival consumís molt temps de rellotge.

A la segona ronda, em va tocar un altre rival molt dur, i tot i que em vaig quedar amb una torre de ventatge, el meu rei va quedar en una possició molt delicada, i al final, el meu rival va sacrificar una torre i va quedar amb avantatge material, gràcies a una molt bonica combinació. En aquest cas, l´Obertura Larsen no va funcionar gaire bé, però tampoc tinc que "matar-la i enterrar-la", ja que la partida va ser molt bonica, (com em va dir en Xavi), i emocionant també.

De la resta de partides tinc que dir que a la primera ronda descansava en Xavi i que a la segona va anotar-se un molt bon triomf.

Pel que fa a en Joan Ramon, encara no ha estrenat el seu marcador, i que a la 2ª ronda li van fer un mat molt bonic, una molt preciosa combinació, el anomenat mat "de la coz", "de la mitja lluna", "àrab", "ofegat", etc........., té moltes diverses denominacions aquest mat on es sacrifica la Dama, i el rival té que menjar-se-la, (normalment de Torre, com va passar a la partida), i llavors, el contrari fa el mat amb un únic Cavall, aprofitant que el Rei enemic no té cap sortida ni defensa vàlida contra aquell escac i mat.

Per aquesta tercera ronda, em toca un rival en teoria més asequible que els demés, però com diu el tópic futbolero, "no hi ha enemic fàcil", i hauré d´anar, com sempre, amb molt de compte si vull anotar-me el triomf i mica en mica anar escalant possicions i pujar també una miqueta el meu molt disminuit elo. En aquesta tercera ronda no se si tornaré a repetir la Defensa Alekhine, si s´em dóna un altre cop la ocassió, o si provo de fer una Obertura una mica més combativa i arriscada també, com la Siciliana, encara no se però quina variant de tot aquest gran complex laberíntic sicilià.

Bé, fins la propera ronda.

Continuarà .................

P.D: a la 2ª ronda, el jugador Lluís Palau Pons va fer servir contra l´Eduard Serentill Tost, (una altre "cara coneguda" del nostre torneig), amb éxit, (al contrari que jo, tot i que vaig tenir la partida molt i molt bé i contra un rival molt dur i fort), la Obertura Larsen. Sembla que mica en mica, vaig "creant escola", xddd. No, fora conyes, molt segurament es deurà al fet de que a la molt prestigiosa i bona revista d´escacs Jaque, van aparèixer als mesos de Gener i Febrer d´aquest mateix any, dos articles molt bons del GM Walter Arencibia.