Crónica de la 6ª ronda de l´Obert d´Alella.

Ahir va ser una molt bona jornada pels jugadors del nostre club, jo que tant jo com en Xavi Andiñach, com el futur fixatge per l´any que ve, en Joan Ramon, ens vam anotar el triomf. Per part meva, vaig tornar a plantejar (amb les peces blanques) l´Obertura Larsen i el meu rival va caure en un molt greu error tàctic, ja desde l´Obertura mateix, on es va deixar una Torre neta, sense cap mena de compensació. No obstant, a la segona ronda, en la mateixa variant, el meu rival va aprofitar les meves imprecissions per atacar-me el rei i guanyar-me, (molt curiosament, en perdre ahir, aquell noi es va enfadar i es va retirar inexplicablement del torneig; potser es que ja no tenia cap opció per optar a algun premi final, qui sap, i també, perquè va perdre amb un rival inferior a ell en quant a punts elo). Aquesta vegada, però, tenia la lliço ben apresa i vaig capturar la torre casi inmediatament i no vaig deixar opció a que el meu rival desenvolupés les demes peces. Desprès, vaig treure l´alfil negre, amb el que havia menjat la torre enemiga, cap endarrera, per tal de col-laborar en la defensa del meu rei que estava una mica exposat. La resta va ser més o menys fàcil, ja que em vaig dedicar a cambiar les peces, concretament les dames, i desprès acabava guanyant una peça menor, un alfil o un cavall. El meu rival, va decidir, molt encertadament, abandonar inmediatament. Al final, un altre punt més al sac, i de moment estic mig punt per sobre d´un rival directe, per tal d´optar a un dels triomfs finals. Encara queden tres rondes però, i cal anar-hi amb molt de comte, ja que pot passar qualsevol cosa.

En Xavi també es va impossar més o menys amb relativa facilitat, amb les peces blanques, crec, contra el meu botxí de la 3ª ronda, un dels jugadors del Club d´Escacs Sant Josep, en Tosses. En Xavi aviat va arrivar a un final de rei i peons, pero amb aventatge d´una peça menor per a ell, concretament un alfil blanc. Al final la peça de més va acabar sent definitiva per decantar el seu triomf final. Decididament, el premi al millor jugador local, és cosa de dos, entre el Xavi i jo, ja que només porta mig punt més que jo.

En Joan Ramon ho va tenir una mica més complicat, (també portava però les peces blanques, crec), ja que va tenir una lluita una mica díficil entre un alfil i un cavall contra una torre pel seu rival, però amb més peces també per part dels dos. No vaig veure el final de la partida, però no crec que degués ser molt fàcil. Al final, una molt treballada victória.

Pel que fa al capdavant de la classificació, també es cosa de dos. Vidarte i López Agustench mantenen el pols.

En definitiva, està tot molt obert i emocionant, i tot i que potser la xifra de participants es una mica petita, hi ha molta competitivitat, en pràcticament tots els taulers.

Pel que fa a la 7ª ronda em toca un rival molt superior en quant a punts elo i amb molta experiència també, com es tracta del Sergi Aparicio, un dels jugadors del club veí, el Masnou Casino. Intentaré jugar les meves cartes, potser fent alguns petits canvis en el meu estil de joc, e intentaré aconseguir com a mínim mig punt, encara que intentaré lluitar per obtenir el punt sencer, si puc clar. Si en la jornada d´avui puntués, seria un molt bon pas per intentar assegurar-me algun triomf final, (com el de millor jugador del tram de 1700 punts elo), ja que avui juguen entre ells dos rivals directes, com són en Josep Mª Domenech Vila, amb les peces blanques, contra en Rafael Frias Toribio. A veure si hi ha sort i fan taules els dos, ja que crec que seria el millor resultat per mi, sobretot si jo aconsegueixo algun punt.

Bé, fins la propera ronda. Espero i desitjo que tot em vagi bé, segons els meus plans.

Continuarà ................

P.D: també avui és el "darrer tren", per tal de poder jugar amb les peces i el tauler de fusta, que queda sempre molt més maco, etc........., a més a més de tenir una taula própia per a tú i el teu contrincant també.