Crónica de la 5ª ronda de l´Obert d´Alella.

La 5ª ronda de l´Obert d´Alella tampoc no va ser gaire positiva pels jugadors del nostre club. Jo vaig cometre un greu error a l´Obertura, quedant amb una peça menor menys, (un alfil blanc), sense cap mena de compensació, i poc desprès d´"arrossegar-me" una mica, vaig perdre, i vaig decidir abandonar, (intentant reservar forces per la duríssima partida que tinc avui; segurament hagués acabat perdent també, ja que el meu rival d´ahir, a més a més de jugar molt i molt bé, també és molt fort, resistent i persistent). En Xavi, que conduia les peces blanques, va perdre una partida contra el sempre rival molt fort, en Vladimir Zaiats, q va superar pels péls el control de temps, i que portava un peó de desaventatge, però finalment va acabar guanyant la seva partida, (així en Zaiats va guanyar a en Xavi, q crec q l´any passat va ser el seu "botxí").

En Joan Ramon es va imposar amb relativa facilitat a en Raúl García Pitarch, que es va deixar fer dos dobles de cavall i va acabar perdent les seves dues torres, i perdent poc desprès la seva partida.

Pel que fa al capdavant de la classificació, Vidarte i López Agustench continuen dominant la classificació i qualsevol dels dos es pot endur "el gat a l´aigua".

Per a la ronda d´avui tinc un altre "match ball" si vull optar a algun premi final, com ara quedar millor jugador local o millor del meu tram, (de 1700 elo), ja que em toca un rival directe, en Josep Mª Domenech Vila, que porta mig punt més que jo, i que no me n´he de refiar gens ni mica del seu elo, (1705), ni tampoc per la seva curta edat, ja que està fent un Campionat molt i molt bó aquest nano, jugant molt i molt bé, amb molt bones partides i també de molta duració. Resumint, que no serà un rival gens fàcil i que si vull endur-me el triomf final, tindré que treballar molt i molt, (d´altra banda, el meu rival vé amb força moral, ja que ahir va guanyar, amb les peces negres també, contra un rival superior en quant a punts elo, i que va ser un dels meus botxins de l´any passat, el sempre perillós Eduard Serentill). Tampoc té gaire importància que l´any passat també hagués guanyat al me jove rival, amb un altre Obertura, això si, amb la Bird. Intentaré buscar l´efecte "sorpresa" novament, tot i que el seu company de club, en Raúl, molt segurament l´haurà aconsellat, etc........., sobre el meu estil de joc a l´obertura, etc........., i potser l´efecte sorpresa que intento buscar no serà pas tan gran com jo voldria.

També és la meva darrera oportunitat si és que vull tenir alguna opció de jugar amb les peces de fusta, reservades fins al tauler 7, si no m´erro.

Bé, fins la propera crónica. Espero i desitjo poder-me anotar un nou triomf, o com a mal menor, aconseguir mig punt almenys.

Continuarà .................