Balanç dels 2 primers rounds de l´Open d´Alella.

Ja han passat dues rondes desde l´inici d´aquest Open i hem de fer una valoració sobre com va. De moment, les coses no han anat gaire bé pels jugadors del Laetània Alella, ja que en la 1ª ronda ens van tocar pràcticament a tots, (menys al Xavier Andiñach, que no va ser aparellat, ja que erem imparells), els "ossos". Jo per la meva part, vaig provar de fer una Obertura nova, l´atac Barry-Hebden, crec que es diu, del Peó de Dama, però vaig quedar en pitjor possició davant la Defensa India de Dama que va fer el meu rival. Finalment casi em vaig deixar la calitat, i per evitar-ho vaig haver de sacrificar un alfil per un peó, sense cap mena de compensació.
Qui ho va tenir millor de nosaltres tres per aconseguir el punt va ser en Josep Ramon, que anava guanyant de torre neta, crec, però finalment es va deixar enxampar en una xarxa de mat imparable. Va ser una llàstima la seva partida, ja que crec que la tenia guanyada i davant d´un rival molt superior pel que fa als punts elo.

Pel que fa a la segona ronda, en Joan Ramon es va acabar imposant a un vell conegut nostre, el Raúl García Pitarch, que es el penúltim del rànking, pel que fa a l´elo. En Josep Ramon es va imposar a un 1700 i el Xavi també es va imposar a un altre 1700, però li va costar una mica més endur-se el punt. Jo per la meva part, vaig fer un error molt greu d´Obertura, i vaig quedar amb una peça menor de menys, (un cavall), i vaig anar resistint els atacs del meu rival. Tot i això, el final va estar una mica igualat, més que res perque vaig especular amb una entrega de la calitat en e3. Finalment vam arribar a un final de Dama amb tres peons, (el meu rival, que portava les peces blanques), contra torre, alfil i dos peons, (i doblegats a la columna g). Al final em van fer escac i mat, però la veritat es que el peó de més i passat de les blanques s´acabarien imposant, a més de que en teoria la Dama es més forta que la Torre i l´Alfil. Sigui com sigui, deixaré un temps "adormida" la meva Defensa predilecta contra el Peó de Dama, el Contragambit Budapest, ja que veig que no em funciona tant bé com abans, i miraré de buscar altres coses noves, i/o de fer una "migració a la meva infantesa". Un altre aspecte a destacar es la "sorpresa" que hi va haver en una partida entre dos jugadors del club d´escacs Cerdanyola Mataró. Es va imposar amb les peces negres, en Josep Mª Domenech Vila a Antoni Viñas Serra. Va ser una partida molt interessant, però aquest jove jugador es va acabar imposant, tot i tenir bastant menys elo que el seu rival. Pel que fa a les demés partides, no les vaig poder seguir gaire, però en el grup capdavanter els grans favorits van sumant tots els punts, i qui té més "chances" per endur-se el triomf final es el 1er jugador del rànking, el M.I Luis Rojas Keim. Pel que fa al trofeu de jugador més veterà, en Jaume Anguera Maestro es el principal favorit, encara que pot guanyar un altre trofeu si queda ben amunt a la classificacio final.

Pel que fa la 3ª ronda d´aquesta tarda, hi ha el primer duel "fratricida" entre el Xavier Andiñach i en Josep Ramon. Sense cap mena de dubte, serà una partida molt interessant, i també molt decisiva de cara a decidir qui serà el millor jugador local. A en Joan Ramon li ha tocat un rival molt dur i fort pel que fa no només a l´elo sino també en l´estil de joc. L´ha tocat un jugador veí, del Masnou Casino, el Palau. Per la meva part, a mi m´ha tocat un 1700 del club d´escac de Vallromanes. Avui intentaré sumar el punt per mirar d´anar remontant possicions, mica en mica, a la classificació final.

Per a aquesta ronda, s´han demanat alguns jugadors algun descans i/o bye, com ara en Raúl Garcia Pitarch.

P.D: intentaré anar pujant les meves partides, mica en mica, tot i que ara estaré lógicament entrenant-me a veure si puc inaugurar el meu "marcador".

Continuarà ..............

Previsions pel 6é Torneig Obert d´Alella.

Avui, día 13/08 del 2009 comença el nostre Torneig Obert d´Alella, en la seva sisena edició, si no recordo malament. De moment, som 53 inscrits, (alguns vells coneguts d´altres clubs i d´altres, nous companys, per exemple, del Club d´Escacs de Vallromanes, etc......), encara que potser serem una mica més, depenent si algú s´apunta "in extremis", a darrera hora.

Per aquesta edició el nivell és molt i molt fort, ja que a banda d´un M.I, (el nº 1 de série i cap del rànking), hi han diversos M.C, M.N i M.F, etc........

Jo per la meva part intentaré lluitar en la meva categoria per mirar d´aconseguir un dels premis finals que hi han, però natural i lógicament, miraré de quedar el millor del meu tram, (1800), o millor jugador local.

En aquest Torneig faré una mena de "migració" o retorn a la meva infantesa i miraré de tornar a fer servir les defenses que vaig fer servir més quan vaig començar a jugar a escacs, (allà pel voltant dels 8 anys), i a les que he anat recorrent "esporàdicament", alguna que altre vegada. Potser les defenses que faci servir es poden titllar de "tabliferes", però degut al molt fort nivell que hi ha, crec que es el més idoni i encertat també.

Quan porti les peces blanques, serà una mica més complicat, ja que intentaré posar en pràctica algunes noves idees, (que he provat molt poc i/o únicament en partides ràpides), tot i que no descarto pas fer servir algun cop, alguna Obertura "típica" del meu estil.

Bé, sigui com sigui, espero i desitjo que aquest Torneig vagi molt i molt bé, en general i principalment als 4 jugadors del Laetània Alella que participem. És a dir, aquest mateix cronista, el nostre President, el Xavi Andiñach, el Joan Ramon i en Josep Ramon.

D´altra banda, sembla ser que aquest any no tindrem cap "affaire" com els que van passar fa 1 o 2 anys, o almenys així ho esperem i desitjem també, que tot es desenvolupi en la més absoluta tranquilitat, etc.........

Continuarà ...........

Crónica de la Festa Major d´Alella 2009.

El día 2 d´Agost, Diumenge al matí es va organitzar un Torneig de partides ràpides, (de 7 minuts per jugador), d´escacs, (amb la col-laboració del Club d´Escacs Laetània Alella, i de l´Ajuntament d´Alella també), aprofitant que es celebrava la Festa Major d´Alella. El lloc era a la porxada del Mercat Municipal, al costat del kiosk d´Alella.

En aquesta ocassió vaig poder intervindre, ja que no participava en el SuperTorneig de Badalona, desprès de tot el merdé que va passar l´any passat, i vaig decidir evitar-me problemes.

Pel que fa a la meva actuació, he de dir que em va anar molt bé, (molt millor que la molt recent de Mataró, on hi va haber el Torneig de ràpides per equips), ja que em vaig quedar a només mig punt de classificar-me per les semifinals. En el meu grup, l´A, vaig fer 7,5 punts de 9 possibles, i vaig fer taules, amb blanques amb el 2on de grup, i vaig perdre amb el líder, el Xavier Andiñach, també amb les peces blanques jo. En general, aquest mini-torneig va anar prou bé a tots els jugadors del Laetània Alella, i principalment, a en Xavi Andiñach, a mi mateix, (em vaig quedar només a mig punt del 2on classificat de grup, és a dir, a les "portes" dels play offs), i també a en Josep Ramon i a en Joan Ramon, que també van conseguir molts punts, però es van quedar també allunyats dels play offs finals, a 1,5 punts, si no recordo malament.

Sigui com sigui, vam passar una estona molt agradable, vam trobar a vells coneguts i vam conéixer a nous també, i jo per la meva part, vaig provar algunes coses noves, tot i que també en vaig fer servir d´algunes línies antigues que vaig fer servir anteriorment amb més o menys éxit.

En aquest cop, però, tot i arribar a la final el Xavi, el seu "botxí" va ser un noi molt jove, (si no em falla la memória, em sembla que es diu Pantaleoni), crec que de la Lira, que jugava molt i molt bé, i al final va acabar sent un molt merescut guanyador del trofeu. Llàstima que no es quedés "a casa". Bé, potser l´any vinent, qui sap. S´ha de destacar però que aquest cop hi havien dos baixes molt importants del nostre club, i eren les del Sergi Collazo i sobretot, la d´en Manel Gardeñes, que si no recordo malament, va quedar Campió l´any passat. (Doncs no, tal com em recorda el Xavi Andiñach, va resultar ell el Campió i Sub-Campió el Sergi Collazo. Bé, jo em figurava que el Manel hauria quedat Campió, ja que era el jugador més fort pel que fa referència als punts elo).

En definitiva, va ser un molt bon entrenament de cara al proper Torneig d´Alella, on aquest any serà molt i molt complicat poder optar a algun dels triomfs finals. Una qüestió apart es el fet de que m´agradaria molt poder "colar-me" entre els taulers de més amunt, per poder jugar amb les peces de fusta, i també amb els "cracks" del Torneig.

Quan acabi el Torneig d´Alella, depenent de com estigui d´ànims, etc........, potser en jugaré un altre, a veure si així puc anar puixant una mica més el meu elo. M´agradaria molt poder participar al SuperTorneig de Sants, que diuen que està molt ben organitzat i es molt competitiu, etc.........

Bé, ens veíem al Torneig d´Alella, i sino, en un altre cita escaquística.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: malauradament no tinc cap foto d´aquest Torneig, ja que la meva càmara digital no va gaire bé. No obstant, si m´arriba alguna, ja la penjaré.

Crónica de les partides ràpides de Mataró, del día 25.

El día 25, a Mataró, aprofitant que es celebraven les festes majors de Mataró, el Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, va tornar a organitzar un Torneig de partides ràpides, per equips, format per 4 jugadors.

El nostre equip, el Laetània Alella, ja va participar l´any passat en aquest mateix Torneig i llavors vam fer un molt millor paper que ara. En la nostre defensa, s´ha de dir però que aquest cop teníem unes baixes molt importants, com ara la dels dos Xaviers, l´Andiñach i el Klimt, així com d´en Joan Ramon, que tenien altres compromisos i desafortunadament no van tornar a repetir, (de fet, el Xavi Andiñach i en Joan Ramon tenien un altre compromís escaquístic, ja que en aquests mateixos moments, es troben jugant el Torneig de la Lira, si no recordo malament). També, al darrer tauler vam tenir la baixa, (respecte l´any passat), de l´Alejandro, (en Kiwi).

En aquesta ocassió, el nostre equip, estava format, per rànquing d´elo, per: 1. Sergi Collazo; 2. Aquest mateix cronista, Llorenç Maza; 3. Emili de Miguel; i 4. El meu pare, Lorenzo Maza, (que no té fitxa com a jugador del Laetània). És a dir, que era un equip de "circumstàncies", ja que cap del jugador del nostre equip es especialista en les partides ràpides, i menys encara l´Emili i sobretot el meu pare, que degut al reglament peculiar de les ràpides, moltes vegades el van "enxampar", (no s´avisa de que et fan escac i si no mous el rei, perds la partida, per ser jugada il-legal; es curiós però, que si et menjes el rei ets tú qui perds la partida. El reglament de les partides ràpides, la veritat es que trobo que es molt liós i caótic). A mi també em va passar un cop però. Bé, de fet, crec que ens va passar a tots, com a mínim un cop.

Per la meva part, he de dir que no vaig obtenir tots els punts que m´hagués agradat, (tot i que aquest cop, en lloc de jugar al 3er o 4art tauler, em va tocar el 2on, però això no té que ser cap excusa, encara que els rivals tinguéssin molt més elo i fossin teóricament molt més forts, etc.......). En Sergi va ser qui va fer més punts del nostre equip, amb 4,5 punts, crec, (jo em vaig quedar amb 2,5, l´Emili amb 1, crec, i el meu pare, amb 0).

Aprofitant el que va dir en Sergi Collazo, per email, fent una petita crónica, la poso aquí al meu blog, perquè trobo que està molt i molt bé:

"El lloc està molt bé i diferent del que normalment veiem: a
l'aire lliure, prop de la platja i coberts per arbres moreres que ens
hagúessin protegit molt bé del sol en el cas de que n'hi hagués hagut. El
fet és que al final l'equip va estar composat per els dos Llorenç (pare i
fill), l'Emili i jo mateix. Penso que ens vam divertir força, vam fer 13
matx força emocionants. El nivell era molt, molt alt amb el que el resultat
final (últims) es pot considerar com anecdòtic donat que vam passar una bona
estona disfrutant dels escacs. A l'última ronda ens vam jugar l'última
posició amb el Cerdanyola B però vam caure 3-1 i no vam poder escapar del
"farolillo rojo" però penso, de veritat, que va se el de menys. Vam riure,
vam saludar vells companys, vam fer-ne de nous, en fi.. què més es pot
demanar!?".

Si, la veritat es que com diu el Sergi va estar tot molt bé. A més a més teníem el "bar-chiringuito" al costat, (que això també es molt important, xdddddd, sobretot en aquestes temperatures tan agobiants, etc......., de l´estiu), el bar "Margarit", crec que es deia, i si tenies sed o gana podies comprar-te un refresc o un gelat, etc........., per aliviar-te de la calor. Tot i això, com que no feia sol i teníem també la platjeta al costat, doncs la temperatura, la veritat es que era molt i molt agradable.

Bé, en tot cas va ser un molt bon entrenament per posar en pràctica diverses noves idees i repasar d´antigues també. Però en tot cas, per la meva part, tinc que posar-me les piles i començar-me a entrenar més fort per fer un paper "digne" a les ràpides de la Festa Major d´Alella, i sobretot, el que es més important, perque al nostre fort i dur Torneig pugui mantenir el meu elo o fins i tot pujar-lo una mica, (ja que els jugadors que venen darrera meu estàn apretant amb molta força, i d´altre banda, perque m´agradaria molt poder arribar a la barrera "psicológica" del voltant del 1900, etc..........).

Bé, ens veíem doncs Diumenge al matí. Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: molt curiosament, un jugador del club veí nostre, el Masnou, em va sortir amb l´Obertura Larsen, em va sorprendre i va acabar guanyant. M´agrada veure que vaig "creant escola", xddddddddddd No, fora conyes, la veritat es que a la magnífica revista d´escacs Jaque han sortit articles analitzant aquesta Obertura "estrambotica".

Crónica de les simultànies de Llavaneres.

El dia 19/07 del 2009, es va celebrar la Festa de Minerva a Llavaneres, i aprofitant la ocassió, al Casal de la Gent Gran, es van tornar a oferir unes simultànies d´escacs, que comptaven amb la participació del G.M Vicktor Moskalenko, (resident aquí a la província de Barcelona, desde ja fa alguns anys, i entre d´altres col-laboracions, col-labora amb la magnífica revista d´escacs Peón de Rey, i també en la desapareguda revista Sólo Teoria, que era molt i molt bona, amb totes les novetats teóriques dels Tornejos mundials més durs i forts d´escacs, com ara el Linares, per exemple, i amb molts bons anàlisis de variants teóriques de diverses Obertures, entre elles, la Defensa Francesa, on el G.M Moskalenko, que és un gran especialista, més d´un cop va exposar les seves molt interesants idees, etc......), que a més a més de ser un molt bon jugador, també es una persona molt simpàtica, amb qui es pot conversar tranquilament, etc...... Allà ens vam trobar a un company de club, en Manel Gardeñes, que finalment va aconseguir el primer premi dels adults, ja que segons va dir el G.M Moskalenko, va ser una partida molt igualada, etc......, (tot i que van haver d´altres partides que van durar més i van estar molt i molt igualades també; la veritat és que aquest any el nivell era molt i molt fort, i tal com va dir el G.M Moskalenko era molt díficil decidir qui es quedava amb o sense trofeu).

La meva partida no va ser gaire interessant, (en la meva defensa, tinc que dir que estava bastant cansat tant física com mentalment, ja que venia directament de fer unes "minivacances" a Lugo, i tampoc m´havia mirat pràcticament res d´escacs), ja que tot i que vaig quedar millor a l´Obertura, amb dos peons d´avantatge, em vaig quedar massa "taponat" darrera, i al final vaig acabar perdent. Vam jugar una Defensa Francesa, per "transposició", ja que inicialment em va sortir de Peó de Dama, (vaig estar temptat de fer el ContraGambit Budapest, però el G.M Moskalenko és un especialista en aquest Gambit, i també en la Defensa Francesa, però una mica més en el Budapest, i per això no em vaig atrevir a fer una Obertura tan arriscada, ja que no podia jugar amb el factor sorpresa a favor meu). Próximament intentaré penjar la partida, així com alguna que altre foto, (tot i que serà una mica díficil, ja que tenia la màquina digital una mica espatllada; la veritat és que no funciona gaire bé i tinc que fer un pensament i canviarme-la ja per una molt més moderna, etc.......).

En aquesta ocassió, (deu ser segurament per la crisi), el "piscolabis" que es va oferir a tots els participants, va ser molt més reduit que altres cops, i la entrega de premis de consolació als participants que no van recollir trofeu, va ser també més simbólic que mai, (una medalleta i prou). En fí, "algo es algo", que diuen.

Sigui com sigui, aquest va ser un bon rodatge per afrontar el nostre dur i fort Torneig d´Alella.

Us esperem allà. Fins aviat!!

P.D: per gentilesa d´en Jose Luis Monente, m´ha arribat una foto sobre aquestes simultànies. Tot seguit la penjo. Com podeu veure, em van "afectar" bastant els efectes del viatge a Lugo, i vaig agafar bastants quilets de més, xddddddddddd Potser m´arriba alguna foto més i la penjaré també. Actualització: un altre cop, gràcies a en Jose Luis, m´han arribat dues més sobre aquest certàmen. En una d´elles, es pot veure al fons, a en Manel Gardeñes, (porta la seva gorra característica), el nostre company de club i primer tauler del Laetània, i que va acabar en 1ª possició dels adults i s´en va endur el corresponent trofeu.

Crónica d´un català per Lugo.

Com ja vaig dir anteriorment, vaig anar amb part de la família, a Lugo, a visitar els meus padrins, i vam fer una mica de turisme, visitar i passejar per la muralla romana de Lugo, etc........ La veritat és que ens ho vam passar molt bé allà, ja que hi havien llocs molt bonics per visitar i es menja molt i molt bé. El que més ens va sorprendre, de llarg, és que cada vegada que demanes alguna cosa per beure, (ja sigui un café o una birra), et porten una o dos tapes. Si aneu per allà no deixeu de visitar aquests dos llocs, la Cafeteria Madrid i un lloc que li diuen A Tasca, (aquí és on molt segurament estiguin les millors tapes de Lugo). I per menjar molt i molt bé, tant en quantitat com en calitat, hi ha una braseria, que és diu Fonte do Rei. També un altre visita casi obligada és anar a un poblet molt proper a Lugo, Mondoñedo, on hi han unes tartes típiques molt i molt bones. De fet, en un dels locals on vam comprar les tartes hi havien personalitats catalanes, espanyoles i alguna que altre més, com ara el Rei, el Príncep, el mític ex-president, el Molt Honorable Jordi Pujol, en Julio Iglesias, en Felipe González, en Ramoncín, en Dalí, el Serrat, etc..........

També si aneu per Lugo o per altre lloc de Galícia, si us veieu amb prou forces, podeu provar les diferents classes d´aguardente, (orujo), que tenen, i sobretot, el blanc, és el més fort que tenen.

Deixant de banda les consideracions grastónomiques, passejant un dia per Lugo ens vam trobar un centre comercial que es diu Pazo de la Maza, (ho prometo, no té res a veure amb la meva família, he, he, he!!), i on surt també l´escut d´armes, etc......., tal com podeu veure a les fotos.

Al voltant de la plaça del centre a Lugo, es va celebrar també la Fira del Llibre Antic i d´Ocasió, i aquí vam trobar per un preu molt ecónomic un llibre antic, de un dels Grans Mestres de l´Antiguitat, com és en Philidor, creador de la defensa que porta el seu nom.

A més a més d´aquest llibre em vaig comprar altres llibres i una novela pol-liciaca en gallec, així com un diccionari galego-castelan, castelan-galego, per mirar d´aprendre aquesta bonica llengua també, (bé, de fet em vaig comprar també bastants diaris en gallec. És que sempre que vaig de vacances a algun lloc m´agrada mirar una mica la seva cultura, etc........ Recordo que una vegada quan vaig anar a l´institut de viatge pels Pirineus francesos, em vaig comprar una novel-la en francès, sobre el Zorro, aquest personatge emblemàtic i llegendari. També es cert que abans a la E.G.B, al "desaparegut" Col-legi "La Paz", vaig estudiar francès durant dos cursos si no recordo malament, i tinc també un diccionari francès-castellà, d´aquesta época, tot i que esta molt deterioridat i hauria de comprar-me un de nou, no pas llançar-lo, ja que té un valor sentimental per mi, ja que la editorial que feia aquests magníficis diccionaris, va "desaparèixer").

Sigui com sigui, aquest canvi d´aires em va venir molt i molt bé per desconectar de la rutina diària i afrontar amb garanties les properes cites escaquístiques. No obstant, no descarto gens fer un altre setmaneta de vacances, (al mes d´agost), quan acabi el nostre Torneig d´Alella. A mi m´agradaria molt anar per la Vall d´Aran, ja que diuen que tot allò es realment preciós, etc......... Però no se si anirem aquest any o ho deixarem per una mica més endavant, etc.......

Bé, fins aviat!!

Llorenç Maza.

Vacances del mes de Juliol.

Finalment el nostre equip va conservar la categoria. Podríem haver fet alguna cosa més, mirar d´optar al playoff d´ascens, etc......... Jo per la meva part, vaig deixar escapar alguna que altra victória "relativament fàcil", o com a mínim haver aconseguit taules, i em vaig quedar, ara no ho recordo gaire, sorry, en 5, 5 punts crec.

Bé, ara en el mes de Juliol farem "minivacances" de l´11 al 18, (me´n vaig a Lugo, amb els meus pares, a visitar als meus padrins; ens ho passarem molt bé allà ja que es menja també molt bé i hi han llocs realment maravellosos per visitar), i no estaré disponible de cara a les ràpides de Llavaneres. En tot cas, el día 19 al matí si que aniré a les simultànies on participarà el G.M Viktor Moskalenko. Aquesta serà una gran prova de foc de cara al nostre dur i fort torneig d´Alella, al mes d´Agost. Aquest any no participaré al supertorneig de Badalona, d´una banda pel que va passar l´any passat i de l´altre, perquè tindria molts problemes per mirar de mantenir i/o pujar una mica els meus punts aconseguits amb molt d´esforç al passat Campionat Territorial de Barcelona, Grup del Maresme i al Campionat de Catalunya per equips. Però molt segurament que em buscaré algun altre Torneig que estigui més o menys bé, (si pot ser a Grup únic millor que millor), com el nostre d´Alella.

Bé, ens veíem a Llavaneres i sino, més endavant, a les festes d´Alella, on també participaré en les ràpides que organitzarà el nostre Club i/o en el nostre Torneig.

Salut i força Laetània!!

Llorenç Maza.