Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pàgines

Etiquetes

Etiquetes

Reinaxença

Reinaxença

Seguidors

Blog per parlar bàsicament de temes d´escacs i de jocs de tauler relacionats, com ara el shogi, el go, etc......, i de molts diversos temes i gustos com ara musicals, cròniques de sèries de TV, de cinema, etc...., d´una mica de tot vaja. Bé, espero i desitjo que us agradi a tots i a totes. Llorenç Maza.

Arxiu del blog

El Blog de Catulo

Blog de catulo

catulo

sekai

Cercar en aquest blog

sekai

Entrada destacada

TERÀPIA DE SHOCK - "Sense Tu"

BAE I am very sorry. I need you.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Festes de Nadal, Any Nou i Reis.







Hola, què tal? Per mitjà del present missatge us vull desitjar unes molt Bones Festes de Nadal, Any Nou i de Reis també.

Jo per la part que em toca, em seguiré entrenant, clar que amb una mica menys d´
intensitat, degut a aquestes festes tan senyalades, etc........., però espero i desitjo almenys "mantenir la forma", i el dia 7 de gener del proper any, 2009, ja incrementaré més el meu entrenament, per tal de seguir sent útil a l´equip de cara al molt important i decissiu Campionat de Catalunya per equips, on jo crec, que podem fer un molt bon paper, la veritat.

Bé, doncs, que disfruteu i gaudiu també dels torrons, polvorons, etc......, amb moderació, així com de les begudes alcoholiques, sobretot si heu de conduir, clar.

Així doncs, ens tornem a retrobar el proper any, 2009.

Salut i força Laetània!!

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

divendres, 19 de desembre del 2008

Foto de la entrega de premis del Campionat Territorial de Barcelona 2008.


El passat Diumenge, (14-12-2008), per la tarda-nit, sobre les 19:45 hores, aproximadament, es van entregar tots els premis corresponents a tots els Grups del Campionat Territorial de Barcelona de 2008. El certàmen va coincidir amb el Memorial David García Ilundain. Va entregar tots els premis el President de la Federació Catalana d´Escacs, Toni Aiza, com podeu veure a les fotos.

He de dir que de tots els jugadors premiats al meu Grup, el del Maresme, vaig ser
l´únic en recollir el premi, ja que del meu Grup només estava un dels germans Maynat, (els dos van jugar el citat Memorial també), que es va retirar del Campionat, i obviament, no tenia cap dret a premi.

Adjunto no només la meva foto recollint els Premis, (el Trofeu i el Diploma).

Bé, ja només em falta desitjar-vos que passeu unes molt Bones Festes de Nadal, Any Nou, i Reis, ja que no se si coincidirem abans de aquestes Festes tan senyalades, etc........

En tot cas, en aquestes Festes hem de agafar moltissimes forces per descansar una mica i per preparar també el molt important i decissiu Campionat de Catalunya per equips, on jo crec, sincerament, que el nostre Club, el Laetània Alella, pot fer un molt bon paper. Jo per la meva part, intentaré fer el màxim de punts possibles per ajudar l´equip a estar el més amunt possible en la classificació final.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Crónica de les Simultànies de Llavaneres, del 30 de Novembre de 2008.







Com ja vaig dir en el meu anterior escrit, al Casal de la Gent Gran, de Llavaneres, el Gran Mestre, (G.M), d´escacs, en Viktor Moskalenko, va oferir una "2ª tanda" de simultànies, desprès de les que es van celebrar al mes d´Agost d´aquest mateix any.
En aquesta ocassió el nombre de participants va ser més o menys igual que la vegada anterior, o potser una mica menys, degut segurament a que ja ens trobem en un ambient més fred, etc.......

Per part del Laetània Alella, vaig participar jo, (i el meu pare també, tot i que no es jugador actiu), ja que el Divendres per la tarda, en veure a en Xavier Andiñach va dir que ho tenia molt complicat per anar-hi degut a que estava massa enfeinat amb la Universitat, etc........, però, en canvi, aquest cop, va participar també en José Luis Monente, que també va aguantar bastant a aquest G.M, en Moskalenko.

Tal com ens va dir en José Luis Monente, vam arribar una mica aviat i ja de pas, vam trobar-lo allà esmorzant amb uns amics que l´havien ajudat a prepar-ho tot una mica, i vam estar xerrant una mica amb ell i també el vam ajudar a col-locar els taulers i les peces per jugar, etc..........

Com podeu veure, també va participar en Néstor, un nen petit que viu a Masnou, molt a prop d´on visc jo i la meva família, (per això, vam quedar amb la família d´en Néstor de que el portariem allà, amb nosaltres), però que juga al club d´escacs de Sant Adrià, ja que el seu avi viu allà, i em sembla que també juga a escacs, etc..... Aquest nano juga molt i molt bé, i tal com ens va dir el Xavi el divendres, l´hauríem de fitxar pel Laetània. Sense cap mena de dubte seria un molt bon fixatge, i sobretot, de futur. D´altra banda, seria molt bó tenir una "base relativament gran" de jugadors molts joves, que pujen cada vegada més i més forts, per tal
d´assegurar el "futur" del nostre club.

Pel que fa al local de joc, he de dir que és molt agradable i realment s´hi està molt i molt bé. A més a més, el servei de bar-restaurant és realment extraordinari, (on per cert, em vaig pendre un café i un "crusan", acabat de fer, i el vaig compartir una mica però, amb el meu pare), i tot amb una excel-lent qualitat, (bé, de fet ens ho va comentar en Monente, i té tota la raó del món).

Més o menys per la meitat de les simultànies, es va oferir un "piscolabis" a tots els participants i els assistents també, i aquesta vegada, no va ser tant "nombrós" com l´anterior vegada, però tot va tornar a estar molt i molt bó. Molt segurament, la crisi que desde ja fa un temps va començar, es va accentuant mica en mica, i d´
altre banda, era ja el segon cop que es feien les simultànies, i el pressupost soposo que estaria una mica justet.

Anem per la crónica d´escacs propiament dita:

Començaré per en Néstor. En Néstor va començar ja d´entrada a "presentar batalla", i va fer una de les seves defenses predilectes contra el Peó de Rei. És tracta de la Defensa Siciliana, Variant del Drac Accelerat, però no va poder fer-ho, ja que a la 2ª jugada, el G.M Moskalenko li va plantejar la Variant Tancada contra la Siciliana, (2. Cc3). Va resistir força estona, (gairebé fins al final), però el G.M Moskalenko va guanyar-li la calitat, i mica en mica es va anar imposant fins que coronava dama. En Néstor no va tenir cap més remei que abandonar, ja que no tenia res a fer.
He de dir també que en Néstor, (que el tenia a un costat; a l´altre estava el meu pare), em va recomanar més d´una jugada a la meva partida i em va ajudar en certa forma. Abans de començar la seva partida, li vaig comentar al Néstor, mig en broma, mig en serio, que no fés la Defensa Francesa, ja que el G.M Moskalenko se la coneix tota a fons, i que plantejés la Defensa Caro-Khan, però em va contestar que no li agradava i que tampoc savia com jugar-la, i que per això feia sempre el mateix. Seria molt i molt bó però, que mica en mica anés ampliant el seu repertori, per no ser tan "evident", ni tampoc per a que els rivals et "cacin" l´estil de joc, etc...... Hauria d´haver-li comentat també a en Néstor que contra un rival més fort que tú en quant a punts elo, força de joc, experiència, etc......., (i amb moltissima més raó tenint un "monstre" com el G.M Moskalenko), cal variar una mica els teus esquemes defensius i no ser tan "arriscat" ni "agressiu" tampoc, utilitzant la Defensa Siciliana, que en teoria s´ha d´utilitzar quan vols lluitar per endur-te directament la victória i/o quan el teu rival és molt "inferior" a tú. Vull dir que per fer taules, la Defensa Siciliana no és l´Obertura més idonea. Obertures mes "tabliferes" són la Defensa Francesa, o fins i tot, la Caro-Khan, que són molt més sólides i segures, etc.........., (no tan arriscades, perilloses i agressives com la Siciliana, en totes les seves complexes variants, el anomenat "laberint sicilià", que a més a més, fa molt i molt díficil també el seu estudi, degut a l´inmens nombre de variants i subvariants, etc......). En tot cas, en defensa del Néstor, tinc que dir que encara és molt jove i que anirà descubrint tot això, mica en mica, a mida que es vagi fent més gran, agafi experiència i vegi que la Obertura que fa més o menys sempre no li funciona tant bé com esperava, etc......., i de ben segur que mica en mica anirà construint-se un molt bon repertori ampli i complert d´Obertures i Defenses, etc.........

Pel que fa al meu pare, he de dir que va aguantar menys, però que també va durar bastant, però el G.M Moskalenko va anar imposant la seva superclasse i va guanyar amb relativa facilitat, plantejant desde el començament de la partida la Obertura Anglesa.

Pel que fa a mi, he de dir que el G.M Moskalenko va sortir-me un altre cop de Peó de Rei, i que llavors, vaig tornar a plantejar la Defensa Alekhine, ja que encara no tenia preparat res de nou, (jo esperava que em sortís de Dama en aquesta ocassió i provar alguna cosa nova, com ara la Defensa Grunfeld, etc.......), i vaig tornar a fer la Defensa Alekhine, (molt segurament tinc que variar aquesta Defensa, que si,
m´ha donat en general molts bons resultats, però tinc que fer-ne altres de noves i/o fer d´altres més sólides i segures, o arriscades, com la Siciliana, la Francesa, o una de les defenses de la meva "infantesa", [quan jugava al Club d´escacs de Sant Andreu, on vaig començar la meva "carrera"], la Caro-Khan, a la que he recorregut en alguna que altre ocassió, sobretot en el meu anterior Club d´escacs, l´Ateneo Colon, i també l´he jugat més d´un cop sent ja jugador del Laetània Alella, en alguna que altre edició del nostre Open d´Agost, i he anat alternant la Francesa amb la Caro-Khan i la Siciliana, en molts diferents variants, com pràcticament també feia en les meves anteriors estades als altres Clubs d´Escacs on he jugat. De fet, aquestes tres Defenses formen part del meu repertori, i ara també, desde fa relativament poc temps, l´Alekhine. En aquest darrer cas té més mérit ja que és una Defensa molt més complexa que les altres, però molt i molt bona, crec jo, ja que té temes tàctics molt i molt bons; en qualsevol cas, la Defensa Alekhine, no la penso "matar ni enterrar", i algun que altre cop la tornaré a plantejar, més que res perquè penso jo que no se li fa justícia a aquesta Defensa del excelentíssim ex-Campió Mundial Alekhine. De fet, una de les raons perquè la vaig començar a fer servir es aquesta, a més a més de que en el meu anterior club d´escacs, el Colon, em vaig proposar fer-la servir algun cop, però no ho vaig arribar a fer mai, com feia un antic company de club), i aquesta vegada, el G.M Moskalenko em va fer un altre variant, en teoria molt més tranquila, com em va comentar, i em vaig veure una mica sorprés. Vaig intentar buscar les meves "chances", però malauradament per a mi, no les vaig poder materialitzar, i el G.M Moskalenko es va acabar imposant, (bé, almenys tinc el petit cónsol de que el G.M Moskalenko es va "carregar" a tots els adults, i que jo vaig ser el penúltim en abandonar. És a dir, que vaig durar molt més que l´anterior cop, al mes d´agost). Abans de començar la meva partida, em Néstor em va comentar mig en conya, mig en serio que plantejés la Defensa Francesa, però jo li vaig dir que no, ja que en aquesta Defensa sobretot, el G.M Moskalenko és un dels millors especialistes mundials, a més a més de que és una peça bàsica del seu inmens repertori, etc......

Pel que fa als premis finals, però, he de dir que tot i ser un dels jugadors que més va durar, (i soposo que perquè el G.M Moskalenko ens va "tombar" a tots), els premis van ser per les partides més disputades e igualades, (però és si més no, curiós, que el noi que va acabar darrer, en perdre, que va jugar una partida molt i molt disputada, va entrar en una mena de sorteig amb un altre noi, i que la sort el va afavorir), i no vaig tenir trofeu.

Diferent és el cas d´en Néstor. En Néstor, que va ser un dels jugadors infantils que més va durar, també va entrar en un sorteig amb una altre nena petita, que també va durar molt i molt, (tot i que el G.M Moskalenko tenia una variant de mat forçada, en "relativament" molt poques jugades, però que malauradament, soposo jo, que no va veure; no vull ser malpensat i creure que hi havien altres motius "ocults" per fer durar la partida d´aquesta nena). Sigui com sigui, en aquest cas, la sort va afavorir a en Néstor i va tenir doncs, dret a trofeu. (El primer lloc, va ser per un nano del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, que va jugar el nostre passat Torneig
d´Alella, celebrat al mes d´Agost. El nano crec que és diu Josep Maria Domenech Vila, un jugador, per cert, també molt habitual del nostre Torneig estiuenc. Va recollir el trofeu del 1er classificat, ja que va ser l´únic jugador que va fer taules amb el G.M Moskalenko, i segons va dir ell, "casi el guanya". No obstant, he de dir que en aquesta ocassió també hi va haver certa pol-lémica, ja que com em va dir el meu pare, el G.M Moskalenko li podia haver fet un "doblet" de cavall, però en tocar-li jugar, li va dir que tirés endarrera la seva jugada i que s´ho pensés molt més bé, i llavors el nano va rectificar i va remontar. Bé, tampoc vull ser malpensat i vull creure que amb els nanos en general, el G.M Moskalenko va ser una mica més "benevolent", etc...........; però amb en Néstor, en guanyar-li la calitat, no ho va ser tant, per cert .........).

Bé, almenys pel que fa a mi, (no és pot pretendre guanyar sempre, i de tant en tant, cal "tocar de peus a terra", desprès d´aconseguir la "glória" al recentment jugat Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, i guanyar massa, de premis, trofeus, etc......, et pot donar una sensació molt falsa de ser invulnerable, molt bon jugador, etc......., i aquest excés de confiança pot resultar fatal de cara a futures proves "oficials", etc....), ja em dono per completament satisfet amb el meu petit obsequi-récord, com en l´anterior cop, i en tenir la partida signada pel G.M Moskalenko, així com el seu darrer llibre en castellà, que li vam comprar, (sobretot, estic realment molt orgullós i satisfet de tenir aquest llibre, com ara diré, i el guardaré com un veritable tresor, juntament amb els demés llibres que tinc signats per altres G.M´S, com són en Kasparov i Shirov). És tracta d´un llibre realment molt i molt bó sobre la Defensa Francesa, (en la qual és un auténtic especialista el G.M Moskalenko, així com en el Contragambit Budapest també). Vaig fer que em signés el llibre i que em posés una dedicatoria també, (no vaig ser
l´únic, ja que, entre d´altres, aquell nano que va guanyar, en Domenech Vila, també va fer el mateix; malauradament, en Néstor no tenia diners per comprar-lo, i jo i el meu pare, tampoc no anavem gaire "sobrats" per fer-li un "petit préstec"). Sense cap mena de dubte, aquest llibre em vindrà molt i molt bé, ja que encara que tinc
d´altres llibres (a banda de revistes on també hi dediquen articles a la Defensa Francesa) monogràfics i d´altres on es tracten les múltiples idees i variants de la Defensa Francesa, aquest llibre del G.M Moskalenko, al ser el darrer en sortir, deu contenir el "darrer crit" sobre aquesta molt sólida i prestigiosa Defensa, que,
d´altra banda, he de dir que forma part del meu repertori també, sense cap mena de dubte.

Bé, tot seguit exposo la meva partida i també les fotos sobre aquesta grandissima cita:

- Blanques: G.M Viktor Moskalenko - Negres: Llorenç Maza Navarro, (1.788, Laetània Alella):

1. e4 - Cf6, (com ja he dit anteriorment, torno a repetir plantejament amb la Defensa Alekhine, ja que malauradament, no vaig tenir prou temps per prepar-me alguna altre cosa "nova"); 2. d3, (una jugada molt més tranquila, o això sembla, en principi, tal com em va comentar el G.M Moskalenko, en fer-la; va fer aquesta jugada pràcticament de seguida, no com en l´anterior cop, al mes d´Agost. L´efecte sorpresa que volia buscar no va donar el seu fruit. El G.M Moskalenko, sense cap mena de dubte, "havia fet molt i molt bé els deures"), - e5?!, (potser és molt millor fer cas a el que diu la teoria i continuar aquí amb 2....... d5; 3. e5 - Cd7, etc......., però com era una resposta que no m´esperava, i ja que anteriorment, vaig tenir una molt mala experiència amb aquesta variant, vaig decidir canviar una mica); 3. f4!!, (una jugada molt i molt forta; el G.M Moskalenko decideix plantejar "batalla" desde ben aviat ja), - exf4??, (en Néstor em va comentar que ell no hagués fet aquesta jugada, ja que al tornar a menjar, el blanc desenvolupa molt fàcilment
l´alfil de caselles negres, a més a més, de que també està molt ben ubicat a la casella f4); 4. Axf4!! - d6?!, (aquesta jugada la trobo una mica dubtosa, com a mínim); 5. Cf3 - Ae7; 6. Ae2 - 0-0; 7.0-0 - c6; 8. Rh1, (aquesta jugada preveu la jugada del negre 8......... Db6+!!, i 9.........Dxb2!!), - Db6; 9. Cbd2 - Ace6, (ara crec que seria molt i molt dolent fer 9........ Dxb2??); 10. b3 - Cg4?!; 11. De1, (el negre amenaça amb fer 11........ Cf2!!, guanyant com a mínim la calitat), Ce3?!; 12. Axe3, (pràcticament forçada, ja que sino, s´amenaçaria amb fer un doblet, amb el cavall, amb 12.......... Cxc2!!, a banda de que la torre de f1 també esta "tocada"), Dxe3; 13. d4!!, (mirant d´"atrapar" la meva dama, i sense deixar-li cap mena de sortida), Ae7f6; 14. Cc4, (aquesta jugada és totalment conseqüent amb l´anterior), Ae6xc4, (crec que aquesta jugada és casi forçada pel negre); 15. Axc4 - Dxe1??, (aquí crec que era molt millor guanyar un peó amb 15........Axd4?!, ja que desprès de 16. Dxe3 - Axe3; 17. Tae1 - Ah6?!, [i no 17......... Ab6??, per exemple, ja que vindria 18. Cg5!!, recuperant el peó amb claríssima ventatge], sembla que no hi ha perill evident pel negre; d´altra banda, 16. Cxd4 - Dxd4, sembla que no és gaire bó pel blanc tampoc); 16. Taxe1 - Cd7??, (aquest és un molt greu error, crec jo, ja que molt segurament deuen haver millor jugades, com ara 16...... b5!!, per exemple, obligant a retrocedir al sempre perillós alfil de caselles blanques ubicat a la casella c4; en defensa meva, tinc que dir que vaig fer la jugada "al toc", pràcticament sense meditar-ne gaire les conseqüències, i em vaig equivocar. El que volia era desenvolupar el meu cavall, però de ben segur que no era el moment idoni per fer-ho); 17. e5!! - d5?!, (aquesta jugada sembla interessant, tal com em va comentar el Néstor, ja que les alternatives 17...... dxe5?!, per exemple, es "castiga" amb 18. dxe5!! - Ae7, [pràcticament és una jugada forçada], i 19. e6!!, sembla que és molt i molt fort; queda molt clar també que fer directament 17.......Ae7??, és "castiga" igualment amb 18. e6!!, que sembla ser que és totalment definitiu i guanyador també); 18. exf6!!, (a partir d´aquí ja, la partida ja no té massa história, ja que el blanc queda en situació molt millor i es simple i purament qüestió de técnica, que acabi guanyant), dxc4; 19. fxg7!!, ("foradant" totalment el meu enroc), - Rxg7; 20. Te7!!, (aquesta jugada és molt més forta que fer directament 20. bxc4??, que seria un molt greu error tàctic, ja que la torre dominarà completament la 7ª línea, a banda de guanyar com a mínim un peó enemic, el negre de b7), - Cf6??, (potser és millor fer aquí 20...... Cb6?!, però en qualsevol cas, el blanc seguiria amb molt de ventatge); 21. Txb7 - cxb3; 22. axb3 - Tfb8; 23. Txb8 - Txb8; 24. Ce5 - Tc8; 25. g4!! - Tc7, (pràcticament són tot jugades forçades, ja que si altre jugada, vindria 26. g5!! i posteriorment, 27. Txf7+!!, que seria totalment demolidor); 26. c4 - Ce4, (intentava recuperar el peó de desaventatge, sense cap mena de sort ni éxit tampoc); 27. Te1 - Cd2; 28. Te3 - Te7?!, (intentava fer desesperadament 29....... f6!!, però malauradament no ho vaig poder fer; a considerar eren 28...... Tb7?! o 28...... c5?!, però la ventatge i la iniciativa també, són del blanc); 29. Td3 - f6?!, (aquí m´era molt díficil ja trobar una jugada més o menys bona); 30. Txd2 - fxe5; 31. dxe5!! - Txe5?!; 32. Td7+!! - Rg6; 33. Txa7!! - Te1+; 34. Rg2 - Te2+; 35. Rg3 - Te3+, (recupero un peó si, però el blanc segueix tenint totes les "butlletes" per guanyar); 36. Rf4 - Txb3; 37. Tc7??, (37. Ta6!! em sembla que guanya ja directament el peó de c6 i decideix totalment la "lluita"), - Tb6; 38. h4 - h6??, (38....... h5?! no sembla gaire millor jugada, per la réplica 39. g5!!, però potser allarga una miqueta l´"agonia"; en tot cas, el rei blanc tindria via lliure a la casella d6 i acabaria totalment per decidir la partida); 39. h5+!! - Rf6; 40. Ta7!!, (ara si que la partida està totalment decidida i no mereix cap mena més de comentari, ja que les jugades "parlen per si soles"), Tb1; 41. Txh6+ - Rg7; 42. Txc6 - Tf1+; 43. Rg5 - Tf7; 44. c5 - Td7; 45. Td6 - Te7; 46. c6 - Te5+; 47. Rf4 - Tc5; 48. g5 - Tc4+; 49. Re3 - Tc3+; 50. Re4 - Tc1; 51. Td7+ - Rg8; 52. c7 - Te1+; 53. Rf5 - Tf1+; 54. Rg6 - Tf8; 55. Td8, i aquí, finalment vaig decidir no "arrossegar-me" més i abandonar la partida, ja que no tenia res a fer. 1-0

En qualsevol cas, he de dir que vaig durar molt més que l´anterior cop, al mes
d´Agost, on el G.M Moskalenko, em va "tombar" amb relativa facilitat, potser amb massa. Jo em pensava que en ser el penúltim en acabar tindria dret com a mínim a recollir el trofeu al 2on classificat, però en Monente va dir que no necessàriament
s´havien de donar els trofeus als que duréssin més, sino als que digués el G.M Moskalenko. Arran d´aquí, el G.M Moskalenko va considerar les partides que va trobar molt més disputades, etc......, i va optar per donar els trofeus seguint aquest criteri, (molt segurament perquè pràcticament ens va guanyar a tots, pel que fa als adults, i cap va fer taules, i no es va poder assegurar el premi així), i en alguns casos, amb uns sorteijos. Pel que fa a l´anterior edició, he de dir però, que em sembla que van recollir trofeus els que van durar més i/o van fer taules amb ell, independenment de si la partida havia estat molt combativa o no, etc...... Sigui com sigui, pel que fa al meu cas, no hi ha cap mena d´ excusa, ja que si com a mínim hagués fet taules amb el G.M Moskalenko, hagués tingut el dret a recollir un trofeu, encara que fós al del 2on classificat, sense cap mena d´história pel que fa a sorteijos, etc......

(És realment molt estrany però que, com em va dir el meu pare, un dels adults que va guanyar trofeu, ara no m´en recordo si el del 1er o el del 2on classificat, sorry, era un dels fills d´una "concejal" de l´Ajuntament d´allà, de Llavaneres, que patrocinava tot allò, etc...... A lo millor si que és realment cert que juga molt i molt bé, etc......., però també és molt cert, que estava "flanquejat" per grans jugadors d´escacs de diversos clubs, que malauradament, com jo, tampoc van recollir trofeu; d´altra banda, els nens que més van durar, en Néstor i una nena petita, van ser els que més van durar, però tampoc van plantejar gaires dificultats al G.M Moskalenko, tota la veritat sigui dita, i van entrar en el sorteig per decidir qui
s´emportava el trofeu).

Sigui com sigui, l´any que vé aniré molt més preparat a la cita, i en cas de que el G.M Moskalenko em surti de Peó de Rei faré una Defensa molt solvent, sólida i rocosa, com ara la Caro-Khan, o fins i tot, la Francesa, tot i que en aquesta darrera és un veritable especialista, (bé, però en general, el G.M Moskalenko és un gran especialista en totes les Obertures, ja que per alguna cosa ell és un G.M, i jo, ni de conya arribaré tan lluny on ha arribat ell). Sense cap mena de dubte, en Moskalenko s´havia preparat molt i molt bé contra l´
Alekhine, en algun moment previ, i la "sorpresa", ja no devia ser tan gran com en
l´altre cop, al mes d´Agost. La prova irrefutable de tot això que dic és que al mes
d´Agost va estar rumiant diverses vegades a veure quines jugades d´obertura feia, però aquest cop les va fer molt més ràpid, i a més a més, sense "vacil-lar" gens ni mica.

I si em surt de Peó de Dama i/o d´Anglesa (1.c4), miraré de fer la Defensa o Variant Capablanca, del Gambit de Dama Refusat, que també és un "muy duro escollo".

A veure si així amb una mica de sort puc endur-me algun trofeu al "surró". Per cert, tinc que dir que aquesta vegada, els trofeus van ser diferents als de la 1ª edició, del mes d´Agost. Pel meu gust particular, aquests eren una millors, més macos, etc......, però està molt i molt clar que tots els trofeus són excel-lents i com més en rebem, doncs molt millor.

Ara, pel que fa a mi, la meva darrera cita escaquística de l´any, es produirà a les Cotxeres de Sants, 79, el dia 14, sobre les 19:45 hores de la tarda-nit, on
s´entregaràn tots els trofeus i premis en metàl-lic (quan s´acabi el XVII Torneig Internacional d´Escacs, "Memorial David García Ilundáin, 2008"; es un Campionat de partides ràpides, de 20 minuts de temps per a cada jugador) relatius a tots els Grups de l´Obert Territorial de Barcelona, on per cert, vaig tenir la "inmensa sort" de tornar a quedar 2on del Grup del Maresme, com fa 2 anys també, però aquesta vegada amb molt més valor i merit, ja que el nivel general de tots els participants era excel-lentíssim, i pràcticament no hi va haver cap "rival molt débil".

Bé, així doncs, espero i desitjo que us hagin agradat, no només aquesta crónica i la meva partida davant el G.M Moskalenko, sino també les anteriors que he anat passant, del mencionat Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, així com dels petits i molt modestos anàlisis que he anat fent, etc.........

Salut i força Laetània!!

dijous, 27 de novembre del 2008

Simultànies d´escacs, a Llavaneres, el Diumenge 30 de Novembre.

Aquest proper Diumenge, el Gran Mestre (G.M) d´escacs, en Viktor Moskalenko, (que té la seva residència aquí en un poble de la costa de Barcelona, crec), torna a oferir unes simultànies, (desprès de les que va fer al mes d´agost d´aquest mateix any), al Casal de la Gent Gran, de Llavaneres. La cita és a les 10:00 hores del matí, tot i que en José Luis Monente va avisar (als jugadors del Laetània Alella), que miréssim
d´arribar una mica aviat, soposo que per si de cas hi va molta gent a la cita, (que és el que succeirà amb tota probabilitat, ja que no tots els dies és té la ocassió de jugar contra un G.M que és dels millors del panorama internacional d´escacs), doncs perquè no ens quedem sense plaça per jugar contra aquest G.M, etc........

Torno a repetir que en Viktor Moskalenko, a més a més de ser un excel-lentíssim jugador d´escacs, és millor persona, ja que es molt simpàtic, educat i amable també. Vull dir que és una persona molt propera.

Hi haurà, (com l´altre vegada), un obsequi-récord per a tots els participants, i els jugadors que aguantin més, (que facin taules com a mínim, o potser, que puguin guanyar, qui sap), doncs tindràn dret a recollir un trofeu, (dos pels adults i dos pels "nanos"). En l´anterior edició, degut a que va aguantar fins al final, el nostre Capità i President, en Xavier Andiñach va recollir el trofeu, (el que
l´acreditava com a nº 1), i aquesta vegada, és també el màxim favorit per tornar a repetir aquest triomf.
Jo per la meva part, intentaré aguantar tot el que pugui, per mirar de treure com a mínim unes taules i a veure si puc endur-me algun trofeu, (tot i que serà molt i molt complicat, ja que el G.M Viktor Moskalenko és especialista en pràcticament totes les Obertures, però molt especialment en dues que m´agraden molt a mi també i que he fet servir molts cops, com ara són la Defensa Francesa i el Contragambit Budapest; d´altra banda, si torno a repetir la mateixa defensa que l´anterior cop,
l´Alekhine, de ben segur que aquesta vegada la "sorpresa" no serà tan gran, ja que se l´haurà analitzat a fons, etc.....; de ben segur que tinc que buscar-me alguna altre cosa nova, alguna "sorpresa" d´Obertura, a veure si em funciona més o menys bé), ja que això sempre fa moltíssima il-lussió, etc......, a més a més de que seria una "injecció" de moral molt i molt forta també.

Pel que fa al número de participants del Laetània Alella, anirem en principi, jo, el meu pare, (tot i que no és jugador actiu), i en Xavier Andiñach. Però estaria molt i molt bé que s´apuntés algun company i amic més. És una ocassió realment única per fer un molt bon entrenament d´escacs i per apendre "coses" també.

Al finalitzar aquestes simultànies, (com va passar també l´altre cop), s´oferirà un petit "piscolabis" a tots els assistents. La veritat és que molt segurament tot tornarà a estar realment deliciós.

D´altra banda, per la meva part, intentaré comprar el darrer llibre en castellà d´en Viktor Moskalenko, que tracta sobre la sempre sólida i ferma Defensa Francesa, (a veure si amb sort porta algun exemplar Diumenge), i que m´el signi, ja que seria molt i molt valuós, i el guardaria com un tresor, (units als que ja tinc, de llibres signats, pels GM´s Gary Kasparov, l´indiscutible number one mundial, fins la seva retirada, i pel GM nacionalitzat espanyol, Alexei Shirov, que te també un estil de joc molt agresiu i combatiu, pràcticament anant sempre a l´atac i fent molt boniques i espectulars combinacions i sacrificis de peces, etc.....)

Bé, doncs, ens veíem allà.

Fins aviat!!

P.D: próximament intentaré pujar la crónica i la meva partida davant el G.M Viktor Moskalenko.

Crónica final de l´Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme.

Abans de començar aquesta ronda final, (la 8ena), i abans de que es produís el sorteig dels aparellaments finals, (publicats el Dimecres a la tarda, a la pàgina web de la Federació Catalana d´Escacs; F.C.D.E), estava molt desanimat, ja que havia consultat indirectament, sense ser del tot explícit, amb la F.C.D.E, tot aquest tema sobre el de les taules adoptades de mutu acord, i vaig veure que lamentablement, no es podia fer res, tot i que el comportament d´aquells dos nois del Cirera, en Samuel Maña i en Javier Magre, no va ser gens étic, (ni tampoc esportiu, crec jo), poc net, etc........., (podria estar-me tota la estona possant molts adjectius sobre això, però com ja es aigua passada i finalment no em va afectar gaire, prefereixo "mossegar-me la llengua").

Com deia en la meva anterior crónica, tenia el gran temor de que em toqués jugar contra en Javier Magre, del Club d´Escacs Cirera, i amb les peces negres, a més a més, (fet que sigui una mica més díficil guanyar la partida, tot i que a mi m´agrada una mica més jugar amb les peces negres, tot i que amb les peces blanques també
m´agrada molt, per provar "sorpreses" sobre el tauler, com pràcticament totes les que vaig fer en aquest Campionat), mentres que a en Samuel Maña li tocaria, en principi, un rival relativament fàcil per guanyar-lo.

Estava considerant molt seriosament la possibilitat de demanar-me un bye y no ser aparellat per aquesta darrera ronda, ja que creia que així puntuaria, (no se si mig o un punt), però no, en cas d´haver-lo demanat, no hauria puntuat. En qualsevol cas, tinc que agrair al meu amic i company de club, el Sergi Collazo, el haver-me donat ànims per afrontar aquesta darrera ronda, amb totes les garanties. Moltissimes gràcies pels teus ànims i suport, Sergi.

Però els plans no van sortir com esperaven els dos jugadors del Cirera, (en Javier Magre i en Samuel Maña), ja que a en Javier Magre li va tocar jugar contra en Borja Bartolome, (dic això, perquè penso, que amb molta probabilitat, en Javier Magre
s´esperava jugar, amb les peces blanques, contra mi, i es pensava que em guanyaria, i que al seu company, en Samuel Maña, li tocaria un rival més o menys "débil", i molt segurament, s´estarien "refregant-se les mans", davant aquesta excel-lent oportunitat, cosa que seria el normal, que em guanyés en Javier Magre, perquè té moltissima més puntuació elo que jo, força de joc, i experiència també, i en Samuel Maña també segurament pensaria que li tocaria un rival en teoria més débil, ja que havia jugat amb tots els forts, i podia tocar-li tranquilament un rival molt més assequible, com ara el nen, en Néstor, i molt segurament l´hagués guanyat, bàsicament per tenir més experiència que ell, etc.....), mentres que jo jugava, i amb les peces blanques, contra en Samuel Maña. La veritat és que va ser una gran sorpresa el veure que jugava la decisiva ronda final davant en Samuel Maña, i a més a més, amb les peces blanques, que sempre és un petit avantatge, el sortir primer. (La veritat és que quan vaig fer aquella consulta a la F.C.D.E vaig comentar, no amb gaire esperança, tota la veritat sigui dita, que a veure si em tocava un rival més o menys asequible, per mirar
d´assegurar la meva segona plaça. I la veritat és que finalment es va produir el petit gran "miracle", per a mi).

D´altra banda, l´Oriol Fernández jugava contra el Xavier Andiñach. I el líder, en Moreno Gelabert, tenia en principi, una partida molt "plàcida" i tranquila, etc........, davant en Raúl García Pitarch.

Molt curiosament, el líder no es va presentar a la seva partida, i va guanyar en Raúl per incompareixença, i en Javier Magre, s´imposava amb relativa facilitat a en Borja, (que era el normal, ja que tenia moltissima més puntuació elo que ell, força de joc, però sobretot, més experiència en torneijos "seriosos"). Malauradament, el nostre company i amic, en Xavier Andiñach, no es va poder imposar en la partida que disputava contra l´Oriol Fernández, (que anava amb les peces blanques). Va ser una partida molt i molt disputada, fins al final, però per mala sort, el Xavi va perdre i no va poder assegurar-se el 4art lloc a la classificació general, (com ara fa 2 anys també), ja que tenia millors desempats que en Javier Magre, (i a en Samuel Maña també). Al final, el Xavi va quedar en 5é lloc, i va quedar fora dels premis finals. Una molt mala sort, sens dubte. Bé, almenys el Xavi té l´honor, el consol, etc........, d´haver fet taules amb el Campió, en Moreno Gelabert, i de haver-me guanyat a mi, que he quedat 2on, finalment, (molt curiosament, en Xavi també com ara fa dos anys en aquest mateix torneig, va fer taules amb el jugador que va quedar Campió, però per mala sort, no va poder guanyar tampoc).

Pel que fa a la meva partida, he de dir que de poc que el meu rival no força unes taules per escac continu, o es queda amb un peó de ventatge, i sense tenir cap mena de compensació jo. No veia gens clar si podia guanyar la meva partida, i llavors si que hagués pogut quedar fora dels premis finals, o ser "relegat", fins al 4art lloc.
En qualsevol cas, em vaig poder recuperar, i mica en mica vaig anar agafant aventatge, fins que vaig acabar guanyant la meva partida, com tot seguit exposaré:

Blanques: Llorenç Maza Navarro, (1788, Laetània Alella) - Negres: Samuel Maña Rincon, (1815, Cirera):

1. b3, (per a aquesta ronda final i també molt decisiva per a mi, vaig repetir la Obertura que vaig jugar la setmana passada contra l´Oriol Fernández), - Cc6, (una resposta no molt habitual de les negres davant l´Obertura Larsen, a no ser que es vulgui fer una "transpossició"); 2. Ab2 - d5; 3. e3 - e5; 4. Ab5, (la molt coneguda clavada temàtica, pràcticament imprescindible de fer en aquesta Obertura), - e4?!, (primera sorpresa, ja que jo em pensava que el meu rival em jugaria Ad6, que seria més o menys el normal en aquesta variant; d´altra banda no tinc cap mena
d´experiència amb aquesta variant, ni en el meu molt cuantiós material d´escacs, no he trobat cap variant així, que no obstant, amb els programes d´escacs per Pc que tinc, el Fritz, bàsicament, si que me l´ha fet més d´un cop); 5. Axc6+, (continuo amb el plà habitual), - bxc6; 6. Ce2?!, (no se si aquesta és la millor jugada per fer aquí) - Ag4!!, (aquesta jugada molt forta, debilitarà i molt el meu flanc de rei, si vull desfer la molt molesta clavada); 7. h3 - Ah5; 8. g4?! - Ag6; 9. Cf4?! - Cf6; 10. Cxg6?!, (no se si es gaire bona idea obrir vies de penetració per les peces enemiges), - hxg6!!; 11. Cc3?! - Dd7!!; 12. g5?!, (amb aquesta jugada volia evitar el cop tàctic que es produiria desprès de 12 ..........Cxg4!!), - Txh3!!; 13. Txh3 - Dxh3!!, (el meu rival amenaça amb fer taules per escac continu i/o repetició de jugades; per exemple, si 14. gxf6?? - Dh1+!!; 15. Re2 - Df3+!!, etc.........); 14. d3?!, Dh1+??, (potser la jugada més forta aquí és 14....... Cg4!!, portant el cavall negre a l´atac; ara al blanc no li serveix 15. dxe4 - dxe4; 16. Cxe4?? - Dh1+!!, guanyant, tal com em va indicar el meu rival en l´anàlisis "post-mortem"); 15. Rd2 - Dxd1+; 16. Txd1 - Ch7??, (aquesta jugada crec que es un molt greu error, ja que crec que era molt millor 16......Cg4!!, per exemple); 17. dxe4!! - Cxg5; 18. exd5 - Ab4!!, (jugada molt forta que amenaça 19........ Ce4+!!, guanyant molt fàcilment); 19. Re2, (aquesta jugada es pràcticament forçada), - f6?!, (es tanca així la gran diagonal a l´alfil blanc, però es perd un molt valuós peó, sense cap tipus de compensació aparent; d´altra banda 19..... cxd5??, és un molt greu error, per la réplica 20. Cxb5!!); 20. dxc6!! - Td8; 21. Txd8+ - Rxd8; 22. Cb5 - a6; 23. Cd4, (el blanc amenaça fer 24. f4!! i 25. Ce6+!!, guanyant així el peó negre de g7) - Re7; En aquest precís moment, el blanc té una lleugera ventatge en el final, i es simple qüestió de técnica el acabar-se imposant. 24. a3 - Aa5; 25. b4 - Ab6; 26. c4 - Axd4; 27. Axd4 - Ce4; 28. b5 - a5; 29. c5 - Rd8; 30. b6 - cxb6; 31. cxb6 - Cd6; 32. b7 - Rc7; 33. Ab6+!! - Rb8, (és una jugada forçada, ja que si 33...... Rxb6??, 34. b8=D+!!, decideix la "lluita"); 34. Axa5 - Cc4; 35. Ab4 - Ce5??, (aquest és l´error definitiu, que precipita el final); 36. Ad6+!! - Ra7; 37. b8=D+, i aquí el meu rival, amb molt bon criteri, va decidir abandonar, ja que no hi havia res a fer. 1-0

(A l´acabar la nostre partida, el meu rival deia que no coneixia la Obertura Larsen, ja que no se l´havien jugat mai. Però de ben segur que portava la partida amb "anàlisis de laboratori", ja que estava molt i molt pendent del que feia el seu company de club, en Javier Magre, i si en Samuel feia taules, doncs jo podia quedar-me sense premi final, o relegat al 4art lloc, com mal menor, i ja desde la jugada número 4 em fa una "novetat teórica", ja que pràcticament desconeixia totalment aquesta variant, i em va sorprendre molt i molt. Aquesta variant només l´he jugat alguns cops, online, al play/ok/kurnik, i també, amb els programes d´escacs com ara els Fritz, Deep Junior i Deep Rybka també, que me l´han fet més d´un cop, i també vaig analitzar-la una mica, amb la ínfinita ajuda que ofereixen els seus móduls
d´anàlisis); d´altre banda, tot i arribar uns pocs minuts tard, no es va sorprendre per l´Obertura, i vaig tenir la sensació, fins i tot, de que ja s´ho esperava que la fés).

I així es com amb moltissima sort vaig poder assegurar el meu 2on lloc a la classificació general, (i aquest any, ja vaig dir que ho veia molt díficil optar a un premi final, ja que en general, el nivell de tots els participants, era molt i molt bó i sense cap mena de dubte, superior, al de fa dos anys, quant també vaig quedar 2on), empatat a punts però, amb el 3er classificat, l´Oriol Fernández, però tenint jo els dos desempats, (els dos Bucholz), millor que ell.
Molt curiosament, vaig fer els mateixos punts, la mateixa possició en la classificació final, i fins i tot, a mig punt del Campió del Torneig, també. D´altra banda, també es va produir un empat entre el 2on i el 3er lloc, que em beneficiava a mi un altre cop. Però aquesta vegada, el meu "triomf", té molt més valor, ja que el nivell de la gent que competia en aquest Campionat, era molt més fort que fa dos anys, i per mi té molt més valor aquesta gran "campanya", (tot i que tinc una "petita espina clavada", ja que m´hauria agradat molt més, sense cap mena de dubte, quedar Campió del Grup, i m´he quedat "a les portes", pràcticament, a només mig punt del Campió, amb tota justícia, en Moreno Gelabert), i em soposa una molt bona "injecció" de moral de cara a propers forts torneijos, com ara el Campionat de Catalunya per equips, on espero i desitjo tenir seguint la sort de cara i fer el màxim de punts possibles, per ajudar a l´equip a estar el més amunt possible en la classificació final. De fet, de cara a aquest Campionat, penso que estaria molt i molt bé fer com a mínim el 50% dels punts, (4,5 de 9), ara que estaria molt i molt bé que pogués repetir la campanya de fa dos anys, on vaig fer el meu récord personal, 7 de 9, (superat però, crec que per en Xavi Klimt, que en va fer 8, crec), al Laetània Alella, o inclús arribar al meu récord mític que tenia en el meu anterior club, l´Ateneo Colon, on vaig fer el ple, (9 de 9), si bé es molt cert que dos o tres rivals no s´em vam presentar, però bé, la data queda aquí. No obstant, he de dir que en el Laetània Alella, és el club on estic aconseguint els meus millors resultats escaquístics.

(He de remarcar també que gràcies al Complex Esportiu Municipal d´Alella, vaig poder assolir aquest gran triomf, ja que com molt ben diu el refrany, "mens sana in corpore sano", on Dilluns i Dimecres, pels matins, anem una estona al gimnàs, jo i el meu pare, però sobretot, els Divendres, també pels matins, anem a la piscina, a nedar una mica, etc......, i a l´"hidromassatge", les bombolles i els "chorros"
d´aigua, etc......., i realment m´ha anat molt i molt bé, tota la veritat sigui dita, ja que això et deixa pràcticament com nou, i desprès, ja, a la dutxa, acabes per relaxar-te del tot, etc......; podria afirmar, també sense cap mena de por a equivocar-me, que tot això va influir com a mínim un 25%, una part molt important, en el meu "triomf" final).

Bé, doncs fins un altre. Ja ens anirem veient en diferents proves escaquístiques, com ara les simultànies que es fan a Llavaneres aquest proper Diumenge, com relataré en un posterior article meu.

Espero i desitjo que us hagin agradat les meves cróniques. Fins aviat!!

P.D: Tot seguit adjunto la classificació final del torneig, així com també podeu trobar el "progrés" en les diferents rondes:

http://www.escacs.cat/territorial2008/dclassificacio.html

Com podem veure, en general, aquest Campionat ha anat molt bé per a tots els jugadors del Laetània Alella, (i és una excel-lent manera per "mantenir la forma" i entrenar-se també), sobretot per a mi, (tot i que amb les peces blanques hagi fet el plé de punts, 5 de 5, tinc que millorar encara molt el meu "score" amb les peces negres, on vaig fer un molt pobre "bagatge", 1 de 3; d´altra banda, també tinc que provar noves Obertures, que en algun moment he utilitzat, com sortir de Rei, (bàsicament faig "Obertures rares", per tal d´evitar defenses molt complexes i també molt díficils de jugar, com ara la Siciliana, etc......, però mica en mica, tinc que perdre aquesta "por" d´enfrontar-me a elles), de Dama, o fer una Obertura Anglesa, provar noves defenses, etc......., més que res per mirar de "construir-me" un repertori molt bó, ampli i complert d´escacs), i també per a en Borja, que està tenint un progrés molt i molt bó, i de ben segur que es seguirà formant molt i molt bé i serà un jugador molt i molt bó i a tenir en compte també. Potser en Xavi, amb una mica més de sort hauria pogut fer una mica més de punts i quedar més amunt a la classificació final. Pel que fa a en "Kiwi", he de dir que mica en mica anirà agafant confiança en el seu joc i anirà sumant punts, de ben segur que si, (ànims noi!!). I a en Joan Ramon, l´animo a que es refaci d´aquest molt dolent torneig, per ser un molt bon puntal de cara al proper molt dur i complicat Campionat de Catalunya per equips. Vinga, ànims a tots nois!!

Salut i força Laetània!!

Crónica de la 7ª ronda de l´ Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme.

En primer lloc, he de dir que les dues darreres rondes finals, vam fer un "canvi
d´aires", i vam tornar a jugar a Alella, però no al Casal, com en la 1ª ronda, (ja que no el van deixar, tal com va dir el Xavi), sino al Casal d´Avis, de Can Gaza, (on per cert, fa 2 anys, vam jugar també varies rondes d´aquest mateix Campionat; tinc que dir que Can Gaza ha estat talismà per a mi, no només aquest any, sino fa dos anys també, ja que sempre que he jugat allà partides d´aquest Campionat, m´ha anat en general molt i molt bé, i tinc que dir que es un lloc molt agradable i
s´està realment molt bé a l´hora de fer una partida d´escacs).

Era el moment de la "veritat" en aquesta ronda. Era el moment clau per veure si podia fer alguna cosa i optar a un dels premis finals, (ja que si feia taules o, sobretot, si perdia, podia quedar-me fora, fins i tot del 4art lloc). Durant tota la setmana, vaig estar desitjant que em toqués jugar contra l´Oriol Fernández, ja que com he dit anteriorment, em treia un punt de ventatge a la classificació general. Va ser molt i molt complicat guanyar, per això, com ja exposaré a la meva partida. Per sort, vaig poder salvar el 1er "match ball", (durant la meva partida, el Xavi però va veure que ho tenia molt complicat per guanyar, i li va comentar això al meu pare, però el meu pare li va dir que esperés, que encara remontaria i finalment ho vaig acabar fent, amb moltissima sort, això si, però la sort també influeix en el joc).

Pel que fa a la resta de partides, he de dir que pel líder, en Moreno Gelabert, va ser un pur tràmit guanyar al seu rival, en Ferran Dalmases, i que al acabar aquesta ronda, fes el que fes, s´assegurava quedar Campió de Grup, ja que a falta d´una ronda, treia 1,5 punts als seus perseguidors. Mentrestant, el Xavi guanyava també amb relativa facilitat, al nen, a en Néstor, i mirava d´apurar també les seves opcions, per tal d´optar a algun dels premis finals.

Però pel que fa al tauler número 3, es va produir un fet insólit. Jugaven en Samuel Maña contra en Javier Magre, els dos amics i companys de club, del club d´escacs Cirera. Dic que es va produir un fet insólit, perquè van fer taules, si, però en una jugada i mitja!!, (dos pel blanc i una pel negre). La veritat és que no se si unes taules tan superràpides i curtissimes poden ser o no legals, ja que una cosa és fer taules, per exemple, en una dotzena de jugades, més o menys, fer el "paripe" i fer veure que hi ha hagut intenció de "lluita" en el tauler, i que desprès s´han acordat les taules, que previament s´havien acordat, (o no, que es produeixen instàntaniament). El nostre Capità i President, en Xavi Andiñach, els va "recriminar", dient que els hi hauria de fer vergonya a tots dos. I és totalment cert. Jo, per la meva part, no em vaig quedar callat i vaig preguntar-li al Xavi si això ho permetria la Federació Catalana d´Escacs, (F.C.D.E), i em va dir que si, ja que no enviaria les planilles, i que no diria res de res. Posteriorment a aquesta ronda, vaig mirar d´
investigar pel meu compte si aquelles taules eren o no legals, (vaig obrir un debat per exemple, a la excel-lent web de ajedrez noticias diarias), ho vaig consultar entre la gent del club, bàsicament amb en Xavier Andiñach, i també indirectament, sense ser del tot explícit, i amb molta "ma esquerra", ja que aquests temes tan delicats i complicats, val més tractar-los amb "pinces", crec jo, ho vaig consultar amb la F.C.D.E , i em van reconèixer que si, que tenia raó, que fer unes taules així de ràpides, etc........, volia dir que previament hi havia hagut la (dolenta?) intenció de maquinar-ho previament, etc........., però que lamentablement no hi ha cap norma que ho contempli i ho castigui, etc.........., i que només seria "punible" desde un punt de vista étic, tal com em va dir el Xavi. És veu que hi ha un "buit legal" sobre això. No se que passarà però en les "altes esferes", no parlo ja de
G.M´s, M.I´s, M.C´s, sino de jugadors amb molta puntuació elo, (parlo de 2000 en amunt).

Sigui com sigui, hi havia com una mena de "conspiració" entre els dos jugadors del Cirera, per mirar de repartir-se els premis finals, però de forma molt descarada, crec jo, ja que el seu comportament no era gens correcte, crec jo. (En aquesta ronda, un dels grans perjudicats, crec que vaig ser jo, i no el gran beneficat, tal com em va comentar el Xavi, que deia que els dos grans perjudicats eren els dos jugadors del Cirera que van fer les taules superràpides; jo crec que no, ja que en cas que un d´ells perdés, el deixaria ja a un punt meu de distància, i no seria "competència", de cara a optar als triomfs finals. Però de la forma que van "actuar", tots dos tenien opcions per repartir-se els premis finals).

D´altra banda, no se si seria cert, com li vaig dir al Xavi, que el seu comportament també el beneficiés, (molt segurament, no), en part, ja que si guanyava el Xavi la seva darrera partida, ell quedava en 4art lloc a la classificació general, i si jo perdia, (i temia molt que em toqués a la darrera ronda jugar amb les peces negres, contra en Javier Magre, i el meu "cupo" de sort ja estava pràcticament esgotat, al haver guanyat a en Maynat, i sobretot, a l´Oriol Fernández, "in extremis", com ja es veurà en la partida que vam jugar tots dos), i guanyaven en Javier Magre i en Samuel Maña les seves respectives partides, em quedava fora dels premis finals. Però com diré en una altre crónica, no els van sortir gaire bé els seus plans.

Ara el que toca és exposar la meva partida de la 7ª ronda, davant l´Oriol Fernández.
Era un moment molt crític per a mi, tal com he dit anteriorment. M´enfrontava a tot un repte, a la meva partida més important de la meva "vida" escaquística, i una de les que em sento més orgullós i satisfet, (diria que aquesta és la meva millor partida de tot el Campionat, tot i que en general, en totes, vaig estar a un molt bon nivell de joc, molt i molt fort, en plena forma), en tot aquest molt fort Campionat, ja que vaig lluitar fins al final, i en cap moment vaig donar la partida per perduda, tot i que vaig passar moments molts díficils i complicats, tota la veritat sigui dita:

Blanques: Llorenç Maza Navarro, (1788, Laetània Alella) - Negres: Oriol Fernández Martinez, (1947, Vilassanes):

1. b3, (per a aquesta darrera ronda, vaig estar considerant durant tota la setmana fer l´Obertura Anglesa, la favorita del ex-Campió Mundial Karpov, quan té que afrontar pardides decisives i/o quan ha de jugar la seva darrera partida en un Torneig, etc........, amb les peces blanques, però finalment, vaig renunciar a jugar-la, i em vaig decidir ser fidel al meu estil, i jugar ja d´entrada l´Obertura Larsen, amb la qual he obtingut en general uns resultats molt meravellosos i totalment satisfactoris; podria dir-se que l´Obertura Larsen és la Obertura de les "grans ocasions", per a mi, i per això em vaig decidir a fer-la servir, i no repetir plantejament amb l´Obertura Bird, com vaig probar en rondes anteriors, amb resultats molt i molt bons també; la Obertura Larsen la vaig començar a fer ja fa uns 3 anys, més o menys, en la 6ª ronda de l´Open de Canet. Posteriorment, la vaig seguir utilitzant al supertorneig de Badalona, del mes d´Agost, així com en el nostre
d´Alella, i també en el Campionat de Catalunya per equips, amb més o menys sort. He de dir que aquesta Obertura tan estranya la jugava moltíssim un anterior company del meu anterior Club d´Escacs, l´Ateneo Colon, i jo, no em vaig atrevir a fer-la llavors, ja que en desconeixia casi tot d´ella, però posteriorment, la vaig començar a utilitzar perquè em va semblar molt interessant i perquè tampoc se li fa gaire justícia, crec jo; també ara tinc moltíssim més "material" d´estudi que abans, i això és un petit avantatge. De fet, al poc temps de començar a jugar-la, vaig veure com als diferents torneijos, de Badalona i d´Alella, respectivament, algun jugador
s´"apuntava" també a aquesta "moda". Pel que fa a mi, he de dir que també provaré de fer en alguna ocassió
l´Obertura Sokolski: 1.b4?!, que ja vaig fer algun que altre cop, amb relativa sort, durant els meus anys al Colon, però en aquesta ocassió, no crec que "marqui estil ni tendència tampoc", com va passar amb la Obertura Larsen; de fet, durant la meva "vida escaquística", he anat provant amb diferent mena de sort, tota classe d´Obertures, (la Sokolski, la Bird, la Larsen, Reti, Anglesa, la Benko: 1. g3, de Rei, de Dama, etc.....). La veritat és que no he estat sempre fidel a determinada (es) Obertura (es), sino que sempre m´ha agradat anar variant, de mica en mica, etc.....), - d5, (el meu rival, l´Oriol, va arribar una mica bastant tard, es va sorprendre una mica per la meva Obertura, i desprès de reflexionar uns instants, va sortir de dama, o la més coneguda variant de la diagonal oberta, on no es mira de "combatre", o almenys directament, l´alfil blanc ubicat a la casella b2); 2. Ab2 - Cf6; 3. e3 - e6; 4. f4 - c5; 5. Cf3 - Cc6; 6. Ab5, (la clavada temàtica, tema molt habitual en la Obertura Larsen), - Ad7; 7. Axc6, (d´aquesta forma em desprenc de
l´alfil blanc, que la veritat és que no faria gaire servei ubicat a e2 o d3, i per això el canvio pel fort cavall negre de c6, que és una peça molt important pel negre, per tal de mirar de controlar el punt e5, una estratègia vital pel blanc en
l´Obertura Larsen), Axc6; 8. Ce5, (el cavall centralitzat a e5 és molt fort, i es una jugada habitual també a l´Obertura Larsen), Ae7; 9. Cc3, (la meva intenció es portar aquest altre cavall, via e2, al flanc de rei, per atacar l´enroc del negre),
- 0-0; 10. 0-0 - d4; 11. Ce2 - dxe3; 12. dxe3 - Ae4!!, (aquest alfil situat aquí es molt fort); 13. c4, (pràcticament forçat, si no vull perdre un peó), - Dc7; 14. De1 - Tad8, (en aquest precís moment, el negre sembla que està una mica millor); 15. Dc3 - b5?!, (un sacrifici de peó molt interesant i atractiu); 16. cxb5 - Cd5!!, (aquest cavall situat aquí farà molt de mal); 17. Dc1 - Cb4!!, (s´amenaça 18......... Cd3!!, o la més forta encara 18.......... Cc2!!, si abans el blanc ha fet la dolentissima jugada 18. De1??, o alguna altre, ja que la torre de a1, terminaria sent capturada pel cavall o per l´alfil enemics); 18. Dc3, (crec que aquí aquesta jugada es única), - Af6!!, (clavant així el cavall blanc de e5); 19. Tad1?!, (no se si aquesta es la millor jugada possible, ja que perdo el peó de a2, però a mi em preocupava molt que la torre negre entrés atacant, via d3), - Cxa2!!; 20. De1 - Cb4; 21. Ce2g3, (intento portar aquest cavall a l´atac, com he dit anteriorment), - Ac2; 22. Txd8, (aquí no vaig trobar cap jugada millor que aquesta, tot i que no es gaire bona tampoc, ja deixa la columna d dominada per la torre negra enemiga), - Txd8; 23. Ch5?!, (intento com sigui crear debilitats en l´enroc del negre), - De7; 24. Cc6?!, (potser aquí era molt millor fer 24. Cxf6+!!, mirant de buscar complicacions tàctiques), - Cxc6; 25. Axf6!!, (amb aquesta jugada "forado" l´enroc del negre), - gxf6, (és una jugada forçada); 26. bxc6 - Ag6!!, (si 25 ........ Axb3??, per exemple, 26. Dg3+!!, sembla una jugada molt forta); 27. Dh4?!, (mirant d´"irrompre desesperadament", per la casella f6), - Axh5!!; 28. Dxh5 - f5; 29. h3??, (potser aquí es molt millor no perdre temps i mirar de continuar l´atac amb 28. Tf3!?, directament), - Tc8; 30. Tf3 - Rh8; 31. g4?!, (mirant de complicar la possició), - Df6!!; 32. g5?! - Dg6?!, (pel negre fer escac a a1, no sembla gaire bona idea, ja que així la dama s´allunyaria de la defensa del seu enroc); 33. Dh4, (evito canviar les dames com sigui, ja que sino, estaria totalment perdut), - Txc6!!, (així el negre guanya un peó, sense cap mena de compensació pel blanc); 34. Df2 - Td6; 35. De2 - Dg7; 36. Db5!!, (mirant de fer 35. Db8+!!, guanyant molt fàcilment, clar), - Df8; 37. h4 - Tb6; 38. Dc4, (en aquest precís moment vaig demanar taules al meu rival, ja que estava en possició clarament inferior, i les taules no m´anaven del tot malament, pel que fa la classificació general, però me les va rebutjar inmediatament), - Da8; 39. Tf1 - Dd5; 40. Dc3+?!, (potser aquí era molt millor canviar les dames a d5, i mirar desprès d´atacar els seus peons amb la meva torre, qui sap), - Rg8; 41. Tb1 - Td6; 42. Tc1 - Tc6; 43. Rf2??, (crec que amb 43. b4!!, recuperava el peó de desavantatge, ja que si 43...... cxb4??, 44. Dxc6!! decideix totalment la "lluita"), - Tb6!!; 44. Dxc5 - Dxc5; 45. Txc5 - Txb3; 46. Ta5 - Tb7; 47. Rf3 - Rf8; 48. Re2 - Re7; 49. Ta3 - Rd6; 50. Rf3 - Rc5; 51. e4 - Rb4; 52. Ta1 - Td7; 53. exf5?!, (mirant de trobar algun "forat" per on entrar), - exf5; 54. Ta6!! - Rb5; 55. Th6 - a5; 56. Txh7 - Rc6??, (aquesta no sembla ser la millor jugada pel negre; en tot cas, el blanc amenaça de fer 57. g6!!); 57. h5!!, (ja que abans el rei negre ha perdut un temps molt valuós, aprofito per portar un altre peó a l´atac) - a4; 58. g6!! - Td8??, (un altre error, sembla molt millor no perdre cap mena de temps i fer directament a3!!, i sembla ser que els dos peons coronaràn al mateix temps i/o que es poden buscar les taules per escac continu, com a mínim, tal com va apuntar el meu amic i company de club, en Xavi Andiñach); 59. Txf7!!, (elimino un altre peó enemic, molt molest per a mi), - Rb6??, (59........ a3!! sembla molt millor jugada, novament); 60. g7!!, (està molt clar que 60. h6?? seria un molt greu error, que podria costar-me mig o el punt sencer), - Tg8, (sembla molt millor fer novament 60 ...... a3?!); 61. h6!!, (ara si és el moment idoni i precís per avançar aquest peó), - a3??, (ara ja és massa tard pel negre fer aquest avanç); 62. h7!!, (aquesta jugada termina per decidir la partida, ja que entro dama i/o guanyo la torre del negre, a més a més de que puc parar el peó passat del negre a la columna a). I amb molt bon criteri, el meu rival va decidir abandonar. 1-0

En "defensa" del meu rival, tinc que dir, que com va molt bé va dir ell en acabar la nostre partida, estava en molts greus "agobios" de temps, i això va fer que cometés alguna que altre errada, ja que jo no tenia "apuros" de temps, i podia meditar una mica més les meves jugades, etc......... A l´acabar la partida, li vaig comentar a
l´Oriol que devia haver acceptat les aules; sense cap mena de dubte, si feia taules amb mi, un rival inferior, perdia una mica de punts elo, però al perdre amb mi, encara en devia perdre una mica més).

Desprès d´aquesta partida, el meu rival va quedar força "afectat", moralment sobretot, ja que tenia la partida molt i molt bé, per guanyar-me, o com a mínim, per fer taules, (i així de pas, s´asegurava pràcticament el 2on lloc a la classificació general, o fins i tot, podia "atrapar" al líder, en Moreno Gelabert, si "relliscava" a la darrera ronda). Però, al perdre, va quedar empatat a punts amb mi, però al tenir jo millor els dos desempats, els dos Bucholz, que ell, doncs quedava jo momentàniament en 2on lloc, i ell en 3er lloc, (i va perdre així moltes de les seves opcions per quedar segon, o fins i tot, primer, ja que faltava una ronda, i encara hi havien moltes coses per decidir).

Per mi aquesta partida va significar una gran "injecció" de moral, ja que sabia que si guanyava la darrera ronda, quedaria en 2on lloc al Campionat. Ara bé, tenia el temor molt gran de que em toqués jugar contra en Javier Magre, i amb les peces negres, jo, ja que molt segurament, per tenir moltissima més puntuació elo que jo, més força de joc també, etc......., doncs m´acabaria guanyant. D´altra banda, també temia i molt que a en Samuel Maña, l´altre jugador del Cirera, li toqués un rival relativament molt fàcil, com podria ser el nen, en Néstor. I finalment, també temia que en Xavi Andiñach li toques amb molta probabilitat el rival amb el que vaig acabar de jugar jo, i que també acabés guanyant. És a dir, que temia que em guanyés en Javier Magre, (lo que seria realment el normal que succeís), que guanyés també amb relativa facilitat en Samuel Maña, i que finalment, també s´endugués el triomf el Xavi, (ja que si jo vaig ser capaç de guanyar a l´Oriol, crec que el Xavi també ho podia fer, encara que li costes més o menys).

En tot cas, tinc que agrair tot el suport i les felicitacions de tota la meva família, dels meus amics i companys de club, (que més d´un va estar seguint la meva partida, sino tota, almenys el final), així com les de la resta de la gent que hi havia allà, a Can Gaza, com les del President de Can Gaza, el Senyor Joan Sanz, i també, molt especialment, la de l´Alcalde d´Alella, el Senyor Andreu Francisco i Roger, (estava allà perquè feien una activitat a Can Gaza), al qual vaig veure que va estar molta estona seguint la meva partida, a veure si podia guanyar.

Per acabar aquesta crónica, he de dir que al tauler número 7 es va produir un altre "grandissima sorpresa". És tractava d´un altre duel "fratricida", aquest cop entre en Borja i en Joan Ramon. Contra tot pronóstic, va guanyar en Borja. Dic això perquè fa relativament molt poc temps que ha començat a jugar en Borja, i perquè en Joan Ramon, a més a més de tenir més puntuació elo que ell, també té més força de joc, però sobretot, moltissima més experiència en "torneijos seriosos", ja que en Borja, crec que aquest era el segon torneig "oficial" que jugava, desprès de l´anterior Campionat de Catalunya per equips. Sigui com sigui, en Borja va evolucionant en el seu joc molt possitivament, i ha fet un torneig també molt i molt bó. Moltissimes felicitats, noi!!

A l´Alejandro però, no li ha anat tan bé com a en Borja, però de ben segur que mica en mica anirà agafant confiança en el seu joc, i que les victóries, mica en mica, aniràn arribant, etc........ Ànims, noi!!

I a en Joan Ramon, li tinc que dir que es recuperi desprès d´aquest molt dolent torneig, i que estigui en plena forma per ser un molt bon puntal de cara al proper Campionat de Catalunya per equips, que de ben segur serà molt dur i complicat. Ànims Joan Ramon!!

dimecres, 26 de novembre del 2008

Crónica de les rondes 5ena i 6ena de l´Obert Territorial de Barcelona, Grup del Maresme.

Per a aquesta ronda, la 5ena, estava mentalitzat per no fallar i per endur-me el punt sencer, ja que estava en una situació molt delicada, ja que hi havia un grapat de jugadors, 4 per ser del tot precís, (entre ells el nostre company, Xavi Andiñach), i el líder, en Moreno Gelabert, estava en solitari, amb un punt de ventatge, (4), sobre la resta de perseguidors. Vaig tenir la sort però de que s´enfrontaven entre ells, Oriol Fernández, del club d´escacs Vilassanes, i Javier Magre, del Cirera, i els dos tenien 3 punts, i depenent del que fecin em podia apropar a ells en la classificació. En Javier Magre va arribar 1 hora tard a la seva partida, i tot i que havia avisat la setmana passada de que arribaria un pél tard, (malauradament no va poder contactar amb el seu rival, per mirar d´"aplaçar" la partida, encara que fos momentàniament), l´Oriol va dir que no volia jugar amb ell i que el punt era seu per haver arribat fora de temps en Javier Magre. La veritat és que aquestes derrotes també és de les que fan molt de mal, sobretot en l´estat anímic dels jugadors, etc....... Mentrestant, en Samuel Maña, que tenia també 3 punts, va guanyar a en Ferran Dalmases, que en tenia 2. I en Xavi va tenir la sort de fer taules amb el líder i el que al final seria el Campió del Grup, en Moreno Gelabert. La veritat és que podria dir-se que es com un "petit cónsol" i com un gran honor i una gran injecció de moral. També he de dir que el Xavi crec que estava una mica millor, tant per possició, com per temps, i que, potser, amb una mica més de sort, podia haver-se endut el punt sencer.

(He de dir que al tauler número 7 es va produir un altre duel "fratricida", aquest cop entre en Borja i en "Kiwi", i que tot i anar guanyant, en principi, en "Kiwi", en Borja es va poder recuperar i es va endur el triomf final).

Sigui com sigui, si jo no volia despenjar-me del grup capdavanter havia de guanyar com fós, i a més a més, tenint en compte que per darrera anava pujant i puntuant més gent també.

Em va tocar un rival del club d´escacs Cirera, en Gabriel Vacas Gijón, que era superior a mi en quant a puntuació elo, força de joc, i també en quant a experiència, etc.........., (o almenys, en teoria havia de ser així).

Tot seguit passo a detallar la meva partida:

Blanques: Llorenç Maza Navarro, (1788, Laetània Alella) - Negres: Gabriel Vacas Gijón, (1830, Cirera):

1. f4, (en aquesta ocassió vaig decidir repetir sort amb l´Obertura Bird, ja que em va anar realment molt bé contra en Maynat, a la 3ª ronda, i vaig decidir donar-li un altre oportunitat) - d5, (la resposta que més temia, com llavors, era 1 ........ e5, donant pas al Contragambit From, on dona pas a possicions molt "violentes" i perilloses); 2. Cf3 - Cc6; 3. e3 - Cf6; 4. Ab5, (la clavada temàtica, de l´alfil blanc al fortíssim cavall negre ubicat a la casella c6, que vigila el punt e5, una de les claus d´aquesta Obertura, com la Larsen) - Ad7; 5. Axc6 - Axc6; 6. 0-0 - e6; 7. b3, (com en la meva partida que vaig jugar contra en Maynat, amb aquesta jugada, "transformo"
l´Obertura Bird en una de les múltiples variants de l´Obertura Larsen, ja que com vaig dir llavors, les dues Obertures tenen molts punts de contacte); Ad6; 8. Ab2 - De7; 9. Cc3 - h6?!, (aquesta jugada trobo que és una mica dubtosa, ja que si el rei negre es vol enrocar pel flanc de rei, aquesta jugada ha debilitat una mica bastant el seu enroc, mentres que provar d´atacar pel flanc de rei no es gaire bona idea, crec jo, ja que tinc "moltes forces" ubicades a allà); 10. Cce2 - 0-0-0, (potser no és gaire bona idea enrocar-se pel flanc de dama, ja que no és gaire complicat per les peces blanques iniciar una "ofensiva" allà); 11. a4!!, (sense perdre cap temps, inicio l´atac contra l´enroc enemic), - Tdg8, (el negre intenta atacar al seu temps, el meu enroc del flanc de rei); 12. Ced4, (porto el cavall a l´atac, al flanc de dama, ja que al flanc de rei no faria cap mena de servei), Ad7; 13. Cdb5 - a6?!, (aquesta jugada debilita molt l´enroc, però l´alternativa 13 ....... Axb5?? és un molt greu error, ja que si es realment cert que desprès de 14. axb5!!, el blanc té peons doblegats a la columna b, però la torre blanca domina la columna a, i es realment molt perillós); 14. Cxd6, (amb aquesta jugada volia eliminar l´alfil negre de d6, per treure més defenses del seu enroc), Dxd6; 15. Ce5 - De7, (casi única, per tal d´evitar el doblet a la casella f7); 16. De2 - Th7?!, (incomprensible jugada, crec jo, ja que "desconnecta" les dues torres, però d´altra banda, l´allibera de l´alfil blanc de b2, quan les negres vulguin fer l´avenç g5); - ; 17. Df2??, (potser és un petit error fer aquesta jugada i és molt millor continuar l´atac, com sigui), - Ce4!!; 18. De1 - f5; 19. d3!!, (forta jugada per fer fora al perillós cavall centralitzat del negre), - Cd6; 20. Cf3 - g5!!; 21. Da5!!, (en aquest precís moment els dos estem "bolcats" descaradament a l´atac, i en la "lluita" amb enrocs en flancs oposats, qui primer arriba és el que acaba generalment guanyant), - gxf4; 22. exf4 - Cf7??, (tampoc acabo d´entendre gaire aquesta jugada, ja que crec que el millor és continuar l´atac com sigui); 23. b4!! - Dd6; 24. Ae5!!, (és el moment oportú per que l´alfil blanc de b2 se sumi a l´atac), - Db6+?!, (potser no es el moment oportú per canviar les dames, ja que això acaba per "destrossar" l´enroc negre); 25. Dxb6 - cxb6, (en aquest precís moment, el meu rival em va oferir taules, que jo les vaig rebutjar inmediatament, ja que no em servien pràcticament de res, de cara a la classificació general); 26. Ad4 - Rc7; 27. Ce5 - Cxe5; 28. Axe5+ - Rc8; 29. b5!!, (continuo l´atac, ja que vaig veure un recurs tàctic), h5??, (decididament, aquesta no deu ser la millor jugada pel negre); 30. Tfc1!!, (amb la intenció de fer una ruptura a la casella c4, amb el meu peó c, i entrar amb la torre, dominant el punt c7, i caient-li pràcticament tots els peons del seu enroc, i molt segurament acabaria guanyant a la llarga) - axb5??, (aquesta jugada és molt dolenta també, ja que la columna a passa a ser dominada per una de les meves torres); 31. axb5!! - Axb5??, (aquest és l´error definitiu del negre); 32. Ta8+!!, (guanyant així la torre negre de g8), i aquí el meu rival va decidir abandonar, ja que estava totalment perdut, (amb una torre de menys per un peó, i sense cap mena de compensació). 1-0

Per la 6ena ronda em va tocar un vell conegut i amic, en Rául García Pitarch, del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, (ja em va tocar jugar contra ell i amb les peces negres també fa dos anys, en aquest mateix Campionat, on també vaig acabar sent segon; es podria dir, en el bon sentit de la paraula que en certa manera em dona una mica de sort jugar contra el Raúl. La partida que vam jugar fa dos anys va ser més disputada que la d´aquest any, molt segurament perquè el Raúl estaria només centrat en aquest Torneig. Llavors encara tenia opcions quedar més amunt a la classificació, com en aquesta edició). Em va dir que no comentés gaire aquesta partida, ja que no hi ha gaire per a comentar, malauradament, ja que es "relativament", molt curta, i no te gaire substància, etc......... D´altre banda, he de dir que en Raúl patia un gran desgast físic, però sobretot mental, ja que també jugava un altre torneig, a banda d´aquest, els Dissabtes o els Divendres a la nit, i es realment molt, molt complicat, jugar dos torneijos alhora, i sense cap mena de descans, etc......... He de dir també que avui dia en els escacs, no hi ha "rival petit", com diu el tópic futbolero, i no m´havia de refiar gens ni mica de que el meu rival tingués una puntuació elo una mica inferior a la meva.

Bé, tot seguit, us detallo la meva partida de la 6ena ronda:

Blanques: Raúl García Pitarch, (1700, Cerdanyola Mataró) - Negres: Llorenç Maza Navarro, (1788, Laetània Alella):

1. d4 - Cf6, (vaig intentar repetir un esquema més o menys similar al de la 4ª ronda, quan vaig jugar contra el Xavi, també, amb les peces negres); 2. Cf3, (de moment, el Raúl fa aquesta jugada molt elàstica, per evitar defenses molt complicades, etc....., com ara el Contragambit Budapest), e6; 3. e3 - d5; 4. Ad3 - Ae7; 5. 0-0 - 0-0; 6. Cbd2 - Cbd7; 7. e4 - dxe4; 8. Cdxe4 - Cxe4; 9. Axe4 - Cf6; 10. Ad3 - c5, (intento buscar contrajoc pel flanc de dama, una idea habitual en les línies de les obertures del Gambit de Dama); 11. c3 - Dc7; 12. Ag5 - b6, (amb aquesta jugada intento treure el meu alfil de caselles blanques, cosa que es un dels problemes als quals es tenen que enfrontar les negres, en aquestes línies); 13. Tac1 - Ab7; 14. Ab1??, (potser no és gaire bona idea treure l´alfil blanc de la "lluita", arraconant-lo a b1, com li vaig dir a en Raúl; potser era millor canviar-lo pel seu "col-lega" de b7, qui sap), - Tfd8; 15. Axf6 - Axf6; 16. Dd3!! - g6, (crec que aquesta jugada es la única vàlida en aquest precís moment); 17. Tfe1 - Tac8; 18. De3??, (jugada dubtosa, potser és millor centralitzar el cavall blanc a la casella e5), - Axf3!!, (amb aquesta bona jugada em desprenc d´un alfil un tant passiu a b7, pel fort cavall blanc ubicat a la casella f3); 19. Dxf3 - Ag7; 20. Te2??, (potser no és la millor forma ni el moment oportú per mirar de doblegar torres a la columna e), - cxd4!!, (amb aquesta forta jugada guanyo com a mínim un peó, però encara quedaria molta partida per jugar); 21. cxd4??, (en Raúl va fer aquesta jugada al toc, sense meditar-la ni tan sols uns instants, i es va deixar una torre neta a c1; la resta de la partida ja no mereix cap mena més de comentari), - Dxc1+!!; 22. Te1?? - Dxe1++!! 0-1

Com ja he dit abans, molt segurament, en Raúl devia de tenir molt de desgast, tant físic com mental, pel fet de que es molt complicat i díficil jugar dos torneijos alhora. De fet, la partida va estar més o menys igualada, fins que es va deixar la peça neta, sense cap tipus de compensació. Pot semblar que fós una partida molt "plàcida", però la partida més fàcil de tot el torneig la vaig tindre a la 2ª ronda, davant Mejias Mejias, ja que com he comentat anteriorment, vaig guanyar "sense baixar de l´autocar".


Pel que fa a la resta de partides, he de dir que l´Oriol Fernández
s´enfrontava a en Samuel Maña, i els dos tenien 4 punts, mentres que en Xavi, amb 3,5 punts s´
enfrontava a en Javier Magre, amb 3. Van guanyar l´Oriol i en Javier Magre, respectivament. Pel que fa al líder del grup, en Moreno Gelabert, és va enfrontar amb en Néstor, ja que previament ja havia jugat amb tots els demés rivals, i els va anar "tombant" a tots, excepte a en Xavi, que li va treure unes molt valuoses taules. És a dir, que es feia molt díficil trobar un rival més o menys fort per enfrontar-se amb el líder. Sigui com sigui, en Néstor va tenir la partida més o menys igualada, però la exquisita técnica i experiència també del líder, etc......, es van acabar imposant, i el Néstor no va tenir cap "chance" bona.

Mentrestant, jo, mica en mica, pas a pas, anava escalant poc a poc classificacions, per mirar de fer "alguna cosa".

La meva victória contra en Raúl em va donar encara més moral de la que tenia per afrontar aquest darrer "sprint" final, que es previa molt i molt dur, com realment va ser.

En la propera ronda, la 7ena, m´enfrontava davant la meva partida més complicada, decisiva e important de tota la meva "carrera" escaquística. Era un moment clau per a mi, ja que l´Oriol Fernández, amb 5 punts, era 2on a la classificació, tan sols a mig punt del líder, en Moreno Gelabert, mentres que jo estava empatat a la 3ª possició, (amb 4 punts), amb en Javier Magre i en Samuel Maña). Vull dir, que tot estava molt obert, i que encara podia passar de tot, i no havia de fallar si volia apurar les meves opcions per optar a algun dels premis finals. En la propera crónica us parlaré més sobre aquesta partida i d´altres aspectes, si més no, "insólits", de la 7ena ronda.