Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pàgines

Etiquetes

Etiquetes

Reinaxença

Reinaxença

Seguidors

Blog per parlar bàsicament de temes d´escacs i de jocs de tauler relacionats, com ara el shogi, el go, etc......, i de molts diversos temes i gustos com ara musicals, cròniques de sèries de TV, de cinema, etc...., d´una mica de tot vaja. Bé, espero i desitjo que us agradi a tots i a totes. Llorenç Maza.

Arxiu del blog

El Blog de Catulo

Blog de catulo

catulo

sekai

Cercar en aquest blog

sekai

Entrada destacada

TERÀPIA DE SHOCK - "Sense Tu"

BAE I am very sorry. I need you.

dijous, 8 de març del 2012

Balanç del Campionat de Catalunya de per equips de 2012.

A falta d´aproximadament tres setmanes per acabar el Campionat, puc fer un petit balanç del Campionat. Hem estat enquadrats al grup I de Primera Prov de Barcelona.

De moment el nostre equip va bastant bé, ja que respecte a l´any passat que ens vam salvar casi de miracle, en la repesca vull dir, (i amb alguna que altre polèmica, ja que el local del Sant Josep no estava adaptat i van perdre el matx), ara tenim en la nostre mà la salvació, (estem a un punt i aquesta setmana rebem al cuer, el Masnou B).

Aquesta vegada per sort, no hi han hagut gaires coses negatives, (va venir un altre equip del Sant Josep a Llavaneres, però tot va anar bé), tret d´alguna petita pol-lèmica amb un jugador del club Circol Catòlic i el nostre president, en Jordi.

Jo, per la meva part no estic fent un gaire bon Campionat, ja que porto menys punts dels desitjats, tot i jugar a un nivell més o menys acceptable i davant de rivals molt forts. I per la part "sentimental", he pogut retrobar-me amb vells coneguts, com el meu amic Eduard Serentill, (del Circol Católic), amb qui per cert, vaig perdre, i amb d´altres de nous, com el Pablo Díaz Flores, (pare del Pau, el xicot de la meva neboda i no em va tocar jugar amb ell, per 1 tauler de diferència; el Pau tot i tenir molt més elo que el nostre company en Francesc, va perdre, tot i que el Francesc li va oferir taules dos cops i semblava però que estava en una possició inferior, però finalment en Pau es va liar i va perdre), que jugen al Badalona, un molt fort equip que pujarà de categoria, ja que van líders destacats.

I a la darrera ronda, vindrà a jugar a Llavaneres a la darrera ronda, l´Ateneu Colon, un dels clubs on vaig militar fa molts anys (i em tornaré a trobar amb vells amics, com el meu antic "presi", en Joan Lorda) i on també vaig aconseguir bones fites escaquistiques, tot i que els meus millors moments van ser al Laetània Alella, (que per cert, s´ha fusionat amb el club d´escacs de Vallromanes; d´altra banda, el Torneig d´Alella, del mes d´agost ja fa aproximadament 2 anys que no és fa, el que és una molt mala notícia, ja que sens dubte era un Torneig molt bó, però malauradament per temes económics no es pot fer).

Bé, próximament intentaré posar partides, etc......, tot i que ara estic mirant de renovar el meu sistema d´obertures i defenses, ja que no acaben de funcionar del tot bé.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

dimecres, 21 de desembre del 2011

Festes Nadalenques i d´Any Nou.








Fa unes setmanes es va cel-lebrar al Casal de la Gent Gran de Llaveneres les simultànies que habitualment fa el Gran Mestre Internacional d´escacs Viktor Moskalenko.

Jo vaig tenir la sort, (com fa 2 anys també), de quedar el tercer classificat en la categoria d´adults, i tenir dret a rebre un trofeu.

Tot va anar molt bé, vam passar una molt bona estona tots plegats i aprofitant la ocassió vaig comprar-me un llibre en català sobre una de les defenses que m´agrada molt jugar-la, el Contragambit Budapest.

La nota negativa però, va ser que no se si degut a la greu crisis económica que estem passant tots plegats i als recorts pressupuestaris, doncs no es va fer el típic "piscolabis" que es feia a mig matí, fent un recés en les simultànies.

Així doncs, afronto el nou any 2012 amb molta il-lussió i espero i desitjo fer un molt bon paper en el proper Campionat de Catalunya per equips i ajudar al meu equip a estar el més amunt possible de la taula classificatoria.

Tan sols només em resta desitjar-vos que passeu unes molt bones festes de Nadal, Any Nou i de Reis també, en companyia de les vostres famílies i amics.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.
P.D: i a veure si tenim sort i "rasquem" alguna cosa en la "grossa" de Nadal, encari que sigui un premi menor, però "decent", per poder estalviar una miqueta i també per què no, per permetren´s tenir algun "capritxet".

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Canvi de club.

Degut a diversos problemes de treball, etc......., no he pogut estar-me gaire pel bloc, però no hi han hagut gaires novetats. Bé, només 1. Per motius personals vaig canviar-me de club, del Laetània Alella al Llavaneres.

Ja en el meu nou club, vam aconseguir in extremis salvar la categoria, (en 1 mena de "repesca"), i seguirem jugant a 1ª categoria. Intentaré posar alguna de les partides q vaig jugar.

D´altra banda, malauradament, per greus problemes ecónomics, no es va celebrar 1 nova edició del Torneig d´Alella, 1 veritable llàstima, ja que era 1 molt bon Torneig. Esperem que en el futur puguin fer-se noves edicions, tot i que no serà gens fàcil en aquests temps de crisis econòmica, a banda de que part del prestigi s´haurà perdut, fet que faria que s´apuntés poca gent, (1 tendència que sol passar en casi tots els torneigs, i encara més en el mes d´estiu per "antonomasia", com és l´Agost).

D´altra banda, us he de de dir que vaig probar sort amb altres tipus d´escacs, i concretament en el shogi, (són els escacs japonesos), i fa 1 any més o menys vaig jugar un Torneig, (bé, mig, perquè tenia compromisos familiars ineludibles), i la experiència va ser molt i molt bona. De fet, puc afirmar que la experiència es repetirà i que mantenim molts bons contactes amb el Club d´Escacs de Sant Martí per tal de poder jugar en alguna sala els diferents Torneigs i activitats que fem.

En propers missatges aniré introduint més informació sobre aquests tipus d´escacs tan apasionants e interessants, així com llocs on trobar llibres, material de joc, etc....., cosa que es realment molt complicat.

Bé, així doncs, fins aviat!!

P.D: finalment vaig poder autopublicar el meu llibre, més que res perquè em feia molta ilusió tenir-lo, tot i que potser li calen algunes millores que deixaré per més endavant, en quant pugui "pulir-lo" una miqueta més, (si es que en faig alguna revisió, cosa que encara m´he de rumiar).

dilluns, 13 de desembre del 2010

Festes de Nadal, Any Nou i Reis.








Hola, què tal? Per mitjà del present missatge us volia desitjar que passeu un molt Bon Nadal, Feliç Any Nou 2011, i Feliç Dia de Reis.

De cara a la temporada que vé, molt segurament em canvii de club un altre cop, i passi a jugar al Llavaneres, degut a una série de malentesos i demés circunstàncies amb el meu anterior club, el Laètania Alella.

Comença així una nova temporada per a mi, on després d´aquestes festes nadalenques, desprès de celebrar-ho menjant torrons, polvorons, neules, etc........., també m´entrenaré de valent per iniciar aquesta nova étapa tant il-lusionant i emocionant o més que les demés.

Finalment, sembla que podré autopublicar el meu llibre sobre la história dels escacs, etc............, i l´any vinent és jugarà un torneig de shogi, juntament amb la intenció de crear una federació (espanyola) també. En principi pensava que es podria fer a Alella aquest Torneig, però després de tot el que ha passat, molt segurament es faci a Llavaneres també.

Bé, sense tenir res més a dir-vos, tret de desitjar el millor pels meus antics companys i amics de club, (en aquests moments molt díficils que estàn passant), rebeu una salutació ben cordial de:


Llorenç Maza.

dimarts, 31 d’agost del 2010

Crónica de l´Open d´Alella 2010.

Del dia 11 al 19, (els dos dies inclosos), del mes d´agost, es va disputar una nova edició de l´Open d´Alella 2010, que pràcticament, ja s´ha convertit en un "clàssic" de l´estiu, i normalment, any rere any repeteixen diversos jugadors en aquest torneig.

Aquest torneig, en línies generals, va resultar molt positiu pels diversos jugadors del Laetània Alella. Jo, per la meva part, vaig provar noves obertures, (del peó de dama bàsicament), i vaig "recuperar" algunes de les defenses dels meus inicis en els escacs, (va ser un retorn a la infància, quan tenia uns 8 anys, més o menys, tot i que puntualment, alguna vegada també la he utilitzat), la "rocosa" defensa Caro-Kahn, que em va funcionar molt bé en la ronda cuarta, contra en J.A. Maynat, amb qui vaig fer taules, amb negres, en 22 jugades, tot i que tenia un final de torre i peons contra torre i peons, una mica superior, pero que era díficil de materialitzar la superioritat, i per això vaig proposar les taules que va acceptar. Com que en Maynat té molts més punts elo que jo, i també molta més experiència, abans de volguer forçar i equivocar-me, vaig decidir proposar un empat.

A la vuitena ronda, vaig jugar contra en Xavi Andiñach, amb negres. Desprès d´una transposició, la partida va derivar en una defensa Siciliana, on desprès d´un tira i afluixa per totes dues parts, vam arribar a un final una mica superior per a en Xavi, que va acabar guanyant. Això si, va ser una partida molt interesant, on podia haver passat de tot.

A la novena i darrera ronda, vaig canviar d´Obertura, i vaig fer la Anglesa, variant dels quatre cavalls, (una mena de defensa Siciliana, però amb les peces blanques i un temps de ventatje), i per fi vaig aconseguir guanyar al meu rival, en Jordi Volart, que precisament em va guanyar les dues vegades anteriors que vam jugar, amb les peces blanques, i precisament, amb la Obertura Anglesa. Vull dir, que em va resular més gratificant la "revenja", precisament en fer-la amb les seves propies "armes" i guanyar-lo. La Obertura Anglesa, ja que era un moment decisiu per a mi, la vaig escollir, perquè té fama de ser molt sólida i combativa també, i he anat recorrent a ella en diferents vegades, amb molts bons resultats. He de dir que he notat que el meu estil de joc s´adapta molt bé a les Obertures de Flanc, (la Anglesa, la Bird, la Larsen, etc.......), ja que pràcticament amb totes elles he obtingut més bons resultats que amb d´altres Obertures, de Peó de Rei, i de Peó de Dama bàsicament.

Finalment, vaig fer 4,5 de 9 punts, i potser podia haver fet una mica més, però finalment em vaig endur un premi, el de millor jugador local, perquè en Xavi va quedar millor jugador del seu tram, amb 5,5 punts de 9. D´altra banda, vaig ampliar la meva col-lecció d´escacs, en comprar un llibre i una revista que em feia molta il-lussió tenir, i que molt segurament els utilizi en el futur.

En Josep Ramon, per la seva part, va fer també un molt bon torneig, i va acabar empatat amb punts, amb mi, però com que tenia un millor desempat, em vaig endur jo el premi.

La nota negativa, només va ser per en Joan Ramon, que no va fer un bon torneig, ja que va desaprofitar ocasions per fer més punts, i en Gerard, (un fixatge nou), tot i que per ser la primera vegada que participava en un torneig "oficial" d´escacs, va cumplir amb escreig.

En termes generals, però, els jugadors del Laetània vam fer un molt bon torneig, contra gent molt més forta que nosaltres en quant a puntuació elo, experiència i força de joc també, i ens vam sortir bastant bé, i de cara a futurs torneijos importants, (el proper Campionat de Catalunya per equips, del mes de gener, sobretot), fan veure una llum d´esperança pel futur, (recordem que el nostre proper objectiu es recuperar la segona categoria que vam perdre).

Ara cal seguir entrenant-nos i mantenir aquesta força de joc en les properes cites escaquístiques que tinguem.

Continuarà ............

P.D: properament intentaré posar les meves partides d´aquest Torneig, així com d´altres d´interés que trobi.

dilluns, 7 de juny del 2010

Vacances d´estiu.

Bé, si tot va bé, m´agafaré uns dies de Juliol, (encara no se quan ni quants dies), de vacances, amb la família, a Lugo, a tornar a visitar als meus padrins i fer turisme, etc...... Es possible que alguns dies més també fem "sortides-vacances, curtes". En tot cas, a veure si tant de bó es pot realitzar el Torneig d´Alella de l´Agost, ja que seria realment una llàstima que no es fes.

Us continuaré informant sobre aquests i altres temes d´interés.

Rebeu una cordial salutació de:


Llorenç Maza.

dimarts, 30 de març del 2010

Festes de Setmana Santa.

Desprès del molt merescut descans de les Festes de Setmana Santa, a partir del Divendres 16 d´Abril tornen les activitats al nostre club, el Laetània Alella. En concret, farem un Social, que potser hagués sigut molt bona idea fer-lo començar abans del Campionat de Catalunya per equips, per anar molt més "rodats".

I el Diumenge 18 "celebrarem" el final de temporada, malgrat que el nostre equip ha descendit a la tercera categoria.

En qualsevol cas, el temps es tira a sobre i es un moment molt bó per tractar temes de planificació d´aquesta temporada, (si es farà o no l´Obert d´Alella), i la propera, (fer dos equips amb prous garanties, per a veure si tornem a pujar a la segona categoria.

Seguiré informant sobre aquests temes d´interés.

Continuarà ............

dilluns, 22 de març del 2010

Crónica de les rondes 8 i 9 del Campionat de Catalunya per equips.

En la ronda 8ª vam anar a jugar al Club del Sant Josep, de Badalona. Anàvem amb un jugador menys i per tant, ja portàvem 1 punt en contra, a més a més de que tots els nostres jugadors vam haver de pujar un tauler i jugar amb rivals en teoria molt més forts del que ens haurien de tocar.

Finalment, no va haver sort i vam perdre per un resultat també molt "abultat", crec que 5,5 a 2,5, (van guanyar en Xavi Andiñach, contra un rival sord i mut, i en Josep Ramon, que va remontar una partida que tenia en principi perduda, mentres que l´Emili va fer taules contra un rival en teoria superior, pel que fa referència als punts elo). Jo per la meva part, vaig fer una partida molt discreta, una variant molt segura i sólida pel negre en la Obertura Larsen, fins que finalment em vaig equivocar i el meu rival em va fer escac i mat, (un mat molt bonic realment). En qualsevol cas, el meu rival estava en possició molt millor, i era un "ós" molt dur, però un molt bon home, i vaig aconseguir que em regalés una revista d´escacs que vaig trobar molt interessant.

Així doncs vam arribar a la 9ª ronda, on era un tot o res. Hàviem de guanyar per intentar mantindre la categoria, (i esperar que punxessin el Vilassar contra el Sant Josep, i/o el Cerdanyola Mataró contra el Sant Martí), però ens va tocar el club d´escacs Cirera, de Mataró, i van presentar un equip prou fort, massa crec jo, tot i que ja estàven salvats, ja que no podien ni baixar ni pujar. Però no va poder ser. Vam poder alinear a 8 jugadors, però no va servir de res. Vam perdre 5,5 a 2,5. Només va fer el punt de l´honor l´Emili, (també contra un rival que li superava en quant a punts elo), mentres que en Xavi, en Josep Ramon, i en Joan Ramon van fer unes taules, (sobretot en el cas d´en Josep Ramon i d´en Joan Ramon, van fer unes tables molt lluitades, per part de tots els contrincants). Jo, per la meva part, vaig canviar de plantejament per a aquesta ronda decisiva i vaig fer la Obertura Anglesa. Semblava tot molt igualat, però al final vaig fer un error decisiu.

En termes generals, no ha estat un bon torneig per a tothom en general, ja que s´haurien pogut sumar molts més punts, i per la part que em toca, haig de fer autocritica, ja que només he pogut sumar 2,5 de 9 possibles, i sento en certa forma que he fallat una mica bastant al nostre club, i m´hagués agradat molt ser molt més útil al club fent més punts que fossin importants per mirar de guanyar o com a mínim igualar alguns matxs. Però també s´ha de dir que hem tingut baixes molt importants durant tota la temporada i que ens hem tingut que enfrontar amb rivals molt més forts. No es que serveixi d´excusa, però és un factor a tenir molt en compte. Com també s´ha de tenir en compte que a molts matx anàvem amb 1 o 2 jugadors menys i estàvem tots obligats desde l´inici a fer unes superremontades, ja que els nostres rivals portàven sense cap mena d´esforç 1 o 2 punts a favor. Aquests factors han fet molt de mal al nostre equip i en certa forma han estat determinants, (com també en menys mesura, el fet de no haver agafat les taules que ens proposava el Club d´escacs Cerdanyola Mataró, i més sabent els molts greus problemes que teníem aquest any per alinear a 8 jugadors, ja que amb aquest mig punt i amb algun més que es "rasqués" amb d´ altres clubs "amics", com el de Llavaneres, on està l´antic President del Laetània, en Jose Luis Monente, i/o amb el Cirera, que a la darrera ronda no es jugava res de res, ja que estàven salvats, i també hi ha molt bona "sintonia" amb aquest club).

Malauradament, doncs, l´equip descendeix de cap a la tercera categoria. Esperem i desitjem però que l´any que ve no tinguem tantes baixes i que poguem tornar a pujar a la segona categoria, (i tant de bó quedem Campions de grup). En tot cas, seria molt bó fer una reunió "urgent", de cara a planificar la propera temporada, ja que s´ha de decidir si es faràn un o dos equips, ja que si es fa només un equip, hi haurà gent que es quedarà fora i que no podrà jugar, mentres que si es fan dos equips, si en el primer falla gent, hauria de pujar gent del segon, i aquest quedaria molt "coix".

Un altre tema a tractar és el tema de la subvenció que l´Ajuntament ha de donar al nostre club, el Laetània Alella, per mirar de fer l´Open del mes d´agost. Si l´Ajuntament no dóna prou subvenció, potser no es farà aquest Torneig, el que seria una veritable llàstima, ja que dona molt de prestigi al Club i a Alella, però si s´ha de fer el Torneig per a que hi perdem diners, doncs, millor que no es faci. Seria molt i molt greu, però degut a les circumstàncies, és molt probable que no es pugui fer aquet any el nostre Torneig d´Alella, per motius totalment aliens al nostre club, el Laetània.

Bé, continuarà ..............

dimarts, 9 de març del 2010

Crónica de les rondes 6 i 7 del Campionat de Catalunya per equips del 2010.

En la ronda 6ª vam anar a jugar a Masnou, contra un dels equips forts del grup. I a més a més, vam anar 6 jugadors només, (i sort que al final va venir en Josep Ramon, que en principi no venia). La desfeta va ser absolutament terrible. Vam perdre per 7 a 1. Només va fer el punt de l´honor en Josep Ramon.

Jo per la meva part, vaig desaprofitar una bona ocasió per guanyar o com a mínim, per fer taules, contra un rival en teoria asequible, ja que tenia una puntuació elo molt similar a la meva, (només una miqueta superior). Vaig plantejar una de les meves obertures preferides, la Larsen, (1. b3 ), i vaig arribar a una possició realment interessant, pero al final em vaig equivocar i vaig perdre algun que altre peó important, i al final vaig perdre la partida.

Tot i això, el desplaçament era molt complicat i tocava perdre. La nota negativa però es que ens vam col-locar en situació de descens, (els penúltims som, concretament).

Pel que fa a la ronda 7ª, rebiem a un altre equip molt fort, el Llavaneres, (són 3ers de grup, crec), i no vam poder salvar el tercer i casi definitiu match ball. Si guanyàvem en aquesta ronda, encara tindriem alguna possibilitar per conservar la categoria, però no va poder ser. Els tres taulers de dalt eren molt forts, ja que eren tots 2000 i "pico", (tot i que jo vaig guanyar al 3er d´ells, que tenia una puntuació elo molt superior a la meva, i era un "ós" molt dur, tal i com em va comentar en Jose Luis Monente, (amb qui vam tenir un molt emotiu reencontre, abans de començar el matx). A part del meu punt, l´Emili va fer taules, (tot i que tenia la partida perduda, però l´altre home es va equivocar), contra un "vell" conegut de les simultànies de Llaveneres, (un home minusvàlid).

Les demés partides es van perdre totes, i la "pallisa" va tornar a ser absoluta i realment terrible, 6,5 a 1,5. De les que vaig poder seguir, qui tenia més opcions de puntuar va ser en Borja contra en Jose Luis Monente, però en Borja, malauradament, va fer una jugada, aconsellat per l´Emili, i en fer la jugada, va deixar oberta la diagonal a l´alfil negre per a que es menjés la torre. Una veritable llàstima, ja que si en Borja no s´hagués deixat la torre hagués pogut coronar dama i guanyar la partida. Va ser la nota negativa. En qualsevol cas, tot i el "consell" de l´Emili, en Borja no tenia que haver fet la jugada de forma automàtica, sino que tenia que haver-la verificat. En Josep Ramon per la seva part, va aguantar molt, fins al final, (va ser el darrer en acabar), però va acabar perdent, (tenia una peça menor de desaventatge, però per 2 o 3 peons, però en canviar les peces i arribar al final, va perdre aquests peons i va quedar en possició clarament inferior, amb una peça menor de menys, concretament).

Cal a dir però que teníem una baixa molt important, també, aquest cop en els taulers de la part baixa. Ens va faltar en Joan Ramon, que va anar a una Marató, (segons va dir-me en Xavi, feia temps que s´estava preparant per anar-hi). Això va ser una veritable llàstima, ja que els tres taulers de abaix van tenir que pujar una possició més i jugar amb rivals en teoria més forts, a banda de que l´equip ja tenia un punt en contra. Potser si no hagués faltat, s´hauria pogut puntuar més per la part baixa i tenir així opcions de fer taules i/o fins i tot guanyar el matx.

Jo per la meva part, vaig tornar a plantejar la Obertura Larsen, (és la Obertura de les grans ocasions!!; la vaig fer per mirar de sorprendre al meu rival, però va jugar tota la estona molt ràpidament i va cometre algun que altre error en la Obertura, i va quedar en possició inferior), i desprès de canviar ràpidament les peces, on semblava tot molt igualat, vaig arribar a un final de torre, on jo tenia 2 peons de més i passats, (va sacrificar dos el meu rival, em sembla). Finalment vaig poder plantar el peó (a) a 7ª fila, i recolçat per la torre, que estava a vuitena fila, i la coronació a dama era absolutament imparable. Quan va veure que no l´aturava, el meu rival és va rendir, (intentaré pujar la partida quan pugui). Tot i la meva victória, (pírrica, ja que no va servir de res per a l´equip, malauradament), he de dir que tinc una dada realment preocupant i es que només aconsegueixo possicions absolutament molt interessants amb la Obertura Larsen, i que amb les demés Obertures tinc molts més problemes. És una dada realment molt preocupant.

Sigui com sigui, la nota molt negativa però es que amb aquesta derrota, el nostre equip, el Laetània Alella es veu "abocat" de cap a descendre, cap a la 3ª categoria, ja que els dos rivals que queden, el Sant Josep, (que estàn lluitant per mirar de pujar), i el Cirera, (que reforçaràn molt i molt l´equip, ja que s´estàn jugant la permanència a la 2ª categoria), seràn dos rivals molt durs, i previsiblement acabarem perdent també aquests matxs, tot i que hem de tenir esperança, ja que és el darrer que es perd.

Potser és la millor solució que l´equip baixi a la 3ª categoria, ja que cada Diumenge tenim realment molts problemes per formar un equip de 8 jugadors, i moltes, masses vegades som només 6 o 7, i comencem el matx amb 1 o 2 punts en contra, a més a més de que en faltar jugadors forts del nostre equip, tots tenim que pujar un tauler més i jugar amb gent encara molt més forta. Però la dada negativa és que si baixem a la 3ª categoria, s´hauria de formar un equip fort de 4 jugadors per mirar de tornar a pujar ràpidament, però es quedaria gent sense jugar, a no ser que es formin 2 equips de 4, però un quedaria molt coix, perquè faltaria algun jugador i/o si tingués que reforçar al primer equip, per si hi hagués alguna baixa.

Sigui com sigui, el panorama és real i absolutament molt complicat, no només per aquesta qüestió, que es molt greu, sino també pel fet de que fins i tot potser aquest any no es celebrarà el nostre Torneig d´Alella, si l´Ajuntament no es "mulla" i dona una subvenció que realment cobreixi totes les despeses. Cal a dir que si no es fa finalment el Torneig, seria un altre "cop" molt dur pel nostre club, que en la vessant económica no està per "tirar cohets".

Seria molt bó tornar a debatre tots aquests temes amb calma i amb tots o la majoria d´integrants del club, per mirar de planificar el que resta de temporada i la que vé també, (ja que s´haurà de fer alguna cosa si al final s´acaba consumant i confirmant el nostre descens a la 3ª categoria).

Bé, continuarà ...........................




Llorenç Maza.

dijous, 11 de febrer del 2010

Balanç dels cinc primers "rounds" del Campionat de Catalunya per equips.

A finals del mes passat de Gener va començar el Campionat de Catalunya per equips, (estem ubicats al grup 5 de la segona categoria, i ara en l´"equador" del Torneig, és un molt bon moment per fer una mica de balanç de tot plegat. Us deixo aquí l´enllaç de la Federació Catalana d´escacs, per tal de que podeu seguir la nostre evolució: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsacteslist.php?x_idGrup=35&z_idGrup=&x_idRonda=5&z_idRonda=) . He de dir que aquest és un Campionat molt díficil per nosaltres, ja que tenim diverses baixes per diversos motius, de feina, etc......., i són unes baixes molt importants, ja que són jugadors dels taulers de dalt, (en Manel Gardeñes, el nº 1, que tot i tenir fitxa, no juga mai, en Sergi Collazo, que el tenim també de baixa per totes les rondes, tot i tenir fitxa també, en alguna que altre ronda, en David, el nostre primer taulell d´ara). D´altra banda, en aquesta temporada hem tingut dues baixes molt importants també, i de forma definitiva, (bé, a l´ igual que en Manel també, crec), com són en Xavi Klimt, que va anar a jugar al Club d´escacs de Vallromanes, i l´Alejandro, que va decidir no fitxar aquest any, (en "kiwi"), que ens ajudaria a omplir els forats del primer i únic equip, (com fan en Borja i l´Emili); degut la greu mancança de jugadors, aquest any el Laetània Alella només ha pogut presentar un equip, i tenim greus problemes cada setmana per fer el plé. És a dir que som 7 jugadors en total, però en diverses rondes també falta algun, com en la primera, on ens va faltar en David, i quedem només 6 jugadors.

És una veritable llàstima, ja que, per exemple, a la primera ronda, erem només sis jugadors, (és a dir, que ens faltaven dos), i podíem haver puntuat contra el Club d´Escacs Sant Marti, (vam jugar fora).

A la segona ronda, va venir al Laetània Alella el meu anterior club d´escacs on militava, l´Ateneu Colon, i desprès d´un emotiu reencontre amb el president, vam aconseguir amarrar el matx. La nota negativa però, va ser en Josep Ramon, que tenia la partida totalment guanyada, però no va trobar la jugada bona, i el seu rival, li va oferir taules, que no va voler acceptar, i al final, va quedar en una possició totalment perduda. Jo per la meva part, també vaig desaprofitar una bona ocasió per a com a mínim fer taules, contra un rival d´elo inferior i amb molta menys experiència, també, en teoria, ja que vaig jugar contra un nen.

A la tercera ronda es va produir un fet "peculiar". El president del club d´escacs Cerdanyola Mataró, en Bollero, ens va proposar de pactar unes taules, (que potser teóricament, tot i no ser gaire esportiu, aquest mig punt ens hagués anat molt bé de cara a la classificació general). Desprès de sotmetre-ho a votació entre tots els nostres jugadors, (jo en vaig declarar neutral, però recolçant a la majoria, encara que fós simple), i per només un vot es va decidir jugar. Cal a dir però que en Sergi Collazo va votar per anar a jugar, però desprès no es va presentar, (bé, va dir que seria baixa per tota la temporada, i va avisar la nit anterior al matx), cosa que va fer que molts dels components del nostre equip estiguin una mica molests amb aquest "mal gest", ja que si dius que no jugaràs en tota la temporada, doncs no votis per si s´ha d´anar a jugar o no, o directament dius que no es va a jugar, perquè tú no pots anar i no pots reforçar i ajudar a l´equip per mirar de lluitar per a guanyar el matx. Al final vam perdre 5 a 3. Jo per la meva part, vaig aconseguir estrenar el meu "casiller" particular, fent taules, amb negres, contra un rival d´elo superior.

A la cuarta ronda vam anar a jugar a Calella, i ens van tornar a faltar dos jugadors, i erem només 6, i vam haber tots de pujar taulers, i al final la "desfeta" va ser auténticament terrible, ja que ens van "esclafar", donant-nos una pallisa, per 7,5 a 0,5, (ja que només va puntuar el Xavi Andiñach, tot i que estava en possició perduda, i el seu rival es va equivocar al final, ja que tenia mat en poques jugades). Jo per la meva part, vaig tornar a desaprofitar una molt bona ocassió, ja que podia haver forçat com a mínim unes taules contra un rival superior en quant a punts elo.

I a la cinquena ronda, però, vam salvar un altre "match ball", (el primer va ser contra el Colon, que em sembla que és el cuer del nostre grup), contra el Vilassar B, (un equip que es clar rival directe nostre pel que fa referència a la lluita per la permanència de la categoria). En aquesta ronda, vam poder completar un equip de 8 jugadors, desprès de fitxar a un altre jugador, i vam poder plantar més "cara". Vam guanyar per 5 a 3. Jo per la meva part, vaig fer una bona partida, (per fí vaig puntuar i sent decisiu també, ja que estàvem 2 a 2, i havia un altre partida perduda, la d´en Joan Ramon, i en Xavi i en David ho tenien una mica complicat per guanyar, i el meu punt va desequilibrar la balança i va fer que juguéssin menys presionats els companys que encara estàven jugant), i desprès d´un gran error del meu rival, (que tenia menys punts elo que jo, i en teoria, tenia un nivell de joc "inferior"), vaig poder "rematar" de forma brillant, sacrificant la dama, (tot i que al final la recuperava també), per fer escac i mat. El Xavi va veure els moments finals de la meva partida, i no se si es va posar una mica sorprés i nerviós per la meva jugada, però desprès va veure com feia mat, (el nostre company, en Josep Ramón va dir-me que el meu rival es va quedar absolutament bocabadat, molt aixafat i desanimat desprès de la partida. Bé, va ser totalment cert, ja que va estar assegut al taulell analitzant la seva partida, amb algun que altre company del seu club. La veritat és que si, és un partida que per qui guanya l´"omple" de moral, però qui la perd, el deixa molt desanimat, etc.....). El Xavi, per la seva part, també va rematar la seva partida de forma brillant, (estava a punt de coronar una altre dama, a més de la que ja tenia sobre el tauler, i amb ventatge decissiva), i en David també va guanyar i vam guanyar el matx. Per la meva part, tot i haver aconseguit el punt, tinc una molt baixa forma preocupant, ja que només porto 1,5 de 5 possibles, (bé, en Josep Ramon, crec que porta una puntuació molt similar a la meva, 1 de 5, crec, i en Joan Ramon tampoc porta un bon "score"; en Borja i l´Emili tampoc estàn en gaire bona forma, però crec que els que tenim que marcar la diferència som els de dalt, on només estàn responent molt bé en Xavi i en David), tot i que al ser menys jugadors a l´equip i faltar-nos els "forts", en Sergi, en Manel, etc....., tenim que jugar més amunt i enfrontar-nos a rivals més forts i durs, però això no ha de servir d´excusa. D´altre banda, crec que he jugat 4 partides amb blanques i només una amb negres, (és el cantó positiu, que estic imbatut amb les peces negres, però amb les peces blanques, que en teoria és un petit avantatge, tinc un bagatge molt baix).

Tot i no haver tingut gaire sort en els meus plantejaments d´Obertures, he de dir però que estic agafant el "gust" a sortir de peó de dama, (menys a la primera ronda, on vaig provar un nou plantejament, amb 1. Cf3 ), amb els rivals més forts, i de peó de rei, amb els rivals en teoria més assequibles. Amb negres, no he pogut fer gaires "improvisacions", ja que només he jugat un cop, em sembla, i em van sortir de dama, i vaig entrar en una mena de Defensa Ortodoxa, si no recordo malament.

Tot seguit, intentaré pujar la meva partida de la cinquena ronda, on vaig jugar més o menys bé, i vaig poder rematar la lluita de forma brillant i amb una bonica "miniatura". Espero i desitjo que us agradi, (la partida és una Defensa Francesa, variant Tarrasch, si no m´erro).

Espero i desitjo que us agradi.

Bé, fins aviat.

Llorenç Maza.

P.D: aquest any tocarà patir molt i molt per poder mantenir la nostra categoria, però crec que finalment ho aconseguirem. Ens resta fer algun puntet més, (que crec que amb més o menys facilitat, ho podem fer), i crec que ja ho tindrem al sac i ben lligat, (la propera ronda però, ens tocarà perdre, ja que ens enfrontem contra el Masnou, el líder del nostre grup, crec que és, i ells juguen a casa a més a més; jo per la meva part intentaré preparar-me alguna cosa, a veure si dono la "sorpresa"). D´altra banda, seria molt bó que el nostre club, que passa un moment una mica delicat, aconseguís superar els petits problemes que té, (de falta de jugadors, i també, una mica, en la vessant económica, hem de mirar de "collar" una mica més a l´Ajuntament d´Alella, per a que es mulli i doni més subvenció de la que dona, per tal de poder organitzar un molt bon Obert d´Alella, mirar de fitxar nous jugadors, etc.......).

dilluns, 21 de desembre del 2009

Festes de Nadal, Any Nou i Reis.









Hola, què tal? Per mitjà del present missatge us volia desitjar que passeu un molt Bon Nadal, Feliç Any Nou 2010, i Feliç Dia de Reis.

Jo, en la part escaquística, entre torrons, polvorons, cava, neules, etc........, em seguiré entrenant per estar a punt de cara al proper Campionat de Catalunya per equips, (a finals del mes de Gener del proper Any 2010), on ho tindrem molt complicat, ja que tindrem alguna que altre baixa molt important, (la més important però és la del nostre amic i company Xavier Klimt, que passa a defensar els colors del Club d´Escacs Vallromanes, ja que està molt més a prop d´on ell viu, etc......), i en el que el nostre objectiu primordial és aconseguir mantenir-nos a la 2ª categoria i desprès si podem estar més amunt, doncs molt millor.

Bé, així doncs, que vagi tot molt bé, vigileu amb el menjar i amb la beguda, i entreneu-vos també per estar ok. I a veure si tenim sort també i ens cau la "Grossa" o algun premi relativament important del sorteig de Nadal de demà, 22 de Desembre del 2009.

Vinga, fins aviat!!

Llorenç Maza.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Crónica de les simultànies de Llavaneres.

I a l´endemà, Diumenge, (29-11 de 2009), es va cel-lebrar el segon acte escaquístic de la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres. Es va jugar al mateix local de joc que les partides ràpides. El local està molt i molt bé per passar una molt bona estona jugant i disfrutant també dels escacs.

En aquesta ocassió es tractava d´unes simultànies que oferia el G.M Vicktor Moskalenko, que ja molt de temps que té fixada la seva residència al nostre país.
La veritat es que en Moskalenko, a més a més de ser un supercrack de categoria mundial, és una persona molt simpàtica i agradable.

Els participants aquest cop, potser erem menys que altres vegades, però totes les partides van estar molt bé.

Per part del Laetània Alella, en aquesta ocassió estavem en Xavier Andiñach, i aquest mateix cronista, Llorenç Maza. En aquesta ocassió, em va "somriure" la sort, i vaig poder optar al 3er premi i em va correspondre un molt bonic trofeu. La meva partida va ser una Defensa Francesa, en la que em vaig defensar com vaig poder, però finalment el G.M Moskalenko em va acabar guanyant, (bé almenys tinc el cónsol de que ens va guanyar a tots).

Més o menys per la meitat de l´acte, es va fer una petita pausa i es va oferir a tots els assistents, com bé sent habitual, un petit refrigeri, amb una mica de menjar i begudes diverses. D´això puc donar fe que estava tot realment deliciós, com sempre vaja.

Próximament intentaré penjar la partida comentada, així com alguna foto, si m´arriba per correu electrónic, (gràcies a en Jose Luis Monente).

Continuarà .............

Crónica de les partides ràpides de Llavaneres.

El passat Dissabte, 28-11 del 2009 aprofitant que era la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres, es va cel-lebrar un Campionat de partides ràpides, (era un dels actes escaquístics que es van fer).

La veritat és que el Campionat es va cel-lebrar amb relativa tranquilitat, fins que en un moment donat un dels participants va perdre absolutament els papers i va començar a insultar a un dels jugadors, perquè va fer una reclamació arbitral, (no ho vaig acabar d´entendre bé, però resulta que es queixava d´una peça que estava enmig de dues caselles, i discutien sobre si havia d´estar en una o altre). La veritat és que es va viure un moment de tensió, però l´àrbitre va estar realment magnífic en el seu paper i va tranquilitzar els ànims, (aquell home que es va posar molt nerviós va decidir no seguir més el Campionat, per evitar més tensions, etc.....).

Bé, ara passaré a relatar l´actuació dels participants del Laetània Alella. Erem dos representants, en Borja Bartolomé i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.
En Borja va fer un molt bon paper, ja que per elo era un dels participants amb menor puntuació, i crec que va fer 1,5 o 2 punts de 9 rondes. Al final va rebre el trofeu al 3er millor sub-16. El que va quedar Campió en aquesta categoria va ser en Josep Mª Domenech Vila, del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró.

Jo per la meva part, vaig fer un paper molt correcte i digne, ja que vaig fer la meitat dels punts, 4,5 de 9. Molt curiosament tenia el nº 14 de rànquing elo i vaig acabar en la possició número 14, gairebé per la meitat de la taula, ja que hi havien 26 participants en total. A nivel de joc, vaig provar coses noves, i algunes "armes" velles també, i en pràcticament totes les partides vaig donar molta guerra, ja que moltes de les que vaig perdre va ser perquè vaig fer alguna jugada il-legal, o vaig perdre per temps, però eren possicions de taules, més o menys clares, (casi vaig fer taules amb el Campió Absolut d´aquest Torneig, però vaig fer una jugada il-legal; d´altra banda, vaig fer taules i amb les peces negres i plantejant la sólida i "rocosa" defensa Caro-Khan, contra el millor jugador local, del Club d´Escacs de Llavaneres, que va quedar en la 4ª possició).

En tot cas, però, el nivell va ser molt i molt dur, fort i competitiu. Una mostra de tot això es que els jugadors que van endur els tres trofeus, van acabar empatats tots amb 7 punts, i que van haber de jugar unes partides de desempat per veure l´ordre del "podi", (a l´hora de decidir el millor jugador local, també es van haver de jugar dues partides de desempat).

En definitiva, vam passar una estona molt i molt agradable i vam veure a "vells" amics i en vam fer de nous. Vull dir que l´important es participar. D´altra banda, tots els participants ens vam endur un petit obsequi récord d´aquest acte.

Continuarà .............

dimarts, 17 de novembre del 2009

Crónica de les partides ràpides de Masnou, del dia 15-11 de 2009.

El passat dia 15 d´aquest mes, el nostre Club, el Laetània-Alella va ser convidat pel club "veí", el Masnou, per jugar un Campionat de partides semi-ràpides, (de 20 minuts per cada jugador). En total hi havien 6 equips. El nostre equip va haver-se de "fusionar" amb 2 jugadors de Vallromanes per poder formar un equip per jugar, (els equips estaven formats per 6 jugadors). El nostre equip estava format pels següents jugadors: 1. Xavier Andiñach; 2. Aquest mateix cronista, Llorenç Maza; 3. Josep Ramon; 4. Joan Ramon; i els taulers 5 i 6 estaven ocupats per 2 jugadors del Club d´escacs Vallromanes, (pare i fill, que ja ens van convidar a la festa major d´allà a jugar un altre Campionat de partides ràpides). Posteriorment vam tenir un altre reforç, ja que en dues rondes es va incorporar també en Sergi Collazo.

El nostre Club, malauradament va quedar en la darrera possició, (empatats a punts amb el penúltim, però amb pitjor desempat per a nosaltres), però el més important era que hi havia Trofeu per tots els equips participants, (a més de dos Trofeus individuals per a aquells jugadors que fessin més punts), i el més important es que vam passar una molt bona estona i vam fer un molt bon entrenament, jugant a escacs, i jo, personalment, vaig provar coses noves sobre el tauler i/o algunes de velles i casi abandonades.

El local de joc realment està molt i molt bé, (és la nova seu social del Club del Masnou, desde ja fa 1 any), i el més important es que van posar un bon servei de "avituallament", ja que hi havien entrepans, i begudes per a tota aquella gent que tingués gana i/o set, (d´això puc donar fe que tot estava realment deliciós).

Jo personalment, no vaig estar gaire fí, ja que només vaig poder fer unes taules, tot i que en algunes partides podia haver fet alguna cosa més. També es cert però que m´enfrontava a uns rivals molt superiors en quant a puntuació elo, ja que en casi tot el Torneig vaig jugar al tauler número 2, tret de dues rondes on vaig ocupar el tauler número 3, (ja que va entrar al número 2, el Sergi Collazo).

Ara tenim dues fites escaquistiques molt importants, a Llavaneres, els dies 28 i 29. El dia 28, un Campionat individual de partides ràpides, i el dia 29, unes simultànies que ofereix el G.M Viktor Moskalenko. Sense cap mena de dubte, són dues proves molt fortes, (sobretot la del dia 29), i servirà com una mena de "avaluació", per veure més o menys si ens trobem amb garanties de poder fer un bon paper al proper Campionat de Catalunya per equips.

Continuarà ...........

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Crónica del Campionat de partides ràpides, de Vallromanes, del 18 de Octubre del 2009.

El passat día 18 de Octubre es va cel-lebrar a Vallromanes, aprofitant la Festa Major d´allà, un Campionat de partides ràpides, amb la presència de diversos jugadors del nostre club, en Josep Ramon, el nostre President, el Xavier Andiñach, i el per "ara" jugador nostre, ja que li queda molt poc temps al nostre club, en Xavi Klimt, (que a partir de la propera temporada fitxarà pel Club d´Escacs de Vallromanes; esperem i desitjem que et vagi molt bé en la teva nova "aventura" escaquística, Xavi, i ja anirem coincidint en les diverses proves escaquístiques que hi hauràn durant tot l´any), i aquest mateix cronista, Llorenç Maza.

La veritat es que el Torneig va tenir una sort "dispar". En Xavier Andiñach, en perdre la seva partida davant mi, va haber de jugar una partida de repesca per veure si entrava o no als play offs. Però va jugar contra el Xavi Klimt, i va perdre la seva partida i va quedar fora de la fase final del Campionat, i no podia optar als trofeus finals, (hi havien només 3 pels 3 primers). En Josep Ramon va perdre la 1ª partida del play off davant un jugador local del Vallromanes, pero va guanyar la 2ª partida davant en Xavi Klimt, i es va asegurar així el trofeu al 3er classificat.

Bé, tinc que dir però que en Xavier Andiñach portava molt de cansanci mental i físic també, ja que està jugant un Torneig molt fort a Mataró, (on per cert, tampoc li van gaire bé les coses), i el dia anterior a aquest Torneig, va tenir un sopar familiar i va anar a dormir tard i no tenia les "piles" carregades.

Jo per la meva part, en la 1ª partida guanyava a en Xavi Klimt, i m´assegurava com a mínim el trofeu al 2on classificat. Llàstima però que a la partida final vaig perdre precisament amb el mateix "botxí" que a en Josep Ramon. El meu rival, en tot cas, tenia més "rodatge" que jo, ja que està jugant precisament, el mateix Torneig que en Xavier Andiñach, a Mataró, si bé que en un altre Grup, degut precisament a la diferència considerable de punts elo entre tots dos.

Es dona la casualitat a més a més que en la fase classificatoria, (que va constar de 9 rondes, en un format de tots contra tots), vaig guanyar-li jo, però a la final va estar una mica millor el meu rival i es va endur finalment el triomf.

Sigui com sigui, amb molta sort, s´ha de dir, però, vaig fer el ple, 9 de 9, però vaig tenir 4 partides en possició perduda, (concretament contra en Josep Ramon, en Xavi Andiñach, i contra 2 jugadors locals, que són pare i fill, i que juguen al club d´escacs de Vallromanes; i en la final però, el fill es va "cobrar" la "revenja", com ja he dit anteriorment).

Tot i deixar-me personalment un petit regust amarg, ja que volia quedar 1er, em puc considerar el Campió moral d´aquest Torneig, ja que vaig ser l´únic que vaig fer les 9 dianes en la fase classificatoria, i vaig quedar aquí el 1er, però a la partida final, la meva sort es va acabar.

En tot cas, aquests Torneigs de "costellada", serveixen per establir relacions d´amistat, i en el plà escaquístic, per provar noves línies de joc i d´altres que es tenen casi abandonades per complet, i vull dir que, personalment em va anar molt bé com a entrenament, ja que ja fa bastant temps que no jugo cap Torneig, (desde el d´Alella, al mes d´Agost), com d´altres companys, com en Xavier Andiñach, que estàn jugant un Torneig molt dur i complicat a Mataró.

Vam passar tots en general, una mica de fred, però ens ho vam passar molt i molt bé, que es del que es tracta, i també va sortir el sol i al final va fer-hi una mica de calor. Vull dir que la climatologia ens va respectar bastant, ja que jugavem a l´aire lliure, a la Plaça del Casal de Vallromanes, (el lloc és una porxada molt similar a la d´Alella, al costat del kiosk, on es juguen les partides ràpides del mes d´Agost).

Bé, espero i desitjo que us hagi agradat aquesta crónica i volia excusar-me en el retard en posar-la, però es que he tingut algun que altre problema amb el meu ordinador.

Continuarà ................

dimecres, 16 de setembre del 2009

10é Obert Territorial de Barcelona.

El motiu del present missatge es per dir que el proper mes d´Octubre es celebrarà una nova edició de l´Obert Territorial de Barcelona, (a veure si amb sort es forma un Grup del Maresme, però per això cal que un o més clubs demanin ser seu, i que hi hagi també un número suficient de jugadors).

Aquí deixo la circular de la Federació Catalana d´Escacs:

http://www.escacs.cat/circulars/circulars2009/circular34.htm

A mi la veritat es que aquest Torneig em fa especial il-lussió, sobretot desprès de quedar 2on en dues edicions consecutives, (els anys 2006 i 2008, ja que el 2007 no hi va haver Grup del Maresme), i en aquesta nova edició volia mirar de quedar Campió, (a veure si a la tercera va la vençuda ja!!).

Continuarà .................

dimecres, 2 de setembre del 2009

Crónica de la 9ª ronda de l´Open d´Alella i reflexions finals.

Finalment, no va poder ser aquest cop. Vaig fer taules en la darrera ronda decisiva, tot i que tenia moltes possibilitats de guanyar el punt sencer. Els demés companys, en Josep Ramon i en Xavi Andiñach van guanyar, i finalment en Xavi va quedar com millor jugador d´Alella, mentres que en un possible desempat amb en Josep Ramon, també tenia els desempats pitjor que ell, bàsicament per haver perdut amb ell anteriorment.

Per a aquesta ronda decisiva, vaig fer l´Obertura Larsen, que la vaig dosificant per les rondes realment importants. Molt segurament la tenia que haver fet servir abans, potser contra en Josep Ramon. Inicialment però volia jugar la Obertura Anglesa, una Obertura que m´agrada també molt i que en les jornades importants, (normalment en les darreres rondes, o en la darrera només), també m´agrada i confio molt a l´hora de jugarme-la.

Sigui com sigui, aquestes rondes diàries no em van gaire bé a mi, ja que vas acumulant el cansanci de cada dia i això no es gaire bó. Tampoc estava de vacances i això també desgasta molt.

Pel que fa a la resta del Torneig, va resultar Campió el M.I Rojas, amb molta facilitat, i fent taules a la darrera ronda.

Com a fet negatiu, cal destacar el paper de l´àrbitre segons em van dir els companys de club, (bàsicament en l´acta que em va enviar per email el Xavi), i finalment es va decidir acordar que aquell noi no torni a arbitrar mai més el nostre Torneig, ja que això dóna molt mala imatge, etc......... També es cert que cap jugador, si no recordo malament, no es va queixar, però no va dedicar-se a fer les seves funcions del tot, i que en alguns casos podia haver fet alguna cosa més, en lloc de fer el mínim possible, per cumplir i ja esta, (en R.R.F). Sigui com sigui, s´ha acordat que aquest senyor no torni a arbitrar mai més el nostre Torneig d´Alella.

Bé, ara tinc els dubtes sobre si participar en el Campionat Territorial de Barcelona, Grup del Maresme, (a veure si quedo Campió ja!!, i a la tercera va la vençuda), i/o a un altre Torneig que organitza el Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, concretament el VI Obert d´Escacs del Maresme. Però en el cas de que jugui els dos torneijos alhora, serà molt i molt complicat, el desgast físic i mental, i el millor, crec que serà centrar-me en un torneig, i tinc que escollir quin serà. A lo millor aquest any no es pot celebrar el Campionat Territorial i jugaré llavors aquest altre Torneig de Mataró, qui sap.

Continuarà .............

dijous, 20 d’agost del 2009

Final d´infart a la 8ena ronda.

Ahir a la tarda, a la 8ena ronda, en Josep Ramon i en Xavi Andiñach van perdre les seves partides davant rivals molt forts pel que fa als punts elo i a la força de joc també. En Joan Ramon, per la seva part, va tindre una partida molt igualada, fins al final, on hi va haver un final de torres, amb peons, que sempre són molt complicats de jugar.

Jo per la meva part, vaig fer el que havia de fer, guanyar a en Ricard Asensio Graells. Em va costar molt i molt, però, (em va anar de molt poc perdre, però finalment vaig guanyar; li vaig comentar al Xavi i ell em va dir que tot comta, referint-se als punts, independentment de si costen més o menys, si es guanya per temps, etc......). El meu rival em va sortir de Peó de Rei i vaig decidir plantejar la Defensa Siciliana, ja que tenia que guanyar de totes totes si volia fer alguna cosa a la classificació final. El meu rival, molt curiosament va decidir canviar els seus dos alfils pels meus dos cavalls, a l´Obertura, i al final vam arribar a un final on tenia torre, dama i cavall, (amb peons), contra torre, dama i alfil negre, (amb peons). Al final, però jo em vaig equivocar i vaig perdre algun que altre peó, però el meu rival també es va equivocar i em va permetre que li capturés el cavall, i si la seva torre es menjava la meva dama, jo li feia mat a la
1ª fila, amb la meva torre. Però no va caure en aquest error. Sigui com sigui, vaig acabar guanyant per temps, tot i que ja tenia millor possició i una peça menor de ventatge, (un alfil negre).

La partida però, va ser molt disputada i "maratoniana", ja que va durar 4 hores i mitja més o menys!! És a dir que vam acabar absolutament reventats, però per sort per a mi em vaig acabar endunt el punt sencer.

Ara queda la decisiva 9ena ronda final, on en Xavier Andiñach porta 3,5 punts, en Josep Ramon, 3, i aquest mateix cronista, 3, i en Joan Ramon, 2,5. Vull dir que encara està tot per decidir, tot i que el principal favorit per endur-se el trofeu a millor jugador local és en Xavi, ja que li toca un rival en teoria asequible, i fins i tot, encara que no guanyi la seva partida, si fa taules només, crec, en tenir els desempats a favor seu, ja s´enduria el trofeu. Jo tinc el desempat desfavorable amb els meus dos companys, en Xavi i en Josep Ramon, i la única esperança que tinc es que jo guanyi la meva partida aviat i fàcilment, per posar pressió a en Xavi i que perdi la seva partida, i que en Josep Ramon faci taules o que perdi també la seva partida. És a dir, que està tot molt i molt complicat.

Així doncs avui serà una altre ronda molt i molt dura, on tinc que anar a per totes i guanyar i esperar als demés resultats. El meu rival d´avui però es també molt complicat, ja que té més o menys de punts elo com jo mateix i de ben segur que plantejarà molta guerra.

Bé, continuarà ................

dimecres, 19 d’agost del 2009

Emoció a "dojo".

Ahir a la tarda, el Xavier Andiñach va guanyar la seva partida, i jo per la meva part, vaig perdre davant en Josep Ramon, (vaig sortir de Peó de Rei, però no vaig saber com atacar la seva rocosa i molt sólida defensa, la Caro-Khan). En Joan Ramon per la seva part, va perdre davant el noi Domenech Vila, del Club d´Escacs Cerdanyola Mataró.

És a dir que en Xavi passa a tenir 3,5 punts, en Josep Ramon, 3, i aquest mateix cronista, 2. Però per la jornada d´avui, la 8ena, en Xavi i en Josep Ramon tenen uns duels molt complicats davant jugadors molt superiors pel que fa referència als punts elo. És a dir, que si avui guanyo davant un rival assequible, en teoria, un 1730, em posaria amb 3 punts, és a dir, empatat amb en Josep Ramon, però en principi, amb el desempat desfavorable, al haver perdut amb ell, i em quedaria a mig punt d´en Xavi, (que per cert, en teoria, també té el desempat desfavorable davant en Josep Ramon, al haver perdut també amb ell). És a dir, que a la darrera ronda, hauria d´esperar que en Josep Ramon tornés a perdre o que fes taules com a mínim, i que en Xavi també perdés o que fes taules, i jo guanyar la meva partida. És a dir, que encara tinc opcions, molt poquetes, això si, per quedar com millor jugador local. En tot cas, les diferències seràn mínimes, (de mig punt, o fins i tot pot haver un doble o triple empat i haver de decidir-ho tot en els desempats).

En fi, a veure si hi ha sort......... Continuarà ..................

dimarts, 18 d’agost del 2009

Tot està per decidir.

Bé, tret de la 1ª possició en el Torneig, com ja he dit abans, on el M.I Rojas va tornar a guanyar en la 6ena ronda i ja porta 1 punt als seus perseguidors, i a d´altres, 1,5. Les demes possicions, (2on, 3er, etc........), seràn una mica més disputades.

Pel que fa als jugadors del Laetània Alella, ahir van guanyar en Xavi i en Joan Ramon, (tal com vaig vaticinar ahir), davant de rivals molt asequibles. No obstant, els va costar una mica guanyar, sobretot a en Joan Ramon, que al final es va complicar una mica la partida. En Josep Ramon va perdre, (li van fer un atac contra l´enroc i es veia obligat a entregar la calitat, però finalment es va deixar caçar la dama), i jo per la meva part, també vaig perdre contra un "vell conegut" d´altres torneijos, Volart. Em va tornar a plantejar la Obertura Anglesa, i ja desde la Obertura no vaig quedar gaire bé. Tot i que vaig fer una molt greu errada i vaig tenir que entregar la calitat, el meu adversari m´hagués acabat guanyant, ja que tenia molta pressió per la columna c i uns peons molt avançats, (i 1 casi passat).

Pel que fa a la 7ena ronda, hi ha un altre duel "fratricida", aquest cop entre aquest mateix cronista i en Josep Ramon. Sense cap mena de dubte serà una partida molt interessant e igualada i que serà decisiva de cara a decidir qui serà el millor jugador local, (estem empatats a 2 punts, en Joan Ramon també té 2 punts, i en Xavi té mig punt més, 2,5; en aquesta ronda, però, en Joan Ramon té una partida molt complicada davant Josep Mª Domenech Vila, i el Xavi Andiñach també ho té molt complicat davant Jose Diaz Narvaez, i per tant, avui seria un molt bon moment per mirar d´endur-me el punt i mirar d´agafar distància en la classificació, i més tenint en comte que en Xavi va perdre amb en Josep Ramon i que en cas d´empat a punts, molt segurament tindria el desempat desfavorable respecte a mi).

Per tant, avui tornaré a sortir de Peó de Rei, i miraré de plantejar alguna "celada" d´Obertura a en Josep Ramon, a veure si hi ha sort i puc endur-me fàcilment el punt, tot i que no crec pas que sigui tan fàcil guanyar, (si guanyo, clar), avui.

Continuarà .............

dilluns, 17 d’agost del 2009

Sorpreses a "dojo".

En la 3ª ronda, de forma sorpresiva es va imposar en Josep Ramon a en Xavi Andiñach, tot i la diferència de punts elo a favor d´en Xavi. Va ser una partida molt igualada fins que el Xavi va decidir sacrificar un cavall per atacar l´enroc d´en Josep Ramon. Però es va defensar molt bé i va refusar tot l´atac. Finalment, en Josep Ramon entrava un Peó a Dama o li feia mat a en Xavi, i per tant, va decidir abandonar.

"No ens hem de refiar dels jubilats", em va dir en Joan Ramon, i té molta raó.

Jo per la meva part, vaig fer taules, per un greu error meu quan ja tenia la partida molt ben encarrilada, tot i que a l´Obertura podia haver quedat molt malament, (no em vaig mirar gaire la Siciliana Pelikan - Svesnikov).

Pel que fa a la 4ª ronda, vaig fer taules, aquest cop amb les peces negres, on vaig plantejar la Defensa Francesa i em van fer la Variant Tancada. Desprès de l´Obertura, vaig quedar amb un Peó de més, però el final resultant amb alfils de diferent color va ser decissiu per arribar a un final de taules teóriques, ja que no es podia forçar res. El Xavi Andiñach va fer taules contra un rival inferior pel que fa als punts elo, pero ja "molt veterà". I en Joan Ramon i en Josep Ramon perdien les seves partides davant de rivals molt forts.

A la 5ª ronda vaig tornar a sortir de Peó de Rei, (en aquest Torneig estic tornant un altre cop als meus orígens, a la meva infància, i mica en mica vaig deixant de tenir por a jugar de Peó de Dama, com a la 1ª partida, de Peó de Rei, etc........, desprès d´haver-me "graduat" jugant Obertures "estrambotiques" com ara la Bird, la Larsen, etc........., que m´han donat moltes jornades de gloria), i em van fer la Defensa Escandinava. El meu rival, un 1700 de Mollet, va cometre dos errors molt greus a la Obertura, i es va deixar menjar les seves dues torres pel meu cavall, i aqui es va acabar la partida, tot i que es va "arrossegar" una mica més, la veritat que no se pas per quina raó, ja que no tenia absolutament res a fer. En Xavi Andiñach va perdre en un final complicat contra Bollero del Cerdanyola Mataró, i en Josep Ramon queia també derrotat davant el jugador italià molt fort, Domenico. En Joan Ramon, per la seva part, també perdia davant el rival que li va tocar a en Xavi el dia anterior.

Així doncs, tots els jugadors del Laetània Alella estem molt apretats pel que fa a la classificació general. De moment, en Josep Ramon i aquest mateix cronista, portem 2 punts, en Xavi, 1,5, i en Joan Ramon, 1. Però per a aquesta ronda, la 6ª, en Xavi i en Joan Ramon molt segurament sumaràn el punt sencer, ja que tenen rivals molt asequibles. En Josep Ramon i jo ho tenim una mica més complicat. A mi em toca jugar contra Volart, del Club Tres Peons. Em sembla que ja he jugat contra ell en una ocassió anterior, ja que aquest nom em sona. No se però que vam fer quan vam jugar. I tinc uns petits dubtes sobre quina defensa jugar. No se si jugar decididament pel punt arriscant-me ja desde la Obertura o jugar a especular amb el resultat i fer una defensa molt més sólida.

En quant al Campió del Torneig, està molt clar que serà el 1er tauler, el M.I Rojas, ja que es va acabar imposant al M.N Jaume Anguera, en la decisiva 5ª ronda, i ja porta 1 punt d´aventatge sobre els seus perseguidors.

Continuarà .................

divendres, 14 d’agost del 2009

Balanç dels 2 primers rounds de l´Open d´Alella.

Ja han passat dues rondes desde l´inici d´aquest Open i hem de fer una valoració sobre com va. De moment, les coses no han anat gaire bé pels jugadors del Laetània Alella, ja que en la 1ª ronda ens van tocar pràcticament a tots, (menys al Xavier Andiñach, que no va ser aparellat, ja que erem imparells), els "ossos". Jo per la meva part, vaig provar de fer una Obertura nova, l´atac Barry-Hebden, crec que es diu, del Peó de Dama, però vaig quedar en pitjor possició davant la Defensa India de Dama que va fer el meu rival. Finalment casi em vaig deixar la calitat, i per evitar-ho vaig haver de sacrificar un alfil per un peó, sense cap mena de compensació.
Qui ho va tenir millor de nosaltres tres per aconseguir el punt va ser en Josep Ramon, que anava guanyant de torre neta, crec, però finalment es va deixar enxampar en una xarxa de mat imparable. Va ser una llàstima la seva partida, ja que crec que la tenia guanyada i davant d´un rival molt superior pel que fa als punts elo.

Pel que fa a la segona ronda, en Joan Ramon es va acabar imposant a un vell conegut nostre, el Raúl García Pitarch, que es el penúltim del rànking, pel que fa a l´elo. En Josep Ramon es va imposar a un 1700 i el Xavi també es va imposar a un altre 1700, però li va costar una mica més endur-se el punt. Jo per la meva part, vaig fer un error molt greu d´Obertura, i vaig quedar amb una peça menor de menys, (un cavall), i vaig anar resistint els atacs del meu rival. Tot i això, el final va estar una mica igualat, més que res perque vaig especular amb una entrega de la calitat en e3. Finalment vam arribar a un final de Dama amb tres peons, (el meu rival, que portava les peces blanques), contra torre, alfil i dos peons, (i doblegats a la columna g). Al final em van fer escac i mat, però la veritat es que el peó de més i passat de les blanques s´acabarien imposant, a més de que en teoria la Dama es més forta que la Torre i l´Alfil. Sigui com sigui, deixaré un temps "adormida" la meva Defensa predilecta contra el Peó de Dama, el Contragambit Budapest, ja que veig que no em funciona tant bé com abans, i miraré de buscar altres coses noves, i/o de fer una "migració a la meva infantesa". Un altre aspecte a destacar es la "sorpresa" que hi va haver en una partida entre dos jugadors del club d´escacs Cerdanyola Mataró. Es va imposar amb les peces negres, en Josep Mª Domenech Vila a Antoni Viñas Serra. Va ser una partida molt interessant, però aquest jove jugador es va acabar imposant, tot i tenir bastant menys elo que el seu rival. Pel que fa a les demés partides, no les vaig poder seguir gaire, però en el grup capdavanter els grans favorits van sumant tots els punts, i qui té més "chances" per endur-se el triomf final es el 1er jugador del rànking, el M.I Luis Rojas Keim. Pel que fa al trofeu de jugador més veterà, en Jaume Anguera Maestro es el principal favorit, encara que pot guanyar un altre trofeu si queda ben amunt a la classificacio final.

Pel que fa la 3ª ronda d´aquesta tarda, hi ha el primer duel "fratricida" entre el Xavier Andiñach i en Josep Ramon. Sense cap mena de dubte, serà una partida molt interessant, i també molt decisiva de cara a decidir qui serà el millor jugador local. A en Joan Ramon li ha tocat un rival molt dur i fort pel que fa no només a l´elo sino també en l´estil de joc. L´ha tocat un jugador veí, del Masnou Casino, el Palau. Per la meva part, a mi m´ha tocat un 1700 del club d´escac de Vallromanes. Avui intentaré sumar el punt per mirar d´anar remontant possicions, mica en mica, a la classificació final.

Per a aquesta ronda, s´han demanat alguns jugadors algun descans i/o bye, com ara en Raúl Garcia Pitarch.

P.D: intentaré anar pujant les meves partides, mica en mica, tot i que ara estaré lógicament entrenant-me a veure si puc inaugurar el meu "marcador".

Continuarà ..............

dimecres, 12 d’agost del 2009

Previsions pel 6é Torneig Obert d´Alella.

Avui, día 13/08 del 2009 comença el nostre Torneig Obert d´Alella, en la seva sisena edició, si no recordo malament. De moment, som 53 inscrits, (alguns vells coneguts d´altres clubs i d´altres, nous companys, per exemple, del Club d´Escacs de Vallromanes, etc......), encara que potser serem una mica més, depenent si algú s´apunta "in extremis", a darrera hora.

Per aquesta edició el nivell és molt i molt fort, ja que a banda d´un M.I, (el nº 1 de série i cap del rànking), hi han diversos M.C, M.N i M.F, etc........

Jo per la meva part intentaré lluitar en la meva categoria per mirar d´aconseguir un dels premis finals que hi han, però natural i lógicament, miraré de quedar el millor del meu tram, (1800), o millor jugador local.

En aquest Torneig faré una mena de "migració" o retorn a la meva infantesa i miraré de tornar a fer servir les defenses que vaig fer servir més quan vaig començar a jugar a escacs, (allà pel voltant dels 8 anys), i a les que he anat recorrent "esporàdicament", alguna que altre vegada. Potser les defenses que faci servir es poden titllar de "tabliferes", però degut al molt fort nivell que hi ha, crec que es el més idoni i encertat també.

Quan porti les peces blanques, serà una mica més complicat, ja que intentaré posar en pràctica algunes noves idees, (que he provat molt poc i/o únicament en partides ràpides), tot i que no descarto pas fer servir algun cop, alguna Obertura "típica" del meu estil.

Bé, sigui com sigui, espero i desitjo que aquest Torneig vagi molt i molt bé, en general i principalment als 4 jugadors del Laetània Alella que participem. És a dir, aquest mateix cronista, el nostre President, el Xavi Andiñach, el Joan Ramon i en Josep Ramon.

D´altra banda, sembla ser que aquest any no tindrem cap "affaire" com els que van passar fa 1 o 2 anys, o almenys així ho esperem i desitjem també, que tot es desenvolupi en la més absoluta tranquilitat, etc.........

Continuarà ...........

dilluns, 3 d’agost del 2009

Crónica de la Festa Major d´Alella 2009.

El día 2 d´Agost, Diumenge al matí es va organitzar un Torneig de partides ràpides, (de 7 minuts per jugador), d´escacs, (amb la col-laboració del Club d´Escacs Laetània Alella, i de l´Ajuntament d´Alella també), aprofitant que es celebrava la Festa Major d´Alella. El lloc era a la porxada del Mercat Municipal, al costat del kiosk d´Alella.

En aquesta ocassió vaig poder intervindre, ja que no participava en el SuperTorneig de Badalona, desprès de tot el merdé que va passar l´any passat, i vaig decidir evitar-me problemes.

Pel que fa a la meva actuació, he de dir que em va anar molt bé, (molt millor que la molt recent de Mataró, on hi va haber el Torneig de ràpides per equips), ja que em vaig quedar a només mig punt de classificar-me per les semifinals. En el meu grup, l´A, vaig fer 7,5 punts de 9 possibles, i vaig fer taules, amb blanques amb el 2on de grup, i vaig perdre amb el líder, el Xavier Andiñach, també amb les peces blanques jo. En general, aquest mini-torneig va anar prou bé a tots els jugadors del Laetània Alella, i principalment, a en Xavi Andiñach, a mi mateix, (em vaig quedar només a mig punt del 2on classificat de grup, és a dir, a les "portes" dels play offs), i també a en Josep Ramon i a en Joan Ramon, que també van conseguir molts punts, però es van quedar també allunyats dels play offs finals, a 1,5 punts, si no recordo malament.

Sigui com sigui, vam passar una estona molt agradable, vam trobar a vells coneguts i vam conéixer a nous també, i jo per la meva part, vaig provar algunes coses noves, tot i que també en vaig fer servir d´algunes línies antigues que vaig fer servir anteriorment amb més o menys éxit.

En aquest cop, però, tot i arribar a la final el Xavi, el seu "botxí" va ser un noi molt jove, (si no em falla la memória, em sembla que es diu Pantaleoni), crec que de la Lira, que jugava molt i molt bé, i al final va acabar sent un molt merescut guanyador del trofeu. Llàstima que no es quedés "a casa". Bé, potser l´any vinent, qui sap. S´ha de destacar però que aquest cop hi havien dos baixes molt importants del nostre club, i eren les del Sergi Collazo i sobretot, la d´en Manel Gardeñes, que si no recordo malament, va quedar Campió l´any passat. (Doncs no, tal com em recorda el Xavi Andiñach, va resultar ell el Campió i Sub-Campió el Sergi Collazo. Bé, jo em figurava que el Manel hauria quedat Campió, ja que era el jugador més fort pel que fa referència als punts elo).

En definitiva, va ser un molt bon entrenament de cara al proper Torneig d´Alella, on aquest any serà molt i molt complicat poder optar a algun dels triomfs finals. Una qüestió apart es el fet de que m´agradaria molt poder "colar-me" entre els taulers de més amunt, per poder jugar amb les peces de fusta, i també amb els "cracks" del Torneig.

Quan acabi el Torneig d´Alella, depenent de com estigui d´ànims, etc........, potser en jugaré un altre, a veure si així puc anar puixant una mica més el meu elo. M´agradaria molt poder participar al SuperTorneig de Sants, que diuen que està molt ben organitzat i es molt competitiu, etc.........

Bé, ens veíem al Torneig d´Alella, i sino, en un altre cita escaquística.

Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: malauradament no tinc cap foto d´aquest Torneig, ja que la meva càmara digital no va gaire bé. No obstant, si m´arriba alguna, ja la penjaré.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Crónica de les partides ràpides de Mataró, del día 25.

El día 25, a Mataró, aprofitant que es celebraven les festes majors de Mataró, el Club d´Escacs Cerdanyola Mataró, va tornar a organitzar un Torneig de partides ràpides, per equips, format per 4 jugadors.

El nostre equip, el Laetània Alella, ja va participar l´any passat en aquest mateix Torneig i llavors vam fer un molt millor paper que ara. En la nostre defensa, s´ha de dir però que aquest cop teníem unes baixes molt importants, com ara la dels dos Xaviers, l´Andiñach i el Klimt, així com d´en Joan Ramon, que tenien altres compromisos i desafortunadament no van tornar a repetir, (de fet, el Xavi Andiñach i en Joan Ramon tenien un altre compromís escaquístic, ja que en aquests mateixos moments, es troben jugant el Torneig de la Lira, si no recordo malament). També, al darrer tauler vam tenir la baixa, (respecte l´any passat), de l´Alejandro, (en Kiwi).

En aquesta ocassió, el nostre equip, estava format, per rànquing d´elo, per: 1. Sergi Collazo; 2. Aquest mateix cronista, Llorenç Maza; 3. Emili de Miguel; i 4. El meu pare, Lorenzo Maza, (que no té fitxa com a jugador del Laetània). És a dir, que era un equip de "circumstàncies", ja que cap del jugador del nostre equip es especialista en les partides ràpides, i menys encara l´Emili i sobretot el meu pare, que degut al reglament peculiar de les ràpides, moltes vegades el van "enxampar", (no s´avisa de que et fan escac i si no mous el rei, perds la partida, per ser jugada il-legal; es curiós però, que si et menjes el rei ets tú qui perds la partida. El reglament de les partides ràpides, la veritat es que trobo que es molt liós i caótic). A mi també em va passar un cop però. Bé, de fet, crec que ens va passar a tots, com a mínim un cop.

Per la meva part, he de dir que no vaig obtenir tots els punts que m´hagués agradat, (tot i que aquest cop, en lloc de jugar al 3er o 4art tauler, em va tocar el 2on, però això no té que ser cap excusa, encara que els rivals tinguéssin molt més elo i fossin teóricament molt més forts, etc.......). En Sergi va ser qui va fer més punts del nostre equip, amb 4,5 punts, crec, (jo em vaig quedar amb 2,5, l´Emili amb 1, crec, i el meu pare, amb 0).

Aprofitant el que va dir en Sergi Collazo, per email, fent una petita crónica, la poso aquí al meu blog, perquè trobo que està molt i molt bé:

"El lloc està molt bé i diferent del que normalment veiem: a
l'aire lliure, prop de la platja i coberts per arbres moreres que ens
hagúessin protegit molt bé del sol en el cas de que n'hi hagués hagut. El
fet és que al final l'equip va estar composat per els dos Llorenç (pare i
fill), l'Emili i jo mateix. Penso que ens vam divertir força, vam fer 13
matx força emocionants. El nivell era molt, molt alt amb el que el resultat
final (últims) es pot considerar com anecdòtic donat que vam passar una bona
estona disfrutant dels escacs. A l'última ronda ens vam jugar l'última
posició amb el Cerdanyola B però vam caure 3-1 i no vam poder escapar del
"farolillo rojo" però penso, de veritat, que va se el de menys. Vam riure,
vam saludar vells companys, vam fer-ne de nous, en fi.. què més es pot
demanar!?".

Si, la veritat es que com diu el Sergi va estar tot molt bé. A més a més teníem el "bar-chiringuito" al costat, (que això també es molt important, xdddddd, sobretot en aquestes temperatures tan agobiants, etc......., de l´estiu), el bar "Margarit", crec que es deia, i si tenies sed o gana podies comprar-te un refresc o un gelat, etc........., per aliviar-te de la calor. Tot i això, com que no feia sol i teníem també la platjeta al costat, doncs la temperatura, la veritat es que era molt i molt agradable.

Bé, en tot cas va ser un molt bon entrenament per posar en pràctica diverses noves idees i repasar d´antigues també. Però en tot cas, per la meva part, tinc que posar-me les piles i començar-me a entrenar més fort per fer un paper "digne" a les ràpides de la Festa Major d´Alella, i sobretot, el que es més important, perque al nostre fort i dur Torneig pugui mantenir el meu elo o fins i tot pujar-lo una mica, (ja que els jugadors que venen darrera meu estàn apretant amb molta força, i d´altre banda, perque m´agradaria molt poder arribar a la barrera "psicológica" del voltant del 1900, etc..........).

Bé, ens veíem doncs Diumenge al matí. Fins aviat!!

Llorenç Maza.

P.D: molt curiosament, un jugador del club veí nostre, el Masnou, em va sortir amb l´Obertura Larsen, em va sorprendre i va acabar guanyant. M´agrada veure que vaig "creant escola", xddddddddddd No, fora conyes, la veritat es que a la magnífica revista d´escacs Jaque han sortit articles analitzant aquesta Obertura "estrambotica".

dijous, 23 de juliol del 2009

Crónica de les simultànies de Llavaneres.




El dia 19/07 del 2009, es va celebrar la Festa de Minerva a Llavaneres, i aprofitant la ocassió, al Casal de la Gent Gran, es van tornar a oferir unes simultànies d´escacs, que comptaven amb la participació del G.M Vicktor Moskalenko, (resident aquí a la província de Barcelona, desde ja fa alguns anys, i entre d´altres col-laboracions, col-labora amb la magnífica revista d´escacs Peón de Rey, i també en la desapareguda revista Sólo Teoria, que era molt i molt bona, amb totes les novetats teóriques dels Tornejos mundials més durs i forts d´escacs, com ara el Linares, per exemple, i amb molts bons anàlisis de variants teóriques de diverses Obertures, entre elles, la Defensa Francesa, on el G.M Moskalenko, que és un gran especialista, més d´un cop va exposar les seves molt interesants idees, etc......), que a més a més de ser un molt bon jugador, també es una persona molt simpàtica, amb qui es pot conversar tranquilament, etc...... Allà ens vam trobar a un company de club, en Manel Gardeñes, que finalment va aconseguir el primer premi dels adults, ja que segons va dir el G.M Moskalenko, va ser una partida molt igualada, etc......, (tot i que van haver d´altres partides que van durar més i van estar molt i molt igualades també; la veritat és que aquest any el nivell era molt i molt fort, i tal com va dir el G.M Moskalenko era molt díficil decidir qui es quedava amb o sense trofeu).

La meva partida no va ser gaire interessant, (en la meva defensa, tinc que dir que estava bastant cansat tant física com mentalment, ja que venia directament de fer unes "minivacances" a Lugo, i tampoc m´havia mirat pràcticament res d´escacs), ja que tot i que vaig quedar millor a l´Obertura, amb dos peons d´avantatge, em vaig quedar massa "taponat" darrera, i al final vaig acabar perdent. Vam jugar una Defensa Francesa, per "transposició", ja que inicialment em va sortir de Peó de Dama, (vaig estar temptat de fer el ContraGambit Budapest, però el G.M Moskalenko és un especialista en aquest Gambit, i també en la Defensa Francesa, però una mica més en el Budapest, i per això no em vaig atrevir a fer una Obertura tan arriscada, ja que no podia jugar amb el factor sorpresa a favor meu). Próximament intentaré penjar la partida, així com alguna que altre foto, (tot i que serà una mica díficil, ja que tenia la màquina digital una mica espatllada; la veritat és que no funciona gaire bé i tinc que fer un pensament i canviarme-la ja per una molt més moderna, etc.......).

En aquesta ocassió, (deu ser segurament per la crisi), el "piscolabis" que es va oferir a tots els participants, va ser molt més reduit que altres cops, i la entrega de premis de consolació als participants que no van recollir trofeu, va ser també més simbólic que mai, (una medalleta i prou). En fí, "algo es algo", que diuen.

Sigui com sigui, aquest va ser un bon rodatge per afrontar el nostre dur i fort Torneig d´Alella.

Us esperem allà. Fins aviat!!

P.D: per gentilesa d´en Jose Luis Monente, m´ha arribat una foto sobre aquestes simultànies. Tot seguit la penjo. Com podeu veure, em van "afectar" bastant els efectes del viatge a Lugo, i vaig agafar bastants quilets de més, xddddddddddd Potser m´arriba alguna foto més i la penjaré també. Actualització: un altre cop, gràcies a en Jose Luis, m´han arribat dues més sobre aquest certàmen. En una d´elles, es pot veure al fons, a en Manel Gardeñes, (porta la seva gorra característica), el nostre company de club i primer tauler del Laetània, i que va acabar en 1ª possició dels adults i s´en va endur el corresponent trofeu.

Crónica d´un català per Lugo.























Com ja vaig dir anteriorment, vaig anar amb part de la família, a Lugo, a visitar els meus padrins, i vam fer una mica de turisme, visitar i passejar per la muralla romana de Lugo, etc........ La veritat és que ens ho vam passar molt bé allà, ja que hi havien llocs molt bonics per visitar i es menja molt i molt bé. El que més ens va sorprendre, de llarg, és que cada vegada que demanes alguna cosa per beure, (ja sigui un café o una birra), et porten una o dos tapes. Si aneu per allà no deixeu de visitar aquests dos llocs, la Cafeteria Madrid i un lloc que li diuen A Tasca, (aquí és on molt segurament estiguin les millors tapes de Lugo). I per menjar molt i molt bé, tant en quantitat com en calitat, hi ha una braseria, que és diu Fonte do Rei. També un altre visita casi obligada és anar a un poblet molt proper a Lugo, Mondoñedo, on hi han unes tartes típiques molt i molt bones. De fet, en un dels locals on vam comprar les tartes hi havien personalitats catalanes, espanyoles i alguna que altre més, com ara el Rei, el Príncep, el mític ex-president, el Molt Honorable Jordi Pujol, en Julio Iglesias, en Felipe González, en Ramoncín, en Dalí, el Serrat, etc..........

També si aneu per Lugo o per altre lloc de Galícia, si us veieu amb prou forces, podeu provar les diferents classes d´aguardente, (orujo), que tenen, i sobretot, el blanc, és el més fort que tenen.

Deixant de banda les consideracions grastónomiques, passejant un dia per Lugo ens vam trobar un centre comercial que es diu Pazo de la Maza, (ho prometo, no té res a veure amb la meva família, he, he, he!!), i on surt també l´escut d´armes, etc......., tal com podeu veure a les fotos.

Al voltant de la plaça del centre a Lugo, es va celebrar també la Fira del Llibre Antic i d´Ocasió, i aquí vam trobar per un preu molt ecónomic un llibre antic, de un dels Grans Mestres de l´Antiguitat, com és en Philidor, creador de la defensa que porta el seu nom.

A més a més d´aquest llibre em vaig comprar altres llibres i una novela pol-liciaca en gallec, així com un diccionari galego-castelan, castelan-galego, per mirar d´aprendre aquesta bonica llengua també, (bé, de fet em vaig comprar també bastants diaris en gallec. És que sempre que vaig de vacances a algun lloc m´agrada mirar una mica la seva cultura, etc........ Recordo que una vegada quan vaig anar a l´institut de viatge pels Pirineus francesos, em vaig comprar una novel-la en francès, sobre el Zorro, aquest personatge emblemàtic i llegendari. També es cert que abans a la E.G.B, al "desaparegut" Col-legi "La Paz", vaig estudiar francès durant dos cursos si no recordo malament, i tinc també un diccionari francès-castellà, d´aquesta época, tot i que esta molt deterioridat i hauria de comprar-me un de nou, no pas llançar-lo, ja que té un valor sentimental per mi, ja que la editorial que feia aquests magníficis diccionaris, va "desaparèixer").

Sigui com sigui, aquest canvi d´aires em va venir molt i molt bé per desconectar de la rutina diària i afrontar amb garanties les properes cites escaquístiques. No obstant, no descarto gens fer un altre setmaneta de vacances, (al mes d´agost), quan acabi el nostre Torneig d´Alella. A mi m´agradaria molt anar per la Vall d´Aran, ja que diuen que tot allò es realment preciós, etc......... Però no se si anirem aquest any o ho deixarem per una mica més endavant, etc.......

Bé, fins aviat!!

Llorenç Maza.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Vacances del mes de Juliol.

Finalment el nostre equip va conservar la categoria. Podríem haver fet alguna cosa més, mirar d´optar al playoff d´ascens, etc......... Jo per la meva part, vaig deixar escapar alguna que altra victória "relativament fàcil", o com a mínim haver aconseguit taules, i em vaig quedar, ara no ho recordo gaire, sorry, en 5, 5 punts crec.

Bé, ara en el mes de Juliol farem "minivacances" de l´11 al 18, (me´n vaig a Lugo, amb els meus pares, a visitar als meus padrins; ens ho passarem molt bé allà ja que es menja també molt bé i hi han llocs realment maravellosos per visitar), i no estaré disponible de cara a les ràpides de Llavaneres. En tot cas, el día 19 al matí si que aniré a les simultànies on participarà el G.M Viktor Moskalenko. Aquesta serà una gran prova de foc de cara al nostre dur i fort torneig d´Alella, al mes d´Agost. Aquest any no participaré al supertorneig de Badalona, d´una banda pel que va passar l´any passat i de l´altre, perquè tindria molts problemes per mirar de mantenir i/o pujar una mica els meus punts aconseguits amb molt d´esforç al passat Campionat Territorial de Barcelona, Grup del Maresme i al Campionat de Catalunya per equips. Però molt segurament que em buscaré algun altre Torneig que estigui més o menys bé, (si pot ser a Grup únic millor que millor), com el nostre d´Alella.

Bé, ens veíem a Llavaneres i sino, més endavant, a les festes d´Alella, on també participaré en les ràpides que organitzarà el nostre Club i/o en el nostre Torneig.

Salut i força Laetània!!

Llorenç Maza.

dimecres, 7 de gener del 2009

Emparellaments del Campionat de Catalunya per equips 2009.

Hola de nou a tots, què tal nois, com va la entrada del Nou Any? Espero i desitjo que tant bé com a mi o més encara. Fa uns dies que ja ha sortit l´emparellament per a aquest Campionat de Catalunya per equips. Estem ubicats al Grup Primer de la Segona Categoria. Us deixo el link per més informació:

http://www.escacs.cat/circulars/circulars2009/circular01.htm

No serà gens fàcil obtenir un bon paper, ja que tenim uns enfrontaments molt complicats, en general, però a veure si tenim sort i podem assolir una "possició digna". Si desprès podem tenir opcions de quedar primers de grup, ja seria la "conya". En fí, però mai se sap que pot passar......... Jo per la meva part, intentaré contribuir en tot el que pugui a l´equip, fent el major nombre de punts possibles.

Salut i força Laetània!!